La frase de l'ultim Ple, sobre el llegalistes que eren els de el grup Reiniciem, certifica que, exigir es complisca la legalitat, és, per a aquest assessor, ser uns il·legals.
Hem tornat, gràcies als uns i als altres, a l'any 1975.
-------------------------------
De l'existència de les Diputacions Provincials i sobre la necessitat de la seua existència ja hem opinat.
Sobre les despeses i beneficis que genera i com s´aprofita la distribució de poder i influència, també.
Hem llegit tots en la premsa comarcal la notícia d'unes frases que el diputat de Compromis de Xalo, Gerard Fullana, posa en boca de Juan Bautista Rosello, Alcalde de Benissa i assessor de la Diputació.
La Diputacio Provincial d'Alacant, i suposem que totes les d'Espanya igual, és una institució no democràtica. És un caliu del franquisme, des d'on els partits majoritaris, i el que controla la institució més, compren i paguen voluntats dels alcaldes de la corda, o necessitats d'urgents ajudes.
La frase, si és veritat, i no ens estranya gens, denota el talant de “l´assessor”, que, gràcies a servir al seu senyor, ve percebent subvencions en detriment de les poblaicons amb pocs recursos o de corporacions díscoles. Despres, la concessió d'eixes subvenciones es venen com triomfs, i no són una altra cosa que un pagament a serveis prestats. Les poblacions xicotetes de la província manquen de mitjans tècnics i sobre tot econòmics per a mantenir una bona gestió.
I podríem començar per que no tenen, ni per remei, l'opció de canviar el sou de 60.000 euros d'alcalde, pel de 70.000 de “assessor”. Ni comprar-se eixos trajes i corbates tan luxosos, ni cotxe oficial i xofer fins fa quatre dies.
Els seus pobles generen més despeses que ingressos, per diversos motius. La revelació que l'eficiència de la xarxa d'aigua en Xalo és pèssima, perdudes del 70%, hauria de fer pensar als “assessors”, a més d'en el seu compte corrent, en la situació d'aquests pobles.
Creiem que les Diputacions deurien estar en els llibres d'història, i els seus defensors en el tall diari dels seus pobles, i no “cambalacheando” i deixant a les poblacions xicotetes, a les quals se suposa hauria de afavorir i ajudar, enfonsar-se en la misèria amb consecuencies vergonyoses, com la manca d'aigua potable.
D'altra banda, les poblacions amb problemes d'aigua, haurien de, primer, invertir
i aspirar a conseguir una optima eficiencia en la xarxa. Segon, acudir mentre
existisca, a la Diputació perquè subvencione campanyes de detecció de perdues,
renovació de xarxes, comptadors, robatoris, etc.
Perquè, encara que no tenen justificació les impertinents gràcies de “l´assessor”, ja que la seua població està ben assortida de subvencions, és cert que les poblacions que reclamen solucions han de prendre de debò les practiques de manteniment i bona gestió.
Llibres gratis per a tots i aigua de qualitat també, senyor “assessor”!!!!!.