La Roca de la Salve.

Monument a la Roca de la Salve, en el col·legi Jose Mª Paternina de Senija

Per als que no sàpien de què va, aquesta seria la nostra definició en Wikipedia:

La Roca de la Salve. Coordenades geogràfiques: 38.737048, 0.052795. (Senija- Benissa – La Marina Alta – Alacant – Comunitat Valenciana – Espanya). És un monòlit calcari d'origen natural que es trobava situat en el denominat antic camí de València, el qual separa els termes municipals de Benissa i Senija, la roca es trobava en la vora corresponent a Senija.

La roca era el punt de principi o final des del qual s'albirava l'església parroquial on es venera la patrona de Benissa, la Puríssima Xiqueta. Allí es resava una Salve com a comiat o com a acció de gràcies per la tornada.

 

La Roca de la Salve va tenir eixa funció, principalment, durant els anys en els quals es requeria mà d'obra per a les tasques de plantar i segar l'arròs en la ribera dels rius Xúquer i Ebre, principalment. Les quadrilles de “riberers”, compostes per homes de la Comarca, realitzaven el ritu del rés de la Salve, i se suposa que cadascú s'encomanava a la seua Verge patrona. La Verge de les Neus de Calp, la Verge Pobra de Xalo, la Verge dels Desemparats de Senija, la Puríssima Xiqueta de Benissa.

En 1977 comencen les obres de construcció del tram Ondara-Altea de l'autopista AP7. El projecte de l'obra va ser molt contestat pels Ajuntaments de Senija i Benissa.

Per un grup de persones representatives de Benissa es van contractar els serveis d'una pala mecànica i pels pèls, van evitar la desaparició sota el terraplè de farciment de l'autopista AP7, de la roca. Aquesta va ser traslladada a la plaça de l´Esglesia Vella de Benissa, que en aquells dies era com un bancal erm, ple d'herba i restes de l'antiga i desapareguda església.

El seu trasllat va ser motiu de controvèrsia, i el resultat es va saldar amb un nou trasllat, aquesta vegada de Benissa a Senija, i des de llavors fins a l'actualitat està dipositada en pati del col·legi públic José Mª Paternina, al costat d'un escut del jou i les fletxes llaurat en la paret.

Després de més de 35 anys, la controvèrsia segueix, a voltes fomentada pels polítics, sent un motiu recorregut en cavalcades i cercaviles.

------------------ 

Monument al Riberer a Benissa

Conscients que l'opinió pot no ser compartida, produir alguna que una altra reacció desfavorable, algun qualificatiu altisonant o que es ment a un familiar volgut.

No esta en l'ànim d'aquest blog, ni l'ofensa, ni la burla, Tan sol una reflexió de fins a on arriba la ignorància humana.

Pocs són testimonis, fa ja més de trenta-cinc anys, del dia en què els promotors pel trasllat a Benissa, celebraven la recuperació, “in extremis”, del pedrusco.

Es podria apostar, que un gran nombre de benissers saben de la Roca de la Salve, per l'estrofa de l'himne que es canta el dia dels Riberers, en la casa de Lluis Vives. Es podria apostar, que en l'actualitat queden pocs que la veieren en la seua ubicació original. Els menors de 35 anys segur que no. Dels majors de 35 anys, es podria apostar, que ni el 80 per cent la van veure mai. I la resta que la va veure, ara, si seguira en el seu lloc i sense senyalització, no la trobaria.

I no apostem més. La crisi.

La cazurrería i la necessitat de lluitar contra un complex d'inferioritat, fan que els humans prenguen decisions que causen vergonya aliena. Decisions comparables a les baralles de pati de col·legi per una bola de cristall amb colorins rogos i verts (la roca es troba casualment en el pati d'un col·legi, i adorna la comparació).

La idea de salvar una roca de convertir-se en base del terraplè de l'autopista, va ser anar de tal innocència, que contrasta amb la reacció de el “açò és del tete”. I com els xiquets, solament es va reaccionar quan se li va veure en les mans de l'altre.

De no haver-se actuat, la roca estaria coberta sota quatre metres de terraplè i fi  de la historia.

Cartell del lloc original de la Roca

El punt on descansava la roca, està avui senyalitzat amb un fràgil cartell, el qual es mante amb pedres, com una creu de tomba de pel·lícula de vaquers. L'Ajuntament de Benissa aspira a instal·lar-la en el seu lloc original i destacada en un monument. No sabem per què, … o sí ho sabem, la idea és una pretensió vana.

 
I no és de rebut un truc, un a canvi de …, (que potser algun se li ha passat pel cap), altres necessitats són més urgents i necessàries, i és més que suficient la idea del monument.

I com preveiem una negociació de trileros, i ja está be de tonteries, proposem per a resoldre per fi la polèmica, que la roca original quede dipositada on es troba, i que se'ls concedisca l'honor, “per saecula saeculorum” als actuals cuidadors, vist el zel i amor demostrat en tan preuada relíquia. I que l'Ajuntament de Benissa, construïsca un senzill monòlit, on pugues, com no, col·locar una roca i una llegenda amb el significat d'aquesta icona.

Ah!!!. Coneixent el punt, prevenim de tres perills:

- És un punt habitual d'eixida de via dels vehicles que circulen per l'AP7, i aterrant en l'artificial antic camí de València.
- En època de gota freda l'avinguda d'aigua té un gran poder d'arrossegament.
- Pot convertir-se en punt de trobada de tripijocs, ja que el trafic existent no troba un punt d´intercanvi definitiu en la zona.

I com l'himne pregona, siguem:

… nobles i senyors/as,

Perquè els símbols, solament són símbols. Dubtós, però en cas hipotètic per la roca no val cap intercanvi. I per als que creuen, el gran és tenir un gran cor, i en ell a la receptora de l'oració.

És la roca de la Salve,
és el niu i la terreta,
i un gran tresor de
fe LA PURÍSSIMA XIQUETA