I la meua paraula és la Llei.

- Bon dia ens done Déu.
- Bon dia, si senyor.
 
Cada dia resem i posem una vela a santa Rita. Ningú sap amb la qual ens va ha eixir el senyor delaplaçadelportal.

- Jo vull una Nancy.
- Senyor meu, Nancys no s'estilen.
- M'és igual. Mira que em feu cabrejar. Mecaxis!!!.
- La casa del Sol i la Lluna fa açò per solidaritat.
- I amb qui més solidari que amb mi?.

Pensa el senyor. Es troba camí de la inauguració de la importantíssima manifestacio cultural de la “VI Fira del bram i coz” del nucli de població de Sangonereta del Comptat.

El del Front de Joventuts, intenta explicar que ell no pertany a la classe pobra. El senyor, ja sabem, no li agraden les pegues. Vol una Nancy i la tindrà.

Mentre, corba després de corba, va meditant que la decisió de reduir la jornada als interins, baixar-se el sou els polítics i reduir als eventuals (cride-se'ls X , I o Z), a poc a poc la va diluint a favor dels polítics i associats, i van engolint. El Ple últim, pujada i volta al cobrament d'indemnitzacions (vaja paraula assignada, és vergonyosa). Indemnitzats, …. de?. En silenci i com si res, volta a l'estatus econòmic anterior, 

Poble, paga.

Ara toca retornar als eventuals, els de confiança, els de serveis prestats, els caiguts de les llistes electorals, els compromisos, tornar-los a donar la seua oportunitat de lucre, sense els criteris necessaris, col·locant-los en places creades i que s'han de cobrir amb els criteris legals de la Normativa.

- I deixa't de joguets, porta't la Nancy, i comença a col·locar-me als expulsats del festí.
- L'altre dia, gran senyor, va dir voste que no podíem tornar als interins al 100 % de la jornada, sota pena d'algun acomiadament.
- Col·loca'm com a conserge de l´EPA a l'eventual de confiança, i ja deixa't de falòrnies. Ací qui paga i a qui es deu la gran proesa del romanent corrent i moliente és a mi.
- Els funcionaris amb les seues prerrogatives i els interins amb el seu quasi assegurat lloc, be poden seguir mantenint el dèficit 0 del meu pontificat.


És mig dia, don Tomas estreny el botó de volteig general de campanes.

El senyor delaplaçadelportal, a través del telèfon del regidor subordinat i tingues-te quiet, escolta el volteig.

- Mira xicon, si vols tornar, si vols seguir, menys pegues, porta la Nancy i col·loca a la Nancy.
- Si senyor, Si senyor. Mire, han portat una tartera amb un pastís. Diu: “per a tu que t'agrada tant”
- Fora, fora, tira-el per la balconada. És el pastís de xocolata i peres de la Intel·lectual.

No li fa gràcia, ni poc ni gens el personatge, antany braç dret. És una ombra, és una contrincant.

- Millor que jo. Millor que jo. Però qui solta la mamella.

Arriba a la plaça Major de Sangonereta. L'alcalde ho rep de genolls i li petoneja la mà. La comitiva comença la desfilada fins al lloc de l'esdeveniment. La plaça de la Balconada Eixida.

Mentre l'acte cultural, amb els bramits i coses de diversa intensitat es van desenvolupant, ell pensa. Està en una altra cosa.

En el discurs final de l'esdeveniment, recentment despert de la dormida, amb un parlar pastos, i un incoherent discurs, comença:

- Encara que bramen i tiren coces, el bon govern i la transparència esta assegurats. Hauran de tenir la deferència dels no expulsats, o siga, solament els que no van recolzar a Fabra, Rita, Alperi, Castedo i a Camps. La virtut ens flanqueja.

- Porta'm la Nancy que quan era xicotet m'agradava molt jugar amb ella.
- Doncs sàpia que quan estudiava les peres i pomes, ens les menjàvem dia si i dia també.

Es fa de nit. Fret i pluja…

Els sangoneros, pares i oncles de famosos Xupópters, es queden alelats per la contundència, fermesa i difícil doblez. No debades li criden penell. Sempre a la voluntat dels vents, allí on no pot fer la seua real, injusta i prepotent gana.

 

                                                            Personatje de la setmana

“La crisi s´acabat”, l´Ajuntamente de Benissa Dixit, i altres alegries.

Les torbes de Torbeta.

Si Torbeta és o no funcionari de l'Ajuntament de Teulada hi ha dubtes. De moment el seu despatx està ocupat per un altre, la ubicació física del seu lloc és un misteri, la ubicació física de la persona, eixa és encara més misteriosa. El misteri té diverses interpretacions, la més votada és que la pèrdua del “estatus mandonil” li ha produït un efecte retràctil, i està amagat sota la closca de mil tonalitats, en una paraula, desaparegut, avergonyit del seu desnonament.

 La anunciada volta a la seu episcopal del delaplaçadelportal, seu depenent de Teulada, coincideix amb l'aprovació en l'últim plenari d'una pujada salarial als senyors regidors amb dedicació i personal eventual (personal de confiança), d'una quantitat equivalent a la qual en el seu dia es va aplicar, i es va anunciar com a gran contribució a la solució de la crisi (18.09.2012).   

Aixi de petita

Interpretem doncs, que en l'Ajuntament de Benissa, amb els informes pertinents, l'equip de govern dóna per acabada la crisi i la seua aportació, tal com va aplicar i es va publicitar, la reducció del 12% del sou dels polítics i del personal de confiança.

No hem sentit que s'anuncie amb la mateixa publicitat, suposem que és menys notícia, ja que  van a cobrar el que mereixen i els correspon, segons el seu criteri. Els funcionaris poden esperar, i sort que cobraran l'extra. Noticies relacionades:

-  L’Ajuntament reduirà en un 30% la jornada i el salari de 7 treballadors interins. 

-  Els sindicats rebutgen de forma contundent les mesures adoptades pel govern del PP i PSD.

Millor no cantem victòria, no se li torce la fava o el penell.

És impactant el trauma i la desolació que es viu en la casa del Portal. Torbeta revoloteja la teulada i pot caure, asseure's fins i tot, en la poltrona secretarial, ja que l'actual possessionat ha manifestat la seua voluntat de causar baixa. Si sumim aquesta, a l'espantada de l'ocupant de la Tesoreria, que torna a Teulada, sembla que la vinguda d'aquest antic conegut causa tal paüra entre els desembarcats procedents de Teulada, i que per algun temps han diriguido els llocs clau de Benissa, que han decidit posar a Berdica per mitjà. Què gran ficada faria a Teulada doncs, quan la espantá és tal.

Tornant als sous de Regidors i personal eventual, opinarem que la precipitació s'escuda que enguany no hi ha retallada en l'extra de Nadal. Bona excusa, però cal dir que tampoc la tindran aquests llocs.

Són grans sacrificats. 

A la mamella

Senyors!!!. No canvia res. El servei voluntari i públic dels regidors i la figura del personal de confiança (diga's en algun cas, pagament a serveis prestats o en uns altres, no se sap), torna a ser una despesa inútil i superflua.

Els polítics són voluntaris. Atinguen-se a la voluntarietat. Deixen-se de jugar a funcionaris.

Trien-se per al personal eventual, persones concordes amb la funció i per a aqueixa funció. No s'entén que a hores d'ara, en les altures es mantinga personal de confiança que ocupa despatx per a negoci privat.

D'altra banda, dos assumptes, el tren Gandia- Denia, que per res es dota econòmicament, per la qual cosa la seua realització es perllonga i queda a l'espera.

La variant any 2030

I la Variant de Benissa, que passara a la història com la gran vergonya d'un govern (PP), que s'avergonyia de l'anterior (PSOE), perquè aquest govern (PP) acabaria l'obra. Ja veiem que ningú pinta res.

I senyors, s'està component la foto per a les pròximes eleccions, per la qual cosa, ja no cal espera res del conseguidor que sols aire aconsegueix.

Benissa i els seus polítics actuals, a xuclar roda i donar cabotades piquerianes per a eixir a la foto de repartiment de llocs ben remunerats i lloc de treball etern.

I mentre si mirem cap a la teulada del senyor delaplaçadelportal, un au negra amb mans tipus agenda, revolotea mentre, com Hamlet, el penell dubta si És o no És.

CANAL CACEROLA. Tota la informacion veraç i manipulada.

Com tots els matins, i d'açò ja estem assabentats, però no està de més repetir-ho, el senyor delaplaçadelportal, rebufan, puja la costa des del Moli del Quissi. 
 

Les pulsacions són les adequades per a la marxa que porta. I la tensió…..?

- Fotre!!!. La tensió.

Para. Se senta en un marge de pedra, i observa el pont sobre el barranc del Quissi. L'obra, en el seu moment, va ser un esdeveniment que els benisseros observaven admirats, des del Pla dels Molins (denominació desapareguda), des de la Capella (denominació a punt de desaparèixer) o des dels Roquetes de Selva (denominació desapareguda).

De sobte, i amb una mica de vergonya, pensa:

- Quin paripé el que porte amb la variant. 

Avui també els benisseros observen, al contrari que amb el Pont del Quissi, atònits, el poc progrés de l'obra. I ell va prometre, jurá, perjurá i va apostar, que la variant s'acabaria algun dia. Pero passa que aquests del govern no coneixen ni a la seua mare. I Pepe?, Pepe!!!. Ja té bastant aquests dies, amb l'assumpte del Canal 9. I cadascun agrana per a la seua casa.

Emprèn la corredissa, solament sis metres. No, uy!!!. No, es para i decideix anar al pas. El tabac no perdona.

- Quina manera de tocar-me els ous. Ara, faltava el pasonet dels “Marino”. Ja ho tenia a punt i ara m'ixen amb que la seua casa no val 115.761 euros, serà possible!!!. Fer-se els martirs per a cobrar més. Una casa que no val un pet.

Instintivament mira cap a Benissa i es troba amb una obra recent. Un lloc conegut i polèmic en el seu moment. La seua casa. El seu somni. No debades, en la “reforma” de l'habitatge antic es va gastar un pastón. Tirar tots els murs, deixant quatre pedres per a complir amb la legalitat, i fer tot nou.

- Aquesta sí que seria un habitatge a protegir. No té preu. És el meu somni. Però la casupa eixa del cantó del carrer Grau. La casupa eixa on durant anys, Toni “Maríno” va tenir una tenda on els de el barri anaven a comprar, eixa, eixa en bé del progres es canvia per una de lloguer i van que xuten.

Fins al moment, la música la OJPA-Orquestra de Joves de la Província d'Alacant amb el *Requiem de Mozart, li acompanyava. Canvia a manera radio i sintonitza Ràdio Litoral.

* “ … Amb aquest text, a més, s'insta al Consell, perquè cerque alternatives de viabilitat amb les quals aconseguir mantenir una ràdio i una televisió pública valenciana, que siga pròxima, plural i imparcial, com a servei públic fonamental per a l'ús del valencià, segons s'especifica en la moció. Una proposta, crítica amb la gestió política de l'ens públic, que va ser recolzada pel PSD, el CIBE, el PSPV-PSOE i el Bloc”.
* L´Ajuntament emet un comunicat en referència a l’ampliació del Carrer Calp
* PP i PSD tomben una moció per a retransmetre els plens de l’ajuntament per Internet.
* Curs de embuchament de botifarres.
* Paseig pels  ponedors de les gallinetes del Marroc.

Belluga el cap. Es passa la mà pel front i es bressola el cap.

- Quin comunicat m'ha col·locat aquest xiquet de la Taula Redona per a explicar el cas de l'habitatge de “Marino”. Creia jo que tenia més espurna. Mediocre. Millor, res que témer per aqueix costat. 

L'assumpte de Canal 9 ho té inquiet. Alberto i Pepe ja tenen bastant amb el seu, perquè ell vaja amb les ximpleries que plantegen tots els dies els de Bloc.

- Aquest Torbeta serà l'autor d´ERE de Canal 9?. No sé jo. Tal com ha sigut el resultat, sembla el treball d'un nyaps. Jo, amb el del Front de Joventuts, ni Canal 9 ni 10. Al personal ho té acollonat amb canvis d'ubicació sense sentit. Mola doncs. És divertit veure les cares, proposar, descol·locar. Així em reafirme en l'insegur, “ací mane jo”, sí senyor.

Segueix amb les seues reflexions sobre els canvis d'ubicació de certs treballadors en l'Ajuntament. Es un encert la seua idea de fer boletes i llocs de treball a barrejar, una mà innocent, la de la “Cucua, cucua, cucua gua gua”, va traure i va aparellar de manera extraordinària. No tenin ni idea, este  es un descubriment que mereix un premi Nobel. 

I, o ho prens o ho deixes.

- No hi ha perquè preocupar-se, baixem la categoria de l'Ajuntament, alleugerim Tresoreria, canviem a uns, per uns altres als quals amb alguna pressió puguem manipular i a campar a les meues amples, com fins ara. Als que pensen, veuen, callen i a voltes expresen una opinio, sempre tenim algun lloc per allí apartadet on ni veuen ni senten. Gens que témer. L'important és controlar aqueixa àrea i fer-la opaca.

Arriba a la seua casa-somi, es va directament a la dutxa de la planta baixa. Obri el combinador, sempre a la mateixa temperatura, 25 graus, així la sensació de frescor li buida i optimitza els seus pensaments suosos.

- Aquests del Bloc, mare meua!!!. Quina manera de donar per sac, amb les propostes de participar en les Juntes de Govern Local i la retrasmisión dels plens per Internet. Solament falta que demanen l'alcaldia.

Per un moment se li ennuvola la vista, el sabó li cou. No, ell necessita un xampú més suau. Com el de Nenuco. Els seus capritxos o la seua autocomplaença i estima són, com no, les d'un xiquet irreflexiu, capritxós (repetició) i cregut d'una superdotació.

- Els plens per Internet?. Llavors es voria massa qui sap parlar i amb raons convincents. Qui no sap ni parlar. Qui esta allí per a alçar solament el braç. I qui cobra sense fer el  mes minim esforç.  No, quan arribe li diré al del Front de Joventuts que es deixe un ratet de jugar als escacs amb els llocs de personal i es pose a veure si ens regalen una càmera de video. Tinc una idea: gravaré una al·locució prèvia al ple, així com De Gaulle, alçant ànims: “Allons enfants de la Patrie”.

I mentre, bla, bla, bla.