DELEZNABLE

Significat de l'adjectiu que ha posat de moda el Diputat de Cultura i Alcalde de Benissa, qualificant a un col·lectiu de l'Ajuntament en la Taula de Negociació de

“Actitudes deleznables”.

Segons:

-         La Real Academia Española © Todos los derechos reservados

deleznable.

(De deleznarse).

1. adj. Despreciable, de poco valor.

2. adj. Poco durable, inconsistente, de poca resistencia.

3. adj. Que se rompe, disgrega o deshace fácilmente.

4. adj. Que se desliza y resbala con mucha facilidad.

 

-         El Diccionario de María Moliner  

deleznable

deleznable (de "deleznarse")

1 adj. Resbaladizo

2 De poca consistencia y fácilmente disgregable: “el barro es un material deleznable”

3 Poco duradero: “Los bienes deleznables de la tierra. Un amor deleznable”. Pasajero.

4 Sin solidez: “Razones deleznables”. Fútil.

5 Se usa en ocasiones, erróneamente, con el significado de "reprobable".

Com es pot veure, en cap moment del procés, es pot qualificar als treballadors municipals de deleznables.

Incorre en un error, ja que li dóna el significat de reprovable.

Més aviat és aplicable a la seua pròpia actitud:

- Per la inconsistència en la paraula donada.
- Pel menyspreable valor que li dóna als acords signats.
- Per tenir un criteri poc durable.
- Per proposar, i mentre, el temps rellisca.

Aclarit l'assumpte, seguim pensant que el Pressupost Municipal de Benissa per a l'any 2013, s'ajusta, pagant els treballadors un part de les sentències judicials, més d'UN MILIO d'euros.

Sentències que fins al moment es mantenien fora de l'abast informatiu de l'oposició.

Oposició que segueix "en Babia" o silenciosa.

 

Es un anyadit de Adreu de Berdica, avui 18.12.2012 a les 19:30 hores

Del día  18.12.2012

 

Pagar sentències judicials amb retallades als treballadors.

Marejar la perdiu. Sera perdiu?

"Proposen, senyors, i jo guanye temps".

"I per descomptat no accepte ni una ni cap, perquè són inviables".

Com sempre, el representants com pardillos, entrant en el joc.

Però és clar, no hi ha més remei, els treballadors de l'Ajuntament de Benissa i el Capitul Un són els qui sufragaren quasi el 50% del pagament de sentències judicials que superen el MILIO d'euros i de les quals, creiem, es manca d'informació detallada i possibles responsabilitats.

L'oposició, sembla que desconeix o calla l'assumpte. Que és açò d'una sentència obligant a l'Ajuntament al pagament d'una quantitat aproximada a 800.000 euros?. Algú pot dir que gran crim s'ha comès per a arribar pagar una quantitat tan elevada, 130,000.000 milions de pessetes.

Deia l'Alcalde que l'estalvi s'anava a dedicar a capítol social. Serà este el capítol social?.

I una altra enganyifa. Una borsa de 80.000 euros, ampliable a 100.000 euros. Paraules mullades i no creïbles. Una altra, “palabrita del xiquet Jesús”, un altre, "ja han tragat  i els enxampe a contrapeu". Que te obert?. Un apartat amb  1 euro?. Ja sabem aixo que vol dir. Que mai tindra diners.

Una nova proposta dissuasòria, a l'estil de les promeses anteriors, i anem a caure, picar, com sempre.

A la proposta de reduccion de sous i/o eliminacion de regidors-delegats i assessors, es contesta amb una bona comparació.

"Estem igual o amb menys que en altres poblacions semblants".

Bon argument, si senyor.

Quan els representants li plantegen reivindicacions, concordes i semblants als de municipis semblants, eixe argument mai no li valia. Ara per a ell, sí.

Té un excés de politics xuclant. Reconega que és així, però que els ha de tenir cebats.

L´amortització de places vacants. Una altra proposta amb incompliment de paraula. Encara no fa deu dies ja hem vist un cas, un expersonal de confiança, que per a mes "inri" te dit que no fara mai oposicions, contractat a la carta, ocupant una jubilació.

Per favor, home. Som tontos?.

Fa gens érem el poble més sanejat del món mundial. Ara per a complir, suposadament, amb les ordres dels quals han demostrat ser uns excel·lents gestors, els de Valencia, del capítol de personal de l'Ajuntament de Benissa cal recaptar 600.000 euros.

Les propostes de ahorro, eren, algunes, cumplibles i sense dubte viables. Altra cosa es que tinga ordes que cumplir.

Fa gens, cada Nadal, l'orgull de l'Alcalde era tal i expressat amb tal èmfasi, que alguns li l'arribaven a creure.

Dis-me que presumeixes i sabré de què manques.

Esperem que aquet Nadal vinga a dir que bons que som.

Esperem que per una vegada, el FRONTISSA siga conseqüent i no recolze al senyor Diputat. Però ja sabem que cadascun és presoner de les seues paraules, acords i interessos.

Encara hi ha qui creu que quan un dóna la seua paraula, l'ha de complir. Però avui dia, ningú té paraula, i qui navega en política la perd el dia que jura o promet servir als qui li van donar la confiança.

La virtut de complir la paraula donada, segellada amb un encaix de mans, eixa és de uns temps mes honrats.

Ara àdhuc amb signatures, vots a favor i paraules rimbombants, dins d'un discurs buit, la “paraula d'home”, que deien abans i la signatura, no val res.

La voluntat general dels nostres alcaldes pel que fa al personal, va anar diametralment oposada a les paraules expressada.

En l'actualitat és una burla a la bona voluntat.

El compliment de l'acordat ha sigut calcigat, les taules tècniques i les taules de negociació, si s'han convocat, han servit en quasi totes les ocasions per a imposar descaradament el no negociable. Quan s'ha vist que podia haver-hi conat d'incendi, s'ha donat una mica de corda, i com no, cada vegada els representants han picat.

Si rellegim els pensaments des del balcó delaplaçadelportal, veurem que el resultat és exactament el previst. Sempre va anar així.

Algú va creure mai que les paraules d'agraïment eren vertaderes?.

A porta tancada, senyors, moltes falòrnies.

I el més trist és que després hi ha una màniga molt ampla. Encara que amb informes en contra signats pel tecnics, es paguen, retornen, perdonen ….. quantitats que, descaradament superen amb escreix el que regateja als seus admirats treballadors.

És el que hi ha. Ningun criteri. Poca paraula i prepotencia. La prepotencia congenita del politic apoltronat, sabut i infalible.

Les noticies llegides:

BenissaDigital. "El Partit Popular de Benissa aposta per la continuïtat de l'equip i solament es renova el la figura del President".

-  Falta dir: "Figura que feia nosa i calia botar, ara ja els que queden estan tots controlats".
-  La noticia es fa vella, perque als dos dies diu:

BenissaDigtal. "Roselló proposava a l'assemblea present com a nou Secretari General a la persona d'Arturo Poquet, qui d'aquesta manera passa a ocupar el nou càrrec".

- Josele a la rue. La continuïtat, indubtable, encara que amb un toc cap a la dreta. Solament cal veure la foto. Hi ha algun membre, rescatat de la història, que va ser candidat a l´alcaldia, de mal record per les seues formes xulesques i autoritaries. Vaja fitxatge.

BenissaDigital. "Els ajuntaments de Teulada i Benissa compartiran a partir del pròxim any al funcionari, Simeón García, que ocupa el lloc de Secretari General amb l'objecte de conjuminar esforços i compartir despeses entre les dues Administracions".

-  Llavors, durant dos o tres anys, en qualitat que estava el funcionari?. És que es regularitza alguna situació no d´acord amb la legalitat?. De la notícia es desprèn que la nova situació és beneficiosa per a tots dos ajuntaments. Perjudica al funcionari?. No?. Doncs no s'entén. Tots guanyen?. Llavors açò no és notícia, és propaganada. I si qui guanyen són els ajuntaments de Teulada-Moraira-Benissa, com han esperat tant amb una despesa tan elevada?. En fi, inexplicable.

Hi ha tant que aclarir. Qui ho fara?.