Benissa

divendres, 28 d’agost de 2015

La Sagristía.

La Sagristia.

"Es diu del despatx del Secretari General de l'Ajuntament de Benissi que deu el seu nom al fet que durant molts anys ocupara intermitentment un antic sagristà de l'església parroquial i que al mateix tempsn era Oficial Major de l'Ajuntament.

Es diu, també, que tal Oficial Major, siga pel seu propi interès o amb instruccions, posseïa la gràcia d'espantar al nouvingut o cansar al apoltronat recent. Ocupant ell, el lloc de Secretari en funcions amb el cobro de les corresponents diferències salarials.

Les presentacions dels diferents nouvinguts, a voltes, eren al mateix temps, comiats.

Cert és, que si comptabilitzàrem des de la Transició fins al dia d'avui, de la infinitat de Secretaris Municipals d'habilitació nacional que han passat per la “Sagristia”, pocs han durat en ella més de sis mesos.

Els alcaldes i regidors se senten més còmodos amb “Secretaris Generals Accidentals” i “Secretaris en funcions”, ambdues figures poden ser ocupades per funcionaris del mayeix ajuntament, en el primer cas compleixen els requisits i en el segon sol ser el funcionari més antic.

En els Ajuntaments de Teulada i el de Benissa, existeixen en l'actualitat dos fronts en ebullició, un de polític, és de rebot, motivat per la crisi del PP i el poc que hi ha per a repartir. Ciscar, Bertomeu, Cessar, Juan Bta. Les concessions a C´s per mantenir privilegis. Els repartiments dels mugrons de la mamella provincial. Les lluites de poder dins del PP.

L'altre assumpte, és un més fosc i difícil d'esbudellar. En ell, com en una novel·la de sèrie negra s'entremesclen funcionaris en l'ombra, movent com a marionetes als funcionaris “Llimonades”, dinosaures polítics, polítics vinguts a menys, advocats, confidents i antics amics i socis ara putexats.

Hem llegit en TeuladaMorairaDigital 26.08.2015 - 2+2 Quant vol que sumeixen?

“Sovint els funcionaris ens trobem amb altres funcionaris, que sabedors de les seues ànsies de promoció, sense esperar-se a la corresponent oposició, s'ofereixen com a col·laboradors útils per a escalar posicions per a participar en moviments útils i així de pas convertir-se en el munyidor d'actes nuls, que no existeixen en el món jurídic per no tenir cabuda en ell."

Estem en total acord amb l'expressat en el entrecomillado, mai un funcionari s'havia retratat d'una manera tan fidel. Ell es l´exemple viu del que diu. I derrere, munyidors amb poc amor al poble.

Amb la participació dels visibles i invisibles, l'Ajuntament de Benissa s'ha convertit en un teatre on es representa un “vodevil”, o un "minuet", com diu Torbeta. (Tots dos, teatre i ball van conviure a França allà per 1880), com reafirmant la volta arrere en 25 anys.

I siguen polítics, o funcionaris polititzats, o no, siga pel motiu de cobraments, o pagaments de peatges polítics, o peatges laborals (com diu BenissaDigital), hi ha per a estar esbalaït, Benissa i els seus pobladors no son la seua preocupacio.

Tal vegada l'elecció de la nova titular siga el mal menor, i es un mal. Tal vegada és el deliri final d'algú sense personalitat que sempre ha anat on el vent ho ha portat: com a un penell, i que cal analisar urgent.

Açò promet.

L'afirmació en BenissaDigital que la Secretària General Accidental posseeix el control de la legalitat de tots (absolutament tots) els actes i acords que s'adopten pels diferents òrgans municipals, és la rúbrica a la nostra predicció.

Paralisis.
Eternización.
Edat de Pedra.
Prepotencia

Veiem, derrere de la polleguera de la porta de la sagristia, entrellucant nous temps, al camisa vella-nova-podemos-sinpoder.

Estranys companys de llit.

CONTINUARA,  segur .....

dilluns, 24 d’agost de 2015

Ni 100 dies. El Veleta i Fra Granera units per Benissa.

TAL COM VAREM PREDIR "EVITA OCUPARA LA POLTRONA DE LA SECRETARIA GENERAL (ACCIDENTAL)  DE LA CASA ROSADA DEL AJUNTAMENT DE BENISSA, des de l´1 de setembre."



El 7 de maig de 2015, deiem;

"La Granera.

Fra Granera ens ha fet vergonya amb un ridícul espot. O dos. No necessita xofers ni cotxes oficials. No és crema. És ja milionari. Tots els dies es posa la bata blanca i treballa. I sens dubte és veritat.

Retrocedim al període del seu mandat.


Veiem repetidors “experts” a dir-li sí a l'ocurrència del dia. Dotze anys d'Alcalde i la Zona Costanera abandonada. Dotze anys alcalde i no va donar participació ni a l'oposició en els pressuposades municipals. Ara, sí?.

Recordem que també es posava la bata i percebia emoluents de la tresoreria municipal. Creia que els funcionaris municipals eren els seus lacayos que li proveïen de gasolina pagada de la tresoreria municipal en els seus múltiples “penjades” en ruta, particular o institucional. També va menysprear i va exercir veto a persones i empreses. Paguá milions per acomiadar a personal municipal sense raó. Va ser sancionat per persecució sindical. La sola raó de no estar amb ell era motiu de persecució o retard en expedients. La burla i recochinex a l'esquena de ciutadans del seu propi poble.

Si escau la egolatría la demostrava a cada pas. 

Si repassem el seu llegat, va ser un llegat pobre. De sobreviure, menyspreant les idees i aportacions dels altres. 

El seu oferiment a Reiniciem Benissa i Podem, sense resposta, li ha portat a concursar amb la marca Ciutadans. Ciutadans li importa una bleda. El seu objectiu és mantenir una certa influència i suport perquè Evita Perón seguisca en el seu lloc, descamisant plets i informes a força de posits.

Segurament a els qui se'ls va demanar donar la cara i la seua opinió sobre les actuacions d'Evita, i les van donar, ara estiguen preocupats. Pensen que Evita Perón pot tornar a la sagristia i tornar a regnar. Tenen raons per a açò han rebut soterrades i no tan soterrats advertiments.

Si. Ciutadans. Que ciutadans!!!!. Si a Fra Granera se li concedeix la Frontissa d'Or i Platí del Frontissa honorari, llavors Evita cantara des de la balconada 

No erá difícil de comprendre 
Que malgrat estar avui ací 
Sóc d'alta nissaga mai ho podré oblidar 
Heu de creure'm 
Els meus luxes no són una disfressa 
Sóc burgesa, i res més 
Cal complir el cerimonial 

Tenia açò que per fi canviar 

I deixar de viure en un despatx gris 
Sempre derrere de la finestra sense lloc sota el sol 
Vaig cercar ser lliure i mai deixe de somiar 
I per fi vaig aconseguir el poder, encara que no ho vulgueu admetre 

No plores per mi, Benissa 

La meua vara l'he aconseguit,
La meua vida sencera l'he dedicat 
a fotre al paisà, ho necessite 

Lo meu es el poder i ambicionar 

Encara que mentides van dir de mi 
El meu lloc és meu, i contra vosaltres lluités 
I no vull veure-us molt a prop 
o intentés obrir la meua finestra 
i la batacá sera  que no ho aneu a oblidar 

No plores per mi, Benissa


No plores per mi, Benissa 

El meu amor mana en aquest mas. 
La meua vida sencera l'he dedicat 
I encara que t'allunyes, seràs cortadito 

Què més puc dir 

Per a convèncer-vos de la meua maldat? 
Si encara dubteu comenceu a mirar els meus ulls 
Salten les llagrimes de rancor 

No plores per mi, Benissa


La meua Benissa


El ressentiment i la venjança són mals que són difícils de reconduir, sobretot quan alguna cosa en el centre de control falla."


Be. Voliem estar calladets durant els primers 100 dies. I no ha pogut ser. La noticia es la pitxor noticia que podria produirse.

No entenem, (per aixo el tractament psiquiatric que portem), com ho permet el senyor delaplaçadelportal, sabent com va la cosa, i consenteix aquesta situacio.

I sera la Diputacio, el sou i els extres, la perdua de nort-sud-est-oest o cualsevol una altra cosa, però per supost no es BENISSA.

Estarem atents a
vetlades amenaces, advertiments, arriconaments, menyspreus, abusos, ignoràncies, i tot allo que tinga un tufet a venjança o ajust de comptes. No permetrem tornar a les actituds de fa 20 anys enrrere.


I a Reiniciem Benissa, PSOE i Compromis, només dir-los que retornar als ciutadans a 20 anys enrrere és la seua responsabilitat

   

AL TALL