La CAM un saqueig de tots.

.
Mai s'ha vist que quan un ciutadà esta esgotat, vaja el poder polític a salvar la seua malparada economia, donant-li diners a canvi de res, ni exigir-li resposta a la seua gestió, i en el cas de la CAM encomanada per eixe mateix poder polític.

Durant els anys de la rajola, només miràvem les nostres mans, a on ens arribaven bitllets de 100 i inclús de 500, tan fàcilment, que arribem a pensar que açò de la crisi seria com una riuada, tipus ruptura de la Presa de Tous, una vegada aconseguit el màxim nivell, baixaria a poc a poc. Però en esta crisi s'ha quedat l'aigua entollada.

Els polítics, i ens n'anem a centra en la nostra comunitat, es van llançar a les grans i megalomanícas obres que arribaren fins a les més altes cimes de grandesa i poder. Perquè la fava els arribara ben alta, la d'Alacant havia de despuntar, van realitzar tot tipus d'obres, parcs temàtics i mundials de diversa índole.

Fins al Papa, enlluernat pels emissaris ,  va caure en temptació resultant-li gratis per a ell,  a quant eixim cada ciutadà d'esta Comunitat?.

Però per a això estava la molt sanejada i ben dirigida Caixa d'Estalvis del Mediterrani. Fa uns mesos, se la posava com a exemple de gestió i bon fer, però resulta que davall del medalló taronja de l'emblema, hi havia, un niu d'estepes consentides.

Es va demanar crèdit per la Generalitat  o les diputacions a les Caixes del Mediterrani i Bancaixa. Els diners a fons perdut no tenien fons. Els directius, polítics, empleats i sindicats, presentaven les seues minutes (més que minutes eren hores), ells mateixa  es concedien crèdits a 0 % d'interés i s'augmentaven sous i concedien premis de jubilació, que més aïna eren robatoris escalonats.

I mentres oposició, treballadors i sindicats, callats, perquè?,  per a ells també hi havia part de la tortada?.
I ara, un banc es queda amb la ruïna que no vol ningú i els impositors de l'orgull provincial, van a les oficines brutes i sense condicionament d'aire, amb un personal rebotat, i sabent que un grup de mafiosos, protegits pels beneficiats, estan de rosetes, perquè ningú s'atrevix a dir mu, perquè a ell no l'engarjolen també, per participar, encobrint amb el seu silenci, el més gran dels saquejos patits pels alacantins en segles.

I els senyors, els grans eminents d'esta província, ficats a consellers, envanint-se amb mafiosos en iots  farcits de meretrius que els relaxaren de tant d'estrés. L'estrés que comporta, robar a treballadors i jubilats que confien en una bona gestió dels seus estalvis.  Eminents que li'ls confien nous llocs, des dels que puguen continuar portant el mateix tren de vida que fins al moment.

I mentres els valencians, “menys fots”, per excel·lència, sense reaccionar.

Pues res, que ens donen.

L´HORABONA A TOTS.

Sempre cal tindre esperança (no l'Aguirre),     amb els resultats de les eleccions, és, com no, lògic.

Este del PP no ha sigut merescut, ja que s'ha esperat i fomentat la caiguda de la creïlla del creïllar. Poques voltes el consens ha estat present en la boca del President Rajoy.

Segurament la responsabilitat esta compartida. Però han sigut tals els insults, menyspreus i acusacions al president Zapatero, que moralment, el president Rajoy, esta desprestigiat davant d'una part de la societat civil.

Una vegada desaparegut el bovo solemne, el traïdor als morts, el que hi ha entregat l'Estat a ETA, el que hi ha desfet Espanya. En fi, com deia algú en la perruqueria "el fill de puta i tots els que ho voten", Espanya remuntara a cotes imperials, com ho va fer el Gran Aznar.

Pagar la factura del remunte?. tu, amic, tu. I aplicant, la sense igual gestió econòmica de la Comunitat Valenciana, és possible que, per fi siguem el motor d'Europa.

I als que no es conformen, que ballen esta tonada sandungera.

ELS DIPUTATS NO PATEIXEN DE RES.

ELS DIPUTATS NO PATEIXEN DE RES.


El Congrés dels Diputats ha tret a concurs el contracte del seu servici de telecomunicacions, que comprén tant telefonia mòbil com fixa i transmissió de dades, per un import màxim d'1 milió d'euros. Entre altres condicions, els aspirants hauran d'oferir 600 mòbils dels què 400 seran "smartphone amb la tecnologia més moderna, tipus iPhone o semblant", segons consta en els plecs de clàusules administratives i tècniques aprovats per la Diputació Permanent de la Cambra Baixa.

Inicialment, el contracte tindria una duració de dotze mesos, encara que podria prorrogar-se, i el termini de presentació d'ofertes conclourà a les 14.00 hores del 20 de desembre, una setmana després que es constituïsquen les Cambres. Així, la decisió la prendrà la nova Cambra resultant de les urnes.

Fins ara, la majoria d'estos servicis estaven adjudicats a Telefónica, a qui el Congrés va adjudicar en 2008 un contracte de 700.000 euros anuals per a proporcionar telèfons portàtils d'última generació als seus diputats i instal·lar línies d'ADSL en els seus domicilis. Davant de l'escenari d'un canvi d'operador, el licitador detallarà en la seua oferta els procediments associats a la portabilitat numèrica dels números actualment en ús, de manera que siga possible mantindre la numeració actual.

Els concursants hauran d'oferir una tarifa plana per a mòbils d'un màxim de 600 línies, encara que es dividix en tres categories: bàsica, que permet realitzar crides nacionals, bàsica + dades, que afig crides internacionals i accés a dades, i tarifa VIP, "sense restriccions". Per a esta última modalitat es destinarien els 400 smartphones, dels que els operadors hauran d'oferir dos models a triar.

Una pastilla per a les seues senyories

Independentment d'este concurs, el Congrés ha rebut l'aval del seu Departament d'Informàtica perquè els diputats que siguen triats en les eleccions del pròxim 20 de novembre reben una pastilla en substitució de l'ordinador portàtil del que han disfrutat les seues senyories en la legislatura que acaba d'acabar.


Estos informes han sigut analitzats ja per la Taula de la Diputació Permanent, que encara no ha pres una decisió definitiva sobre la proposta que han fet els informàtics, però ho farà en les pròximes setmanes, tenint en compte que ha de deixar aprovat el kit tecnològic del que disposaran els diputats de la XI Legislatura perquè puguen rebre-ho res més prendre possessió de les seues actes.

En la legislatura acabada d'acabar, els diputats han comptat amb un ordinador portàtil, un telèfon mòbil d'última generació (iPhone o Blackberry) i una línia ADSL en els seus domicilis, a més de l'ordinador de sobretaula del seu despatx en la Cambra baixa i un altre en el seu escó de l'hemicicle.

COMENTARI DE delaplaçadelportal

Que comoditat, al Congres dos ordinadors, un al despatx y l´altre al hemicicle. Vaja, cuasi creien que millor, si no fora aixi, faria falta un funcionari per a cada diputat per portar-lil. I a casa no els en donen un?
No hem parlat del sou, dels deguts plusos per viure fora de Madrid, dels numeros a l'hora de calcular la jubilació.
De tot es desprén una vegada més, que tenim una classe política que ens costa molt cara, degut, a la seua clara aficcion al pijerio i a la vida de banquer sense escrúpols.
Continuaran decretant ajustos per a la plebe, que a la noblesa i el clero algu els te que manidrer. I de pas els recordem als diputats que revisen la seua cotització no siga que a la jubilació es queden sense diners ni propietats.