Xe !!!. El Pla General.

L´anulació pel Tribunal Suprem del Pla General de Benissa.

- Però. Anem a veure, tu amb qui vas vore i repassar el Pla General?.

- Jo, jo, jo ....... no sé. Després d'arreglar el que arreglem, els advocats que tenim, crec que són 5 funcionaris en l'Ajuntament i els que tenim en nominilla, ho enviem a València. Quan jo vaig ser, primer vaig parlar  amb dos en el banc i després amb el director general.
- I tots ho van trobar ajustat a dret?.
- Sí. Fins i tot el Director General em va dir que jo era un xic molt vàlid. “Es el futur alcalde”. Preciós el Pla General !!!. repetia.
- Doncs mira, ho han tombat. Una bobada, però ja tenim una altra aturada. Després d'haver promès a troche i moche.

Traient del calaix la comunicació del Tribunal Suprem, al cap se li agra la cara.

- No pot ser. Ací no es pot guardar un secret. Ací guardat sota 7 claus i ja la premsa ho aireja.

De sobte se li encén una llum.


- Com es deia el Director General?
- Marianito Contreras.
- Fotre, fotre …. Aqueix és el lleig de la porta.
- Lleig?. No. Ens va atendre bé i em presentá als del banc.
- Senyor ajuda'm. Quina tropa.

Agafa el telèfon i marca nerviós. Les ulleres Guay Clic d'escapulari se sacsen.

- A veure, Ideal Viles, el Frontissa no esta?.
- No sé. Jo estava al meu. Un chale que tinc quasi venut i la infracció que ja me'ls he camelat perquè me la lleven.
- Et pregunte pel Frontissa, no que treballs fas.
- Ah !!!. Val. Sí. Crec que estava amb un pressupost del cunyat. Hi havia competència.

Res a fer. Penja el telèfon. Sempre va pensar que no hi havia res que fer, curta i ceporra. Però els favors es paguen.

Caldrà veure. Les responsabilitats. Tot a l'any 2003.

Tornar a començar el tràmit.

La veritat és que és increïble que es tramite la denúncia de l'Associació Valenciana de Defensa dels Drets Humans Mediambientals i en contra dels Abusos Urbanístics. en el Tribunal Superior de Justícia i en el Tribunal Suprem, i ací no s'assabente ningú. Açò no se'l creu ni el que inventá el conte. 

Segurament, com Dali, estaven saborejant la mosca, mentre el ciclistes (pobres afectats) suaven la gota gorda.

Segurament la prepotència i el menyspreu als petits propietaris, pensant que defallirien va fer que del tema no hi haguera preocupació. Estava xuclat.

L'Assessoria Jurídica Externa, una altra que tal. Superficial i poc professional, menyspreant les reclamacions dels “toca pilotes”, d'Abusos Urbanístics.

La falta d'adreça política i la precària direcció administrativa, secretària a temps parcial compartida amb Teulada-Moraira, no podia portar res bo.

El que ja estava en mans dels Serveis Jurídics torna a ser, segons la notícia: “Roselló va assenyalar que s'ha posat el tema en mans dels serveis jurídics per a estudiar les mesures legals a adoptar per part del consistori”.

Hem tingut accés a la negociació del contracte dels Serveis Jurídics que portaran el cas.

Es va signar el contracte?.

Continuara ……

NOTA: (A les 12,55 hores es retiren les fotografies que acompanyaven el text, situades en les xarxes socials com a públiques, ja que el titular de les mateixes modifica (fa dues hores) els seus perfils passant a privades l'accés a les mateixes). 

La Bandera Verda (Interpretació d'un retrat).

La notícia.

Benissa ha rebut el guardó “Bandera Verda Ciutat Responsable”, atorgat per la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) i la Fundació Biodiversitat.

El guardó premia a les ciutats pel compliment dels següents apartats i segons si es compleix cadascuna d'elles, el premi té una categoria:

 
- Residus, neteja i jardineria.                                         Aprovat Benissa
- Compromís Ambiental; Gestió de l'Aigua.                Aprovada Benissa
- Educació Ambiental i Participació Ciutadana.       Aprovada Benissa
- Consum Energètic i Contaminació.                           Suspens Benissa

Segons ha comentat l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, “aquest premi demostra que el nostre municipi és un exemple a seguir ja que la gestió mediambiental s'està duent a terme de forma impecable”. Per la seua banda, el regidor Benissa Impuls, Paco Montagut ha volgut agrair als treballadors i funcionaris de l'administració local tot el treball que han exercit, gràcies al com s'ha pogut aconseguir aquest guardó.

Res que dir. Un aplaudiment coral. Llàstima no fer ple, però la notícia quedava mutilada, ja que un apartat no ha sigut superat.

Per tant, a les paraules del Cap, repetides i conegudes, els falta el propòsit d'aprovar el pendent.

A regidor Frontissa, el desafecte i opinió del col·lectiu laboral li té afectat. Un capot cap a aqueix col·lectiu, congraciarse, però a la primera oportunitat, àdhuc tenint la clau, votara en contra del personal. Sempre ha sigut així.

La intenció de l'articul no és parlar de la Bandera Verda, no.

Anem a partir d'aqueixa foto a comentar les impressions dels fotografiats.

La valoració es realitza amb els paràmetres de la prestigiosa University of College Bhriyan Patin de Kiribati, invenció del Kiribatiano i president del país Anote Tongo.

Comencem:

La fotografia està presa en el Saló de Plens de la Casa Consistorial. Al fons les banderes d'Espanya, la Comunitat Valenciana i la de Benissa. La d'Europa no està, no serà ací el seu lloc?. serà solament en la balconada?.

Suposem. D'aqueixos protocols no entenem.

El fret Saló, obra d'Isidor Molla, és palpable. Isidor Molla marcar un estil fret  de quiròfan. I es va encarregar de destrossar l'estètica d'un edifici on es prevalia l'estil antic.

La composició central, obra de Salomón Tárraga, i que simbolitzava la reunió de tots els matisos, va ser retirat. Desconeixem, com altres obres, on es troba dipositada, o si la gaudeix algú en la seua casa.

En el seu lloc, una pseudo obra, moderna i freda, en un saló de pupitres freds i de cadires fredes per al públic, tot la qual cosa, incomoda, convida a anar-sen.

Sería la intenció de l'edil, rememorant les seues hores de quiròfan i bisturí?

El fred Saló era reflex de qui el presidia.

Qui ho heretá, encara que en les distàncies curtes és afable, quasi xistos i posseïdor d'una ganyota que s'assembla al somriure, la va perdre, si alguna vegada la va tenir. El manteniment de la paraula donada i el compliment de l'acordat, passen per ser les seues assignatures pendents.

En la fotografia s'observa que hi ha una lluita entre els dos personatges per acaparar el diplometa (la crisi), el Frontissa a dues mans. Lleugerament està desplaçat cap al costat del Frontissa. El somriure del Penell, encara que la majoria la donaria per natural. Gens més llunyà de la realitat.

La carrera per eixir en els mitjans, fotografiant-se derrere de cartells, banderes i diplomes, àdhuc no els ha donat l'experiència de produir un somriure creïble.

La vestimenta, el vestit i la corbata, en l'actualitat és l'uniforme oficial, ja que els seus càrrecs institucionals ho requereixen.

L'escapulari de les ulleres Clic, li donen un toc de pijerio polític. De cridar l'atenció. De cercar que les mirades es concentren en alguna cosa seua.

Un exemple clar és que amb el diplometa (per la crisi) que exhibeix junt amb el Frontissa, els adjudica, amb aquesta foto i la nota de premsa, un premi que ni des de lluny correspon a la seua iniciativa i preocupació, d'ací aqueix somriure insegur, forçat, fals.

El frontissa porta al seu terreny el diploma, es fa senyor i responsable. És qui mana en l'actualitat. No hi ha somriure, la cara i la mirada diu. “açò és meu, trae p´aca”.

I s'acorda dels treballadors. Quan dona la majoria amb el seu vot a les retallades, també s'acorda dels treballadors i desl fills?.

Les seues cares, parapetades derrere  d'un minúscul diploma que no mereixen sostenir, diuen clarament que no tenen ni idea de com i quant costa aconseguir-ho.

La foto, en un saló semblat a un congelador, amb dos freds dirigents, que la seua suma de sous i plusos anuals cobririen la nòmina dels vertaders protagonistes, hauria de ser retirada i substituïda pels que fan la faena  protagonistes del fet premiat.

Fotre el sou i ara la imatge.

Els treballadors de l'Ajuntament de Benissa i els ciutadans són els vertaders guardonats. 

Que isquen ells a la foto !!!.

I va venidre Déu amb sant Alberto.

Amb un desplegament de senyals de prohibit aparcar, amb una platja de La Fustera fitada per a un gran nombre de vehicles oficials i una carpa de grans proporcions clavada en el passeig, sembla que es va a celebrar un esdeveniment que no s'anuncia.

L'anunci de l'esdeveniment, tan poc publicitat amb anterioritat, va tenir el resultat desitjat. El ben estudiat pla sembla una estratègia per a amagar al President, el difondre la notícia de la presència del mateix, dos dies abans, així ho indica. El President està sense entrenador i açò es nota. Li mangonejen l'agenda, o està d'acord en no deixar-se veure.

Solament per a representants d'ajuntaments de la Marina Alta i premsa. No va faltar el sequit de desaqueferats, palmeros i assessors. Els xofers i els trajejats amb els mòbils a cau d'orella, fent veure que parlen, però que res diuen.

Una carpa blanca cobrirà, com a Franco sota pal·li, en senyal de respecte i protecció a tan dignes personalitats. La carpa valdrà?..... Quant costara eixa carpa?.

Ben dutxats, afaitats, masajejats i perfumats. Engominats i amb un cos tan recte i tes, que sembla que, una estaca s'hagueren engolit. Allí, ferms, esperant, esperant al President. Amb reverències assajades i somriures falsos.

 
Arriba Alberto i com si fóra Déu, tots senten que ha arribat un ser superior. I ja és dir, perquè ells mateixos ja se senten superiors. El seu lloc en la societat, segons les seues ments (cada vegada mes estretes), no és a causa que els ciutadans els van votar per les promeses que mai compliran. És perquè se'l mereixen.

Paseíllo, acompanyat del seu imprevisible coreligionari, que li mostra en la casa dels 100 Vents, les meravelles que posseeix la “Noble i Senyora”. No, no hi ha poble, solament dirigents, el poble està treballant, estudiant, aturat o a punt de ser desnonat del seu habitatge.

- Tot açò ho he fet jo, Alberto. Tot i tot.

Asseguts sota la carpa, un centenar de personatges, tots units per un denominador comú, el servei públic, o al servei propi, posen-li vostes el nom.

Discursos. Paraules repetides. Frases sentides o llegides des de temps de Romanones.

La Comunitat Valenciana, és capdavantera en …..

La Comunitat Valenciana, serà …

La Comunitat Valenciana, ana, ana, ana, ana ……..ana

Les banderes Blaves són les culpables del desplegament. Som els més nets, transparents i endreçats. I a Benissa, més.

Hem d'alegrar-nos, però no estaria de més saber: Quin és el cost anual de la Bandera Blava?, és a dir, Quin és el cost real de manteniment del paratge i la Cala La Fustera?.

Acabat l'acte, fotos, moltes fotos, més fotos. 

Una altra vegada el culte a la imatge i al mandamás.

La Bandera Blava de la Cala La Fustera és del poble de Benissa.

Segurament fotografiar el paratge seria més just que la foto d'els qui gestionen i se senten tan orgullosos. En la mateixa rasadora estan: el camioner, el palista, el jardiner, el socorrista, el lampista, el peo de neteja viària, el conductor del camió de la brossa, l'electricista, els responsables dels departaments implicats.

Enhorabona als contribuents de Benissa, perquè amb els seus impostos i el treball, burlat, criticat i poc valorat, dels empleats municipals, s'ha concedit la Bandera Blava a la Cala de la La Fustera.

Aquesta setmana i coincidint amb esta visita semiclandestina, s'ha parlat de la variant, el deute vergonyant de la Generalitat, de quasi un milió d'euros dels quals Alberto no es va portar cap, i de la sanitat en la Comarca.

Una nota de premsa en els mitjans, explica que el President és coneixedor de la situació i que en breu se solucionara tot.

I el setè va descansar.


Cronica enviada per Andreu de Berdica.  
A veure si es posa al dia i les envia directament. Molt  de iPot, iPhone, iQuita ... però ni idea d'usar-ho.

Fabra, el Cap i l´austeritat.

Per sorpresa i com per a evitar aglomeracions i alguna pancarta, s'anuncia per a avui la visita del president de la Generalitat, senyor Fabra.

Sembla ser que per a un acte relacionat amb la concessió de les banderes blaves a les platges de la comunitat Valenciana.

L'austeritat es nota, ja que a penes si s'han realitzat intalaciones o distincions de benvinguda.

S'ha procedit al pas de una granera especial, llavada de cara i cul, neteja de les instal·lacions de servei public, etc.

La fotografia de Bufona Ojoflash, ens mostra en quin estat es trobaven la minúcia d'obres per a l'esdeveniment.

Els avantpassats de la "Molt Noble i Senyora", camperols de manscalloses, mai celebraren un esdeveniment que necessitara tal aparatos barret.

És cert que els seus honorabilisims, amb els seus caps exposats al sol podrien contraure el mal de poble, aqueix li fugen com a la pesta.

Doncs bé, ja veiem que s'espera molta gent, y que les seues calbes no estan per a molts sols. La gent seran una caterva de cotxes, xofers, policies, mikelests, guardia civil. res ..... quatre gats.

El sombrall l´istala el amic del cosi, del vei de las tieta Tona.

Quedem pendents la cronica del paripe, Tolo Ivars del Povil ens contará.

Santa Rita i la Bunyolera.

Notícia copiada del:

BULLETI OFICIAL DE LA TORRE CASEROLA. Notícies sempre fresques. Directament i sense censures des del del gabinet de premsa del balcó delaplaçadelportal.

“Hem de constatar que el passat 31 de maig dels corrents, la celebració de la festa de santa Rita, patrona dels funcionaris va ser, sens dubte, i va tenir un èxit en assistència, participació i germanor.

Els llaços sempre forts i familiars, entre els servidors públics funcionaris i polítics, es van unir més si cap, i va brillar abans de res la esplendidez i el despreniment dels quals tan encertadament i gelosament dirigeixen la política de la nostra excelentísima població.

Dirigents que es desvetlen perquè al, injustament injuriat funcionari, solament li resten del seu sou el just i necessari per a alçar la nació, convertint-la en Una, Gran i Lliure.

Gràcies a aquesta simbiosi, respatler i bufe d'ànim, seguirà la política de retallades, controls estrictes i descarats, discriminacions vàries i paripés previstos. Baixades de pantalons i satisfacció immediata.

Viva santa Rita!!!. Visca la Bunyoelera!!!. Visquen els pares escolapis que no porten d'excursió!!!”.

Cronica urgent, del nostre corresponsal amb més moral, Tolo Ivars del Pastor:

No deixa de sorprendre, una vegada llegida la nota, el to animós i satisfactori del redactor oficial d'esdeveniments municipals.

No obstant açò vam poder constatar:

- Que el retard en una setmana de l'esdeveniment, té una explicació. I no és una altra que la impossibilitat d'assistir l'Alcalde en la data prevista. La festa dels funcionaris adaptada als interessos de la foto i el paripé polític. I alguns sense assabentar-se.

- Que el día abans, un correu, per a obrir boca del Departament de Personal que deia el següent:

"BON DIA, A TOTS¡

Vist que el Departament de Recursos Humans, ha rebut nombroses cridades, respecte de la finalització de la jornada laboral de demá dia 31.05.2013, per tant, es comunica que:

Tot el personal de l´Ajuntament, que no vaja demá dia 31.05.2013 al dinar amb motiu de la celebració de Santa Rita,  ha de finalitzar la seua jornada laboral, en el seu horario habitual.
Salutacions 

El concejal"

La bunyorela i les aprenents

- Una baixa participació. Clara representació del malestar i desenganxe cap als personatges, que pretengudamente van acudir, com sempre, per a deixar-se veure, i amb el fals discurs de “cuan orgullosos estem de comptar amb vosaltres”.
Metres: 

* Es un agravi per al personal que hajen tornat complements de productivitat de forma arbitraria, a uns si a altres no.

* Es un agravi per al personal que el Cap no li donara la gana pagar l'extra de nadal, per motius personals polítics.

* Es un agravi per al personal que haja tornat a l'horari de les 37'50 h., quant va ser a canvi de pagar-nos part de lo ens devia.

* Es un agravi per al personal que en tractar de negociar la reducció de la jornada laboral en estiu, la contestació siga que no tenen  cap problema sempre que recuperem les hores durant la resta de l'any.

* Es un agravi per al personal s´estiga torturant durant tot el mes a la resta enviant "xorrades" al voltant de Santa Rita, com poden ser "oracions preant a la Santa", taller de fer bunyols, etc... etc...

- Estalvi i recuperació del Romanent, gràcies a la reducció de la despesa en la compra dels ingredients d'ús per al concurs de paelles.

- El jurat de paelles, desencertat. Però per a tots hi ha un gust.

- Cava entre les begudes. I no es va brindar. Millor així. No hi havia res pel que brindar.

- La bunyolera, atracció de la festa. Amb el seu “qui li cap al forat al bunyol”. Gran atracció i participació. Gràcies al desafiament, a partir d avui, ningú, ningú podrà dir que el personal municipal no sap fer l'O en un canó, almenys, el forat al bunyol, sí.

- L'escassetat arribá a tal punt, que el Palafrenero Reial, va tenir, i dins de la seua habitual mà pinedotillera, sol·licitar el lliurament d'unes racions de licor als treballadors, que avien pagat de la seua butxaca, amb les quals confeccionar alguns gin-tonic per al sector polític. El Frontissa, el Front de Joventuts, la Munisipala i el Cap, van quedar satisfactòriament atesos.

- El lliurament de plaques de 25 anys. Manolos.

- Balls i jolgorios.

Una santa Rita trista. Recordar que el Front de Joventuts, l'any passat, tal dia com santa Rita, va signar l'acord amb l'empresa de “Torbeta” per a l'estudi de la plantilla, cosa que li reportá bon ingrés a la mateixa i despesa al consistori. No obstant açò ha sigut de gran utilitat. Als fets ens remetem.

Esperem que en uns dies no ens assabentem de la signatura d'algun nou dolç per al personal municipal.

Cinisme i poca paraula, açò és el que hi ha.

 Tolo Ivars del Pastor, per a delaplaçadelportal, des de el meu iPat, iPot o i Put.