Ecisa demana 22 milions per l'equilibri financer dels pàrquings de Xabia

Ens fem eco de la notícia apareguda en xabiaaldia.es:

Ecisa pide 22 millones por el equilibrio financiero de los parkings.

" Ya lo decía el equipo de gobierno que lo mejor será rescatar la concesión de los dos estacionamientos urbanos de los Centro Histórico. Que la falta de ocupación de los parkings iba a suponer una ruina para las arcas municipales se veía venir, pero nadie se podía imaginar que la concesionaria pediría 22 millones de euros por el reequilibrio económico".

Així com d'un comentarista habitual, "El cojo critico"

Que pena.
No hem vist critica alguna als polítics. Pareix que és Ecisa la gran culpable de tot.
Cal veure.
Els polítics presentant la gran fastuositat en què es convertiria Xàbia, i ara ningú diu que allò eren somnis faraònics.
Esta bé, a uns els aní mol bé, molt bé, i ara a tots ens ve malament, molt malament.

A Benissa, mes policies locals, mes oficials, mes ... ?

Bona, molt bona la fotografia on es presenta la notícia dels canvis en la plantilla de la Policia Local de Benissa.
Es dóna compte de la incorporació de dos nous agents, i l'ascens a oficials de dos agents, ara ex agents.
Perquè bona, molt bona?.
Que els anem a comptar. Les nostres informacions des de Benissa, i el que hem vist publicat temps arrere, no presenta cap dubte. Pareix que de collar canviaràs, però ...
En tots els ajuntaments, les plantilles de la Policia Local són polèmiques. El control del col·lectiu és complicat, ja que qui aspire a tindre eixe control, Inspector en Cap, o similar, hauria de treballar, o estar en el lloc les vint-i-quatre hores del dia.
Hem conegut en la comarca, en temps passats, plantilles que han assetjat al regidor de torn, han forçat decisions i acords abusius, i que han fet del seu lloc una plataforma de control de certes situacions o grups de ciutadans.



Les mateixes plantilles, estan dividides en grups o famílies de lleialtat. Afins en els seus mètodes. Ens aporten proves d'assetjament a companys-es que han tingut que trasaladarse, perquè la seua vida allí estava escrita en pamflets, panys de taquilla amb silicona i insults via ordinador.
Llegíem en Apuntes desde Benissa, que les seues actuacions emulen, creiem que de forma patètica als "harrelsons" "Swats" o "Marine". Patètica, perquè creiem no es corresponen les actuacions "Sèrie Americana", perquè ni Benissa, ni cap població de la comarca, és, ni de lluny, molt lluny, Miami, NY o San Francisco.
Hui en la fotografia veiem a dos nous oficials, ex agents ara, als que se'ls haurà d'exigir un plus de compliment i efectivitat. Suposem que cal felicitar-los, i així ho fem.
Però, no obstant al que s'ha dit, si no ens falla la informació, un haurà de donar solució al problema de la doble direcció del carrer Calp. És la seua responsabilitat exigir que se sancione, fins a l'extermini, la practica d'aparcar en zona prohibida, interrompent el pas en un carrer estratègic. I pel fet d'accedir a un bar que porta el nom del flamant oficial.
L'altre agent, natural de Benissa, hauria d'aconsellar que les practiques dels agents foren acords a la categoria criminal d'esta població, tan volguda i tranquil·la de la Marina.
Per ultim, ens fem eco que a Benissa, troben a faltar aquells agents familiars, que encara que tenien molta informació dels seus conciutadans, mai se servien d'ella. Familiars, si, que tenien un tracte familiar amb el ciutadà, que no era necessari que foren nascuts a Benissa. En esta població sempre s'ha sigut molt acollidor del recent arribat i critic-envejós de l'habitant establit.
Els agent de la Policia Local, es sap que estan, perquè munten
una parafernàlia de dispositius de control, sempre en les entrades-eixides de la població.
Però, exceptuant la plaça, on l'agent etiquetat fix, fa el que sap, per la resta de carrers del nucli urbà, diem, serà pujats al vehicule, perquè el que és a peu, fa anys que no.
Fa temps que es va perdre l'autoritat en la plantilla de la Policia Local de Benissa, per part de l'alcalde i els regidors que han sigut d'eixe departament-servici?.
Esperem, assentats, clar, i veurem si hi ha evolució positiva o continuem esperant que el conflicte, deixa de rebotar en ciutadà, i com en una pel·lícula de Don Camilo i Pepone, al final s'arriba a un bon servici a favor del CIUTADÀ, que és per a qui treballen i no en un servici a favor seu i en Contra del ciutadà.

Insolidari i retrograda.

Ja tenim polèmica.
El Grup Socialista de Calp, qualifica d'insolidari i retrograda l'actitud de l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, arran d'unes declaracions d'este, apostant per la ubicació en el terme municipal de Benissa, d'una estació del futur "Tren de la Costa”. Serna ( Luis, que no Josele), dóna per fet que l'alcalde de Benissa vol marginar a Calp, apostant per l'estació de tren a Benissa.

Insolidari i retrograda, ens pareix una qualificació injusta.

No s'ha sentit-llegit cap qualificació al successor de Serna (Luis, que no Josele), Ximo Tur, de les que consta, que este assegurava que des de l'executiu calpino s'estaven realitzant gestions, i opinava que seria preferible que l'estació de parada del "Tren de la Costa, se situara en el terme de Benissa, però prop de Calp.

Creiem que el Grup Socialista de Calp, hauria de prendre exemple de les seues pròpies paraules: “compartir els recursos mitjançant consensos és el mes intel·ligent per al futur ...”, i que, d´altra manera “... és pot crear un conflicte important perquè Calp no pot ser sempre marginat quan és desenvolupa la comarca.”

Creiem que Luis Serna no aplica la seua doctrina.
Ha intentat, conéixer, perquè, l'alcalde de Benissa s'expressa així?.
Ha cridat Juan Bautista Rosello i li ha demanat li explique la seua posició.?.
Per tant, com segur que, a les preguntes anteriors, les respostes seran, no, entenem que els qualificatius de l'encapçalament del present, són en tot el seu sentit aplicables al Grup Socialista de Calp, i sobretot al seu portaveu, qui va exercir d'alcalde, i sap que no són eixos els usos de Juan Bautista Rosello. Té altres i són roïns, però no com els que se li qualifica ara.
Perplexos estem davant de l'actitud del grup socialista de Calp, respecte a les preferències manifestades per Ximo Tur.
Silenci?

El nostre consell és que, primer, recapacite sobre el traçat del "Tren de la Costa". Si com es diu és paral·lel a l'autopista, li queda un poc lluny a Calp. No obstant això, l'estació podria estar, encara que en el terme de Benissa, en el punt mes pròxim a Calp.

En el lloc segon, estem segurs que comprendrà que Benissa no recolze certes obres dins del seu terme municipal. En els projectes exposats amb anterioritat, -enllaç amb autopista-, són conegudes les destrosses que causaven en zones d'alt valor agrícola i paisatgístic. Creiem que arran d'esta reflexió, despertará i comprendrà que el model de població de Benissa, ens fa opinar així, i seria comprensible que no ens entenga, ja que el seu model, el de Calp, ho definiríem com “ni un pam sense construir”.

I en el lloc Quart, i no menys important, una reflexió que li regalem a Luis Serna.
Positiu : Calp esta situat a la vora del mar Mediterrani, Posseïx 5 kts de platges, avingudes amb grans edificis, hotels. Una població cosmopolita, port pesquer i ports esportius. La carretera Nacional fregant el nucli urbà. L'estació del TRAM, es troba relativament prop. Afija-li voste alguna cosa mes. Segur que hi ha moltes mes.

Negatiu: No té voste eixida directa de l'autopista AP-7, i a més, si el tren va per eixe traçat, mal ho té per a ubicar l'estació.

L'insolidari i retrograde de Benissa i el en altre temps assot del PP, i ara dolç ajuda, el seu successor, saben que la ubicació geogràfica és l'escull al establiment de l'estació.
No es pot tindre tot.

Bo, si, veure's en l'espill, reconéixer-se i dir de l'altre, la qual cosa s'ha vist d'un mateix i no ens ha agradat.

L'insolidari i retrograde en este cas serà Luis Serna, que vol marginar a Benissa, ja que per la seua ubicació geogràfica té carències, per la qual cosa, mereix tindre algo que li done un poc de videta.

No ho creuen vostes així, senyors del Grup Municipal Socialista de Benissa?

SOBRE L'ESGLÉSIA FORTALESA DE SANT BARTOMEU DE XABIA.

Desenrotllarem la nostra opinió, des d'una perspectiva no jurídica, sobre el fet de la inscripció en el Registre de la Propietat de Xàbia, el 21 d'agost de l'any passat, de la propietat de l'església fortalesa de Sant Bartomeu de Xàbia, a nom de la diòcesi, sent el propi rector, Vicente Gilabert, el qual sol·licita la plena propietat del temple a favor de l'arquebisbat. La petició es recolza en l'article 206 de la Llei Hipotecària, que deixa pas a què qualsevol institució pública i també a l'església catòlica puga inscriure's béns dels que no té títol de domini. L'arquebisbat al·lega que és amo de l'església des de “temps immemorials”, és a dir, almenys 30 anys. Pel que es realitza la immatriculació pel mètode de la “usurpació”, que seriosa, i és la possessió del temple de forma continuada sense que es produïra protesta, reclamació u moviment en contra.

Partim que l'Església fortalesa de Sant Bartomeu, es troba ben assentada, i suposem amb uns fonaments extraordinaris, sobre una parcel·la de terreny, enmig del nucli antic de Xàbia. Esta rodeja d'estrets carrers, que, com no, parlen de l'històric passat d'esta població. La mateixa construcció, és una fortalesa, Estem d'acord?.

L'acció empresa per l'arquebisbat, no pot preocupar a cap ciutadà de Xàbia. L'arquebisbat pot escripturar-se, si vol i pel mateix mètode, fins a la roca 17. Els de Xàbia han de saber que mal ho va a tindre per a emportar-se l'església enlloc i menys pels estrets carrers.

Llavors, PRIMER, estem d'acord que emportar-se l'església d'on esta situada, inclús sol·licitant l'Arquebisbat, la intercessió de cuants sants té l'església catalogats, i que alguns, podia ser que foren capaços de realitzar el miracle de traslladar l'Església fortalesa, a on l'Arquebisbat desitjara, no se'ns ocorreix cap motiu per realitzar esta acció.

SEGON, estem d'acord, que hui esta Vicente Gilabert, ahir no ens recordem qui i demà ja veurem. Els rectors passen, i Vicente Gilabert, passara per ser el rector que li afana, sobre els papers, al poble de Xàbia la seua Església. L'església fortalesa que es va començar a construir al final del papat de Juli II, successor dels divertits Borja. Al seu torn, Julio II, no deixava de ser menys divertit. Amb açò volem dir, que si, que l'Església de llavors, i no sabem si hi havia arquebisbat, tenien el cap i altres coses, en diversions menys pesades que les de traslladar peces de tosca, des de la “Cova Talla” ?, fins al solar de l'actual església fortalesa.

TERCER, algú ha dit des de “temps immemorials”, és a dir almenys 30 anys.
A vegades les lleis fan riure, però rialla rabiosa.
Definició de:
Immemorial.- adj. Remot, tan antic que es desconeix quan va començar: temps immemorials.
Vaja, almenys 30 anys, ja és immemorial. Qui redacta la llei tindria 80 anys, a la que sumant-li els 30 que prevee, són 110 anys, que ja podríem anar dient que amb eixa edat memòria ja queda poca. Bo val.
Església fortalesa. Perquè?. No seria que els ciutadans de Xàbia, que en el seu dia tindrien uns dirigents, interessats en el benestar del seu conciutadans. Incís. No com ara, que l'interès és el benestar i col·locació d'ells mateixos a costa dels ciutadans. Acabem l'incís. Van decidir construir un edifici polivalent, vaja que modern ens ha eixit!, a fi de protegir-se, reunir-se, emmagatzemar, resar, eta.
No es calfen el cap els de Xàbia, no. L'Església Fortalesa de Sant Bartomeu, la construïs el poble de Xabia, estan els seus fonaments assentats en un solar de Xàbia, i diguen el que digen, qui ho diga, les portes de la fortalesa, ara estan obertes per al culte. Cada vegada menys. Amb estes actituds i altres que s'han posat de moda, la desbandada de creients és notable. Les portes, diem, s'obriran en el futur per a un museu, un auditori, o un centre polivalent com van somiar els pobladors de l'any 1500. Però estarà ahí, pels segles dels segles. Amen.

I QUART. La possessió de propietats i riqueses -inclús en gran manera- no és algo pecaminós en si mateix; però pot tornar-se així, i és cosa potencial i extremadament perillosa. L'Església Catòlica, posseïx un patrimoni incalculable, el qual cada vegada té mes perplex a les persones. No han de prendre's a la lleugera les solemnes advertències de Jesús "Que difícil és per als rics entrar al regne de Déu!" (Lu 18:24); i "de què aprofita a un home guanyar el món sencer si perd la seua pròpia ànima?" (Mr 8:36.) I igual "si augmenten les teues riqueses, no poses el teu cor en elles", Sal. 62:10. I més aïna "posa la teua ment en les coses de dalt, no en les de la terra", Col. 3:2; i "la vida d'un no consistix en l'abundància de coses que posseïx", Lu 12:15b. Per tant: "No guardes els teus tresors en la terra ... sinó en el Cel ... perquè on estiguen els teus tresors, allí estarà el teu cor també." (Mt. 6:19-21.) "Ningú pot servir dos senyors ... no pot servir-se a Déu i a Mammon", Mt. 6:24. Els que deïfiquen les seues propietats patiran el mateix paorós destí que l'home ric de Lucas 16:19-31, qui "banquetejava sumptuosament cada dia", sense importar-li res el pobre captaire incapacitat que jeia en el sòl, "desitjant alimentar-se de les molles que queien de la taula del ric." No ha d'oblidar-se ací les crítiques denúncies de Santiago, respecte a aquells rics que viuen en el plaer i la luxúria (menjar, beure i passar-ho bé), sense preocupar-se per a res dels pobres, i als que acumulen riqueses obtingudes amb frau, retenint part dels salaris dels seus treballadors o "usurpant" béns, que se sap no són propis.

Que havia d'haver fet l'Arquebisbat i Vicente Gilabert, que per cert, d'on és Vicente Gilabert?. Dialec amb l'Ajuntament. Dialec amb els moviments religiosos de Xabia. Dialec amb els fòrums ciutadans.

No, el fet és, A LA BUTXACA, a la de l'Església Catòlica.

DEL MON !

MOLTES FELICITATS A TOTS AQUELLS QUE SOFREIXEN I VIUEN EL DEPORT DEL FUTBOL.
QUE RECORDEU ESTE MUNDIAL I ESTE DIA PER SEMPRE.
UN ABRAÇ.

Sobre la tolerància, la concòrdia i la convivència.

Politics que firmaren Els Pactes de La Moncloa 27.10.1977


El discurs d'Adolfo Suarez, Premi príncep Astúries de la Concòrdia 1996, constituïx per a nosaltres, un manifest del que ha de ser la convivència política al nostre país. Eixa convivència que des de fa uns deu anys s'ha anat deteriorant, i que creiem és deguda a la incapacitat de la dreta d'assumir la perduda del poder.

A continuació hem extractat uns paràgrafs del discurs, que els polítics actuals haurien de meditar, oferint-nos, ara i en esta conjuntura actual, l'espectacle d'herois que en el seu moment van donar els protagonistes de la Transició.

"La lluita política, la controvèrsia, el debat, el dissentiment, el conflicte no constituïxen una patologia social. No són esdeveniments negatius. Al contrari, al meu entendre, reflectixen la vitalitat d'una societat," ...

"La transició va ser, sobretot, al meu entendre, un procés polític i social de reconeixement i compressió del "distint", del "diferent", "de l'altre espanyol", que no pensa com jo, que no té les meues mateixes creences religioses, que no ha nascut en la meua comunitat, que no es mou pels ideals polítics que a mi m'impulsen i que, no obstant això, no és el meu enemic sinó el meu complementari, el que completa el meu propi "jo" com a ciutadà i com a espanyol, i amb el que tinc necessàriament que conviure perquè només en eixa convivència ell i jo podem defendre els nostres ideals, practicar les nostres creences i realitzar les nostres pròpies idees. Crec que ningú, en política democràtica posseïx la veritat absoluta. La veritat sempre implica una busca esforçada que hem de dur a terme en comú, des de l'acord de conviure i treballar junts." ...

"L'ànim comú per a buscar la concòrdia i la consolidació d'este pacte fonamental de convivència política va ser la que va permetre l'adopció de les decisions essencials de la transició: el reconeixement dels drets humans i les llibertats públiques, l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, les amnisties que van permetre la volta dels exiliats de feia quasi quaranta anys, la celebració de les primeres eleccions generals lliures, la construcció política del consens, l'elaboració i aprovació dels Pactes de la Moncloa i, finalment, l'aprovació i promulgació de la nostra vigent Constitució." ...


"L'Espanya de hui, amb les seues llums i les seues ombres, a penes té a veure amb els sotsobres de l'Espanya d'ahir. Som un poble que ha superat moltíssims problemes en estos anys, però que ha de continuar aprenent la gran lliçó de la concòrdia, de la convivència en llibertat i en justícia ." ...

Creiem, que el discurs, encara que antic, esta plenament vigent i és pot posar com a exemple als actuals actors polítics, sense distinció d'administració, ja siga local, provincial, autonòmica o central. No se salva cap, i entenem que la política és percep com una professió a la què, generalment, s'accedix sense la preparació mínima, però al rebre l'acta pel que ha sigut triats, és comporten com si tingueren tots els coneixements sobre la nova situació. Ja pot vindre el representant public d'on vinga, la seua nova situació el fa expert en eixa nova faena i tot el que se li presente.

El producte final, entre altres, és la no acceptació dels critiques, opinions o idees de l'altre, arribant al punt, creiem que l'actual, que al contrari ni aigua.
Trist, però cert.

Tant de bo la situació actual de posar traves a les rodes, contradir el contrari, pel sol fet que és contrari, tot a costa de la paralització de projectes, o de provocar l'agitació ciutadana i amb això la intolerància i la discòrdia.
Que paren ja, i vegem un renàixer del consens i tarannà de la Transició.

El que diu Monfort no es creible.

Noticia del diari INFORMACION del dia 9.07.2010
Vaja, vaja, Monfort, ja estan per ahí els d'Aquagest festejant?.
L´asunt és producte de la mala gestió. I ho sap Monfort i tot l'equip de govern. Lideratge no ia cap. Molta depuració de persones, molta burocràcia. Molta fanfarroneria.
La dessaladora és de Xàbia, es d´asi, i el que vulga aigua que la page ben paga. No alcalde, i altres socis, vostès no han mirat pels interesses dels de Xabia, no, vostès com a bons nacionalistes, igual que els del PP, són excloents. Tenien por que el ministeri "ACUAMED", es portara l'aigua a tota la comarca, i que Xàbia es quedara sense. Mentrestant la resta amb aigua de LA SEUA dessaladora. i ara sabem que una linea y mitja de la dessaladora esta desaprofita, pará.
La compra a Aquagest de les instal·laciós dels antics Pozos Reunidos, era necessari?, estàvem per a eixe gasto?.
Bo, una auditoria. Si, fa falta una auditoria per a veure algun sou, gratificació i gasto superflu,i no es de cèntims.
De cuota de servici es paga per vivenda 20,53 euros, calculem les vivendes a Xabia?, aixo paguem sense gastar. Es recapta bon piñolet. Altra volta, mala gestió. Qu´el producte no es ven? Si, clar que es ven, al mercadillo no, es clar.
Mantindre el patriotisme local, costa als de Xabia un bon pico, tenim que pagar la nostra -nostra dessaladora.
Creiem molt sospitos el que diu l´Alcalde, mes pareix que és un rastre de fum que ol a venda d'AMJASA. No sabem si hi ha gratificacions, però segons qui aspire a este pastís donen-ho per segur.

Sobre el presi de la dipu.

Molt bo l'articule que publica el diari INFORMACIÓ titulat "Ho firmaria Groucho Marx" de Francisco Esquivel. Açò és una bogeria. Qui aspirava a ser alternativa a l'amortitzat Molt Honorable Senyor President, resulta que també te'ls pantalons fangosos. El PP, la direcció, amb el ventilador posat, ja que a cada dia que passa eixa organització desprèn un tuf que, no tenen un altre remei que dispersar, i son acusats de culpables aquells que no xafen els jutjats. El mon cap per avall. I els ciutadans anestesiats per la maquinària hospitalària capitanejada per Canal 9 i la premsa del Moviment.

En Xabia sobra el aigua.

En Xabia sobra aigua, és cert, enguany, els aqüífers es vaen recarregar, com poques vegades. La dessaladora de Xàbia, creiem que va ser una bona inversió, no obstant això, creiem que amb la indemnització que es pactara, esta, deuria ser cedida al Ministeri o organisme regional de l'aigua (que per cert, podria crear-se i deixar-se de guilindainas), i la població de Xabia s'alliberaria d'esta onerosa hipoteca.
El mantindre la titularitat per patriotisme local, creiem és un error.
D'altra banda, esta clar que la dessaladora parada, i els pous en marxa, i cobrant el rebut d'aigua a preu de dessalada, és un bon negicio per a anar pagant l'onerosa hipoteca, però els que van pagant són els de Xabia. Que passa?, castiguem als de Xabia?.
Val, doncs bé, estem orgullosos en Xabia de tindre una dessaladora que ens costa un ullet de la cara. I és la nostra i per a nosaltres. Bon profit.