El que s´ha dit. Un veleta. Un penell.

Chinta Chinta tachintachintachintachin taratata tachin. pum.

Mentre, com tots els anys, en l'invers d'un sobre del banc desgrana amb tranquil·litat el pressupost general de l'Ajuntament per a l'any 2014.

Ja sap per on aniran els tirs. El capítol de despeses de la camarilla dirigent i les seues acólits necessaris, serà la crítica.

Necessite una notícia que impacte i distracció del debat de pressupostos, la miserable inversió i el manteniment dels emoluents dels edils pensants i no executants.

S'ajusta les ulleres de forense del CSI.

- La veritat és que si no fóra perquè necessite el seu braç en alt, en bona hora. La seua indemnització em correspon, jo sóc el traumatizat. Mira si és que ni la Nancy m'ha aconseguit.

Com cada any, el jo m'ho guise i jo m'ho menje, és el lema, clar que el Frontisa, aqueix estreny i exigeix. Però si sospesem, assessorat o no per la seua assessora de “el seu negoci privat en despatx public”, que no dona per a res com tots sabem, o per un altre Ent Eteree, l'aconseguit és de benefici escàs per al general de la població. La jubilació és el seu objectiu i la cotització actual no convé perdre-la, d'açò depèn la seua pensió. Amb esta de Regidor-Frontissa li quedaria una ganga.

Als representants dels treballadors, com sempre, faltant-los al respecte, amb un “o ho prens o ho deixes", caciquil. I l'oposició, “ací us podriu, vosaltres que sabeu”.

I la veritat és que saben ben poc. I quan saben és que els ha ficat en un parany. Aquesta setmana el tema de la casa de Maríno, tornava amb la revelació d'un acord, trencat, sembla ser pel Penell. La resta, després xuclant roda, sense assabentar-se dels manejos que es denuncien, sobre una possible especulació sobre el solar resultant.

- Són uns pressupostos equilibrats. Realistes. Per a aconseguir que el romanent de Tresoreria siga zero.

Perfecte doncs, aquesta és la recepta:

- Jo em mantinc els ingressos.
- Mantinc als del braç en alt o els de la “cabotá”.
- Copeje i done per on més els dol als funcionaris.
- Puge els impostos de l'ORA i de la brossa, i algun altre que se m'ocórrega.
- No invertisc en res. No fer res es lo millor, es lo meu. Bé, en algun capritx innecessari. Per a açò “sóc jo qui sóc …”.

Després, si passem del pressupost, cridem a Lluis Llongueras i ens aplica una formula revolucionària i innovadora. Posar maquillatge i brillant on faça falta.

- Tapar porus i forats, i sentències perdudes. En fi, com paga ell i és infalible.

En el Ple de Pressupostos els arguments dels altres li eren indiferents. El seu pressupost era el que hi havia en la posterior del sobre.

Meditat i consensuat amb si mateix.

L'Ajuntament serà l'edifici de l'actual biblioteca.

Ole!!!!!!!.

Va començar el seu episcopat amb una gran obra, les escoles de l'antic Pare Melchor serà el nou ajuntament, després, l'antic Josep Iborra serà el nou ajuntament, i finalment, l'edifici dels Orduña serà el nou ajuntament.

El que s'ha dit,

Un veleta. Un penell.

I a tot aço, que dirá ara de David Serra, carn i ungla i amic de l´anima?

Benissa de Vila a Ciutat i tonen a cobrar.

Fins ara érem la Vila de Benissa. I encara que no existeix cap normativa per la qual no puguem considerar-la ciutat, i que un Trofeu de Pilota Valenciana, porte el títol de “Trofeu Ciutat de Benissa”, independentment de qui haja sigut la idea, dóna idea de fins a quin punt els nostres polítics pretenen inculcar-nos la idea de la importància de la seua funció i de pas  la necesitat de la “indemnització”, engrandint la nomenclatura de la Vila de Benissa.

Per res critiquem l'organització del Trofeu, però sí, que el de “La Taula Redona” senta que el títol de Vila no és adequat per a la categoria d'aquesta ciutat que és Benissa. 

De poble

Entenem que en els temps que corren, amb l'ambient carregat de picabaralles judicials, o per un sentit de superior categoria a l'efecte de millors “indemnitzacions”, el nostre polítics benisseros preferisquen que se'ls done la categoria de ciutadans, que l'ambigua de vilans.

El pròxim dia 4 de desembre, els membres del plenari, aprovaran l'acta del ple anterior, el del 6 de novembre.

L'aprovació de la mateixa serà la consagració de la fi de l'austeritat solidària dels nostres polítics locals davant la crisi, i la tornada al cobrament de les “indemnitzacions”, sous, pagues i complements.

De ciutat

Definicio de  indemnització s f 

1Compensació que rep una persona per un dany o perjudici que ha rebut ella mateixa o les seues propietats.
2 Quantitat de diners o una altra cosa amb la qual es compensa per un dany o perjudici.

Les “indemnitzacions” són de tal calibre, que val la pena recordar, per exemple:

El ple del 6 de novembre va durar, segons l'acta que es ratificara, 50 minuts. Als senyors regidors, que voluntàriament es van presentar per a servir i millorar la vida dels seus conciutadans se'ls indemnitzara amb 180 euros. Al President amb 218 euros.

Algú sap on, per 55 minuts, es cobra 218 euros?. O, 180 euros?.

Entenem que salvat el glop, pel qual es va haver de donar a conèixer la quantia, resultat de les dues sentències contràries a l'Ajuntament de Benissa, que van causar tant dolor, però que a ningú se li responsabilitza de la presa d'aquestes decisions, les quals han resultat tan costoses per als administrats i que en gran part pagaran els funcionaris municipals. 

Salvat el glop diem, ja que, “ni pols, ni remoli” ha causat tal cost, tal suma dineraria.

Ningú doncs és responsable de la decisió de no abonar interessos o valorar una expropiació, decisions que segons sembla no s'ajustaven a dret, vistes les sentencies judicials.

Repartir el remanent

Salvat el glop que l'oposició, o la ciutadania o villanía de Benissa demanara saber que polític, funcionari, òrgan o assessor, va informar, va assessorar, va decidir tan desastroses i doloroses conseqüències, el govern local es premia amb la recuperació d'unes ruinoses i  decrepites economies amb unes “indemnitzacions” d'escàndol.

 
218 euros per 55 minuts de presidència.
180 euros per 55 minuts d'assistència a ple.
180 euros per presidència de la Junta de Govern Local. Local.
137 euros per l'assistència a la junta de Govern Local.
133 euros per la Presidència de Comissió Informativa.
Regidors amb dedicació (ocupació ) ……..……………………... 34.039,68 euros
Regidor a repartir amb un altre (dos contents) …………….. …. 17.019,84 euros
4 assessors, personal eventual …....…………………………….. 26.343,96 euros
Una assessora de la seua ocupació particular ,,...,,…………,,,. 17.381,10 euros
 

Tot un monument al servei dels ciutadans.

------------------

I el mateix dia, pujant els preus de l'aparcament ORA.

 ------------------------------------------

Blaveros i estrellats, tots contra el tancamenent de la RTVV. Canal 9, durant anys el incensari de les actuacions del PP. Aixi els han pagat. Tot empenyat i tots al carrer.

30 de novembre de 2013, mani contra les politiques caciquils del PP. L´heretat de Zaplana i Camps,

amb Alberto i Pepe com a sepultureros.

                                          Pepe el teuladí, explicantse l´inesplicable.

I la meua paraula és la Llei.

- Bon dia ens done Déu.
- Bon dia, si senyor.
 
Cada dia resem i posem una vela a santa Rita. Ningú sap amb la qual ens va ha eixir el senyor delaplaçadelportal.

- Jo vull una Nancy.
- Senyor meu, Nancys no s'estilen.
- M'és igual. Mira que em feu cabrejar. Mecaxis!!!.
- La casa del Sol i la Lluna fa açò per solidaritat.
- I amb qui més solidari que amb mi?.

Pensa el senyor. Es troba camí de la inauguració de la importantíssima manifestacio cultural de la “VI Fira del bram i coz” del nucli de població de Sangonereta del Comptat.

El del Front de Joventuts, intenta explicar que ell no pertany a la classe pobra. El senyor, ja sabem, no li agraden les pegues. Vol una Nancy i la tindrà.

Mentre, corba després de corba, va meditant que la decisió de reduir la jornada als interins, baixar-se el sou els polítics i reduir als eventuals (cride-se'ls X , I o Z), a poc a poc la va diluint a favor dels polítics i associats, i van engolint. El Ple últim, pujada i volta al cobrament d'indemnitzacions (vaja paraula assignada, és vergonyosa). Indemnitzats, …. de?. En silenci i com si res, volta a l'estatus econòmic anterior, 

Poble, paga.

Ara toca retornar als eventuals, els de confiança, els de serveis prestats, els caiguts de les llistes electorals, els compromisos, tornar-los a donar la seua oportunitat de lucre, sense els criteris necessaris, col·locant-los en places creades i que s'han de cobrir amb els criteris legals de la Normativa.

- I deixa't de joguets, porta't la Nancy, i comença a col·locar-me als expulsats del festí.
- L'altre dia, gran senyor, va dir voste que no podíem tornar als interins al 100 % de la jornada, sota pena d'algun acomiadament.
- Col·loca'm com a conserge de l´EPA a l'eventual de confiança, i ja deixa't de falòrnies. Ací qui paga i a qui es deu la gran proesa del romanent corrent i moliente és a mi.
- Els funcionaris amb les seues prerrogatives i els interins amb el seu quasi assegurat lloc, be poden seguir mantenint el dèficit 0 del meu pontificat.


És mig dia, don Tomas estreny el botó de volteig general de campanes.

El senyor delaplaçadelportal, a través del telèfon del regidor subordinat i tingues-te quiet, escolta el volteig.

- Mira xicon, si vols tornar, si vols seguir, menys pegues, porta la Nancy i col·loca a la Nancy.
- Si senyor, Si senyor. Mire, han portat una tartera amb un pastís. Diu: “per a tu que t'agrada tant”
- Fora, fora, tira-el per la balconada. És el pastís de xocolata i peres de la Intel·lectual.

No li fa gràcia, ni poc ni gens el personatge, antany braç dret. És una ombra, és una contrincant.

- Millor que jo. Millor que jo. Però qui solta la mamella.

Arriba a la plaça Major de Sangonereta. L'alcalde ho rep de genolls i li petoneja la mà. La comitiva comença la desfilada fins al lloc de l'esdeveniment. La plaça de la Balconada Eixida.

Mentre l'acte cultural, amb els bramits i coses de diversa intensitat es van desenvolupant, ell pensa. Està en una altra cosa.

En el discurs final de l'esdeveniment, recentment despert de la dormida, amb un parlar pastos, i un incoherent discurs, comença:

- Encara que bramen i tiren coces, el bon govern i la transparència esta assegurats. Hauran de tenir la deferència dels no expulsats, o siga, solament els que no van recolzar a Fabra, Rita, Alperi, Castedo i a Camps. La virtut ens flanqueja.

- Porta'm la Nancy que quan era xicotet m'agradava molt jugar amb ella.
- Doncs sàpia que quan estudiava les peres i pomes, ens les menjàvem dia si i dia també.

Es fa de nit. Fret i pluja…

Els sangoneros, pares i oncles de famosos Xupópters, es queden alelats per la contundència, fermesa i difícil doblez. No debades li criden penell. Sempre a la voluntat dels vents, allí on no pot fer la seua real, injusta i prepotent gana.

 

                                                            Personatje de la setmana

“La crisi s´acabat”, l´Ajuntamente de Benissa Dixit, i altres alegries.

Les torbes de Torbeta.

Si Torbeta és o no funcionari de l'Ajuntament de Teulada hi ha dubtes. De moment el seu despatx està ocupat per un altre, la ubicació física del seu lloc és un misteri, la ubicació física de la persona, eixa és encara més misteriosa. El misteri té diverses interpretacions, la més votada és que la pèrdua del “estatus mandonil” li ha produït un efecte retràctil, i està amagat sota la closca de mil tonalitats, en una paraula, desaparegut, avergonyit del seu desnonament.

 La anunciada volta a la seu episcopal del delaplaçadelportal, seu depenent de Teulada, coincideix amb l'aprovació en l'últim plenari d'una pujada salarial als senyors regidors amb dedicació i personal eventual (personal de confiança), d'una quantitat equivalent a la qual en el seu dia es va aplicar, i es va anunciar com a gran contribució a la solució de la crisi (18.09.2012).   

Aixi de petita

Interpretem doncs, que en l'Ajuntament de Benissa, amb els informes pertinents, l'equip de govern dóna per acabada la crisi i la seua aportació, tal com va aplicar i es va publicitar, la reducció del 12% del sou dels polítics i del personal de confiança.

No hem sentit que s'anuncie amb la mateixa publicitat, suposem que és menys notícia, ja que  van a cobrar el que mereixen i els correspon, segons el seu criteri. Els funcionaris poden esperar, i sort que cobraran l'extra. Noticies relacionades:

-  L’Ajuntament reduirà en un 30% la jornada i el salari de 7 treballadors interins. 

-  Els sindicats rebutgen de forma contundent les mesures adoptades pel govern del PP i PSD.

Millor no cantem victòria, no se li torce la fava o el penell.

És impactant el trauma i la desolació que es viu en la casa del Portal. Torbeta revoloteja la teulada i pot caure, asseure's fins i tot, en la poltrona secretarial, ja que l'actual possessionat ha manifestat la seua voluntat de causar baixa. Si sumim aquesta, a l'espantada de l'ocupant de la Tesoreria, que torna a Teulada, sembla que la vinguda d'aquest antic conegut causa tal paüra entre els desembarcats procedents de Teulada, i que per algun temps han diriguido els llocs clau de Benissa, que han decidit posar a Berdica per mitjà. Què gran ficada faria a Teulada doncs, quan la espantá és tal.

Tornant als sous de Regidors i personal eventual, opinarem que la precipitació s'escuda que enguany no hi ha retallada en l'extra de Nadal. Bona excusa, però cal dir que tampoc la tindran aquests llocs.

Són grans sacrificats. 

A la mamella

Senyors!!!. No canvia res. El servei voluntari i públic dels regidors i la figura del personal de confiança (diga's en algun cas, pagament a serveis prestats o en uns altres, no se sap), torna a ser una despesa inútil i superflua.

Els polítics són voluntaris. Atinguen-se a la voluntarietat. Deixen-se de jugar a funcionaris.

Trien-se per al personal eventual, persones concordes amb la funció i per a aqueixa funció. No s'entén que a hores d'ara, en les altures es mantinga personal de confiança que ocupa despatx per a negoci privat.

D'altra banda, dos assumptes, el tren Gandia- Denia, que per res es dota econòmicament, per la qual cosa la seua realització es perllonga i queda a l'espera.

La variant any 2030

I la Variant de Benissa, que passara a la història com la gran vergonya d'un govern (PP), que s'avergonyia de l'anterior (PSOE), perquè aquest govern (PP) acabaria l'obra. Ja veiem que ningú pinta res.

I senyors, s'està component la foto per a les pròximes eleccions, per la qual cosa, ja no cal espera res del conseguidor que sols aire aconsegueix.

Benissa i els seus polítics actuals, a xuclar roda i donar cabotades piquerianes per a eixir a la foto de repartiment de llocs ben remunerats i lloc de treball etern.

I mentre si mirem cap a la teulada del senyor delaplaçadelportal, un au negra amb mans tipus agenda, revolotea mentre, com Hamlet, el penell dubta si És o no És.

CANAL CACEROLA. Tota la informacion veraç i manipulada.

Com tots els matins, i d'açò ja estem assabentats, però no està de més repetir-ho, el senyor delaplaçadelportal, rebufan, puja la costa des del Moli del Quissi. 
 

Les pulsacions són les adequades per a la marxa que porta. I la tensió…..?

- Fotre!!!. La tensió.

Para. Se senta en un marge de pedra, i observa el pont sobre el barranc del Quissi. L'obra, en el seu moment, va ser un esdeveniment que els benisseros observaven admirats, des del Pla dels Molins (denominació desapareguda), des de la Capella (denominació a punt de desaparèixer) o des dels Roquetes de Selva (denominació desapareguda).

De sobte, i amb una mica de vergonya, pensa:

- Quin paripé el que porte amb la variant. 

Avui també els benisseros observen, al contrari que amb el Pont del Quissi, atònits, el poc progrés de l'obra. I ell va prometre, jurá, perjurá i va apostar, que la variant s'acabaria algun dia. Pero passa que aquests del govern no coneixen ni a la seua mare. I Pepe?, Pepe!!!. Ja té bastant aquests dies, amb l'assumpte del Canal 9. I cadascun agrana per a la seua casa.

Emprèn la corredissa, solament sis metres. No, uy!!!. No, es para i decideix anar al pas. El tabac no perdona.

- Quina manera de tocar-me els ous. Ara, faltava el pasonet dels “Marino”. Ja ho tenia a punt i ara m'ixen amb que la seua casa no val 115.761 euros, serà possible!!!. Fer-se els martirs per a cobrar més. Una casa que no val un pet.

Instintivament mira cap a Benissa i es troba amb una obra recent. Un lloc conegut i polèmic en el seu moment. La seua casa. El seu somni. No debades, en la “reforma” de l'habitatge antic es va gastar un pastón. Tirar tots els murs, deixant quatre pedres per a complir amb la legalitat, i fer tot nou.

- Aquesta sí que seria un habitatge a protegir. No té preu. És el meu somni. Però la casupa eixa del cantó del carrer Grau. La casupa eixa on durant anys, Toni “Maríno” va tenir una tenda on els de el barri anaven a comprar, eixa, eixa en bé del progres es canvia per una de lloguer i van que xuten.

Fins al moment, la música la OJPA-Orquestra de Joves de la Província d'Alacant amb el *Requiem de Mozart, li acompanyava. Canvia a manera radio i sintonitza Ràdio Litoral.

* “ … Amb aquest text, a més, s'insta al Consell, perquè cerque alternatives de viabilitat amb les quals aconseguir mantenir una ràdio i una televisió pública valenciana, que siga pròxima, plural i imparcial, com a servei públic fonamental per a l'ús del valencià, segons s'especifica en la moció. Una proposta, crítica amb la gestió política de l'ens públic, que va ser recolzada pel PSD, el CIBE, el PSPV-PSOE i el Bloc”.
* L´Ajuntament emet un comunicat en referència a l’ampliació del Carrer Calp
* PP i PSD tomben una moció per a retransmetre els plens de l’ajuntament per Internet.
* Curs de embuchament de botifarres.
* Paseig pels  ponedors de les gallinetes del Marroc.

Belluga el cap. Es passa la mà pel front i es bressola el cap.

- Quin comunicat m'ha col·locat aquest xiquet de la Taula Redona per a explicar el cas de l'habitatge de “Marino”. Creia jo que tenia més espurna. Mediocre. Millor, res que témer per aqueix costat. 

L'assumpte de Canal 9 ho té inquiet. Alberto i Pepe ja tenen bastant amb el seu, perquè ell vaja amb les ximpleries que plantegen tots els dies els de Bloc.

- Aquest Torbeta serà l'autor d´ERE de Canal 9?. No sé jo. Tal com ha sigut el resultat, sembla el treball d'un nyaps. Jo, amb el del Front de Joventuts, ni Canal 9 ni 10. Al personal ho té acollonat amb canvis d'ubicació sense sentit. Mola doncs. És divertit veure les cares, proposar, descol·locar. Així em reafirme en l'insegur, “ací mane jo”, sí senyor.

Segueix amb les seues reflexions sobre els canvis d'ubicació de certs treballadors en l'Ajuntament. Es un encert la seua idea de fer boletes i llocs de treball a barrejar, una mà innocent, la de la “Cucua, cucua, cucua gua gua”, va traure i va aparellar de manera extraordinària. No tenin ni idea, este  es un descubriment que mereix un premi Nobel. 

I, o ho prens o ho deixes.

- No hi ha perquè preocupar-se, baixem la categoria de l'Ajuntament, alleugerim Tresoreria, canviem a uns, per uns altres als quals amb alguna pressió puguem manipular i a campar a les meues amples, com fins ara. Als que pensen, veuen, callen i a voltes expresen una opinio, sempre tenim algun lloc per allí apartadet on ni veuen ni senten. Gens que témer. L'important és controlar aqueixa àrea i fer-la opaca.

Arriba a la seua casa-somi, es va directament a la dutxa de la planta baixa. Obri el combinador, sempre a la mateixa temperatura, 25 graus, així la sensació de frescor li buida i optimitza els seus pensaments suosos.

- Aquests del Bloc, mare meua!!!. Quina manera de donar per sac, amb les propostes de participar en les Juntes de Govern Local i la retrasmisión dels plens per Internet. Solament falta que demanen l'alcaldia.

Per un moment se li ennuvola la vista, el sabó li cou. No, ell necessita un xampú més suau. Com el de Nenuco. Els seus capritxos o la seua autocomplaença i estima són, com no, les d'un xiquet irreflexiu, capritxós (repetició) i cregut d'una superdotació.

- Els plens per Internet?. Llavors es voria massa qui sap parlar i amb raons convincents. Qui no sap ni parlar. Qui esta allí per a alçar solament el braç. I qui cobra sense fer el  mes minim esforç.  No, quan arribe li diré al del Front de Joventuts que es deixe un ratet de jugar als escacs amb els llocs de personal i es pose a veure si ens regalen una càmera de video. Tinc una idea: gravaré una al·locució prèvia al ple, així com De Gaulle, alçant ànims: “Allons enfants de la Patrie”.

I mentre, bla, bla, bla.

BUENASSSSSSS.

Campanya d'hivern.
 

- Torbeta torna a la casa del Portal, 1. De grup B a A1. Felicitacions i parabens.
- Isidoro fa campanya i pensa seriosament a presentar la seua candidatura enfront del senyor delaplaçadelportal.
- Els de el Bloc es posen a preguntar. L'IES Josep Iborra i la millonada d'euros a pagar. La casa dels Cent Vents i la valoració xapucera. Una millonada gastada en la Residència de Benissa i totalment desaprofitada. La variant i els “pufs” del Conseguidor.
- Costa Benissa o l'abandó total. El tercer món a un pas.

El senyor llig el pamflet. És de color roig. Li l'ha trobat quan eixia del seu flamant vehicle. Roig s'ha posat, i no del reflex del pamflet.

- Que ganes tinc de posar alguns on callen d'una.

L'escala. La puñetera escala.

 
- Torbeta amb el seu especial ull clínic, aconseguirà posar en ordre el galliner.

Se senta en la poltrona. Se sorprèn. Sobre la tauleta la foto de l'honorable. Per un moment no sap si és el “ex” o el “in”. Se li aclareix la vista. Solament és un esglai. Ara ell es del sector “Fabricio”.

- Aqueix veterinari fent campanya. I els del Bloc i l´Atabó fent preguntetes.

Pensa en la nova adquisició, Torbeta i la seua trompeta, el seu peculiar bloc de notes “palmell de la mà” i la seua emmotllable i adaptable voluntat.

- Sera o no serà, però servicial, una estona. Creare l'Institut Plaçero de Recerca i Desinformació, (IPID). A Torbeta el fare director. Sera la meua mà dreta, i el meu ull esquerre. Sera, serà ….. el més gran. Un duo. Jo i ell. Com els millors de la història. Tip i Coll. Dimarts i Tretze, Els Morancos. Zipi i Zape, El Gros i el Flac. Pili i Mili. David i Goliat. Caperuxeta i el llop. Blancaneus i un nan. Cantinflas i Paco Martínez Soria, Torrebruno i l'ànec Lucas, Epi i Blas. Sooooooooooooooooo.

Volteig general de campanes. Don José li ha donar al botó.

Comencem el dia amb bones idees.

- Xicona !!!. Porta el resum dels periòdics. Solament les retallades dels quals els paguem perquè ens publiquen. Als altres que els llija sa tia Colasa.

“El senyor delaplaçadelporta amb la seua proverbial influència, ha aconseguit que el senyal de corba perillosa de l'escorxador siga desplaçada de la seua ubicació actual, un metre més amunt. El Ministeri dedicara una partida per a tal fi, estant previst el canvi per a la primavera de 2021. La celeritat de l'actuació ha sigut valorada molt positivament pel senyor delaplaçadelportal”. (Noticia elaborada, proporcionada i subvencionada pel M.I. AYTO).

- Molt bé. Bona notícia per a començar el dia.

Despertar

Sembla que els grups municipals desperten després d'un llarg hivern-estiu.

Els grans assumptes de l'actualitat, pagar per sentències judicials, pagar per una valoració escassa d'una propietat expropiada, un Pla General de Ordenacón Urbana potes enlaire, sentències que caldria estudiar i depurar les responsabilitats i sobre qui han de recaure.

No prejutgem que siga l'alcaldia la responsable única, encara que siga l'última baula de la cadena. Se suposa que hauran informes als quals l'alcalde hauria de fer cas. 

Poltronisme, la prepotència o la improvisació, al costat d'equips a mesura per a l'aplaudiment i el respatler fàcil. El culte o por al capdavanter. La creença del capdavanter de la infabilidad i la possessió de la raó.

La manca d'una triada administrativa estable. La dependència en precari de tècnics de l'Ajuntament de Teulada.

En fi, un mal entès interès en la bona administració i rebuig a col·laboració amb els altres equips polítics.

És una constant que la autocritica aquest present entre els polítics. És una constant no admetre consells, critiques constructives i menys critiques demoledores.

Fa temps que des de l'Ajuntament es funciona a salt de divendres, o el dia que el titular de l'alcaldia es troba en l'Ajuntament, lliure de compromisos provincials teòricament.


Fa anys, que els membres de l'equip de govern, no es veuen previ a les grans decisions. La decisió aquesta presa (o no), i en el seu moment el lider l'expressara. Sera una sorpresa per a l'oposició, l'equip de govern i el propi senyor. La imprvisación és, des de sempre el sinó d'aquests 15 anys.

Enguany, any de crisi, se'ns va vendre el sanejament dels comptes publiques municipals. Al mateix temps es van amagar les sentències, i l'oposició a la lluna. La perdiu mareja, altra volta. Des d'ací ho participarem, però amb prou faenes si ens llig ningú.

Açò ho pague jo.

Ultim hora:

Sona altra volta pels passadissos i escales, bars i tertúlies ximochenqueres que, un personatge molt conegut, Torbeta, tornará a passejar-se per la casa consistorial. En qualitat de que?. No sabem, però la perodicitat en aquestes contractacions !!!!!, ens semblen del tot sospitoses, més àdhuc amb  els baixos resultats del l'any passat, amb 36.000 euros gastats. Que es paga ací?. No hi ha en l'ajuntament tecnics que no tinguen la suficient professionalitat que un ex tecnic de personal de mes que dubtosa gestió i capacitat de treball?. Es clar que sí.

Una altre menyspreu als falsament alabats i benvollguts treballadors municipals.

I tambe:

Aço ho paga Ell. 

"MI MAMA ME MIMA"

De cara a la pissarra, els tres, atents, escolten a la senyoreta d'ulls blaus i cames llargues.

      -    A vorrerr, senyor alcalde, rrepetisca amb mi: Моя мама портит меня, как моя мама портит меня.

      -  La meua mama m'acarona, com m'acarona la meua mama.

      -  Molt bé senyorrr. Arrra rrrepetisca amb mi:                   

                                              

    Вариант дорога, которая закончится в один прекрасный день.
Фабра у меня есть, чтобы получить его, что мы остаемся как записки,
Рахой как бюджет, четыре евро сохранены,
и мы мы продали, окрашенные и закончили.
Я всегда эйфории, сказал больше, чем следует
Теперь, в результате, не больше и enfilo меня,
смешить людей это не мое.Смешно и легкий
была продемонстрирована. Как преуспеть в этом.

-     -  Mire senyoreta, açò és molt llarg, els meus discursos passen per inintel·ligibles, però açò no ho entén ni la seua mare.

-    -   M'ho han passat perrra que voste ho diga al perriodista del perriodic “Мудрец места”.

-       - Traduïsca …

-       - Al·là va;

-       La variant és una carretera, que un dia acabarem.

-       Fabra jo hem aconseguir-ho, que quedem com memos,

-       doncs el Rajoy de pressupost, quatre euros ha guardat,

-       i nosaltres havíem venut, pintat i acabat.

-       Jo sempre eufòric, vaig dir mes de l'hagut d'ara

-       amb el resultat, no hi ha més i me la enfilo,

-       fer riure no és el meu. El ridícul i el poc pes,

-       demostrat a quedat. Els dos destaquem en açò.

-  Amb la cara roja, un crit amb un “estic fart” se sent eixir per balco del senyor delaplaçadelportal.

-       - Vaja's senyoreta – li diu el Frontissa a la cames llargues – millor seguim dema matí i veja el que tradueix. Més respecte al senyor de les altures.

-   Res, pobre. Res. El fruit madur del treball ben fet, ha aconseguit que la variant es quede tal qual com la coneixem. – Entre dents, com una vella “*rosegavemaries” va dient el de la Taula Redona -. Així la deixá.

    De totes formes ni una va fer Zapatero i ara el salvador Rajoy no ho millora. Els seus desvetllaments, els seus desitjos, la seua eufòria li fa desbarrar amb resultats que després són incerts.

Els quatre saben que sempre ven molt fum. Molt autobombo. Molta promesa incomplida i deute no declarat. Però, millor callar, el sou ben val una missa.

Ara, el del Front de Joventuts, amb aqueixes idees fresques que li caracteritzen, ha programat un curs per aprèn rus i puga arribar amb les sues buides promeses a major públic. La fira Inwetex–CIS Travel Market, a Sant Petersburg (Rússia).

La fira costa un porró d´euros, pagarem del remanenet.

Amb els ulls desorbitats, la cara inflamada, la veu quasi ronca i com implorant, diu:

-      -   Русские поверят мне

Els altres tres, atònits pregunten:

-       Queeeeeeeeeeeeeee ….?