La gestió de Rajoy és una autèntica tragèdia.

Aquesta frase del Financial Thimes publicada el dimecres és el millor resum del que pensen de Rajoy comprats i institucions. El president ha perdut tota credibilitat, i Espanya amb ell. Improvisació, caos, covardia, incompetència i corrupció són els senyals d'identitat de la casta política en general (que està arruïnant econòmica, política i socialment a aquesta gran nació) i de Mariano Rajoy en particular.

No hi ha, no pot haver-hi, indulgència ni pietat per a aquests miserables que estan portat a la misèria a diverses generacions d'espanyols. El dimecres, JP. Morgan quantificava el volum del rescat, 350.000 milions d'euros, dels quals 75.000 són per a la banca. El dijous, el WSJ va afirmar que el FMI té ja preparat un de 300.000. Pot evitar-se el rescat? La resposta és clara: rotundament sí.

Pot para açò que Rajoy isca del seu amagatall i anuncie: “Senyores i senyors, es va acabar la festa, hem decidit intervenir València, Murcia, Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia i Catalunya, i en el termini de sis mesos les competències de Justica, Interior, Educació i Sanitat seran recuperades per l'Estat (un estalvi de 58.000 milions). Els més de 8.000 ajuntaments quedaran reduïts a la meitat, i els restants reduiran els seus efectius també a la meitat, començant per Madrid, amb les seues 1.500 assessors i els seus 200 cotxes oficials (20.000 milions d'estalvi). Les 4.000 empreses públiques quedaren reduïdes a 400 (30.000 milions d'estalvi), se suprimiran la Diputacions (22.000 milions d'estalvi) i el País Basc i Navarra passen a tributar pel règim comú (11.000 milions). Suprimirem 27.000 cotxes oficials, 200 ambaixades i 12.000 milions en subvencions”. MAFO, a través de les Actes de la Inspecció, té proves jurídicament vàlides per a processar i ficar en la presó a nombrosos càrrecs i polítics relacionats.

Però, ja saben, “açò ni es planteja”. “Ja hem fet tot el necessari”, afirmen els membres del Govern amb total desvergonya. “Sí, però per a suïcidar-se”, postil·la el FT. Aqueixa és l'autèntica tragèdia. Aquests miserables no estan disposats a renunciar ni a un solament dels seus privilegis, abans s'enfonsa Espanya. En lloc de retallar el balafiament polític pugen la pressió fiscal sobre les famílies i l'economia productiva, la qual cosa al seu torn eleva la desocupació, redueix el consum privat i minvara els ingressos de l'Estat. La recompensa pels sacrificis d'avui serà més sacrificis demà.

Resulta grotesc que Rajoy demane més diners i més temps perquè les seues mesures funcionen… no veu que totes les seues mesures són un condemnat desastre i que tots els indicadors econòmics van a pitjor?; és que no sap que la necessitat de finançament de l'Estat a abril és un 50% superior a la de l'any passat, i que elevada a taxa anual equival a un 10% del PIB? Espanya no pot retornar ja tot el seu deute; una quitació entre el 30 i el 40%, tant en la pública com en la privada, és imprescindible. I açò el BCE ha de tenir-ho clar. La seua política insensata de barra lliure sense control algun a governs i bancs li converteix en culpable. Espanya va haver de ser intervinguda al juliol de 2011.
Faça's justícia encara que caiga el cel!.

Aquest principi de la justícia nord-americana pres d'Anglaterra és just el contrari a tot el que Rajoy en el seu propi nom, en el de Rubalcaba i en dels nacionalistes, ha fet amb MAFO, amb qui ha pactat immunitat i no donar a conèixer una recent carta dels inspectors del BdE denunciant les seues innombrables presses. Tot a canvi del seu silenci. Què sap MAFO que aterreix als grans partits? Doncs, senzillament, tot. Qui va fer què, qui es va portar què, qui prenc decisions de codi penal i les relacions d'interessos inconfesables entre caixes i partits polítics. I no solament ell sap tot, perquè açò ho coneixen més persones. La diferència és que MAFO, a través de les Actes de la Inspecció, té proves jurídicament vàlides per a processar i ficar en la presó a nombrosos càrrecs i polítics relacionats. A part de que aquests judicis es convertirien en un procés general contra aquesta casta política totalitària i corrupta nascuda de la Transició.

Al març de 2009, MAFO, després de negar-se a açò tres vegades, no va tenir més remei que intervenir Caixa Castella-la Manxa, un niu de corrupció, d'incompetència i balafiament. Montoro s'havia afartat de dir que exigirien el processament dels responsables però, en arribar al debat, es va alinear amb les tesis del PSOE. Increpat després pels seus atònits companys, Montoro va respondre: són ordres de Gènova, s'ha acordat un pacte de silenci. Lògic. El marit de Cospedal era un dels responsables de l'àrea industrial on, presumptament, s'havien produït els majors excessos. Però Rajoy aniria més lluny. “No estic disposat a demanar responsabilitats a ningú”, ha dit. És a dir, els corruptes, els que han arruïnat a milions de famílies, han d'anar-se de rositas. Però qui és Rajoy per a arrogarse tal potestat? Parlant recentment amb un amic, conegut historiador, li vaig dir indignat: “Estem com en l'Edat Mitjana”. “No és cert -em va respondre- estem pitjor i per dues raons”.
La primera, perquè en l'Edat Mitjana el nombre de persones per sobre de la Llei, era molt minsa en comparació a la població total. Ara són capes senceres de la casta política i de les finances. La segona, perquè aquella gent es jugava la vida per a protegir a la seua gent i ara solament l'espolien.

El pròxim 16 de juliol, alguna cosa que ignoren aquests covards, es compleixen 800 anys de la major batalla lliurada a Europa abans de la II Guerra Mundial, les Navas de Tolosa. En ella, tres Reyes -Castella, Aragó i Navarra- cavalcarien aqueix dia cap a la glòria o la mort. Diego López d'Haro, abanderat de Castella, senyor de Biscaia, va iniciar l'atac amb els seus biscains contra un enemic molt superior que havia jurat destruir-nos i arribar a Roma. Més tard, el Rei Sancho, al capdavant de la seua cavalleria navarresa, va destrossar a la feroç Guàrdia Negra que protegia a An-Nasir, el capdavanter almohade, el gegantesc exèrcit del qual va ser literalment aniquilat.

En solament unes hores, 100.000 homes van perdre la vida, xifra solament superada en 1943 en la batalla de Kursk, on van caure 190.000 en les primeres 24 hores, encara que, açò sí, amb una població en els països combatents 30 vegades superior. Un dia de glòria que canviaria la nostra Història. Imaginen a Zapatero, Rajoy i Rubalcaba en tals circumstàncies? Avui Espanya seria musulmana. Rússia no oblida ni Kursk ni als seus herois, mentre que aquests indignes oculten deliberadament les nostres glòries. El dia 16 de juliol, representants de Castella, del País Basc, de Navarra, d'Aragó i de Catalunya haurien d'estar en les Navas honrant als seus herois. Mai ho faran.
"Espanya camina inexorablement cap a la insolvència".

El tipus d'interès dels bons a deu anys ha arribat al 6,7% (des de menys del 5 % al març), en el primer trimestre 100 milions d'euros han eixit d'Espanya i el pànic despertat pel desastre de Bankia ha fet que el ritme estiga creixent exponencialment. S'estima una eixida de més de 250.000 milions en el primer semestre. Cap país pot aguantar una eixida de capitals del 25% del PIB en sis mesos, alguna cosa que a més fa impossible la continuïtat de molts bancs. És vostè un mentider, Sr. Rajoy, perquè sí estem a la vora de l'Apocalipsi. La UE volia intervenir el sistema financer divendres passat, però vostès han obtingut tres setmanes més a la desesperada, per a esperar al resultat de les eleccions gregues. I para què?, per a perllongar la nostra agonia? Com afirma The Economist, "és igual el que ocórrega a Grècia, Espanya camina inexorablement cap a la insolvència".

Segons les últimes dades del Banc de Pagaments Internacionals, els bancs europeus tenen prestats 672.000 milions d'euros als bancs espanyols (dels quals 186.000 milions corresponen a entitats alemanyes), la meitat de la seua capital i reserves. Ergo, Espanya ha de ser rescatada tant si vulgues Rajoy com si no. Els bancs espanyols necessiten 120.000 milions per a recapitalizarse, xifra superior als 100.000 calculats per Blackrock per a MAFO fa dos mesos. D'on eixirà aqueixos diners? La primera part de les forquetes de deute subordinat (bancs europeus en la seua majoria), que transformarien el seu deute en capital amb la pèrdua conseqüent. La part restant, uns 75.000 milions, procedirien dels fons de rescat europeus, que a canvi, i juntament amb les forquetes de deute, es farien amb el control i la gestió dels bancs intervinguts.

L'avantatge per als espanyols seria immensa, no haurien de posar un euro. Es tractaria a més d'un moviment radical per a la zona euro, un pas de gegant cap al federalisme financer i col·lectivament garantit per eurobonos. Un altre avantatge gegantesc per als espanyols és que trencaria el monopoli bancari que ens té sotmès als costos financers més alts d'Europa, i començaria a fluir el crèdit.

Com, Rajoy, pots oposar-te a aquesta intervenció solament per a protegir a la casta i mantenir el monopoli dels tres grans bancs, que a més són responsables principals de l'eixida massiva de capitals, amb les seues ofertes als seus bons clients per a traslladar els seus diners a les seues sucursals fora d'Espanya? A més, Montoro, d'on saques que després del desplome d'ingressos fiscals (del 18% fins a abril) les CCAA no tenen dèficit? El Govern els ha lliurat ja més de 20.000 milions: 15.000 de colp al febrer, 3.000 a València, etc… 35.000 per a pagar a proveïdors. I han demanat avalar 26.000 perquè estan fallides. I Montoro ni tan sols sap com han tancat 2011!.

Un altre día, i no mes de lo que ja sabem,