Tots ells alcaldes o regidors d'ajuntaments de la província, on els aturats i els subsidiats són uns quants.
Ajuntaments on covardament,amb l´escusa de que son ordes del govern central, han retallat salaris i de pas represaliant amb trasllats a treballadors incomodos.
Ajuntaments del que vénen percebent, a més, les eufemísticament anomenades indemnitzacions. Indemnitzacions, com si d'un sinistre o accident es tractara la seua funció.
FUNCIO DE SERVEI PÚBLIC.
Veiem en el periòdic Informació d'Alacant una pàgina amb fotos, noms i una quantitat que no baixa de 60.000 euros per cap.
Al principi sembla un cartell d'informació de delinqüents i preu per cap, però en veure la fotografia de la presidenta de la Diputació, el miratge es dilueix. La cara d'avieta i 31 fotos xicotetes, com de nans, ens fa pensar el contes a l'amor de la llar o ficats al llit amb un llibre de contes.
En aquest cas el conte és cert. Mentre la gent va a l'atur, la gent a la qual aquestes fotografiats representen. Mentre el discurs és, paciència i estrenyen-se els cinturons. Mentre la inversió pública és zero, no hi ha diners. Per a aquests, la suma dels preus per cap dels del retratet suma 1.847.470 euros, i per als quals àdhuc expliquen en pessetes serien 307,393.143 de pessetes.
Eixa quantitat que acontenta a 31 servidors públics, voluntaris, acontentaria a 2.864 treballadors amb salari mínim interprofessional.
Aqueixa quantitat pal·liaria les penúries dels que malviuen amb els irrisoris 400 euros de subsidi, serien 4.618 famílies.
No
anem ací a calcular les despeses que cadascun dels fotografiats
produeix amb la seua activitat. Ni amb les decisions i acords
innecessaris en aquests temps. En l'acomiadament de choferes i
l'assignació de vehicle d'alta gamma.I diu la pesidenta
"No sabem si hem fet malament o bé i, per açò, anem a sol·licitar un informe a la Intervenció de la Diputació perquè delimite si s'ha realitzat una gestió correcta".
Cinc diputats provincials van viatjar a actes de partit -dues convencions de dirigents municipals populars celebrades a Barcelona i Almeria en els últims mesos- amb càrrec a la caixa de cabals del PP en la Diputació i, per tant, amb diners procedents de les arques públiques.
No sap si está be o mal?.
Solament dir, reafirmar que
la diputació i els seus diputats, són, escletxes franquistes. Que la
diputació i les mancomunitats i els consorcis i diga's qualsevol
organisme, solament ha servit perquè les seues polides senyoria augmente
i acumulen esparadrap de tanta indemnització. Esparadrap que a l'hora
de declarar béns, resulta que no consta, ja que sembla ser ho gasten
totalment en bé dels administrats. Quasi diríem que al final de la seua
carrera política són pobres de solemnitat. El seu patrimoni i comptes
corrents estan més acartonats que quan van accedir voluntàriament al
lloc.Tot siga per la pàtria. Pobres.
Una pregunta
A la senyora Assessora d'Inversions i Contractació quan la jubilen?, i així per fi que es trasllade al seu despatx del seu negoci i desocupe un despatx municipal. El despatx del frontissa quedaria més ampli i menys carregat. D'altra banda el poble de Benissa deixaria de pagar un sou escandalosament improductiu.
Per fi, podríem saber si va haver-hi, hi ha o haurà baixada de zaragüelles?, pel que fa al sou de la Policia Local, i al marge i agraviant a la resta del personal municipal.
I parafrasejant l'opinió unànime.
“Agafats per les birles”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.