El senyor i els senyorets i un asil huitcentista.

En el Ple de l'1 de febrer, l´Alcalde deia que: “ està en minoria en aquet patronat, són quatre membres: dos de la família hereva, juntament amb ell i el rector. I va destacar que “el poder de decisió es concentra en mans dels dos hereus”, que ocupen la presidència de la Junta.

Estant d'acord amb la seua posició, entenem que, havent aportat l'Ajuntament una quantitat per una ampliació al 2004, algo mes hauria de dir. No pot callar per que no té majoria i deixar que ocórrega el que ocorre. Com Alcalde és la seua responsabilitat, també, vetlar per que les inversions o ajudes realitzades per l'Ajuntament, s'usen per als fins per als que van ser entregats.

Com a patró, si no té majoria i es creu que hi ha roïnes practiques, deixadesa o abandó de funcions, denunciar-les. Els residents del centre, són portats al col·legi electoral, i depositen el seu vot com qualsevol ciutadà de Benissa. Pel que és doble la seua responsabilitat, com a patró i com a representant dels seus conciutadans, estos, vivint en un centre, que a males penes podem entendre, funciona com un asil dels d'antany. Grans i caríssimes instal·lacions, desaprofitades i mal gestionades.

Si els dos representants de la família hereva són el problema, denuncies.  Si els  “señorets”, no són dignes de representar l'esperit dels benefactors, denuncies.

Però hem llegit que segons pareix hi ha un testimoni directe que públicament afirma que les instal·lacions estan en perfecte estat, l'atenció és impecable i en res ha trobat cap defecte. Afirma que es fa més del que en a l'acta fundacional s’estableix, que és suficient i que en tot cas, l'economia esta com esta i mes no es pot fer. Els retalls són els retalls i a tots toquen. Afirma que la infermera, l'única per a tots els interns, actuava amb la major professionalitat alhora que amb tacte psicològic de primer odre.

Amb este testimoni, podem afirmar que els tècnics de Benestar Social han de ser uns ineptes, ja que la constatació del testimoni desdiu els motius pels quals s’adverteix del tancament per incompliment greu.

Si fem cas de les afirmacions del testimoni, veiem que avalua l'aptitud psicològica de la infermera amb una molt alta puntuació, es un avaluador sensat, avalua d’allò qu´enten, es a dir de tot.

Però, afirma, i no té remei, si no ho fera estaria faltant a la veritat, que:

 “Pense que algunes coses de la Residència sí que es poden millorar com per exemple una rotació permanent dels empleats amb la finalitat de cuidar la seua salut psicològica i que això, pel seu comportament – molt humà – no afecte als residents. Treballen amb un segment de població molt sensible que es sap al final dels seus dies i que precisen jovialitat, gana de viure i distracció o ocupació. Això es pot resoldre amb els professionals que hi ha sobre eixa branca assistencial. Un entorn més amè com pot ser la decoració, un jardí en condicions i una recreació que no passe de l’adormiment davant de la televisió amb tota mena de programes idiotitzants. Crec que la seua atenció mèdica és, vist el que he observat, bona. Clar és que un metge resident és ideal, però pensem el que costa i qui ho paga això. Les ratio per empleats-residents és baix i que milloraria amb més personal. Tan sols cal recordar com es va retallant per tots els costats i que fins i tot s’han llevat les subvencions a dependents. La qüestió és que la crisi és molt, molt forta.

Pense també que un centre com aquest precisa d’una constant preocupació per estar al dia perquè la inèrcia de treballar amb persones ja molt velles i cansades “influeix” en la nostra forma de veure les coses. També nosaltres ens cansem i ens envellim. Una persona major vol pocs canvis, però els més joves hem de pensar en fer-los la vida més amena i descobrir-los les oportunitats que encara tenen. Deuria la Junta de Patrons viure eixa visió moderna i actualitzada.”

Senyor, que esta dient?. Senyor, és el que s’està reclamant, senyor. Que ja ho hem dit senyor. No és una idea seua. És precisament el que fa falta, la qual cosa no hi ha, la qual cosa en l'escrit nega i després diu que pensa que fa falta.

En fi, encara sort que la catalogació dels benisseros, realitzada per qui un dia pretenia representar-nos, és com menys ofensiva. La majoria dels benisseros som el que el “senyor de no se sap que senyoriu” a pensat per anomenar “llengües soltes” i altres insinuacions amb majories i minories.

Menta a don Pepe Cabrera, a qui ningú a posat en dubte. I quasi es remota als temps d'Almansor.

I al final este home que sap de tot (fins a avaluar la capacitat de coneixements psicològics de la infermera) i que reparteix jovialitat al seu pas, ens despatxi amb un “de res”.

Si, el “senyor del senyoriu de no se sap que”, no aporta res al debat, ja que ens compta la seua versió de la història, sempre tan incompleta o falta de contrast, i diu que tot bé, però després pensa que fa falta el que Benestar Social diu que falta. No se si ens aclarim senyor.

No obstant això, ja ens ho diu, hi ha molta ignorància. Faltava acabar la frase. La ignorància a Benissa la té la majoria, a excepció d'una persona de lluminositat i brillantor, volguda i amada pels seus conciutadans.

De res.

Seguirem