QUAN S'AMAGUEN

Que nit !!!!.

Que dia. Que nit.

Mare de Deu. !!!!

Cara a l'espill recorda el dia anterior i els malsons produïts per l'empatx del menjar de fraternitat on, encara que regne la sensatesa., sempre li produen gasos les joioses tomaques seques.

Al matí:

- Per fi esta decidit, el menjar sera en la casa del Cantó. Alli tenen un menjador molt coquetó que a Fabricio li agradara. Solament cal dir-li a Ximo, que deixe per una estona el seu republicanisme i que pege sobre la banderola republicana pintada en el sostre un adhesiu de Xucla-chups.

Un cantó

Al seu alrrededor, en la taula camila del seu despatx, el Front de Joventuts, el de la Taula Redona, Deivit Copadefiel i la de Festes i Seguritats Segures.

- Açò és totalment secret.

- Secret, secret.- repeteix el de Joventuts.

. Hi ha barra lliure? .- el de la Taula Redona.

- Senyors, serietat, la meua esperiencia em diu que millor calladitos, i menys bulla. Els treballs de fontaneria politica, de la qual sóc expert. Si, si. Expert, perquè cregeu que estic imputat?. Per enveja cotxina de jutges inutils que gens saben de finançar-se per donacions de pobres ciutadans que creuen en el nostre projecte. Projecte que es projecta "sobre el blau de maig, caminar del sol .......".- entona l'en una altra hora fidel de l'anterior Honorable Molt, Deivit Copadefiel.


El senyor delaplaçadelportal, agafa el telefon, marca. Al cap d'un moment, a l'altre costat hi ha algú, es nota perquè rapidament es col·loca les ulleres del CSI que porta posades fins a en el llit i es posa blandongo.

- Bé, en exclusiva i vull bones fotos i afavorit, sempre el meu costat dret.

- ??????????.- Li contesta ?.

. Home, menjar en la mateixa taula, no. Però li dic a Ximo que et faça un brou.

- ??????????.- El mateix ?.

- Bé, amb gambes.

-??.- Seguim amb el mateix ?.

- Una besada

Satisfet, se senta en la taula braser i veu un baveger en el cristall. S'ha dormit el de la Taula Redona. la de Seguritats Segures, diu:

- Les meues informacions apunten al fet que el mesonero ahir va tenir nit toledana.

- Hi ha mare !!!. Bé, tu al general de la policia ho has posat en situacio?.- diu el senyor.

- No senyor. Pense que millor li avise voste.

- Val.

Una altra vegada telefono en ristre i marcat rapit.

- Bons dies. Avui ve a Benissa el senyor Fabricio, ni que dir ha de vull a tots els homes de elit apostats alrrededor de la casa del Cantó. és secret i confidencial. Solament té pas Franco, el fotografo, ja saps. Vull que un vehicul a l'eixida de Calp per a escortar-ho fins a Benissa. És una ordre que signe i segell, a Benissa a 12 de Febrer de 2014.

Penja rapit, no vol chachares. El senyor dóna ordenes i no es discuteixen.

. Bé. Les dones van de mantilla, ja es sap que la Llei Gallardonis així ho exigeix. Es requereix cinturo de castedat, ja que com es sap la Llei de l'Avortament així ho recomana- En els edificis publics i reunions politiques exigirem tals beneficiosos i virtuosos elements.

- Podem demanar alguna llimosna del deute de la Generalitat?.- En somni pregunta el de la Taula.

- Sera capoll !!!. Dóna-li un calbot i despejalo. Ja, ja vaig veure la foto d´orellut. Aquest o es buida o no ve.

Es dissol la reunion. El de Joventuts torna a la seua garita d'inspector de personal. Qui ix, qui entra, qui ix qui entra .......

A l'hora convinguda, el cotxe Honorable, escortat per un de Mikelets i un altre l'enviat pel senyor delaplaçadelportal, espera a l'eixida de Calp.

- Hola senyors !!!!. Fotre quants esperant. Els fare una rebaixa. Si és en grup és mes car. Però el final feliç aquesta asegutat. Els meus encants són irresistibles.- Esta dicien-li al xofer del cotxe mes luxós, una lletja bigotuda. Però en adonar-se de qui pertany el comboy, arruga la cara i a plens pulmons, diu:

- A mi no em van a convèncer. Aturats i parades. Lleis de l'any cataplum. Corruptes i engominats solts. Encorbatats i pagats de si mateixos. La gent furgant en els contenidors i fent el carrer. I ara, on van?. Segur que de golafre. Doncs ale, a fotre a un altre costat, aquest lloc és meu.

- Atencion!!!, atencion!!!!. Al cantó han xiulat i no saben qui si sera el meu nuvi que vindra per mi ... Via lliure, s'han cansat i es van.

Al moment en la porta de la casa del Cantó, el fotografo fa les fotografias exclusives i el costat bo del senyor rebent a l'Honorable Molt, amb reverències piquerianes (o siga besant peus i mans).

Entren en al salo, es tanca la porta i el fotografo es pren un brou.

Deixa la brotxa i es fica al llit.

Mai va haver-hi una vinguda de politic, escamotejada. No signá en el llibre d'or i no signá el xec de mes d'un millio d'euros.

(El que es tractá en la reunio s'esta transcrivint i en els proxims dies ho publicarem)