Dels barracons escolars.

Noticia al diari INFORMACION de Alicante

Llegim en el periòdic INFORMACIÓ d'Alacant, les promeses sobre la desaparició dels barracons escolars, del president de la Generalitat Valenciana, les quals han sigut realitzades en la inauguiración del curs escolar 2011-2012, a Benissa.

Esperem que si. Que així siga.



Però esbalaïts estem al llegir la quantitat d'euros que s'invertiran en Educació. La veritat és que és una gran notícia, que este govern vinga disposat a invertir totes eixes quantitats en els distints aspectes educatius.

Present estava, clar, el conseller del ram, ufà suposem, amb eixes notícies milionàries. Però, però, creiem que a estes inauguracions i/o primers pedrots hauria d'anar un tercer membre del govern.

Com les promeses i jures, en la que esta present el representant de Justícia, per a donar fe publica, ací, quan es prometen inversions milionàries hauria d'estar el conseller d'Economia, este, podria donar fe que existix consignació i que l'envit llançat no és cap enganyifa, i no quede el Cap con un charlot, en fi, no deixar en ridícul al cap com a poca paraula.

Però, mes inclús, i tal com estan els comptes que administrava el govern de l'ex Paco Camps, ens pareix que el president Fabra, inclús no ha tingut accés a la "cistelleta del menuts", i ha comprovat que haurà de mantindre els barracons i si de cas, contractar alguns mes.



Suposem que la contractació de barracons estarà en regla i no hi haurà cap "bigotes" ni sese "calçotets" per l'estil.

Vot de confiança per al president Fabra, però, creiem que el seu assessorament, és el del "acien regim", hauria de ser mes realista, començaria donant confiança. Les promeses milionàries, sabent que no hi ha un euro, i els que es deuen, són difícils de creure.

Comentaris de les fotografies:
"Mare, quant et vullc Albert!".
A Siscar, alla onn va, li agrada portar una bona "Clac".
Albert, deixa la guarreria de menjar-te les ungles.

Carro oficial i xofer. On esta el cinturo i qui li apreta.

Riure. Mes bé riure, fa, que prediquen la contenció de gastos, l'estalvi i el sanejament dels comptes publiques, i es desplacem en un "carro" oficial, acompanyat del corresponent xòfer, i suposem que a vegades, assentat al costat de l'eminent Diputat Provincial d'Alacant, li anira llepant l'orella, perquè este atenga les explicacions exaustivas i amodorrants del previsible untuós i milifuo assessor.

A les diputacions provincials, fa temps que se les tènia d'haver liquidat. L'ostentació i el gasto de dita institució, suposem que sera public el gasto real, oferix un espectacle que el glamuros Ripol, li va donar a base de gomina marca Ortiz.

La caixa que portava el president de la taula, l'urna de votacions, contenia les deposicions dels benisseros per a les municipals, i la deposició comença a oldre a castes i classes, no avalades per les urnes, que va, no. La categoria superior s'atorga en el moment de la investidura, moment en què es fa professió d'equitat, honestedat i eficàcia. I al moment, se celebra un vi d'honor, que costa un sou de funcionari.

Produïx rialla, no, ara ja no, ara nos fan mal les barres d'estrényer, produïx ràbia-rabiosa que l'eminent en un ostentació de populisme, no renuncie a "carro" i xòfer, a fi de la salvació de la sublim economia local de pas provincial.

Llancem una aposta als nostres lectors. Si, eixa. Si senyor: quant de temps durara matricula i marca de cotxe?. Quin cost suposarà un vehicule i el seu xòfer al final de la legislatura?. Quina actuació, i a quants ciudadans beneficiària una inversió en pro de l'àrea adscrita a l'Eminent.

Continuem veient als nostres triats, en carro. No passa res.


" aço o pague jo. Xe!".