UNA TRISTA REALITAT...PAIS
"Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels
banquers o la prima de risc. Assumir que els nostres problemes no s'acabaran
canviant a un partit per un altre, amb una altra bateria de mesures
urgents o una vaga general. Reconèixer que el principal problema d'Espanya
no és Grècia, l'euro o la senyora Merkel. Admetre , per a tractar
de corregir-ho, que ens hem convertit en un país mediocre.
Cap país aconsegueix semblant condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que
comença en l'escola i acaba en la classe dirigent. Hem creat
una cultura en la qual els mediocres són els alumnes més populars en
el col·legi, els primers a ser ascendits en l'oficina, els que més es
fan escoltar en els mitjans de comunicació i als únics que votem
en les eleccions,
sense importar el que facen.Perquè són dels nostres.
Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat per
acceptar-la com l'estat natural de les coses. Les seues excepcions, quasi
sempre reduïdes a l'esport, ens serveixen per a negar l'evidència.
- Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134
minuts al dia enfront d'un televisor que mostra principalment brossa
- Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat
un president que parlara anglés o tinguera uns mínims coneixements
sobre política internacional.
- Mediocre és l'únic país del món que, en el seu sectarisme ranci, ha
aconseguit dividir fins i tot a les associacions de víctimes del terrorisme.
- Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades
en tres dècades fins a situar als seus estudiants a la cua del món
desenvolupat.
- Mediocre és un país
que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i
força als seus millors investigadors a exiliar-se per a sobreviure. - Mediocre és un país amb una quarta part de la seua població en atur, que
no obstant açò, troba més motius per a indignar-se quan els guinyols
d'un país veí bromegen sobre els seus esportistes.
És mediocre un país on la brillantor de l'un altre provoca recel, la
creativitat és marginada -quan no robada impunement- i la
independència sancionada.
Un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional,
perseguida sense complexos per aqueixos milers de joves que cerquen ocupar la
pròxima plaça en el concurs Gran Germà, per polítics que insulten
sense aportar una idea, per caps que s'envolten de mediocres per a
dissimular la seua pròpia mediocritat, i per estudiants que ridiculitzen al
company que s'esforça.
Mediocre és un país que ha permès,
fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l'excel·lència
fins a deixar-li dues opcions: marxar-se o deixar-se engolir per la
imparable marea grisa de la mediocritat.
FORGES.
I si l'apliquem a Benissa. Que?.
Des del balcó delaplaçadelportal
