Feu-los callar. Collons!

Vistos els atacs i constants bloquejos que està patint aquest blog, i que clarament sabem d'on vénen, informem, que en plena era democràtica, per uns dies mantindrem suspès el mateix, amb la finalitat de proveir-ho d'escuts per a protegir-ho dels sicaris de l'esparadrap.

Qui es pica alls menja. I fa olor d'all que et cagues.

El que s'ha dit, en breu, seguirem.

Ara, com Robinson Crusoe, anem a envoltar el blog d'una tanca doble amb una escala.

Conan el Bárbaro i la Policia Local.

La Policia Local de qualsevol població és un departament complex, temut i tractat amb consideració extrema. Els alcaldes i regidors delegats, no se sap perquè, o temen o desitgen, a parts iguals, tenir al col·lectiu content.

La complexitat del departament es basa en la impossibilitat de tenir un control sobretot el personal, ja que l'horari de torns i 24 hores de servei impossibilita el control d'activitats o xafarderies. Dóna lloc a la creació de camarilles i grups que soscaven l'autoritat dels oficials o de la prefectura.

També és cert que açò no seria aixii si no hi haguera persones que anhelen poder sense passar per la legalitat, i solament ho fien al mamoneix i al bot de la pilota i que uns altres els coregen.

És cert que hi ha bons i pitjors. Sols es la creença de superioritat per un uniforme que els dóna la possibilitat d'imposar sancions, justes, i en alguns casos injustes, per la qual cosa tenen, alguns,  fixació sobre ciutadans caiguts en desgràcia, siga per animadversió personal o mania persecutoria.

Per a qualsevol ciutadà la Policia Local hauria de ser, la persona amiga, el suport proper, la seguretat de la convivència, En fi, la tranquil·litat de tenir a mà tot el necessari perquè allí on habita es pot viure sense sobresalts.

El personal del col·lectiu hauria d'interioritzar que no són jutges, pares castigadors, ni se'ls ha concedit autoritat alguna per a tractar als ciutadans com a xiquets o delinqüents.

El polític local, infractor i amb una vida privada, com qualsevol fill de veí, tem els coneixements que de la seua vida i família tenen en el col·lectiu.

No seria un problema si els membres d'aqueix col·lectiu tingueren la capacitat psicològica de comprendre i actuar dins del seu àmbit.

Però sempre hi ha en la vinya del senyor personatges que destaquen i que porten a ròssec un cor de ·”palmeros”, que per la seua covardia o mediocritat, es queden en açò, “palmeros”.

Ve al cas tot açò al fet que ens arriben notícies de la publicació, sense aprovació que sapiem, d'unes bases com de millora d'ocupació temporal, que no sabem si porten la intenció de convertir-se en la d'Inspector Interí Provisional.

Seria normal o no, no sabem, si no fóra perquè, indicis i manifestacions hi ha, aquesta plaça porta aparellat un nom escrit en tinta invisible sobre el paper, que es la voluntat dels gerifaltes Del Front de Joventuts i De les Basetes.

Per açò, un consell interessant per als dos responsables dels departaments objecte del rumor seria, que les paraules agradables a cau d'orella, no són suficients per a col·locar a Conan el Bàrbar al capdavant d'un servei d'una importància cabdal.

Com sembla, també, seria interessant saber perquè la seua aspiració a la plaça d'Intendent Principal de la Policia Local d'Elda, el 20 d'octubre de 2014, no va passar del primer exercici, consistent en “Prova psicotécnica-aptitudinal i/o de personalitat”. (Pagina web ajuntament d´Elda).
 El Senyor delaplçadelportal no és desconeixedor del tema. Sembla ser que una part del col·lectiu li comunica les seues inquietuds sobre aquest tema.

Sera que per a Benissa, aqueix pas, el de la personalitat, no és necessari. Ja està avaluat per l'amistat, el mamonix i la reverència?.

El mas segueix igual.

CALMA XIXA.

- Que dia més calm. Sembla com de maig florit.

Sobre la taula, en una carpeta, fotocòpies de les notícies més rellevants o pròximes a la seu senyorial. De la Marina Alta i de la Comunitat Valenciana. I de Benissa.

- Benissa és un oasi de pau. Pau?. Fotre!!!. Que diu ací?.

El subconscient i la vista ensopeguen amb la notícia que relaciona a David Cortedefiel i el despatx d'advocats de Pou Orgullos. Aquest últim és contractat a colp de dit índex senyorial des de fa infinit i amb èxits clamorosos tals com!!!!. No ens acordem.

- Ja estem. Aquests llegalistes i aquest periodicucho, soltant, com a greix usat, notícies que a la gent no li importa.

Repassa les notícies i esqueles de publicitat del principal noticiari digital de la comarca, en la seua denominació de Benissa.

- Fotre!!!. Que diferencia. Aquest altre, almenys tot és d'interès.

Ho repassa amb delit. Li costa una pasta “gansa”, no sap ni vol saber-ho, va pagar, ho va callar i va vencer.  Allí les notícies són totes d'un interès inusitat. Totes les activitats del Palau delaplaçadelportal. El gabinet de premsa es pot dedicar a altres funcions.

Horaris de misses i sermons. El temps. Mites i  llegendes. Puja i voras a la teua àvia. El macramé, art i memòria. El mes del cingalés, i els balls típics de les tribus macarruniques del segle IV a. de C. El curs avançat de Windows 82, actualitzat a 1983. La cuina del xef “pacorro”, amb molta cara i molt de morro.

L'excel·lència a Benissa. “Faça's ric amb nosaltres, tenim la formula”. La 3ª promoció ha eixit del forn. Dels èxits dels participants en les dos anteriors no hi ha dades. Però creguen-se que d'ells, el 50% han arribat a tal nivell que Amancio Prada és a punt de quedar desbancat. Els ensenyaments han catapultat a aquests i a Benissa, a les més altes cotes d'influència entre els pastors de l'estepa de Novochibic.

- Ser referent d'alguna cosa tan important com la venda de fum, és un orgull per a nosaltres.

Es repantiga, el dia promet ser, com sempre, seu i de les seues bandades d'opinió.
Avui, per aquestes criatures, tindrà a veure amb el sindicat del JAVAP per vore que fer amb Pou.

Mentre el els xiquets,demanen les minutes del picapleits.
-----------------

 D'altra banda, arriben aires que el doctor Romerales camina una mica desencaixat per l'assumpte de donya Florinda. Açò, unit a la plaga dels burumbots incognits, li té intranquil. El  capolament  del, o els difamadors, seria un gran descans. Es passa les nits en vela escoltant els laments, de la Santa Disquisició in Vincoli i els mètodes de tortura que tenia preparats i que quedaran obsolets.

-----------------

Van caent les fulles, és tardor, quasi és ja Nadal. Sorpreses?. Ja poques. Solament esperar fins al 20D. I segons, fins al Porrat.

Vil mentida.

Se li veia molt còmodo al senyor delaplaçadelportal flanquejat pel flamant ocupant de la Sagristia Municipal i per qui és responsable del control dels diners, una espècie de jove tio Gilito. 

La taula presidencial està completa, dues cares noves, i el senyor porta el desenvolupament de la reunió, àgil, amable, conciliador …. es nota un lleu canvi, distensió, o canvi en la seua actitud. Seran les noves companyies?.

En la web de l'Ajuntament, la sencilla notícia de la presa de possessió del nou Secretari General, cosa que dubtem fora de molt interès del senyor delaplaçadelportal, per molt que altra cosa diga,  porta afegit un comentari que seria més propi llegir en la web del partit de govern:

“ … demostrant així, amb l'acte de presa de possessió que ha tingut lloc avui,que el nomenament d'Isabel Reyero va ser provisional.Per tant, queda fora de tot dubte, les especulacions i crítiques abocades peralguns partits polítics, respecte a la falta d'un Secretari Generald'Habilitació Nacional per a l'Ajuntament de Benissa.”        

Ufanarse de complir amb alguna cosa lògica, el defecte del qual es va allargar en el temps pel pur propi interès del senyor, amb una situació irregular que se substancia en els tribunals, cosa que va ser motiu de sol·licitud d'explicacions per part de Compromis, és en paraules fines “faltar a la veritat”.

Però el que és clar és que les mocions, precs i preguntes, li causen una lleugera picor … Els temes debatuts i consensuats, aquells en els quals solament fa falta la formalitat d'alçar el braç perquè el Secretari realitze el recompte de voluntats (si, no, abstenció), eixos assumptes van com relliscant per l'oli. Ell senyor delaplaçadelportal, a més de dirigir el “no va més, senyors” de la Sala, i a falta d´un portaveu en el seu grup, o sera per a mantenir el seu control, s'ha erigit en portaveu dels de la “cabotá”, passa els assumptes a una velocitat que si les indemnitzacions anaren per temps, l'estalvi seria apreciable.

Els del “cànter nou i de l'aigua fresca”, sembla ser, s'han proposat donar-li, mocions i emocions a la legislatura i al seu senyor.
Coordinadament, i com si d'una interviú per a l'HOLA fóra, li van soltant preguntes:

- Que si estem o no germanats amb la població de Puigcerda?.
- Que si la variant de Benissa, serà o no serà.
- Que si té agenda o una libretita d'espiral i un llapis xuclat.
- Que si la comissió especial serà- Que serà, serà … al gener ja es veurà. El cas és fer temps.
- Que si els refugiats.- Contesta la regidora, que per conducte oficial, o siga,  una amiga de la Creu Roja ….. li ha dit …..
- Que si als delaplaçadelportal se'ls ha enviat la DIN A3?.

Fins a ací, fins as va lluir en algun cas. Encara sense tenir ni idea de l'assumpte:

Ni idea de Puigcerda?. Com?. Quan?. On?.
Ni idea de la Variant?. Inviable?. Viable?. Variable. Ministra?.
Ni idea dels Refugiats?. Responsabilitat de la Generalitat Valenciana?. Primer ells?. Balons fóra.

En l´aire  del Saló i a una pregunta, i per fi, la pífia del senyor en funcions d'Assessor Provincial apareix.  Reconeix i humilment va demanar perdó per la desafortunada frase, denunciada en premsa per un regidor-diputat de Xaló, pronunciada segons ell, en una reunió informal, i per tant, donava a entendre, d'escàs valor:

- “Si no ens féreu pagar els llibres de text igual tindríeu diners per a aigua potable per al teu poble”.

La humiliació de demanar perdó, la va compensar amb un al·legat demagògic sobre la gestió municipal de l'aigua potable per l'Ajuntament de Xalo, afirmant que la situació tan greu!!!!, venía a ser el resultat de les pèrdues de la xarxa d'aigua potable. Res més incert. Va voler justificar les seues paraules amb una explicació a la seua conveniència, repetitiva,  incompleta i inexacta i que segurament, els presents van creure. 

Però va perdre els paperets en l'assumpte del cobrament de taxa per l'ús de llocs públics i material municipal, del que, segons el delaplaçadelportal existeixen Ordenances, de les quals ara s'acorda de la seua existència. No se sap perquè, fins ara no han sigut aplicades.
Durant el debat d'aquest assumpte, va passar de la decent frase de “ falten a la veritat”, a la d'acusar de manipuladors i mentiders.

Però el mes vergonyós i covard és que s'escude darrere de la insinuació que s'atacava a una funcionària, la seua secretària (quan ningú la va acusar, es debatien les ordenes que a ella li transmetia). Es va liar dins d´un jardí d'infància, cercant suports amb el “jo no he sigut”.

Va estar clarificador quan li va fallar el subconscient al senyor assessor, li passa quan li estrenyen, i va dir, literal:

- “són vostès com els altres polítics, mentiders i ……”

Aplaudiments del públic. I preguntes, si s'incloïa ell, com a polític.

I el colofó:

- “En aquest tema han mentit vilment……“

El senyor delaplaçadelportal no falta mai a la veritat ….. i vils són els altres.

Creiem que l'apel·latiu penell, encara significa, entre unes altres, “faltar a la veritat, o canviar de criteri a cada moment.

En la bancada de l´oposició, el Dire, afirmava les exposicions dels demes, però idees, inquietuds, fiscalització i treball propi, en aquet grup, es troba a faltar.

Compromis proposava i coincidia que l'aprovació de mocions perque sí solament no és prou. És necessari un seguiment, sinó es queden per a emmarcar pel seu lluïment, però no per la seua efectivitat.

En el estrem de la taula, silenciós, sense tristos acudits, el innombrable.
----------------------------------------------------

Mentir.- Dir o manifestar el contrari del que se sap, creu o pensa. Induir a error, fingir, aparenta, falsificar alguna cosa.

Vil.- bellaco, groller, baix, indigne, menyspreable, pocavergonya, abjecte, canalla, granuja, traïdorenc, infame, mesquí, vilà.