Marejar la perdiu. Concejal que diu que si, jo dic no.

Des del balcó delaplaçadelportal

L´Ajuntament de Teulada-Moraira-Benissa

Que gemecs o que lladrucs. Ja ni diferencie, este m'ha encolomat els gossos i s'ha quedat amb les "titis" de la Venta del Pla.

Des de açi no se diferenciar.

Que semaneta toledana. Però jo, ferm.  Estos pagen els 600.000 euros i "seanseacabo".

Ara amb la creilla calenta qu´els ha donat, i ells han picat per a que em facen una proposta, em lliure uns dies del sanbenito.


Qui amb xiquets es fica al llit, cagat s'alça. Que veritat.  Este xiquet del Front de Joventuts comprometense a pagar l'extra. Però, però, em voldran tornar ximple. Fins als meus es posen blanets prometent el que a mi no em dóna-la realisima gana.

L´Ajuntament pedaneo de Benissa

I, mecachis en la mar !!!. Un altre que tal. Quin pallasso.

Es podria haver esperat una estona. I damunt els provoca. Aquest Torbeta!.

Quina Taula de Negociació. Joer!.

Faltava el Miquel i un sermó.

Peró encara sort que tinc uns reflexos de caragol i he donat la meua paraula que escoltaré una contra-proposta a la meua decisió sobre els ajustos en personal. Ja, jo  ja ho tinc clar. Eixa és la consigna, i jo del test no m'isc. Com no em costa a mi res, en donar-los una mica de sabó, tots contents i de moment es creuen el conte. Els distrac amb la proposta, i ja després veuré…hem arribat tard. Es va transcriure malament. O simplement diré que no m'acorde.

Els CSI de Fabra

- Xicona !!!. Truca-li al sergent del CSI.
- Horatio al telefon.
- Horatio?. Mira, tinc als de la policia revolucionats. Caceroladas, cançons, xiulades, concentracions, campartes …
- Ja he parlat amb ells, els vaig estrènyer les rosques.
- Jo crec que hauries d'avisar al subdelegat. Als Mikelets, als Geos, als de la Guàrdia Real. Cal donar-los fort.

La farmacia de Rita

- Tranquil, tot ho tinc controlat. Tinc gent de paisà, en les teulades, en els embornals. No s'escapa ningú. Tots fitxats.
 Els he avisat de l'aplicació de la nova Llei de vagos i maleantes de Gallardonis. que esta desenvolupada per l'ordre “No es moga del graó que li pot caure un escamot”. El preàmbul ho diu tot: Ni parle, ni trasnuite, ni opine, no es queixe, no pose en dubte la intel·ligència dels seus representants polítics. No deixe de votar-los per a tota la vida perquè ells des dels seus càrrecs, com a peleles callen per por d'un càstig.
- Al mi m'agrada eixa Llei, posa les coses en el seu lloc, disciplina i ordre. Encara que anomenarar-nos peleles als que acatem el que les direccions dels nostres partits ordenen, és una mica fort. Crec que el redactor seria un funcionari cabrejat. I els de el partits que repassen els textos, eixos no sabran que és pelele.

No esta mal ...

Que novetat d´imatge done amb les joioses ulleres partides de forense del CSI. Me les vaig comprar i semblava tan completa i còmoda, i ara. Ara no peguen amb aquesta protesta i jo eixint per ací. Quan arrugue el nas, tic que no puc evitar, cada vegada m'assemble mes al Stif.

Ma que son desagraïts.

No tenen prou amb eixos sous. Jo si no puc, m'ajuste als meus chiquitantos mil i no em queixe.

Va !. Respira profund.

Al mi no m'han d'acoquinar. Tinc ja suficients taules per a capejar aquest temporal. Tenen les de perdre. És una llumbrera el que va pensar primer a fotre'ls la paga extra. Qui cara al Nadal amb les despeses que hi ha es posa a perdre mes diners?. Sense paga extra, sense complements de productivitat …

Ara que pense, vaja engany, com van engolir.

Va ser el complement de productivitat un concepte de la RPT que va servir per a ajustar uns sous amb uns altres.

Van engolir, amb el llest que es creia algu. Però com sempre, “camine jo calent, riga's la gent”
I si es posen ximples, cride a Mini-jo i que els bastonege.

Un, dos, tres, quatre, cinc .... estan tots senyor.

- Luzbel!. Controla'm qui són els més bulleros.
- És que tinc prova de vestit de moros.
- Res. Perquè et pague mig alliberament?.
- A les teues ordens senyor delaplaçadelportal.
- Menys rechifles. Ja hauré de traure el meu geni.
  Acollonat estic, però tinc que dissimular i fer el gallito. Ai!. Quant trobe a faltar a Josele.

Que temps m'han tocat viure, senyor, cues de racionament en la farmàcia, cues arreplegant la "sopa bova" de Caritas, xiulets i flautes de cercavila dels policies, insubordinacio i peticions de rebaixa de sou i eliminacion d'alguns dels meus guiñolets ... estan pirats.

DON JOSÉ

 Uy!. Mira. Quina festa sera demá?. Volteig general de campanes?. El Senyor Retor DON JOSÉ tambe es manifestara?. Clar, li han llevat la paga extra.

Que quadro, Benissa, autentic retrato any 1940. I jo Secretari General del Gloriós Moviment Nacional, amb tota l'autoritat conferida. Veuriem quin gall em cantava a mi.

Estic que m'isc de mi. Crec que em vaig una estona a platicar, planejar la seguretat i l'ordre amb el Sergent del CSI i DON JOSÉ i la seua sotana tan negra i abotonada. Reunits com abans, com ha de ser: l'església, l'exercit i el poder politic monolitic i ferreo.


Viva Hondures!. ai! no, aquest Trillo.
Viva Teulada-Moraira-Benissa!.
Arriba Espanya!.

 

Casi mes gent per una perrera que contra la violencia.  Tambe habiliten euros contra la violencia?.

Al final, com tots. La paraula i la signatura no valen res.

Contundent i coincident amb l'opinió expressada per delaplaçadelportal, el comunicat dels sindicats de l'Ajuntament de Benissa.

Greu és l'oblit de l'Alcalde.


L'Alcalde, no és la primera vegada que s'oblida que hi ha una Taula General de Negociació. Tampoc és la primera vegada que s'acorda d'ella per als seus interessos. És increïble que s'oblide de reunir òrgans constituïts, reconegudes les seues funcions legalment i per ell acceptats.

Sap molt bé que els treballadors de l'Ajuntament de Benissa, en cap moment del seu mandat han aconseguit, ni pel folre, igualar o equiparar les seues retribucions a altres ajuntaments de la seua mateixa categoria i població. Efectivament les 35 hores i mitja, van anar a canvi de la renúncia als endarreriments pendents i compromesos mitjançant paraula i per escrit. Ara oblida la suma econòmica estalviada per aquella renúncia fins al dia d´avui.

Insistim que no dubtem que es poguera fer una redistribució del personal més d'acord amb la situació actual.

Les redistribucions han sigut mínimes i de cara a controlar voluntats en certs departaments.

No compartim l'exigència dels sindicats demanant la dimissió del Regidor de Personal.

No. Per a què?. Si no es per a estalvia-li a l'Ajuntament una càrrega de 37.000 euros i annexos.

A veure. Els regidors amb dedicació. Són uns quants.

- El frontissa solament serveix i és necessari per a aguantar-li la poltrona. El xec de diputat. El cotxe oficial. I el xofer. A més d'unes altres que el apoltronat sabrà i que són del tot prescindibles. Fins a la mateixa figura de Diputat Provincial.

No ha fet gens més que mediatizar a qui suposadament recolza.


El frontissa té un assessor/a de ocupació i contractació. Perquè c-ñ- té l´Ajutament un departament de Personal, amb un regidor alliberat i  super- pagat, una tècnic de personal i dues administratives?. I a més, necessita contractar a Orihuel, Lluch i etc, perquè faça, no se sap què, per 18.000 euros.

No és ja descarat aquest lloc asesoril?. Que assessora?. No hi ha un departament de Contractació?. Que contracta?. Esdeveniments. Lloguers …, com és el seu nivell de productividad?. Que li aporta aquest Ajuntament?.

Resposta: Una despesa no justificada, en cap concepte.

- Regidor d'urbanisme. Urbanisme?. Ara va sol l'urbanisme. I si alguna cosa cal decidir, és del tot clar qui bat la sopa.

Resposta: Una despesa engruixada en llaures al control de l'equip de govern. Regidor alimentat, regidor domesticat.


- Regidor de Personal i Joventut?. Voldríem veure el seu currículum per a avaluar la seua aptitud en matèria de personal i joventut i la seua productivitat. Millor no. Guarden els papers.

Resposta: Una despesa engruixada, i clarament domesticadora.

- Regidor de Participació ciutadana. Felicitem a qui bat la sopa. Ho felicitem, perquè autoritza que cada dia ens sorprenguen amb propostes modernes i acientíficas. Entenem que seran gratis, pel sols fet d'ajudar a difondre-les. No hi ha programacions millors, anem a l'exòtic.

 

Resposta: Adomesticament 17.000 euros.

No anem ha seguir…

L'Alcalde de Benissa, tan orgullós dels seus treballadors, els castiga, participant en la mediocritat política regnant, perquè manca de  personalitat i pes per a recuperar la inversió injusta efectuada en l'IES Josep Iborra. Acabar amb la vergonyosa compra de suport incondicional dels seus regidors a força d'un sou i de plegar-se als capritxos i exigències del frontissa. Sacrificar acords, paraula donada, etc. I amb aqueix  inconfesable i inconcretat  augment de la despesa social, es convertirà en l'exemple d'Ajuntament benefactor.


Senyor, aquesta sucursal de Benissa, no té per què seguir els passos de la central teuladina, pot millorar, sí, però:

Sacrifique allò que no serveix per al bé dels seus ciutadans, i mantinga i valore aquells que durant anys van servir i serveixen al poble de Benissa, i no són precisament polítics.

No disfresse tot perquè siga el capitule de personal el gran problema, i que la seua proverbial solució semble que és pel ben i la salvació de Benissa,

Tots sabem que si per vostès fora, l'Ajuntament de Benissa seria pura fallida.

Censura, brossa i mantra.

Des del balcó delaplaçadelportal

Censura, brossa i mantra.

       -          Ah !!. Cap de Joventuts. Et presente el nou fitxatge que ens envien des de la central. estava presentan-lo als departaments.  Encara sort que la tutela de Teulada és compromesa, si no estariem en el caos.

       -          Tant de gust.

       -          Volia dirte que açò no pot ser. Tot el personal consumint Internet i sense produir.

      -           Sí, ja li he donat ordres a l'Informàtic que “cape” el blog delaplaçadelportal.

      -          Home !!!. Ja esta bé. Que els meus pensaments siguen públics i que aquesta caterva de “rotjos”, es passen el dia comentant i recoxinejánse dels meus pensaments íntims.

    -          Doncs ara ja esta, “capada”.

      -          Mira. Jo crec que el millor és llevar-los l'Internet. I l´ordinador.  I, i, i ….. ia ia o. 

      -           Hi ha alguns enllaços amb els quals hem de treballar.

      -           Ves mirant com podem carregar-nos aqueix blog. Els podríem donar una subvenció i que es dedicara a repartir-nos  encens. Que et sembla?.

La seu

      -           Val, jo faré algun esbrinament i veiem.

      -           Antecedents hi ha, i mengen en la nostra mà.

     Aquests Andreus  i Tolos ja s'estan passant. Un blog còmic, però a costa de revelar els meus íntims pensaments i desitjos. El que no entenc  és, com arriben a trepar el meu cervell i plasmar exactament el que a cada momento  estic pensant i ningú mes que jo sap. I clar com sóc previsible, i sempre mantinc el meu criteri. Per aixo.

-          Puedo pasarrrrrrr, señor.

Ara faltava “Torbeta” “el manos tijeras” per a amargar-me el dia. Ho contractem per a fer el paripé, i s'ha portat un bon pessic I ara vorem com surt l´invent. Tremole.

- Ja tinc l'informe
- Supose que la conclusió coincidirà amb el meu desig.
- Clar. En la meua assessoria treballem a la seua volumtad. Gens és original, tot a gust de consumidor
- Val doncs ves en bona hora. Ho repasse i si tinc algun dubte et cride.

A veure. Bé, el personal de confiança, a casa. Alguns funcionaris a casa. 

Ull amb les borses

Aprofitarem i fare  neteja.

Dels regidors delegats millor no rebaixem. El cantant principal necessita d'aqueix cor. Encara que el cor canta menys.

En açò ultim aquet  es l´informe d'un pilota, hauria de llevar alguna delegació concejeril, però aquest  no diu res i en fa creure que fan falta  els mateixos que abans de la crisi.

Vaig a enviar primer als de confiança a la seua casa, així quan després diga la llista dels funcionaris que es van, no tindran arguments.

Dosaré, dosaré.

Tot el fem?. Hi ha molt !. No cap tot.

Entremig, notícies bones.  No puge la taxa de recollida de brossa. La veritat és que era una de les mes altes de la Comunitat, si no del mon mundial.  Li he tret suc jo a aqueixa taxa durant uns anys.

Ja, ja sé que no pot ser així. Però qui s´entera?.

Repetire com un mantra la frase  " Però qui s´entera?", per a meditar la meua próxima actuació.

Quina vista tinc des d´este balcó delaplaçadelportal !.

Des del balcó delaplaçadelporta. David i Goliat i altres hipocrites.

El poble

Xe quin fum fa!,


Sera foc?. No, en pareix que  fa olor de banya cremada. Fa olor a paisà en els jutjats “Gurtelianos”.


A sí.  Será el meu molt benvolgut amic de l'ànima, al que vull un ou com Paco al Bigotes, al benefactor i gran conseguidor de no res per a Benissa. Quina llastima de xiquet, entre galletes i magdalenes, bigots i corretjes. Be. Millor buscare un altra ombra.


Xe!. Que frescorilla que fa. Ja es nota que ha plogut.

El meu palacio

Aparque ací. No sé que passa que sempre esta ocupat l'aparcament reservat a les nostres eminències. Clar que, som més de quatre xuclant del pot, i sent així, l'últim es queda sense aparcament.


- Bon dia!.
- Bon dia!.
- Crida al cap i que multe i es porte a tota aqueixa morralla ací aparcada. Mecachis!.


Cada vegada que entre en la meua Casa Consistorial em sent segur. Però alguna cosa caldrà fer, els meus estan nerviosos i vénen preguntant si preparen les “campartes”. La veritat és que em fa vergonya recolzar i denunciar l'assetjament que reben els “Gurtelianos”, i ara faltava que el meu millor amic també forme part de la llista.

Ei!!!. Ei!!!. Bou

Des que vaig recolzar a Paco, resulta que no he encertat a acostar-me als intaxables. Hauré de millorar l'encert, sinó em veig recolzant alguna malifeta d'un imitador del Lute o del Dioni.


 I ara em nomenen Secretari de Acció Electoral, sera que em volen?. Ara que faig jo?. Supose que els resultats bons seran una bona llançadora, a per el Ministeri Definidor d'Accions i Contradiccion.

Vaig a veure si marege avui la perdiu, l'Alberto no té manxa, a Madrid no recolzen cap proposta d'aquesta Comunitat, anem capa caiguda, açò no és Galícia.

Ei. Ei. Bou. Altra volta

- A veure xicona!. Crida al del Front de Joventuts.
- Esta presentant el curs, “Com pujar una sargantana al campanar”, que segons diu és una passada per al desenvolupament mental i físic del personal.
- Justament al campanar!. Aquest xiquet, sempre amb idees tan innovadores. Quin futur!.


Amb aquesta altra secretària, a veure si és una mica mes estirada i morruda i no és tan confiansuda amb tots.

Tornant al Front de Joventuts, açò d'acaparar amb personal de confiança el Casal, que gran idea!. Cal tenir a la joventut entretinguda, aquests del Bloc ja ens estaven guanyant la partida.Unes Barbi´s i uns Kent´s i a jugar a metges.

- Xicona!. Recorda'm que li diga que repasse la història i tècniques del Front de Joventuts.

Ei !!!. Ei!!!. Bou. I un altra

Que bé, tots ballant al són del "tatá tatá tatá" i tenim guanyada la poltrona delaplaçadelportal. Jo crec que la creu la substituiré per una estàtua ecuestre. No, de Ripolles no, és molt exagerat. De Fernando Botero?. No, em farà gros. De Richard Serra que treballa amb grans peces d'acer tallen, una cara d'acer, com jo. I a més un dels millors escultors vius.

Una fot

------------------------------------
. Um!. Que finestral més hafalagador. La creu als meus peus, futur enquadrament de la meua figura de prócer sense igual.

------------------------------------
Que content estic amb els meus adjunts. Uns pardillos controlables. El del Front de Juventuts, el de les Obres del Valle de los Ladrillos, i la de la Sección Femenina, ....
   
- Es pot?.
- Hola reina. Que passa?.
- Que he pensat que podríem fer unes xarrades sobre “El somiar conscient amb els angelets del Consell i els seus inconscients”, que des de les nostres oficines centrals de Teulada ens recomane.

Un altra foto

- I qui parlara?. El coneixem?.
-  No se, crec que li diuen Monica Oltra.
- Molt bé. Excel·lent idea. Açò de ser la sucursal de Teulada- Moraira, ens lleva un munt d'energia. Paguem, però no necessite ànimes pensants. Eiiiiiiiiiii  !!!!!. Para el carro. Eixa es del Bloc.
-  Hay, no sé. Pel telefon no conec a ningu.
-  A vore si t´enteres. Vullc pujar a la gloria i no acabar estrellat.
-  A la gloria i honor. Sí senyor.
- Bé. Tranquil·la, tu no et preocupes, segueix així. Foto i riseta. Cartell i premsa. El cas és eixir en la premsa del Moviment tots els dies.
------------------------------------------

Un altra mes

- La premsa.
- Que diu avui?.
- Als del PSOE, que no fas res per la variant.

No pot ser. La variant, la variant. Quins són aquests del PSOE, ara volen donar-me per la variant.

Per descomptat, no se per on tirar amb la variant. Ni cas per cap costat. Ja no se com dir-li-ho al vicepresident, que des que deixá Teulada, ni mú. Ni al "mandacojones" del Trillo. Tenen raó aquests del PSOE, ara, igual com abans, gens, ni cas. El seu Zapatero i compañia ho van paralitzar, ells són els culpables. Ara que?. Que volen que els meus ho acaben. Açò voldria jo. Però aqui jo ni pinte una fava. Solament em queda acusar-los de la culpa a ells. Dir-los hipocrites i a una altra cosa papallona. Variant, ja. Ja,ja.

Bé. Vaig a repassar un ratet la història.

Segur que si faig memòria la variant és una reivindicació dels temps gloriosos del mandat del PP a Benissa, o si no de quant Franco era cabo.

A vore, a vore. No. No pot ser. Espere que no.

Isidoro?.

Sense pols. Sense vergonya.

El 16 d'agost de 1898, Francisco Silvela, historiador, advocat i polític, escrivia en “El Temps” de Madrid el seu celebre, SENSE POLS.

L'articul ho va escriure Francisco Silvela, arran de la pèrdua total dels territoris d'Amèrica, en el que es va venir anomenar, “el desastre del 98”. Transcrivim unes frases d'aquest article, escrit fa 114 anys, i que podria aplicar-se a la situació de desastre actual.

             "Homes Il·lustres, fins a quan sereu
de cor dur? Per què estimeu
la vanitat i aneu després de la mentida?."
(Isaías. Salm IV )

"Volguérem sentir aqueixes o semblants paraules brollant dels llavis del poble; però no se sent gens: no es percep agitació en els esperits, ni moviment en les gents.

Els doctors de la política i els facultatius de capçalera estudiaran, sens dubte, el mal: discorreran sobre els seus orígens, la seua classificació i els seus remeis; però el més alié a la ciència que preste alguna atenció a assumptes públics observa aquest singular estat d'Espanya: on se vullga que es pose el tacte, no es troba el pols.

Monàrquics, republicans, conservadors, liberals, tots els que tinguen algun interès en què aquest cos nacional viva, és força s'alarmen i preocupen amb tal succés.

Parlaven amb eloqüència els oradors en les càmeres de sacrificar l'última pesseta i vessar la postrer gota de sang... dels altres; obsequiaven els Ajuntaments als soldats, que saludaven i marxaven submissos, portant a la memòria l'Au César dels gladiadores romans: sonava la Marxa de Cádi ; aplaudia la premsa, i el país, inert, deixava fer.

Que contemplen tal i tan notori estrall els estranys amb indiferència, i que ho assenyalen i ho facen constar els que pogueren ser hereus del nostre patrimoni amb delectació poc dissimulada, s'explica: però els que tenen per ofici i ministeri l'adreça de l'estat no compliran els seus més elementals deures si no acudeixen amb constrenyiment i amb energia al remei, procurant atallar el dany amb el total canvi del règim que ha portat a tal estat l'esperit públic.

Cal deixar la mentida i desposarse amb la veritat; cal abandonar les vanitats i subjectar-se a la realitat, reconstituint tots els organismes de la vida nacional sobre els fonaments, modests, però ferms, que els nostres mitjans ens consenteixen, no sobre les formes  buides d'un convencionalisme que, com a ningú enganya, a tots desalienta i burla.

L'efecte inevitable del menyspreu d'un país respecte del seu Poder central és el mateix que en tots els cossos vius produeix l'anèmia i la decadència de la força cerebral: primer, l'atonia, i després, la disgregació i la mort.

Si prompte no es canvia radicalment de rumb, el risc és infinitament major, pel mateix que és més profund´ i de remei impossible, si s'acudeix tart; el risc és el total crebant dels vincles nacionals i la condemnació, per nosaltres mateixos, de la nostra destinació com a poble europeu i després de la pròpia condemnació, clar és que no es farà esperar qui en el seu profit i en el nostre dany l'execute".

Igualica, igualica que la situacio de la defuntica Espanya actual.