El pressupost del meu Ajuntament.

Era d'esperar.

Podríem repetir l'entrada que publiquem cada any per aquestes dates.

A última hora, amb presses, amb excuses de mals sense fi si no s'aprova, el senyor decà delaplaçadelportal estreny per a l'aprovació del seu pressupost.

Amb la consulta popular dels bous en la plaça Jaume I, o en el pàrquing del col·legi Manuel Bru, la distracció per a enguany esta servida.

Primer Reiniciem Benissa amb el seu comunicat.

Després C´s, amb un altre molt dur, denuncien la pràctica que durant 16 anys ha sigut la constant.  I com la conversió de sant Pau,  celebrem la del lider de C´s a la democràcia participativa de la qual va fer poc us en els seues 12 anys de alcaldia.

Compromis ho va fer l'any anterior de cara als Pressupostos per a l'any 2015, amb una moció, i el 25 de novembre passat feien memoria. No descartem un nou pronunciament, davant la impàvida sordesa del senyor delaplaçadelporta.

I el PSOE?

No. Esta ja més que clar, va a ser una constant. La inèrcia de tants anys de ningunejar, recolzant-se, previ pagament, en qui li fera de frontissa, eixa inèrcia, qui la canvia?.

Sap molt bé que els de l'oposició han posat molt dificil, ells mateixos,  per a deixar-ho a ell en l'oposició.

Té mercat per a comprar i hi ha qui té paradeta per a vendre.

Ja veurem qui ven quart i meitat de Pressupost amb quart i meitat de reverència “cabotanil”.

Ens atreviríem i faríem una porra, però ho anem a deixar ací.

Qui accepte anira servit. I hi haurà qui.

El que més ha impostat pot soltar un gall.

Els Pressupostos de l'Ajuntament, un dels documents més importants de la institució, ha sigut, durant anys, un simple tràmit. Dèiem que es quadrava en un tovalló de paper. El departament on el regidor té mes pes, són els més afavorits, encara que després, al final, sempre vénen les rebaixes del chamarilero.

La prova del nou és la quantitat de Modificacions de Crèdits al llarg de l'any. En el Ple de novembre portàvem 14.

I recordar que un Ajuntament no és un negoci. Amb dèficit, segons en què quantitat, serà una mala gestió. I amb superàvit, havent-hi tant que fer, també.

Un bon Pressupost Municipal, consensuat amb la resta de representants i realista, si es compleix, portara al gestor del mateix a poder presumir de bon gestor.

Pren i calla!!!.

Antigament l'Ajuntament feia ús de la premsa escassament, per a anuncis de concursos o convocatòries, complint amb el principi de publicitat en la contractació, principalment d'obra pública.

Va nàixer un butlletí municipal en temps de l'alcalde Pepe Tent, amb la pretensió d'informar periòdicament al ciutadà de les actuacions de l'Ajuntament en les seues diverses competències. El butlletí informatiu municipal "Riu-*Rau" va nàixer amb la idea de mantenir una periodicitat.

Sí que va ser així durant un temps, fins i tot, en algún momento, la qualitat dels seus continguts era apreciable.

Quan aquest conte de fades de la democràcia va començar a descompondre's gràcies a la egolatría de l'emperador municipal de torn ( tres a Benissa), els butlletins es difonien en èpoques de crítiques o preelectorals. Els continguts eren vertaders catàlegs d'actuacions encertades. Era un acte “Botafumeiro” per a l'inquilí de la poltrona delaplaçadelportal.

Va perdre el seu encant i la idea d'informar i participar al ciutadà de l'activitat municipal.

En els últims anys, l'auge en Internet dels periòdics digitals, xarxes socials, blog's públics o privats i la facilitat amb la qual arriben al ciutadà inquiet, ha suposat per als polítics municipals un vertader repte.

La creació d'un gabinet de premsa d'alcaldia dóna idea de la importància que se li donava a l'assumpte.

Del "Riu-*Rau" mai més es va saber, i davant l'existència de mitjans crítics i incòmodes i per a contrarestar o únicament “fagocitarlos” no hi havia, ni hi ha, una altra forma més efectiva que comprar-los.. 

                                                Així, usant dreceres, i per a complir la rimbombant parrafada que segueix sobre les condicions de foment de la competència en la contractació pública, "consistent amb els principis que informen la pròpia normativa sobre contratación pública, a saber: la llibertat d'accés a les licitacions, la publicitat i transparència dels procediments, la no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, la búsqueda d'una eficient ús dels fons públics mitjançant l'exigència de la definició prèvia de les necessitats a satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l'oferta económicamente més avantatjosa", es va tirar ma  d´alternatives a contractes que permeteren a l'Ajuntament obtenir béns i serveis que podríen ser contractats eludint aquests principis, tals com: els Convenis, els procediments restringits o negociats o tramitacions d'urgència.

La notícia informe publicada en el mitjà digital Infobenissa sobre el repartiment del pastís de la contractació publicitària de l'Ajuntament de Benissa, deixa bé a les clares quins són els mitjans comprats, quins els usats quasi obligatòriament per a publicitar concursos i licitacions i quins no s'han pogut comprar.

És més, a sobre eixos mitjans díscols han plogut pressions i amenaces vetlades o, simplement represàlies disfressades. Lligen-se, acomiadaments o supressió de llocs de treball amb persones o familiars, ús dels mitjans públics davant suposades difamacions o altres suposats delictes contra l'honor.

Gastar 64.000 euros, més un gabinet de premsa per a fer arribar al ciutadà els assoliments de l'Alcalde i el seu equip de govern, dóna idea del balafiament. 

Si s'han fet actuacions en bé de la comunitat, ciutadà, poble, a Benissa, no ho veu el ciutadà?. No ho nota? És ximple el ciutadà?.

O és que és necessari tapar errors o capritxos perquè la fulla de serveis de l´apoltronat Senyor tot siguen encerts, virtuts i lloes.

Vegeu un exemple del tractament de la notícia de la gent desplaçada i les despeses del viatge a Brussel·les de "la cort del faraó" de la Diputació per a la Cerimònia de la signatura del pacte d'alcaldes pel canvi climàtic.

Para firmar, 6 tios.

  
La Marina Plaza

Infobenissa

Diari INFORMACION

  Els altres de la llista de subvencionats no diuen res.

Crítiques, no. Lloes, sí. 

I pages esplèndidament de la butxaca d´un altre.

Mà dura.

Mà dura?. O sensatesa?. 

Baixar dels cels i tornar a ser el ciutadà Juan.

Juan hauria de banyar-se en aigua neta en una dutxa descontaminada. Usar els bastonets i destapar-se els taps de paraules afalagadores de cera que taponen el conducte i frenen les paraules assenyades, o les paraules que mostren una altra opinió.

Juan haurà de llavar-se be els ulls, les lleganyes no són estètiques. L´emborronament no li'l lleva la graduació de les ulleres CSI.

Fer callar a un col·lectiu, a colp de mane i ordene no és la millor forma de gestionar una crisi.

L'edat de la innocència ja es passat. Va perdre la senzillesa i la humilitat que sens dubte portava.

Les veus que haurien d'aconsellar, moderar i fer veure el que la cera i la lleganya impedeixen, eixos són, solament, acólits acollonats. No tenen la valentia d'expressar l'opinió pròpia i mantenir-la. 

Els afalacs fan creure a Juan que no té lleganyes i cera.

Els afalagats, miren-los, són mediocres i no compleixen els minims requisits per a ser. No ténen ideologia. Se'ls va convidar i van aprendre prompte a dir sí o no, al senyal del infalible. L'exemple de l'expresident defenestrat per opinar i manifestar-la, està present. 

Juan va perdre la innocència, va ascendir als cels i des d'allí imparteix la justícia. 

L'actitud intransigent i autoritària és l'única forma que troba per a tapar les incongruències i bandades, els canvis d'idees .

Malament, molt mal. Faria bé a reflexionar, escoltar a els qui estan i demostren a cada moment que estan.

Haurien de desconfiar d'aquells que en compte d'estar en els seus llocs complint, estan calfant les orelles dels que no tenen un altre criteri que el que marque el senyor dels cels.

En fi, riguen-se de la situació.

Ens feia gràcia que una notícia destacada fora que la intervenció de la Policia Local, desbaratara el robatori d'un vehicle.

Senyors!!!!, eixa és una notícia normal, és una comesa de la Policia Local.

Destacada serà la notícia, quan els xafarders calfa orelles realitzen servei en el carrer i no en els despatxos.

I que els que tenen la titulació, complisquen els requisits i siguen aptes per als lloc de responsabilitat, els cobrisquen, se'ls respecte, escolte encara que no els calfen les orelles i l'ego.

Dutxe's. Passe's els bastonets. Tancament de portes als indocumentats.

Òbriga les portes als preparats, als que no els calfen les orelles. Als quals tenen interès pel seu treball i no per ocupar un lloc de treball.

Baixe al carrer, torne a ser l'innocent ciutadà Juan.

Feu-los callar. Collons!

Vistos els atacs i constants bloquejos que està patint aquest blog, i que clarament sabem d'on vénen, informem, que en plena era democràtica, per uns dies mantindrem suspès el mateix, amb la finalitat de proveir-ho d'escuts per a protegir-ho dels sicaris de l'esparadrap.

Qui es pica alls menja. I fa olor d'all que et cagues.

El que s'ha dit, en breu, seguirem.

Ara, com Robinson Crusoe, anem a envoltar el blog d'una tanca doble amb una escala.

Conan el Bárbaro i la Policia Local.

La Policia Local de qualsevol població és un departament complex, temut i tractat amb consideració extrema. Els alcaldes i regidors delegats, no se sap perquè, o temen o desitgen, a parts iguals, tenir al col·lectiu content.

La complexitat del departament es basa en la impossibilitat de tenir un control sobretot el personal, ja que l'horari de torns i 24 hores de servei impossibilita el control d'activitats o xafarderies. Dóna lloc a la creació de camarilles i grups que soscaven l'autoritat dels oficials o de la prefectura.

També és cert que açò no seria aixii si no hi haguera persones que anhelen poder sense passar per la legalitat, i solament ho fien al mamoneix i al bot de la pilota i que uns altres els coregen.

És cert que hi ha bons i pitjors. Sols es la creença de superioritat per un uniforme que els dóna la possibilitat d'imposar sancions, justes, i en alguns casos injustes, per la qual cosa tenen, alguns,  fixació sobre ciutadans caiguts en desgràcia, siga per animadversió personal o mania persecutoria.

Per a qualsevol ciutadà la Policia Local hauria de ser, la persona amiga, el suport proper, la seguretat de la convivència, En fi, la tranquil·litat de tenir a mà tot el necessari perquè allí on habita es pot viure sense sobresalts.

El personal del col·lectiu hauria d'interioritzar que no són jutges, pares castigadors, ni se'ls ha concedit autoritat alguna per a tractar als ciutadans com a xiquets o delinqüents.

El polític local, infractor i amb una vida privada, com qualsevol fill de veí, tem els coneixements que de la seua vida i família tenen en el col·lectiu.

No seria un problema si els membres d'aqueix col·lectiu tingueren la capacitat psicològica de comprendre i actuar dins del seu àmbit.

Però sempre hi ha en la vinya del senyor personatges que destaquen i que porten a ròssec un cor de ·”palmeros”, que per la seua covardia o mediocritat, es queden en açò, “palmeros”.

Ve al cas tot açò al fet que ens arriben notícies de la publicació, sense aprovació que sapiem, d'unes bases com de millora d'ocupació temporal, que no sabem si porten la intenció de convertir-se en la d'Inspector Interí Provisional.

Seria normal o no, no sabem, si no fóra perquè, indicis i manifestacions hi ha, aquesta plaça porta aparellat un nom escrit en tinta invisible sobre el paper, que es la voluntat dels gerifaltes Del Front de Joventuts i De les Basetes.

Per açò, un consell interessant per als dos responsables dels departaments objecte del rumor seria, que les paraules agradables a cau d'orella, no són suficients per a col·locar a Conan el Bàrbar al capdavant d'un servei d'una importància cabdal.

Com sembla, també, seria interessant saber perquè la seua aspiració a la plaça d'Intendent Principal de la Policia Local d'Elda, el 20 d'octubre de 2014, no va passar del primer exercici, consistent en “Prova psicotécnica-aptitudinal i/o de personalitat”. (Pagina web ajuntament d´Elda).
 El Senyor delaplçadelportal no és desconeixedor del tema. Sembla ser que una part del col·lectiu li comunica les seues inquietuds sobre aquest tema.

Sera que per a Benissa, aqueix pas, el de la personalitat, no és necessari. Ja està avaluat per l'amistat, el mamonix i la reverència?.

El mas segueix igual.

CALMA XIXA.

- Que dia més calm. Sembla com de maig florit.

Sobre la taula, en una carpeta, fotocòpies de les notícies més rellevants o pròximes a la seu senyorial. De la Marina Alta i de la Comunitat Valenciana. I de Benissa.

- Benissa és un oasi de pau. Pau?. Fotre!!!. Que diu ací?.

El subconscient i la vista ensopeguen amb la notícia que relaciona a David Cortedefiel i el despatx d'advocats de Pou Orgullos. Aquest últim és contractat a colp de dit índex senyorial des de fa infinit i amb èxits clamorosos tals com!!!!. No ens acordem.

- Ja estem. Aquests llegalistes i aquest periodicucho, soltant, com a greix usat, notícies que a la gent no li importa.

Repassa les notícies i esqueles de publicitat del principal noticiari digital de la comarca, en la seua denominació de Benissa.

- Fotre!!!. Que diferencia. Aquest altre, almenys tot és d'interès.

Ho repassa amb delit. Li costa una pasta “gansa”, no sap ni vol saber-ho, va pagar, ho va callar i va vencer.  Allí les notícies són totes d'un interès inusitat. Totes les activitats del Palau delaplaçadelportal. El gabinet de premsa es pot dedicar a altres funcions.

Horaris de misses i sermons. El temps. Mites i  llegendes. Puja i voras a la teua àvia. El macramé, art i memòria. El mes del cingalés, i els balls típics de les tribus macarruniques del segle IV a. de C. El curs avançat de Windows 82, actualitzat a 1983. La cuina del xef “pacorro”, amb molta cara i molt de morro.

L'excel·lència a Benissa. “Faça's ric amb nosaltres, tenim la formula”. La 3ª promoció ha eixit del forn. Dels èxits dels participants en les dos anteriors no hi ha dades. Però creguen-se que d'ells, el 50% han arribat a tal nivell que Amancio Prada és a punt de quedar desbancat. Els ensenyaments han catapultat a aquests i a Benissa, a les més altes cotes d'influència entre els pastors de l'estepa de Novochibic.

- Ser referent d'alguna cosa tan important com la venda de fum, és un orgull per a nosaltres.

Es repantiga, el dia promet ser, com sempre, seu i de les seues bandades d'opinió.
Avui, per aquestes criatures, tindrà a veure amb el sindicat del JAVAP per vore que fer amb Pou.

Mentre el els xiquets,demanen les minutes del picapleits.
-----------------

 D'altra banda, arriben aires que el doctor Romerales camina una mica desencaixat per l'assumpte de donya Florinda. Açò, unit a la plaga dels burumbots incognits, li té intranquil. El  capolament  del, o els difamadors, seria un gran descans. Es passa les nits en vela escoltant els laments, de la Santa Disquisició in Vincoli i els mètodes de tortura que tenia preparats i que quedaran obsolets.

-----------------

Van caent les fulles, és tardor, quasi és ja Nadal. Sorpreses?. Ja poques. Solament esperar fins al 20D. I segons, fins al Porrat.