"Es diu del despatx del Secretari General de l'Ajuntament de Benissi que deu el seu nom al fet que durant molts anys ocupara intermitentment un antic sagristà de l'església parroquial i que al mateix tempsn era Oficial Major de l'Ajuntament.
Es diu, també, que tal Oficial Major, siga pel seu propi interès o amb instruccions, posseïa la gràcia d'espantar al nouvingut o cansar al apoltronat recent. Ocupant ell, el lloc de Secretari en funcions amb el cobro de les corresponents diferències salarials.
Les presentacions dels diferents nouvinguts, a voltes, eren al mateix temps, comiats.
Cert és, que si comptabilitzàrem des de la Transició fins al dia d'avui, de la infinitat de Secretaris Municipals d'habilitació nacional que han passat per la “Sagristia”, pocs han durat en ella més de sis mesos.
En els Ajuntaments de Teulada i el de Benissa, existeixen en l'actualitat dos fronts en ebullició, un de polític, és de rebot, motivat per la crisi del PP i el poc que hi ha per a repartir. Ciscar, Bertomeu, Cessar, Juan Bta. Les concessions a C´s per mantenir privilegis. Els repartiments dels mugrons de la mamella provincial. Les lluites de poder dins del PP.
L'altre assumpte, és un més fosc i difícil d'esbudellar. En ell, com en una novel·la de sèrie negra s'entremesclen funcionaris en l'ombra, movent com a marionetes als funcionaris “Llimonades”, dinosaures polítics, polítics vinguts a menys, advocats, confidents i antics amics i socis ara putexats.
Hem llegit en TeuladaMorairaDigital 26.08.2015 - 2+2 Quant vol que sumeixen?
“Sovint els funcionaris ens trobem amb altres funcionaris, que sabedors de les seues ànsies de promoció, sense esperar-se a la corresponent oposició, s'ofereixen com a col·laboradors útils per a escalar posicions per a participar en moviments útils i així de pas convertir-se en el munyidor d'actes nuls, que no existeixen en el món jurídic per no tenir cabuda en ell."
Estem en total acord amb l'expressat en el entrecomillado, mai un funcionari s'havia retratat d'una manera tan fidel. Ell es l´exemple viu del que diu. I derrere, munyidors amb poc amor al poble.
Amb la participació dels visibles i invisibles, l'Ajuntament de Benissa s'ha convertit en un teatre on es representa un “vodevil”, o un "minuet", com diu Torbeta. (Tots dos, teatre i ball van conviure a França allà per 1880), com reafirmant la volta arrere en 25 anys.
I siguen polítics, o funcionaris polititzats, o no, siga pel motiu de cobraments, o pagaments de peatges polítics, o peatges laborals (com diu BenissaDigital), hi ha per a estar esbalaït, Benissa i els seus pobladors no son la seua preocupacio.
Tal vegada l'elecció de la nova titular siga el mal menor, i es un mal. Tal vegada és el deliri final d'algú sense personalitat que sempre ha anat on el vent ho ha portat: com a un penell, i que cal analisar urgent.
Açò promet.
Paralisis.
Eternización.
Edat de Pedra.
Prepotencia
Veiem, derrere de la polleguera de la porta de la sagristia, entrellucant nous temps, al camisa vella-nova-podemos-sinpoder.
Estranys companys de llit.
CONTINUARA, segur .....
