SOBRE L'ESGLÉSIA FORTALESA DE SANT BARTOMEU DE XABIA.

Desenrotllarem la nostra opinió, des d'una perspectiva no jurídica, sobre el fet de la inscripció en el Registre de la Propietat de Xàbia, el 21 d'agost de l'any passat, de la propietat de l'església fortalesa de Sant Bartomeu de Xàbia, a nom de la diòcesi, sent el propi rector, Vicente Gilabert, el qual sol·licita la plena propietat del temple a favor de l'arquebisbat. La petició es recolza en l'article 206 de la Llei Hipotecària, que deixa pas a què qualsevol institució pública i també a l'església catòlica puga inscriure's béns dels que no té títol de domini. L'arquebisbat al·lega que és amo de l'església des de “temps immemorials”, és a dir, almenys 30 anys. Pel que es realitza la immatriculació pel mètode de la “usurpació”, que seriosa, i és la possessió del temple de forma continuada sense que es produïra protesta, reclamació u moviment en contra.

Partim que l'Església fortalesa de Sant Bartomeu, es troba ben assentada, i suposem amb uns fonaments extraordinaris, sobre una parcel·la de terreny, enmig del nucli antic de Xàbia. Esta rodeja d'estrets carrers, que, com no, parlen de l'històric passat d'esta població. La mateixa construcció, és una fortalesa, Estem d'acord?.

L'acció empresa per l'arquebisbat, no pot preocupar a cap ciutadà de Xàbia. L'arquebisbat pot escripturar-se, si vol i pel mateix mètode, fins a la roca 17. Els de Xàbia han de saber que mal ho va a tindre per a emportar-se l'església enlloc i menys pels estrets carrers.

Llavors, PRIMER, estem d'acord que emportar-se l'església d'on esta situada, inclús sol·licitant l'Arquebisbat, la intercessió de cuants sants té l'església catalogats, i que alguns, podia ser que foren capaços de realitzar el miracle de traslladar l'Església fortalesa, a on l'Arquebisbat desitjara, no se'ns ocorreix cap motiu per realitzar esta acció.

SEGON, estem d'acord, que hui esta Vicente Gilabert, ahir no ens recordem qui i demà ja veurem. Els rectors passen, i Vicente Gilabert, passara per ser el rector que li afana, sobre els papers, al poble de Xàbia la seua Església. L'església fortalesa que es va començar a construir al final del papat de Juli II, successor dels divertits Borja. Al seu torn, Julio II, no deixava de ser menys divertit. Amb açò volem dir, que si, que l'Església de llavors, i no sabem si hi havia arquebisbat, tenien el cap i altres coses, en diversions menys pesades que les de traslladar peces de tosca, des de la “Cova Talla” ?, fins al solar de l'actual església fortalesa.

TERCER, algú ha dit des de “temps immemorials”, és a dir almenys 30 anys.
A vegades les lleis fan riure, però rialla rabiosa.
Definició de:
Immemorial.- adj. Remot, tan antic que es desconeix quan va començar: temps immemorials.
Vaja, almenys 30 anys, ja és immemorial. Qui redacta la llei tindria 80 anys, a la que sumant-li els 30 que prevee, són 110 anys, que ja podríem anar dient que amb eixa edat memòria ja queda poca. Bo val.
Església fortalesa. Perquè?. No seria que els ciutadans de Xàbia, que en el seu dia tindrien uns dirigents, interessats en el benestar del seu conciutadans. Incís. No com ara, que l'interès és el benestar i col·locació d'ells mateixos a costa dels ciutadans. Acabem l'incís. Van decidir construir un edifici polivalent, vaja que modern ens ha eixit!, a fi de protegir-se, reunir-se, emmagatzemar, resar, eta.
No es calfen el cap els de Xàbia, no. L'Església Fortalesa de Sant Bartomeu, la construïs el poble de Xabia, estan els seus fonaments assentats en un solar de Xàbia, i diguen el que digen, qui ho diga, les portes de la fortalesa, ara estan obertes per al culte. Cada vegada menys. Amb estes actituds i altres que s'han posat de moda, la desbandada de creients és notable. Les portes, diem, s'obriran en el futur per a un museu, un auditori, o un centre polivalent com van somiar els pobladors de l'any 1500. Però estarà ahí, pels segles dels segles. Amen.

I QUART. La possessió de propietats i riqueses -inclús en gran manera- no és algo pecaminós en si mateix; però pot tornar-se així, i és cosa potencial i extremadament perillosa. L'Església Catòlica, posseïx un patrimoni incalculable, el qual cada vegada té mes perplex a les persones. No han de prendre's a la lleugera les solemnes advertències de Jesús "Que difícil és per als rics entrar al regne de Déu!" (Lu 18:24); i "de què aprofita a un home guanyar el món sencer si perd la seua pròpia ànima?" (Mr 8:36.) I igual "si augmenten les teues riqueses, no poses el teu cor en elles", Sal. 62:10. I més aïna "posa la teua ment en les coses de dalt, no en les de la terra", Col. 3:2; i "la vida d'un no consistix en l'abundància de coses que posseïx", Lu 12:15b. Per tant: "No guardes els teus tresors en la terra ... sinó en el Cel ... perquè on estiguen els teus tresors, allí estarà el teu cor també." (Mt. 6:19-21.) "Ningú pot servir dos senyors ... no pot servir-se a Déu i a Mammon", Mt. 6:24. Els que deïfiquen les seues propietats patiran el mateix paorós destí que l'home ric de Lucas 16:19-31, qui "banquetejava sumptuosament cada dia", sense importar-li res el pobre captaire incapacitat que jeia en el sòl, "desitjant alimentar-se de les molles que queien de la taula del ric." No ha d'oblidar-se ací les crítiques denúncies de Santiago, respecte a aquells rics que viuen en el plaer i la luxúria (menjar, beure i passar-ho bé), sense preocupar-se per a res dels pobres, i als que acumulen riqueses obtingudes amb frau, retenint part dels salaris dels seus treballadors o "usurpant" béns, que se sap no són propis.

Que havia d'haver fet l'Arquebisbat i Vicente Gilabert, que per cert, d'on és Vicente Gilabert?. Dialec amb l'Ajuntament. Dialec amb els moviments religiosos de Xabia. Dialec amb els fòrums ciutadans.

No, el fet és, A LA BUTXACA, a la de l'Església Catòlica.