Benissa

dilluns, 17 de febrer de 2014

CRONICA D´UN ARROS DEL SENYORET

Els senyorets van menjar
Si la popularitat haguera sigut, en comptes de rebre a l'Honorable Molt, en el Cantó, s'hauria format una processó cívica des de la sala consistorial, fins al lloc complimente públic i posteriorment al de recuperació.

Un moment abans, en la sala on es prenen decisions, on l'equip P-oderoso, recolzat de l'equip PorelSueldo, imposen la democràcia en les possessions del senyor delaplaçadelportal. I els equips del PSopoco, CIBE-rdespacio i el del B-olem, engoleixen. Un moment abans, dèiem, hauria signat en el llibre d'or i brillants, repujat amb gladiolos d'ivori i un Aiguamarina de 76,69696999 kipotates. Hauria estampat la seua benvolguda signatura a continuació de la dels dos últims idolatrats i gloriosos arruinadors de la Comunitat Valenciana.

Però la Honorabilitat dels honorables i els seus col·laboradors estan en la picota. Hauria sigut un acte de valentia que la primera autoritat de la Comunitat coneguera els ànims dels seus administrats. Fa temps que a ell i a tota la "clec" els amoïna és, solament, perdre l'equilibri i donar-se de nassos contra el poble. El contacte directe amb el populaxo quan els aplaudeix se celebra amb timbals i fanfàrries, quan és de xiulets, flautes i pancartes s'evita descaradament. A açò ho anomenarem “estar a les madures però no a les verdes”, té una altra accepció. “La covardia es pot considerar com un excés de prudència tal, que és incapaç d'encarar conseqüències”.

Video del menjar d'arròs per als señorets:

Momies i fantasmes
(Perdonen, no podem oferir el video de la reunió i el so és tan defectuós que és transcrit per al seu enteniment. S'ha acomiadat a tan inútil col·laborador, ja que col·locá la càmera de videoreprducció dins del rellotge de cucu. Quan va sonar la una de la vesprada, el cu-cu, en eixir de la portella, va produir tal concatenació de fets que la càmera va caure netament en la sopera de la tia Maricastaña i el retrunyeix allí dins i fa difícil l'audició. La visió és la paret blanca de la sopera, on s'observa un fideu ressec, serà de la tia Maricastaña.

Transcripció:

En la porta del cotxe oficial, es para, sol·licit, com un ujier, li obri la porta i baixa el adonis del Palau.

- Benvingut al meu poble, és un honor oferir-li aquesta humil població, pacífica i senyora, és llar i artesania, és la rica pagesa, per a oferir noves glòries a Espanya.
Per darrere Deivit Copadefiel:
- I la meua senyoria, i la meua.
Les salutacions com si mai s'hagueren vist. babeig, desmais, sospirs.
- Passe endavant, senyor. És el millor restaurant en quilòmetres a la redona. (baixant el to), llàstima que siga d'esquerres.- va dient-li a cau d'orella el senyor delaplaçadelportal, quasi llepant-li-ho.

La comitiva segueix als dos gallifantes. El carrer desert. Benissa és un recés de pau. No constarà en les cròniques com a vila rebel. Ací tots som de Giggi l´Amorós (Fabricio LuccaSatinni).

En volandas ho fan entrar al menjador reservat. Allí, a la part alta de l'escala, amb un somriure sorneguer, Ximo està pegant una cel·lofana roja. No es veu la tira republicana, però se li veu una ombra, al senyor delaplazadelporta se li antoja un martell i una falç.
.
Al sostre del menjador
- Que dibuix tan rar. Sera una propaganda de la ferreteria de 0´85?.
- Tu açi, tu açi, tu allá, tu allí al costat de la iaia, Pepe, i  tu, faltaria mes, a l´altre cap de taula.- va distribuint els llocs Deivit Copadefiel. La lampisteria i el mangoneig a flor de pell. A veure si recupera la influència perduda. El favor dels quals cuinen amb les seues antigues olles.

- Senyors.- Alça la veu, Pepe.- Senyors, mentre ens van servint, anem a entrar en matèria. Fabricio ens acompanya avui ací. La iaia, també. El dels euros també. ………. Noooo. No, no porta la chequera. Una altra vegada serà. Prompte.
- Tranquils, el nostre poble té un romanent i un cofre ple d'anells falsos, amb açò podem resistir. La nostra gestió modèlica, jo diria que a nivell nacional, o encara més, a nivell mundial, ens permet posar-nos a un nivell superior, constatant que els auguris, amb fe es vencen. El nostre poble ofereix un gran colorit, blau, verd, groc, taronja………- Entre els assistents comencen les tosetes. Pepe talla el rotllo de l'amfitrió.
- Gràcies senyor. És d'agrair la teua col·laboració. Bé, la qual cosa persegueix aquesta reunió és definir les línies directrius per als pròxims mesos, de cara a la campanya de la clòtxina rotja. Tots sabem de la importància cabdal per al desenvolupament de la nostra comunitat. També està en l'agenda un tema bastant important. Estem en un punt en què la nostra integritat física no està assegurada. La nostra exposició als agents patògens i al xanquer comú és màxima. Tenim l'obligació de protegir-nos pel ben del poble valencià. No deu-nos sobrecarregar l'hospital de Denia. La proposta d'una sanitat privada, gratis i universal per als quals exercim aquest exercici noble que és la política, és prioritari.

Llibre dels espiritats
Els aperitius, les begudes, l'arròs del senyoret, la copa especial de gelat “gran patadón”, cafè, tila i cava dels cellers “Ni t'arrugues”, compon el menú. Sota pena de fer-nos avorribles, evitem seguir amb la xaxara i el cumul de ximpleries abocades per uns i per uns altres i a qual més inútil i buida.

Solament destacar que el ball de finalització de festa va ser molt participatiu i animat. El ballarí més sol·licitat va ser, com no, Pepe. Arrebatador amb les seues remenades, apresos sens dubte de María Abradelo. I la parella més conjunyida, la iaia i el senyor delaplaçadelportal. Va ser una llàstima que la iaia tinguera Comissió de Xiulets I flautes en la Dipu. El senyor es va travar amb Deivit i …. per Déu!!!, la lambada interpretada va encendre a la concurrència.

- Amics. Us desitge molts èxits. Espere que en el pròxim festival d'Havaneres guanye el millor.- Va començar el seu discurs Fabricio.- Amb aquest arròs produït en les nostres patides terres vull avui agrair a Pepe la seua dedicació acabar amb el Canal9, a Deivit el seu aguant per als chuzos que li cauen per xanxullero, al nostre amfitrió per perdonar-nos el deute de més d'un milió d'euros, que condisca l'exemple. Senyors, en les pròximes eleccions, guanyaré, i tots serem feliços i el poble també. “Pobret però alegret”.
- Visca el nostre president !!!. Vixca la xeperudeta !!!.- bramava el senyor amfitrió.

Foto moguda
- Senyors, per favor. Per favor. Asseguen-se i prengués la meua última foto, semblarà que estan vostès atents i treballant pel bé de la humanitat.- es va acabar el seu brou, xarrupant-ho fragorosament, abans d'entrar en el menjador reservat del Cantó, fer les seues fotos exclusives i dient ben alt.- Senyors no hi ha moros en la costa. Els benisseros són així ….. ni moros ni cristians, ni xicha ni llimoná …..

I tots, ràpidament van eixir xiulat, no fóra que hagueren de donar la cara, cara cada vegada més cueruda.


La crítica el xiulet, la pancarta i el crit cabrejat dels ciutadans, eixe no, eixe no ho afronten. Volen aplaudiments, sempre. Però dóna la casualitat que no sempre s'està encertat, i ara mateix, han incomplit, mentint sobre allò que van prometre. I uns altres com el senyor penell delaplaçadelportal, no fent res.

I van eixir a més córrer, mirant a dalt i a baix, de Benissa, ciutat guardonada per ser la que té més locals i edificis museístics (buits de l'univers). Sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Seu Universitària sala “Pere Bigot”, edifici de “La Llotja”, casa Abargues, Taller d´Ivars, Sala de expo Oficina Turisme Fustera, Futura sala Salvador Soria.

Alguna més?.

Falta un Museu Arqueologic de momies de l'època retrograda actual.

Serem candidats, segur.
 

dijous, 13 de febrer de 2014

QUAN S'AMAGUEN

Que nit !!!!.

Que dia. Que nit.

Mare de Deu. !!!!

Cara a l'espill recorda el dia anterior i els malsons produïts per l'empatx del menjar de fraternitat on, encara que regne la sensatesa., sempre li produen gasos les joioses tomaques seques.

Al matí:

- Per fi esta decidit, el menjar sera en la casa del Cantó. Alli tenen un menjador molt coquetó que a Fabricio li agradara. Solament cal dir-li a Ximo, que deixe per una estona el seu republicanisme i que pege sobre la banderola republicana pintada en el sostre un adhesiu de Xucla-chups.

Un cantó
Al seu alrrededor, en la taula camila del seu despatx, el Front de Joventuts, el de la Taula Redona, Deivit Copadefiel i la de Festes i Seguritats Segures.

- Açò és totalment secret.

- Secret, secret.- repeteix el de Joventuts.

. Hi ha barra lliure? .- el de la Taula Redona.

- Senyors, serietat, la meua esperiencia em diu que millor calladitos, i menys bulla. Els treballs de fontaneria politica, de la qual sóc expert. Si, si. Expert, perquè cregeu que estic imputat?. Per enveja cotxina de jutges inutils que gens saben de finançar-se per donacions de pobres ciutadans que creuen en el nostre projecte. Projecte que es projecta "sobre el blau de maig, caminar del sol .......".- entona l'en una altra hora fidel de l'anterior Honorable Molt, Deivit Copadefiel.


El senyor delaplaçadelportal, agafa el telefon, marca. Al cap d'un moment, a l'altre costat hi ha algú, es nota perquè rapidament es col·loca les ulleres del CSI que porta posades fins a en el llit i es posa blandongo.

- Bé, en exclusiva i vull bones fotos i afavorit, sempre el meu costat dret.

- ??????????.- Li contesta ?.

. Home, menjar en la mateixa taula, no. Però li dic a Ximo que et faça un brou.

- ??????????.- El mateix ?.

- Bé, amb gambes.

-??.- Seguim amb el mateix ?.

- Una besada

Satisfet, se senta en la taula braser i veu un baveger en el cristall. S'ha dormit el de la Taula Redona. la de Seguritats Segures, diu:

- Les meues informacions apunten al fet que el mesonero ahir va tenir nit toledana.

- Hi ha mare !!!. Bé, tu al general de la policia ho has posat en situacio?.- diu el senyor.

- No senyor. Pense que millor li avise voste.

- Val.

Una altra vegada telefono en ristre i marcat rapit.

- Bons dies. Avui ve a Benissa el senyor Fabricio, ni que dir ha de vull a tots els homes de elit apostats alrrededor de la casa del Cantó. és secret i confidencial. Solament té pas Franco, el fotografo, ja saps. Vull que un vehicul a l'eixida de Calp per a escortar-ho fins a Benissa. És una ordre que signe i segell, a Benissa a 12 de Febrer de 2014.

Penja rapit, no vol chachares. El senyor dóna ordenes i no es discuteixen.

. Bé. Les dones van de mantilla, ja es sap que la Llei Gallardonis així ho exigeix. Es requereix cinturo de castedat, ja que com es sap la Llei de l'Avortament així ho recomana- En els edificis publics i reunions politiques exigirem tals beneficiosos i virtuosos elements.

- Podem demanar alguna llimosna del deute de la Generalitat?.- En somni pregunta el de la Taula.

- Sera capoll !!!. Dóna-li un calbot i despejalo. Ja, ja vaig veure la foto d´orellut. Aquest o es buida o no ve.

Es dissol la reunion. El de Joventuts torna a la seua garita d'inspector de personal. Qui ix, qui entra, qui ix qui entra .......

A l'hora convinguda, el cotxe Honorable, escortat per un de Mikelets i un altre l'enviat pel senyor delaplaçadelportal, espera a l'eixida de Calp.

- Hola senyors !!!!. Fotre quants esperant. Els fare una rebaixa. Si és en grup és mes car. Però el final feliç aquesta asegutat. Els meus encants són irresistibles.- Esta dicien-li al xofer del cotxe mes luxós, una lletja bigotuda. Però en adonar-se de qui pertany el comboy, arruga la cara i a plens pulmons, diu:

- A mi no em van a convèncer. Aturats i parades. Lleis de l'any cataplum. Corruptes i engominats solts. Encorbatats i pagats de si mateixos. La gent furgant en els contenidors i fent el carrer. I ara, on van?. Segur que de golafre. Doncs ale, a fotre a un altre costat, aquest lloc és meu.

- Atencion!!!, atencion!!!!. Al cantó han xiulat i no saben qui si sera el meu nuvi que vindra per mi ... Via lliure, s'han cansat i es van.

Al moment en la porta de la casa del Cantó, el fotografo fa les fotografias exclusives i el costat bo del senyor rebent a l'Honorable Molt, amb reverències piquerianes (o siga besant peus i mans).

Entren en al salo, es tanca la porta i el fotografo es pren un brou.

Deixa la brotxa i es fica al llit.

Mai va haver-hi una vinguda de politic, escamotejada. No signá en el llibre d'or i no signá el xec de mes d'un millio d'euros.

(El que es tractá en la reunio s'esta transcrivint i en els proxims dies ho publicarem)

diumenge, 2 de febrer de 2014

Talps i altres vicis.


(Llarg però no creiem que siga pesat l'article)
-----------------
TALP. (Segons Wordreference.com)
1. m. Nom comú de diverses espècies de mamífers insectívors d'uns 15 cm de longitud, que viuen en galeries subterrànies que excaven amb les seues fortes ungles.
2. col. Persona curta de vista.
3. col. Persona infiltrada en una organització com a espia.
------------------

 
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

…………………………….

Article 8. Concepte i classes d'empleats públics.

1. Són empleats públics els qui exerceixen funcions retribuïdes en les Administracions Públiques al servei dels interessos generals.
2. Els empleats públics es classifiquen en:
a) Funcionaris de carrera.
b) Funcionaris interins.
c) Personal laboral, ja siga fix, per temps indefinit o temporal.
d) Personal eventual. (Personal de confiança dels polítics).

AFEGIT per delaplaçadelportal

?) Els polítics, encara que triats democràticament i per mandat popular, són a causa de la seua indemnització!!!, sou(s), empleats públics i per lògica analogia els afecta les següents deures. O no?.
…….

Deures dels empleats públics. Codi de Conducta

Article 52. Deures dels empleats públics. Codi de Conducta.

Els empleats públics hauran d'exercir amb diligència les tasques que tinguen assignades i vetlar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic, i hauran d'actuar conforme als següents principis: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el Codi de Conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta regulats en els articles següents.

Article 53. Principis ètics.
…………..

2. La seua actuació perseguirà la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i es fonamentarà en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l'interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expresse posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevol unes altres que puguen col·lisionar amb aquest principi.
…………….


http://www.radiodenia.com/paralizado-el-desalojo-de-la-calle-calp/
5. S'abstindran en aquells assumptes en els quals tinguen un interès personal, així com de tota activitat privada o interès que puga suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic.

6. No contrauran obligacions econòmiques ni intervindran en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan puga suposar un conflicte d'interessos amb les obligacions del seu lloc públic.

7. No acceptaran cap tracte de favor o situació que implique privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.
…………….

9. No influiran en l'agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense justa causa i, en cap cas, quan açò comporte un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan supose un menyscapte dels interessos de tercers.
…………….

12. Guardaran secret de les matèries classificades o unes altres la difusió de les quals estiga prohibida legalment, i mantindran la deguda discreció sobre aquells assumptes que coneguen per raó del seu càrrec, sense que puguen fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjudici de l'interès públic.

Article 54. Principis de conducta.
……..

3. Obeiran les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constituïsquen una infracció manifesta de l'ordenament jurídic, en aquest cas les posaran immediatament en coneixement dels òrgans d'inspecció procedents.

4. Informaran als ciutadans sobre aquelles matèries o assumptes que tinguen dret a conèixer, i facilitaran l'exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions..
………..

-------------------------

Últimament, molt freqüentment es ve tractant en els mitjans d'un exemplar d'empleat públic al que se li denomina talp. Com veiem no és aqueixa la denominació correcta.

Els casos, des del famós Watergate, l'espionatge d'EUA, els GAL, Bárcenas, el Gurtel, Cospedal i el seu marit, Fabra i els yogurts, i tants altres que van eixint a la llum, són atribuïts a la infiltracion de talps.

L'estomacat i escarnit empleat públic (no polític), és avui perseguit i pagà per tots els mals que pateix la política espanyola. I els que exerciten aqueixa pressió, són els altres empleats públics, que han accedit a dit alt honor, per la confiança dipositada per la ciutadania confiada i innocent.

L'empleat públic, no polític, a nivells de responsabilitat, rep instruccions i directrius, les quals en moltes ocasions, incompleixen el llistat de deures que més amunt la Llei estableix.

I es preguntaren: Per què calla i no exerceix el coneixedor del fet l'establit en l'Articule 54.3?.

Abans de respondre, direm que aqueix és el principal motiu de la situació. Vulguem o no, el acollonament, condescendència, comoditat, manteniment o medraje en la carrera professional de l'empleat públic.

Els democràticament triats, democràticament tenen el dret i l'obligació del compliment de les seues promeses electorals. Però l'aplicació de les seues promeses hauran d'executar-se conforme a la legalitat. No “perquè majoritàriament em van votar”, ja es tenen totes les benediccions per a atropellar tota Llei, Decret, Norma, etc, que s'opose o cause tramits a l'invent que es vol aplicar.

L'empleat públic, deu, a través dels sindicats o de forma anònima o a pit descobert, posar en coneixement de la Fiscalia tot allò que crega pot ser un delicte, una discriminació cap a la resta dels ciutadans, els excessos, els tractes de favor camuflats, les ordenes adornades amb amenaça o advertiment, els negocis i l'exercici de la superioritat de manera lesiva per al ben públic.

L'empleat públic, deu, d'una vegada. perdre la por i denunciar les pràctiques habituals, confirmades o en molts casos amb els informes "amb RESERVES", que pel folre de la butxaca del gat, es passen els democràtics indemnitzats governants.

no cal esperar a ultina hora
I a aquest últim paràgraf contestaren la majoria dels empleats públics:

- Que ho denuncie la teua mare, Tolo.

I a tota aquesta llarga reflexió contestaran els doctes i experimentats regidors:

- El teua puñetera mare, Tolo.

AL TALL