I va venidre Déu amb sant Alberto.

Amb un desplegament de senyals de prohibit aparcar, amb una platja de La Fustera fitada per a un gran nombre de vehicles oficials i una carpa de grans proporcions clavada en el passeig, sembla que es va a celebrar un esdeveniment que no s'anuncia.

L'anunci de l'esdeveniment, tan poc publicitat amb anterioritat, va tenir el resultat desitjat. El ben estudiat pla sembla una estratègia per a amagar al President, el difondre la notícia de la presència del mateix, dos dies abans, així ho indica. El President està sense entrenador i açò es nota. Li mangonejen l'agenda, o està d'acord en no deixar-se veure.

Solament per a representants d'ajuntaments de la Marina Alta i premsa. No va faltar el sequit de desaqueferats, palmeros i assessors. Els xofers i els trajejats amb els mòbils a cau d'orella, fent veure que parlen, però que res diuen.

Una carpa blanca cobrirà, com a Franco sota pal·li, en senyal de respecte i protecció a tan dignes personalitats. La carpa valdrà?..... Quant costara eixa carpa?.

Ben dutxats, afaitats, masajejats i perfumats. Engominats i amb un cos tan recte i tes, que sembla que, una estaca s'hagueren engolit. Allí, ferms, esperant, esperant al President. Amb reverències assajades i somriures falsos.

 
Arriba Alberto i com si fóra Déu, tots senten que ha arribat un ser superior. I ja és dir, perquè ells mateixos ja se senten superiors. El seu lloc en la societat, segons les seues ments (cada vegada mes estretes), no és a causa que els ciutadans els van votar per les promeses que mai compliran. És perquè se'l mereixen.

Paseíllo, acompanyat del seu imprevisible coreligionari, que li mostra en la casa dels 100 Vents, les meravelles que posseeix la “Noble i Senyora”. No, no hi ha poble, solament dirigents, el poble està treballant, estudiant, aturat o a punt de ser desnonat del seu habitatge.

- Tot açò ho he fet jo, Alberto. Tot i tot.

Asseguts sota la carpa, un centenar de personatges, tots units per un denominador comú, el servei públic, o al servei propi, posen-li vostes el nom.

Discursos. Paraules repetides. Frases sentides o llegides des de temps de Romanones.

La Comunitat Valenciana, és capdavantera en …..

La Comunitat Valenciana, serà …

La Comunitat Valenciana, ana, ana, ana, ana ……..ana

Les banderes Blaves són les culpables del desplegament. Som els més nets, transparents i endreçats. I a Benissa, més.

Hem d'alegrar-nos, però no estaria de més saber: Quin és el cost anual de la Bandera Blava?, és a dir, Quin és el cost real de manteniment del paratge i la Cala La Fustera?.

Acabat l'acte, fotos, moltes fotos, més fotos. 

Una altra vegada el culte a la imatge i al mandamás.

La Bandera Blava de la Cala La Fustera és del poble de Benissa.

Segurament fotografiar el paratge seria més just que la foto d'els qui gestionen i se senten tan orgullosos. En la mateixa rasadora estan: el camioner, el palista, el jardiner, el socorrista, el lampista, el peo de neteja viària, el conductor del camió de la brossa, l'electricista, els responsables dels departaments implicats.

Enhorabona als contribuents de Benissa, perquè amb els seus impostos i el treball, burlat, criticat i poc valorat, dels empleats municipals, s'ha concedit la Bandera Blava a la Cala de la La Fustera.

Aquesta setmana i coincidint amb esta visita semiclandestina, s'ha parlat de la variant, el deute vergonyant de la Generalitat, de quasi un milió d'euros dels quals Alberto no es va portar cap, i de la sanitat en la Comarca.

Una nota de premsa en els mitjans, explica que el President és coneixedor de la situació i que en breu se solucionara tot.

I el setè va descansar.


Cronica enviada per Andreu de Berdica.  
A veure si es posa al dia i les envia directament. Molt  de iPot, iPhone, iQuita ... però ni idea d'usar-ho.