* El síndrome de la poltrona delaplaçadelportal.

-  Si no llueve. Si no llueve, veremos.

El tio Paco le dijo al pasar.

Por la tarde cuando recontaban los votos en las urnas, su amigo Antonio le rodeo el cuello y acercándose al oído le dijo:

-        - Creo que estos cantamañanas hoy nos llevan la  delantera.

Y dirigió su mirada hacia el grupo de Compromis.

Un ligero cosquilleo  le subió desde la rabadilla hasta el cuello, porque el peludo brazo de Antonio le cortó la subida hasta la coronilla.

Cuando terminó el recuento miro la anotación que había hecho deprisa y corriendo:

-        784 menos. El 21 % de bajada con respecto a 2009.

De repente, el cosquilleo, se convirtió en una pelea de gatos dentro de sus tripas. Las sonrisas, algunas forzadas, otras falsas, azuzaban aún más al gato perseguidor.  Salió corriendo pero no llegó. Los gatos salieron uno tras otro. 

El lunes no se pudo levantar. Los gatos habían removido todo y la noche fue un calvario, con incontables idas y venidas, de la cama al aliviadero y del aliviadero  a la cama. 

Descomposición, sí, eso es, descomposición en su cuerpo, en su partido … El escozor era insoportable.

-        -  Un poquito de vaselina me ira bien.

El martes 27 la tormenta fue impresionante. Y la vaselina no lo hizo más llevadero. Hacía que no llovía, ni se sabe. Cuatro gotas y se ha producido un barrizal que  le produce vértigo. Sube a su coche. No sabe si ponerlo en marcha.

Las cuatro gotas le han quitado las fuerzas:

-      -    La nueva y reposada lectura de los resultados del domingo. Ha perdido la mitad de votantes de hace cuatro años.

-      -    La noticia de la sentencia del Tribunal  Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana – Sala de lo Civil y Penal. Blasco ocho años de cárcel y veinte de inhabilitación, total la trama cosecha 43 años de prisión y 47  de inhabilitación. Camps, Fabra, Blasco  … hay marec!!!. Y el en medio de este prodridero.

-        -  La que se ha organizado con la tala de los árboles de la glorieta Piera-Torres. Arboles podridos y viejos. Ahora todo serán aprietos.

        -  Y por último, éste que no se calla ni bajo el agua, el artículo "Escucha cocinero, que se quema el rabo!!!" del, en la anterior legislatura, su mano derecha, y defenestrado por aspirar legítimamente a ocupar la poltrona delaplaçadelportal. Menudo arti-culito. Debe estar haciendo un curso de cocina. 

No lo cree. Esto no puede estar pasando. No tanto junto.

 

Contacto, acelerón y gravilla disparada.

Cuando llega al despacho tiene sobre la mesa el resumen. 

De repente, el síndrome delaplaçadelportal que ya hace tiempo que se manifestó aparece en toda su virulencia.

-        -  Yo que he dicho, pensado….

-        -  Yo que he hecho y rehecho …

-        -  Yo que he ido y he vuelto….

-        -  Yo que he subido y baj ……. No eso no.

-        -   Ahora me dan la espalda. Yo que he sido de Zaptillaplana, de Campos Floridos y ahora de Fabricio Luca Santini. Y que si hay que cambiar, se cambia. Ahora, por unas miserables pesetas y dos guardapolvos, yo que siempre he ido con zapatilla de careta y talón, que estoy en contacto cada día con este pueblo ingrato, ahora no reconocen nada.

Seguramente será tarde y sufrirá el trauma. De ser, él no va más, a ser, uno más. 

Volver a lo que era.¿Que era?.

Ni él ni nadie se acuerdan.

Por eso cuesta tanto soltar….

Eleccions, tall d´arbres i un camp de golf per a Benissa.

Dels resultats de les Eleccions Europees sols recomanem que es governe per al poble. I els qui han perdut suports que s'apliquen algun cataplasma i assumisquen la seua responsabilitat. No busquen motius, vostes són el motiu.

----------------------------------

No voliem valorar els resultats de les eleccions europees a Benissa. I no ho anem fer.

Avui ens hem alçat amb un destral tallant arbres. Els arbres de la Glorieta de don Joaquin i donya Dolores.

Sera una metafora?. Però,  quina?.

El missatge del senyor delaplaçadelportal sera:

- Anem a podar i tallar el  podrido i vell en el partit del govern.
o
- A qui es moga li la tallem 

 

-------------------------------------

No és la primera picabaralla entre l'Ajuntament de Benissa i els hereus de l'empresa Villarrasil, (Banca Fierro, Agriben), promotora de la urbanització sant Jaime de Benissa.

Àdhuc avui, despres de quaranta anys, és un model, és la millor urbanització de terme municipal. La seua neteja, ordre, entorn saludable, seguretat, no és ni des de lluny imitada per una altra a Benissa i no gracies als Ajuntaments de Teulada-Moraira i Benissa.  La seua comunitat de veïns es molt activa, potser, molt mes que una altra del poble, i els resultats son patents.

Des de temps enrrere en l'Ajuntament de Benissa, va la idea de reclamar, o simplement escripturar, aquelles zones que teoricamente els urbanitzadors havien proposat com a zones verdes. El camp de golf de la urbanitzacio sant Jaime, es troba en una zona de qualitat gens menyspreable, a diferència de les altres urbanitzacions que progamaren les zones verdes i de serveis en barrancs i zones d'escassa qualitat per a vendre i construir.  Diguem de pas, que urbanitzacións com a tals, a Benissa, hi ha poques. A mes de la ja esmentada, i d'una semblança llunyana, solament la urbanització Altamira i mes lluny la urbanització Patmore, se salven. La urbanització El Magraner i la recent  del Raco de Galeno, tenen bona pinta, però àdhuc no se sap si cumpliran les espectatives. Pel camí van quedar la de Los Almendros  i La Viña, amb un vull i no puc. La resta, mes antigues, son cases juntes i carrers estrets.

D'un temps a ara, un pessic important del pressupost municipal es dedica al pagament de sentències i costes. Ningú és responsable de la pèrdua dels contenciosos. Ni s'assumeixen politicamente, ni administrativament. Es manté un gabinet juridic extern, i "paga moro o a la bassa". 

La oposicion ha demanat, i ahi a quedat.

És molt facil lluitar i pledejar si paga un altre. En el regnat anterior, els capritxos es van pagar judicialment, i ara, en aquet, hem superat amb escreix els dos milions d'euros. Per açò hi ha que investigar quins contenciosos són defensables, quins són per sadollar l'ego de algun alt funcionari i quins són, pels meus "cordons". 

I tasca és de l'oposicion fiscalitzar, indagar, sol·licitar d'altres instàncies una investigacio, per a determinar qui és responsable d'aquesta sangria judicial.

D'antuvi, passaport pel l'assessor juridic extern, ens estalviarem una pasta i una vergonya després d'una altra, i aixo que hi han, al menys, set llicenciats en Dret, entre regidors i funcionaris

Al costat del passeig litoral, les platges de Pinets i l'artificial de la Fustera, el Club de Golf Ifach, dóna una certa categoria de qualitat a la partida Fanadix, zona turistica, o al vergonyós nom de "Benissa Costa". 

Potser l'Ajuntament tinga rao a voler escripturar el camp de golf, però de moment, qui portava el cas avant, ha patinat i no ha complit uns del passos, aprovacio de l´acord pel Ple i no per la Junta de Govern. Aço, de moment, ha produït perdre, i unes costes. Pero garantia de treball per a qui porta el cas. I no ha produït responsabilitats.

A seguir, doncs. Pot ser tindrem camp de golf municipal, a les elits sempre als anat pegar-li a la piloteta. 

Esperem que no ens coste com a l´IES o “la casa del 100 vents”.

La Roca de la Salve.

Monument a la Roca de la Salve, en el col·legi Jose Mª Paternina de Senija

Per als que no sàpien de què va, aquesta seria la nostra definició en Wikipedia:

La Roca de la Salve. Coordenades geogràfiques: 38.737048, 0.052795. (Senija- Benissa – La Marina Alta – Alacant – Comunitat Valenciana – Espanya). És un monòlit calcari d'origen natural que es trobava situat en el denominat antic camí de València, el qual separa els termes municipals de Benissa i Senija, la roca es trobava en la vora corresponent a Senija.

La roca era el punt de principi o final des del qual s'albirava l'església parroquial on es venera la patrona de Benissa, la Puríssima Xiqueta. Allí es resava una Salve com a comiat o com a acció de gràcies per la tornada.

 

La Roca de la Salve va tenir eixa funció, principalment, durant els anys en els quals es requeria mà d'obra per a les tasques de plantar i segar l'arròs en la ribera dels rius Xúquer i Ebre, principalment. Les quadrilles de “riberers”, compostes per homes de la Comarca, realitzaven el ritu del rés de la Salve, i se suposa que cadascú s'encomanava a la seua Verge patrona. La Verge de les Neus de Calp, la Verge Pobra de Xalo, la Verge dels Desemparats de Senija, la Puríssima Xiqueta de Benissa.

En 1977 comencen les obres de construcció del tram Ondara-Altea de l'autopista AP7. El projecte de l'obra va ser molt contestat pels Ajuntaments de Senija i Benissa.

Per un grup de persones representatives de Benissa es van contractar els serveis d'una pala mecànica i pels pèls, van evitar la desaparició sota el terraplè de farciment de l'autopista AP7, de la roca. Aquesta va ser traslladada a la plaça de l´Esglesia Vella de Benissa, que en aquells dies era com un bancal erm, ple d'herba i restes de l'antiga i desapareguda església.

El seu trasllat va ser motiu de controvèrsia, i el resultat es va saldar amb un nou trasllat, aquesta vegada de Benissa a Senija, i des de llavors fins a l'actualitat està dipositada en pati del col·legi públic José Mª Paternina, al costat d'un escut del jou i les fletxes llaurat en la paret.

Després de més de 35 anys, la controvèrsia segueix, a voltes fomentada pels polítics, sent un motiu recorregut en cavalcades i cercaviles.

------------------ 

Monument al Riberer a Benissa

Conscients que l'opinió pot no ser compartida, produir alguna que una altra reacció desfavorable, algun qualificatiu altisonant o que es ment a un familiar volgut.

No esta en l'ànim d'aquest blog, ni l'ofensa, ni la burla, Tan sol una reflexió de fins a on arriba la ignorància humana.

Pocs són testimonis, fa ja més de trenta-cinc anys, del dia en què els promotors pel trasllat a Benissa, celebraven la recuperació, “in extremis”, del pedrusco.

Es podria apostar, que un gran nombre de benissers saben de la Roca de la Salve, per l'estrofa de l'himne que es canta el dia dels Riberers, en la casa de Lluis Vives. Es podria apostar, que en l'actualitat queden pocs que la veieren en la seua ubicació original. Els menors de 35 anys segur que no. Dels majors de 35 anys, es podria apostar, que ni el 80 per cent la van veure mai. I la resta que la va veure, ara, si seguira en el seu lloc i sense senyalització, no la trobaria.

I no apostem més. La crisi.

La cazurrería i la necessitat de lluitar contra un complex d'inferioritat, fan que els humans prenguen decisions que causen vergonya aliena. Decisions comparables a les baralles de pati de col·legi per una bola de cristall amb colorins rogos i verts (la roca es troba casualment en el pati d'un col·legi, i adorna la comparació).

La idea de salvar una roca de convertir-se en base del terraplè de l'autopista, va ser anar de tal innocència, que contrasta amb la reacció de el “açò és del tete”. I com els xiquets, solament es va reaccionar quan se li va veure en les mans de l'altre.

De no haver-se actuat, la roca estaria coberta sota quatre metres de terraplè i fi  de la historia.

Cartell del lloc original de la Roca

El punt on descansava la roca, està avui senyalitzat amb un fràgil cartell, el qual es mante amb pedres, com una creu de tomba de pel·lícula de vaquers. L'Ajuntament de Benissa aspira a instal·lar-la en el seu lloc original i destacada en un monument. No sabem per què, … o sí ho sabem, la idea és una pretensió vana.

 
I no és de rebut un truc, un a canvi de …, (que potser algun se li ha passat pel cap), altres necessitats són més urgents i necessàries, i és més que suficient la idea del monument.

I com preveiem una negociació de trileros, i ja está be de tonteries, proposem per a resoldre per fi la polèmica, que la roca original quede dipositada on es troba, i que se'ls concedisca l'honor, “per saecula saeculorum” als actuals cuidadors, vist el zel i amor demostrat en tan preuada relíquia. I que l'Ajuntament de Benissa, construïsca un senzill monòlit, on pugues, com no, col·locar una roca i una llegenda amb el significat d'aquesta icona.

Ah!!!. Coneixent el punt, prevenim de tres perills:

- És un punt habitual d'eixida de via dels vehicles que circulen per l'AP7, i aterrant en l'artificial antic camí de València.
- En època de gota freda l'avinguda d'aigua té un gran poder d'arrossegament.
- Pot convertir-se en punt de trobada de tripijocs, ja que el trafic existent no troba un punt d´intercanvi definitiu en la zona.

I com l'himne pregona, siguem:

… nobles i senyors/as,

Perquè els símbols, solament són símbols. Dubtós, però en cas hipotètic per la roca no val cap intercanvi. I per als que creuen, el gran és tenir un gran cor, i en ell a la receptora de l'oració.

És la roca de la Salve,
és el niu i la terreta,
i un gran tresor de
fe LA PURÍSSIMA XIQUETA