Benissa

dissabte, 16 d’agost del 2014

Cain torna a La Llobella?


Segons fóra l'època de l'any, la visió canviava, però destacant, la nau encallada d´Ifac sobre les tonalitats blaves del mar es mantenia allí des de, qui sap quants segles. Els bancals eren verds, quan els ceps, al principi de l'estiu, tenien les seues fulles brillants i amagaven els àdhuc verds ramells. Despres es convertiria en el daurat raïm moscatell, al que “Andres de Lluc” deixaria prompte en mans de la dones de Benissa, les "estisoradores", i aquestes amb la seua perícia, deixarien un ramell de bona vista per als rellepats mercats europeus. O per a la "mistelera", el desfet, els ramells sobrants o tardans, els “cabrerots”.

Després, la tardor, amb el daurat de les fulles i els bancals, i un mar blau terroso, produïen una malenconia que anunciaven dies curts i a voltes freds. La “coma”, per sí no era freda, més aviat era un microclima, que àdhuc, malgrat l'abandó d'una part del territori, avui els visitants perceben.

La poda i la llaurada donaven altres dues imatges més al quadre.

Entremesclat, algun bancal estava plantat d'ametlers. En files, com si algun militar haguera donat la veu de comandament:

- “ Companyia !!!. A formar.

I tots ferms, amb les fulles daurades i el fruit envoltat d'un “trescuartos”, quasi de color caqui-militar.

A la tardor i hivern, eren esquelets enmig de camps d'un verd patit. L'aigua de pluja regava la “coma”, i el seu color hivernal i primaveral depenia de si l'època de pluges era copiosa (la gota freda es diu ara), o la sequera, que de forma periòdica apareix en la Comarca.

Si agusava la vista observava un verd més intens, al final, quasi fregant l'aigua. Eren tarongers i llimoners. El tio Pere “Romualdo”, del seu pou de font, els tenia ben farts d'humitat i d'abonament.

La “coma” semblava que tenia vetada l'entrada a l'home “formigó”, les casa, escasses, feia molts anys que estaven allí. Els García de la Chaca, els Crespo i Llobell, Carrio. Algun estranger pioner, de quan encara no hi havia carreteres, construïsc la seua petita casa amagada sota els pins. Fins a Pere Bigot descansava algun estiu en la zona.

La pinada de la Chaca o la de Patmore, la “escala” de Carlos Castells, la Micheta, El Escondrijo, madame Souchu, el nostre Toulouse-Lautrec, el tio Curt…. records de temps passats.

Fa temps, com sempre, algú va començar a comprar la “coma”, i ………

Avui vaig per la zona, mire cap al mar, veig un cartellot i el penyal de Ifac. El mar esta mitj tapat.

El cartellot no anuncia res, però als veïns els diu molt. i han pintat un Verihueu-ho, amb un gran ?.


SOS! Atemptat ecològic a Benissa, per La Radial – Veïns de La Llobella


L'estiu ha sigut intens, la prohibició d'obres i sorolls en el mes d'agost, sembla que es va suspendre juntament amb el PGOU.

Els súbdits de Putin sembla que de dues cases velles fan una nova, amb el molt gastat eufemisme de “reforma es diu”.



Les pedres cauen pel penya-segat, esperem que no aixafe a cap humà.

La grua, d'una altitud ben visible, sembla que anuncia la construcció d'un minigratacels.

Crec que demà quan torne a mirar cap a la “coma”, ja no veuré Ifac.

Ja no veig les vinyes, els tarongers, els vedes, els daurats, els tons del mar ……


Queda ja poc del Paradís, i han tornat els fills de Caín.

S'han trobat amb el guardià del reixat del Paradís, i li han omplert el compte en un altre paradís.

La Llobella, única zona que en més de 40 anys ha canviat a penes, seria per al futur una demostració de valentia mantenir-la, tal qual.


Val la pena que avui ens pronunciem i diguem, deixa el Paradís, Caín?.


12.10.2013
Agost/2014












diumenge, 10 d’agost del 2014

PERÒ MES GREU ÉS …..

Assumir responsabilitats, deien els sindicats en el comunicat?.

- Sentència Judicial Casa dels Cent Vents.
- Sentència Judicial interessos IES Josep Iborra.
- Sentència Judicial que declara Ia nul·litat del Decret d'Alcaldia de l'Ajuntament de Benissa de 10 desembre 2013, sobre la cobertura d'un lloc de tècnic superior de Recursos Humans (Grup A1).
- Sentència Judicial que declara la nul·litat de l'adjudicació del PAI Pedramala-2

No contents amb quatre, una altra està en marxa.

Assumir?.

Qui?. L'Alcalde i el Regidor de Recursos Humans?. El desconegut i nefast equip jurídic?. Julio Verne?. Oliver i Hardy …


Fa temps que diem que la pitjor actitud, el major error que vénen cometent els polítics a Espanya, és la de creure's que …...

 
- Són triats per a tota la vida.
- En ser triats i reelegits es donen per bones les seues propostes.
- En ser reelegit suposa l'aprovació i aval del pròxim període.
- En ser triat i reelegit és la concessió d'una patent de cors, i faça vostè el que li done la gana.
- Ser reelegit, a voltes, és un  privilegi que no mereixen, i moltes vegades és responsabilitat de l'oposició.
- Poden ningunejar a l'oposició evitant el seu paper fiscalizador.
- Poden mantenir en silenci als alts funcionaris, quan no, la seua implicació en actes i preses de decisions arbitràries i contràries a dret. Sent que la llei els obliga a posar en coneixement de la Justícia dits actes i decisions.
- Que estan en possessió de la saviesa total.
- Estan exempts de complir la Llei.
- Qualsevol idea pròpia és bona per al poble, àdhuc calcigant l'opinió dels seus i els altres,  i la LLEI.
- Cada reelecció és un plebiscit, patent de cors, benedicció divina, o allò que en les monedes resava: “… per la gràcia de Déu”..

La limitació de mandats com en algunes democràcies, i les llistes obertes, podria ser una solució per a baixar fums

I com ningú assumeix ni paga de la seua butxaca, així, sense fi podríem abusar tots. No hi ha una altra paraula. Abús.


Però més delicte és, perdre 5 recursos judicials. Perdre el prestigi, els diners de tots, ja que ens expliquen dos contes xinesos i ens adormen. Es creuen administradors. 
I amb l'última sentència sobre el PAI de Pedramala, ja estaria bé que l'oposició, si no ho coneix, s'informara de l'equip jurídic extern i el tipus de contracte que es manté, i que tan òptims resultats obté per a les arques municipals.

Canvie d'assessor.

Canvie d'advocats. O no pot?. Tenen un contracte de permanència?.


Canvie l'actitud d'afavorir solament als taurons.

Assumisca la responsabilitat de perdre, ser desautoritzat pels tribunals i page senyor, page el seu desconeixement, i deixe el pas a uns altres amb criteris democràtics.


Quina pena. Els capritxos de cap de l'equip de Govern assessorat per un pretès equip d'influents, tombats i amb una factura que un altre pagará.

Sera el poble tocacollons.

I seguira demanant: “Jo tero açò, jo tero allò, nene pipi ací. Nene popo damunt de tots els d´allà”.

dilluns, 21 de juliol del 2014

El comunicat d´un ignorant.


Quan un representant  públic, un regidor, acusa d'incompetència i mala gestió, a aquells que en aqueix moment són responsables de la gestió municipal, i ho fa des de la seua responsabilitat de dirigent d'un partit, ha de ser, almenys, com la dona del Cessar, valga el famos exemple: “ No es prou que un regidor siga competent i bon fiscalizador, també ha de semblar-ho”.

Un regidor, siga de l'equip de govern, com de l'oposició, ha d'estar i saber de que parla i que diu. 

Hem llegit un comunicat signat pel Secretarid'una Agrupació Local, i a més, regidor, que més sembla una reivindicació pròpia que un posicionament públic d'aquesta Agrupació,  i dubtem que ho recolze el general dels seus components, dels quals ens consta,  hi ha que no son ignorants.

Quan algú mostra tanta ignorància, no cap, si no suposar, que la seua implicació des de l'oposició és nul·la. O simplement no s'assabenta. O simplement no compleix amb la seua funció: fiscalitzar sobre documents, dades i acords. Preparar-se, visitar els departaments he informar-se. Treballar per allò pel que s'ha presentat. Entendre el poc que llig o se li explica. 

No pot un regidor des del seu lloc organic llançar un comunicat que seria lògic des d'un ciutadà del carrer. Però des d'un lloc amb informació, si l'ha cerca, i eixa és la seua competència, hauria llançat un comunicat moderat, just, contundent i carregat de raó.


Que lectura es pot entreveure ?, de l'actitud d'un regidor, un regidor preocupat i implicat, que per a avisar d'una avaria d'aigua, ho faça mitjançant un escrit amb registre d'entrada, havent-hi un telèfon d'urgències, una oficina de Servei, la Policia Local …

Que lectura es pot entreveure ?, de l'actitud d'un regidor, que per a la seua lluita política, use la credibilitat dels treballadors municipals, fent-los còmplices de la suposada mala gestió, amb la joiosa avaria denunciada en el pastiche de comunicat. No és la primera vegada que el competent regidor, dóna mostres d'un interès insultant, i sempre en casos d'interès directe i propi.

Que poc avenir té eixa Agrupació Local amb la ignorància voluntària del seu capitost.

I Benissa.  Pobra Benissa.

dissabte, 21 de juny del 2014

Juan busca. Que busca Juan?

Juan esta  deshubicat.

La pesidencia de la comissio de festes de 2013 li proporcioná un trampoli i contactes. Una promesa efectuada, solemnement, la de participar i si fóra necessari sacrificar-se pel bé del seu poble, ja no esta segur de mantenir-la. Subtilment li'l va fer saber al monsenyor delaplaçadelportal. Besada el seu anell, i per un moment, els centelleigs li van encegar i li van produir sentiments de desig per posseir-ho.

Ser senyor delaplaçadelportal era un desig viscut i mantingut fresc a traves dels anys.

Però les coses han canviat. El partit de l'actual senyor delaplaçadelportal no té assegurada la majoria.

No.

El vol tenir la seguretat de guanyar o no es presenta.

Don Joan és un senyor.

Atencion !!!!. Senyors dirigents dels partits de Benissa.

Don Juan esta lliure.

diumenge, 1 de juny del 2014

El sindrome de la poltrona delaplaçadelportal

- Si no plou. Si no plou. Vorem Batiste.

El tio Paco li diu al passar.


A la vesprada quan recontaven els vots en les urnes, el seu amic Antonio li envoltá el coll i acostant-se a cau d'orella li va dir:


- Crec que aquests “cantamañanes” avui ens porten la davantera.

I va dirigir la seua mirada cap al grup de Compromis.


Un lleuger pessigolleig li va pujar des del rabet fins al coll, perquè el pelut braç d'Antonio li va tallar la pujada fins al capdamunt.


 Quan acabaren el recompte mira l'anotació que havia fet a corre-cuita:



- 784 menys. El 21 % de baixada pel que fa a 2009.


De sobte, el pessigolleig, es va convertir en una baralla de gats dins dels seus budells. Els somriures, algunes forçades, altres falses, puxaven encara més al gat perseguidor. Va eixir corrent però no va arribar. Els gats van eixir un darrere l'altre.


 
El dilluns no es va poder alçar. Els gats havien remogut tot i la nit va ser un calvari, amb incomptables anades i vingudes, del llit a l´escusat i de l´escusat al llit. Descomposició, sí, açò és, descomposició en el seu cos, en el seu partit … La coïssor era insuportable.


- Una miqueta de vaselina m'ira bé.


El dimarts 27 la tempesta va ser impressionant. I la vaselina no ho va fer més suportable. Feia que no plovia, ni se sap. Quatre gotes i s'ha produït un fanguer que li produeix un marejol. Puja al seu cotxe. No sap si engegar-ho.


Les quatre gotes que li han llevat les forces van ser:


- La nova i reposada lectura dels resultats del diumenge. Ha perdut la meitat de votants de fa quatre anys.
- La notícia de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana – Sala civil i Penal. Blasco vuit anys de presó i vint d'inhabilitació, total la trama suma 43 anys de presó i 47 d'inhabilitació. Camps, Fabra, Blasco … ay marec!!!.  I ell tan prop del prodrimer.
- La que s'ha organitzat amb la neteja dels arbres de la glorieta Piera-Torres. Arbres podrits i vells. Ara tot seran destrets.

- I finalment, aquest que no calla ni sota l'aigua, l'article "Escolta cuiner, se te crema el rabo!!!!, del en l'anterior legislatura, la seua mà dreta, i defenestrat per aspirar legítimament a ocupar la poltrona delaplaçadelportal. Quin arti-culito. Ha d'estar fent un curs de cuina. 


No ho creu. Açò no pot estar passant. No tant junt.


Contacte, acelerá i graveta disparada.

Quan arriba al despatx té sobre la taula el resum.


De sobte, la síndrome delaplaçadelportal que ja fa temps que es va manifestar, aparéis en tota la seua virulència.


- Jo que he dit, pensat….
- Jo que he fet i refet …
- Jo que he anat i he tornat….
- Jo que he pujat i baix ……. No açò no
- Ara em donen l'esquena. Jo que he sigut de Zapatillaplana, de Camps Florits i ara de Fabricio Lucca Santini. I que si cal canviar, es canvia. Ara, per unes miserables pessetes i dues guardapolvos, jo que sempre he anat amb sabatilla de careta i taló, que estic en contacte cada dia amb aquest poble ingrat, ara no reconeixen res.



Segurament serà tart i patirà el trauma. De ser, el no va més, a ser, un més.


Tornar al que era. Que era?.


Ni ell ni ningú recorden.


Per açò costa tant soltar….



AL TALL