Benissa

dijous, 22 de març del 2018

MIRA QUI PARLA DE DESCARATS DESVERGONYITS

                                                                                                                                                             
DIMITIR !!!!.


El que has de fer és dimitir !!!!. Ressonava a la sala la veu de l'experiència.

Aquí no dimiteix ningú. Possiblement el tripartit no funcione, però motius per dimitir no els veiem.

Sí qu´els hi va haver quan l'Ajuntament de Benissa va perdre més de 100 milions de pessetes, pel nul control sobre el recaptador d'arbitris municipals. Qui va dimitir ?.

El màxim responsable que es perdessen 100 milions, i l'expedient ho portava le seua parenta, no hi va haver recusació ni incompatibilitat, a la responsabilitat lla van ventilar i aquí està demanant DIMISSIÓ.

Tots els que han volgut, han vist i escoltat en el ple del 27 de febrer del 2018, frases com:

"Sóc empresari, els meus treballadors no hi ha de primera i segona categoria". És clar senyor, si són autònoms, tots tindrien ¿¿?? de ser de primera, o no ?. Dubtem que així sigui.

"L'equip de Govern, que va ser votat per mi, el tripartit ....". Va ser votat en la confiança que li trauria les manteques a aquests novells de Reiniciem i resta de l'equip de govern. La petició de la presidència de Benissa Impuls. I la secretària d'aquesta mercantil per a una funcionària emparentada, remoure del seu lloc de treball a determinats empleats públics, etc., és la política d'abans, aquesta sí que és la política d'abans, sinó llegeixin més endavant.

"No hi ha transparència ni participació". L'època més fosca i negra de la democràcia a Benissa va ser el doceni comprès entre 1987-1999.


"Els diners de les butxaques dels benissers i benisseres". De la butxaca dels benissers i benisseres es van pagar molts capritxos i els mes de 100 millions ventilats.

"Pantomima". Segons el diccionari, pantomima en una obra de teatre on s'expressen amb gestos. O també, un engany o fingiment per amagar una cosa.

I per fi .... "Busca l'enfrontament amb una persona com jo, que ha estat qui li ha atorgat l'Alcaldia. Imagineu quina -desfachatez-".

Desfachatez !!!!.

Sí, va de sobrat, pero ja fa riure, no li tenen por. Les seues bravates, els seus falsos desitjos, les seves peticions indecents per remoure, traslladar, col·locar a treballadors públics en altres llocs de càstig o de premi.

De 1987 a 1999, durant 12 anys van succeir moltes coses que caldria recordar:

- Benissa Impuls va ser creada com a empresa pública per tal d'evitar els processos de selecció establerts per l'administració pública i va ser el colocadero de persones sense processos selectius. Mans lliures per pagar favors, venda de regidories, etc.

- Benissa Impuls ve sent tema recurrent en els últims temps i dutant el Ple va repetir el nom de la mercantil com una obseesio. Sembla com l'estrany objecte del desig. Suposadament algunes reunions del Comitè d'Empresa es realitzen entre una clínica i Jamaica. Qui va exposar la seua opinió en nom dels treballadors que ara preocupen tant, va ser col·locada com a pagament als seus serveis partidistes amb un sou superior a qualsevol administratiu de l'Ajuntament.

- El Personal Laboral va negociar un conveni col·lectiu, el qual va ser aprovat després de molt batallar, i amb les chirigotas del Primer Tinent d'Alcalde i amb les retallades de l'alcalde, deixant el mateix en un simple document de venda política, i que els pocs punts socials que es van aconseguir incloure, mai es van concedir: Roba de treball, assegurança de vida ... .. Si la negociació anava encaminada a equiparar Funcionaris i laborals, als pocs mesos en un acord Funcionaris i Corporació, es va trencar aquella equiparació.

- Es va presentar al Gerent de la Universitat d'Alacant, el qual al costat d'un equip d'universitaris anava a realitzar RLT.  Quan va presentar el document aquesta el va ficar en un calaix i mai més es va saber. No sabem si els tres milions de pessetes al final es van pagar. Es queixava del poc apreci que s'havia fet al treball presentat i el deute que no havia estat liquidada.
- Durant aquest temps es van produir:

A) .- Acomiadaments amb proves i testimonis més que dubtosos.

B) .- Sancions de sou i feina sense que els motius fossin per arribar a tantC) - Trasllat de lloc de treball com a càstig a posicionaments contraris a la voluntat de l'Alcalde o per colocar algu recien entrat a dit i sense cap prova de cqapacitat.

D) .- Burles, cruels burles, com vestir un funcionari amb uniforme diferent del col·lectiu municipal: Vestit granat, camisa rosa, corbata granat i gorra de plat. Cada dia rebia una notificació signada per la Secretària Accidental, assenyalant-li les peces que aquell dia no portava advertint-li un expedient sancionador. Aquest treballador era el President del Comitè d'Empresa. L'Inspector de Treball, intentá convèncer perquè es retirés aquesta mofa pública. Segons Jaime Antonio Ivars i Dolores Orihuel, l'alcalde era a Benissa l'amo, de manera que ningú podia dir-li com havia de vestir els seus treballadors. Un milió de pessetes de sanció de la butxaca de les benisseres i benissers, la retirada del vestit i prevenció de denúncia davant el Jutjat del Social de ofici, per persecució sindical va ser la conclusió. No era mobing. Era afecte.

I) .- En el Polígon Industrial, on avui es ubica l'Eco-Park, es mantenia un abocador il·legal, en què t
res persones, sense contracte, efectuaven el cobrament d'un cànon en nom de l'Ajuntament, per descarregar runa.

F) .- Treballadors que eren seguits i investigats per qui ocupava la Secretària Accidental, sense per tal de trobar motius de sanció. No era mobing. Era carinyo.

G) .- Amenaces a porta tancada i sense testimonis a treballadors per la seva participació com a testimonis en expedients de personal.

H) .- L'última RLT, va ser realitzada per una empresa privada. El document amb les conclusions que va rebre la corporació, era sensiblement diferent del que es va dur a la taula de negociació. El document va ser manegat al gust de l'Ajuntament en una taula de la Societat Cultural, l'empresa es va prestar a fer-ho, perdent tota credibilitat i profesionalidad.

El llibre de visites de l'Inspector de Treball, és testimoni de les moltes visites i el nul cas a les seues advertències i amonestaciones.

Manuel Roura, advocat i regidor de l'Ajuntament de Calp per Esquerra Unida, famós pel seu "pelotazo urbanístic".  Calp per aprofitament d'informació privilegiada, va ser contractat com a advocat de l'Ajuntament de Benissa, en tots els processos amb{ el utjat del Social, que van ser més de veint.

Presuntamente, algu dels servells juridics, en algun procés judicial privat, també van aprofitar documents que per força van ser sostrets dels arxius municipals, sense que s'investigués aquest cas.

U des de la seua ignorancia es fa la seguent pregunta:

Es podria demanar un recurs de revisio del nomenament de la esposa de l´alcalde, per este, com a Secretaria del Ajuntament?.  Era aixo legal?.

Aqui deixem per avui una part ínfima d'aquell docenato, on regnava el caprici i la fam de diners.

Recopilem mes i seguim la setmana que ve, amb un repàs del vídeo del plenari i d'alguns dels seus actors.


dilluns, 5 de març del 2018

i poder dir-ho, i poder dir-ho amb tota la cara

Les actituds en l'últim ple, donen la mesura i senyal de fins on es pot arribar, en la creença de poder mediatitzar la vida política d'un poble.

Més de 20 anys fent política de Celestina. Creant rumors. Falses promeses. Enfrontaments i xuleria. De mentir i d'acusar als altres.

L'actitud dels presents, de aixecar-se i anar-se'n, quan era l'ocasion, el fòrum, on es podria haver dit, rebatut, denunciat i explicat al poble de Benissa, que està passant. Que es el que volen alguns, demostra que així seguirem.

Ningú és capaç de dir amb paraules clares, perquè a l'Ex se li omple la boca de Benissa Impuls. Aquest Ex que tenia a una persona sense contracte sota un para-sol, cobrant ilegalment per descarregar runa a l'actual ubicació de la Mercantil, sent del tot ilegal. I molt mes.

Els treballadors li importen molt poc i el poble de Benissa, tambe.

On esta el valent que parla d'ell, si tots han passat pel seu confessionari

Vos va tentar amb els papers del calaix, i tots bevent del "asevo".

Seguirem .....

dissabte, 6 d’agost del 2016

Pepe, la cabra de la Legiò i els Village People. (actualitzat)

La notícia és punyent. La cabra Pep, la de la Legió, es jubila. Després d'onze anys, passa al retir sense sou. Serà dels pocs alts càrrecs que es van sense cobrar.

Doncs bé. Visca la cabra de la Legió per molts anys.


Segur que va ser coherent en les seues accions i el lloc que ocupava. Va complir horaris. Va complir amb la seua comesa. No va enganyar, ni mentir. No va fer avergonyir ni posar vermell als legionaris. No va soscavar el prestigi dels seus superiors. Si d'una altra manera hauria estat, un rostit o fregit hauria acabat amb ella.


Però la incoherència és només cosa dels humans.


Dos exemples:


Un.


De gairebé tots és sabut que hi va haver maror al cos de la Policia Local. Diríem que s'ha produït un putsch, o serà més encertat, un cop d'estat.


Alguns regidors de tots els temps i de totes les ideologies els ha agradat, o han fomentat l'existència dels "pasapartes", generalment coincidia amb els que pels seus estudis, titulació o capacitat intel·lectual no els permetia l'ascens, o tenien comptes pendents amb l'objectiu a desmembrar. Durant mesos, mitjançant sentències judicials i opinions sensates, als despatxos es va conspirar i per fi es va arribar on es volia. Sabent-la lliçó (llegiu ordre interna), es prohibeix allò que s'ha practicat durant mesos, sinó anys. El temps dirà qui ha patinat en aquesta pista relliscosa. Qui pagara la patinada ?, tant se val, és un joc de poder, el poble pla, eixe al que tant s'estima.



"Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

TÍTOL II
CAPÍTOL II
Organització. 

Article 21
 

1. L'alcalde és el president de la Corporació i Les Següents compta amb atribucions:
......
i) Exercir la prefectura de la Policia Municipal.
..... "


-------------------------
L'equip policial dominant és amant d'exhibir la seua parafernàlia d'esposes, pistola i entorchaos. La notícia és que, s'estan realitzant controls per identificar els vehicles dels residents i en els pròxims dies facilitar-los un distintiu, i els permeti la identificació de veïnatge.

Entenem que la justificació és una mentida. El motiu únic és l'exhibició dels seus ports d'autoritat i frenar la lliure circulació, ja que la majoria de vehicles en circulació són de lloguer.


Els recordem que hi ha un padró de vehicles, des d'on es poden triar les dades, i oferir aquest distintiu i els que voluntàriament vulguin, el s'adhereixin al seu vehicle.


Però "els posa" tant un desplegament. Com si d'un atemptat es tractés, els agents van amb les seues ulleres de sol, la salutació seriósa, veu autoritària i distant que acolloneix, els atributs ben a la vista, pistola, porra, esposes, ....... Més que transmetre proximitat i seguretat, el sentiment és de disciplina i poder.


Dos.


Una concentració de càrrecs públics a l'estació de FGV de Benissa, per protestar pel tancament temporal d'un tram de la línia Dénia-Alacant. Càrrecs amb sou i responsabilitat provincial i local. Càrrecs que saben de què va el tancament. Càrrecs, perdent un dia de gestió per mentir una vegada més.


I no passa res. Seguim prenent, un pot o dos. O si hi ha en supositori, millor.


Per a alguns tot és com una foto al Village People, un carnaval, com una foto inaugurant alguna cosa inexistent, com protestant per una cosa que és conseqüència de 25 anys irresponsabilitat pròpia.

I aquí, el general, prenent del pot.


Hem arribat a tal extrem entre els polítics de primera, o de quarta divisió, que qualsevol cosa és factible de treure-li el doblec i donar-li el color apropiat al seu propi interès. Burlant-se dels seus administrats, dels que saben de què va, i d'aquelles persones de bona voluntat que encara creuen en el que diuen. I això és una roïnesa. És deshonest.


Els Village People en compte de fer-se la foto de pirata, indi amb plomes, de arlequí, de víking, de mag de circ o de Pepa Pic en una sala, bé podrien haver portat les seues disfresses a l'estació de FGV de Benissa. La farsa podria haver millorat acompanyada de la cançó "Macho Man". Amb cossos de gimnàs, o tant dóna, disfressats o de vestit i corbata o modelet amb pentinat lleoní.


La realitat és la següent:


Després de les millores del tram Altea-Calp de la línia de FGV, coberta durant aquest temps amb autobusos, li toca el torn al tram Calp-Dénia. Les obres de millora es refereixen, entre altres, al sistema de seguretat i frenada.


En el tancament Altea Calp no vam vore a ningú.
I ara amb això i una foto, demagògia al cant.

dilluns, 13 de juny del 2016

Les Mentides.


El sentiment general és que tots són uns mentiders. I amb el de corruptes, o amics íntims dels corruptes i afecció al càrrec, com si d'una professió es tractés, es completa la imatge del polític actual.

En temps passat, als ajuntaments, al polític se li considerava diferent. Se li creia més proper, menys complidor o subjecte a les normes del partit al qual pertanyia.

Contra aquest sistema, han sorgit formacions, que en poc temps han derivat cap als pecats dels antics partits, o encara no han definit el seu complicat funcionament.

------------------------

Tres assumptes, entre molts altres, són els que tenen desencantats en Benisland als seus ciutadans.

- La paràlisi del govern local. Un líder entrampat entre una desenfrenada necessitat de distanciar-se de les seues perilloses amistats i la seua busqueda d'un lloc al Sol i que tinga una durada de llarg termini.

- En el desenfrenat  distanciament, ensopega una i altra vegada amb les trames corruptes en les quals estan alguns dels seus íntims. I l'ús de diners B en actes directament relacionats amb ell i l'agrupació local.
- Les promeses estrella, les afirmacions rotundes i les escomeses contra els altres grups, cada vegada són més ridícules, per a mostra, tres:
1.- La signatura davant notari d'un compromís incomplit. La rebaixa d'impostos del 20% de l'IBI, la recollida d'escombraries. L'acta notarial i la foto serà el segell d'un regnat insegur, capritxós i ple de falses promeses.
2.- La variant, un desengany i un motiu tan usat que delata el ridícul a què pot arribar un polític.
3.- El Parc de Bombers, exemple d'ús electoral. Aquí està l'obra, molt bona, però sense dotació suficient per funcionar, amb el perill d'incendi en un dels estius més secs dels últims 40 anys.

 El govern està paralitzat, no hi ha oli que el mogua, i que el greixador està engreixant maquinàries d'alta volada


------------------------------------

Sobre l'autobombo.

Autobombo.
m. fest. Elogi desmesurat i públic que fa algú de si mateix.
Reial Acadèmia Espanyola © Tots els drets reservats.

El autobombo no és només patrimoni de qui té el poder. Algun grup de l'oposició s'atribueix èxits, que a dia d'avui, no han canviat substancialment el benestar i els drets dels ciutadans. Concretament el grup que aspirava a fer el canvi, el canvi que no va venir, apunta maneres de autobombeo. El mantra de reafirmar la seua posició de segona força política municipal, sembla més per mantenir el seu ànim, que la influència que han exercit en algun hipotètic i imperceptible canvi.

La participació popular i els forums s'han reduït. Estar a l'oposició desgasta i tenen al davant un "doctor en el mareig de la perdiu". Les formes, algunes d'elles antigues, es veuen despuntant en algunes actituds.
I sempre esta qui aprofita la ingenuïtat o la poca mestria, portant al bé intencionat a aquests antigues maneres imperials.

En fi, que aquí estem com estàvem. Presentant mocions, i aprovant-se o no, tots satisfets i poc seguiment del que la moció comprometia.

Aquesta és la percepció..


TOPOGIGIO
I mentre, els doctors en treballs de conductes subterranis, segueixen teixint i desteixint i amb cants de sirena atraient incauts, fent-los creure que són els Robin Hood i Curro Jiménez de Benisaland.

Treballar amb personatges subterranis produeix resultats pudents. I els ideals de regeneració tan cacarejats, només es queden en un simple raspat de la brutícia fluixa, la reinicialització es quedarà en una arrencada com de tos o uns quants achís!!!.

Entenem, en un article recent, que no es preten restar vots a les formacions de l´oposicio, el que es pretén es convèncer als ciutadans que no sent PePes i van votar JuaNes, i que desencantats, poden votar PsoEs, ComproMís, o al  (innombrable), voten a la segona força.  Molt enrrevesat, no?

Doncs, que la força vos acompanye.

I seguirà plovent cafè.


AL TALL