Riure. Mes bé riure, fa, que prediquen la contenció de gastos, l'estalvi i el sanejament dels comptes publiques, i es desplacem en un "carro" oficial, acompanyat del corresponent xòfer, i suposem que a vegades, assentat al costat de l'eminent Diputat Provincial d'Alacant, li anira llepant l'orella, perquè este atenga les explicacions exaustivas i amodorrants del previsible untuós i milifuo assessor.
A les diputacions provincials, fa temps que se les tènia d'haver liquidat. L'ostentació i el gasto de dita institució, suposem que sera public el gasto real, oferix un espectacle que el glamuros Ripol, li va donar a base de gomina marca Ortiz.
La caixa que portava el president de la taula, l'urna de votacions, contenia les deposicions dels benisseros per a les municipals, i la deposició comença a oldre a castes i classes, no avalades per les urnes, que va, no. La categoria superior s'atorga en el moment de la investidura, moment en què es fa professió d'equitat, honestedat i eficàcia. I al moment, se celebra un vi d'honor, que costa un sou de funcionari.
Produïx rialla, no, ara ja no, ara nos fan mal les barres d'estrényer, produïx ràbia-rabiosa que l'eminent en un ostentació de populisme, no renuncie a "carro" i xòfer, a fi de la salvació de la sublim economia local de pas provincial.
Llancem una aposta als nostres lectors. Si, eixa. Si senyor: quant de temps durara matricula i marca de cotxe?. Quin cost suposarà un vehicule i el seu xòfer al final de la legislatura?. Quina actuació, i a quants ciudadans beneficiària una inversió en pro de l'àrea adscrita a l'Eminent.
Continuem veient als nostres triats, en carro. No passa res.
" aço o pague jo. Xe!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.