De la valentia política i del discurs grandilocuent, sabiondo i buit.

La valentia dels gestos polítics es mesura pels fets. I els fets són que un regidor, siga cap de llista o regidor ras, es presenta sota una sigles, i es vullga o no, mentre no hi haja llestes obertes, no se li poden atribuir els èxits en exclusiva.

En la política espanyola tendim a crear “liders” i ells a creure-li-ho. Es creuen en la veritat absoluta i en què estan posseïts de la infal·libilitat papal. S'engrunsen en la creença que els vots rebuts per la ciutadania, han sigut per la seua cara bonica, i llavors van per lliure i el seu mandat es torna no participatiu. Alguns no se senten recolzats, perquè el cansament per esgotament dels seus companys i seguidors, que han d'escoltar i aguantar a qui sempre té la raó, li critiquen o simplement s'aparten.

Es repeteix a Teulada-Moraira l'esquema ocorregut a Benissa, en aquest cas unipersonal de moment. Membres del PSOE es passen al grup de no adscrits, àdhuc sent històrics, per desavinences amb l'executiva local. No dimiteixen, es queden, i per a uns fan bé i per a uns altres fan malament. I en les següents eleccions formen una candidatura amb un altre partit.

En el cas de Teulada- Moraira és curiós, una dimissió-trasllade-adscripció amb escuses que no se sostenen. No, Tot açò no és casual i ho veurem en breu. Els moviments observats en el dimitit-traslladat-adscrit així ho presagien.

Els discursos grandilocuents i espessos, amb frases sabiondes i picades d'ullet miopes, i que analitzats estan buits, són vuitcentistes, són repetitius i no responen a les lògiques preguntes, demostren com és la valentia.

Un valent, diu i expressa clarament el perquè, no s'amaga amb frases tals com a “poca cohesió” o “pèrdua de sintonia / confiança” o qualsevol muletilla a l'ús. Hi ha alguna cosa inconfesable és aquesta dimissió-trasllade-denúncia, una mentida o falsedat política de cara als seus companys, els votants que van votar sigles i no un careto.

En la trajectòria no política es repeteix el clitxe. Uns dirien plom, plasta, savi sabiondo, pretensiós, atrevit. En fi “aprenent de tot, mestre de res”. Però en aquest cas seria més apropiat “mestre de tot, ni idea de res”.

Entenem, i ens juguem la coleta, que el dimitit-traslladat-adscrit serà cap de llista d'un nou partit, encara que en l'actualitat no estem en condicions de situar si a Teulada-Moraira o Benissa. En tot cas, el patrocini, els padrins i padrines estan en la Noble i Senyora Vila.

Deu minut pagats per a vore les copes.

Avui tenen els empleats publics del Ajuntament deu minuts de relotge per a vore les copes i ferse unes fotos. (Es una deferencia d´agrair. Altres moviments ens agradarien mes. Gracies).
                                                                               ---------------------


Per a ofrenar … unes copes.

És dia 9 d'abril.

-        “Bon dia per a preparar un discurs, casi es 14 d´abril i jo republicá de tota la vida … …mmmm…. Be,… a vore, no ….. ara no se …. Seré …monarquic …..”

Són les 6 del matí. En la porta de la nevera fa trenta dies que hi ha un "*posit" amb lletres de retolador, "ofrena".
Avui sens falta es posarà a açò. La idea d'emular l'acte d'Ofrena Nacional a l'Apòstol Santiago, li va venir en ment en recordar els dies de FITUR, dies de rotllos i pexuges, i la visita al stand de Santiago. I més encara, escoltant l'insigne himne valencià “per a ofrenar noves glories a Espanya”.
Pren un suc, se senta davant de l'ordinador, mira la foto que va retirar del despatx municipal. A la foto, somrient, l'ex Honorable Molt, amic de l'ànima del Bigotis, i amics de l´anima del seu amic de l'ànima, David Copadefiel.
Te que estar preparat, perque si accedeix a la molt alta condició de diputat a València, tindrà, suposa, que realitzar algun tipus de discurs en el qual quede patent les seues invariables preferències, que són i han sigut sempre, àdhuc abans del part, clarament “fabrizianes”. Ell és, ha sigut i serà (mentre no es torce el penell) per sempre i mai, “Fabriziano”.
I va començar el seu monolec:

Benvolgut, admirat i tots els h-ados universals.
Té davant de voste al seu màxim serf, com ja li vaig expressar el dia de la seua vinguda gloriosa a Benissa, on el poble sencer li va demostrar que esta amb voste amb un respectuós silenci sepulcral i sense manifestacions. Per açò vinc a oferir-li les meues conquestes, i les pose als seus peus i als del gran facedor de malifetes nacional.
En primer lloc li oferisc el deute de més d'un milió d'euros de la seua benvolguda Generalitat.
En segon lloc, el pagament de la sentència sobre els interessos de l'IES Josep Iborra, deguda al nostre zel pagador per endavant i a l'espera que la seua Generalitat ens retorne l'avançat, encara que no siga mai.

Com no sé d'on i on i com ….. tambe li porte el superávit, el romanent i tot el que siga, ho done per al pagament d'advocats i portapapers dels imputats en presumptes errors de comptabilitats, bosses, vestits i cotxes …. Sense que açò afecte al meu solio cardenalici en les Corts.
Les copes de la Selecció, demostren que som grans, per açò, els a donat 10 minuts als meus empleats publics per a poder-se fer la foto amb elles, i a partir de la data, dels aturats cada vegada en augment a Benissa, formaren un equip d'handbol, ja que sabem botar-la bé.
T'oferisc l'exemple de Benissa, poble de paciència i credulidad. Es el meu exemple de bon govern, de dó de convenciment. Les meues reunions amb el director general de carreteres, sobre la variant de Benissa, per a coordinar el conte a explicar. Amb el subdelegat de defensa, per a instaurar la “pax romana”. La molt interessant  junta de seguretat, ara amb l'excusa del protocol de violència de gènere, però, …… perquè més?. Amb el  comissionat de sanitat, que t'ho he tranquil·litzat, encara que la coordinadora de l'ambulatori de Benissa dimitisca per la retallada de metges, perque tots estan contents.
Jo portaré bons resultats en les eleccions de maig, encara que a la gent Europa no li interessa, jo estic ambientant-la amb baixades enganyosa d'impostos, en contra de les prospeccions petrolíferes (jajaja), la ubicació del nou Ajuntament en un lloc menor que l'actual.

He portat de viatge a les falles als estrangers i vells, entrepà i aplaudiments a Rita.
Acabaré algun dia les cases del carrer Purissíma, ja veurem com les moble, i que fique en elles. Tinc tants locals malgastats. I pague lloguer a les monges, pobres, és una limosneta.
He hagut de deixar-me el carrer Calp, menut fregao, a vore si es xela l´assumpte, de moment, a “torbeta” el “recorregut” (el seu nomenament no esta del tot clar), ho tinc dedicat a aconseguir per fi la Roca de la Salve. La Senyora ens ajude i ho il·lumine.

I tot açò t'oferisc i encara que em diguen “la ben pagá”, o diputat substitut per corrupció, jo sempre estaré amb el FF, a favor de l'avortament …. o, o era en contra?.

Bé, sempre que m'isca com el de mantenedor de les festes de Calp. Rodó.

Seré un esclat!!!!