Asfalt.

Per a acomiadar-se vol brindar amb una copa del negre petroli, a la salut de don Joaquín Piera i donya Mariana Torres. Es va a produir una transformació del Passeig, ara Parc, que ni tan sols, per la qual cosa, es veu, ja no porta els seus noms.

Passeig de don Joaquin Piera y donya Mariana Torres.

Amb la finalitat de delimitar el que teníem entès com a llista de carrers oficials, el Passeig donya Dolores Piera és el tram de carrer que va, des de la cantonada del carrer sant Pere a la cantonada del carrer Fra Humil Soria.

El Passeig (Parc?) Dolores Piera, no va més enllà.

Què ha canviat?. Serà algun regidor miope, com a molts, que no ha prestat en la seua vida la més mínima atenció a llegir el retol que dona nom al PASSEIG.

I es va dir:

-  Estàtua hi ha?. Pues eixo, així es dirà.

Si es produeix, i es produirà ………uuuuuiiii!!!, sota els nostres peus no quedara un sol pam de terra del nucli central de Benissa al segle XX que puguem arrapar, i del que puguem dir, aquesta terra la van trepitjar els meus avantpassats.

Ens anirem a la Piná de Selva, al Parc de l'Eternitat, a la Placeta del Convent, a la Plaça del Brigadistes (Casa Feliu), i algun punt més, si no hi han projectes de soterrar amb mes asfalt.

Ja fa dies que li donem voltes al melonar.

Es va començar amb una reforma del parc infantil. Ampliació?.

(Per cert, caldria preguntar perquè?. Els tres últims regidors, van realitzar sengles reformes totals, o cuasi. La va realitzar Josefina Ivars, José María Serna i ara, el titular de la taula redona.)

Es va seguir amb la tala dels arbres, que no eren centenaris, però que eren arbres criats. Ja tenien anys per a donar ombra. Per a açò estan els arbres dels passejos. Ombra i frescor a l'estiu, i a l'hivern sol i recer. Però tenien una panerola que li'ls /els hi menjava.

El albero, o similar, que s'està usant en el Passeig, li dóna un aire a passeig, parc o albereda… de les quals queden poques. La moda de tapar de mosaic o formes suposadament artístiques, la terra de la qual som i a la qual anem, es l'herència que estem deixant. Una olor perduda para quasi tots, és el de la terra mullada per la pluja. El bàrbar va envair, i creu que la seua mà d'artista és superior, i la posteritat ha de saber que és així.

Si no és per açò, no entenem el perquè de la solució que s'adopta.

Les ciutats i els pobles han fet desaparèixer les referències on estaven enfonsades les arrels de l'esdevenir dels pobles.

Jo, directe a la posteritat.

Els governants “per la gràcia de Déu”, volen plantar la seua minuscula i flacida verga, per ous, i s'han oblidat del perquè, i el per a quin fi van facilitar la propietat que porta el nom de Passeig de don Joaquín Piera i donya Mariana Torres.

Que pocs deixen petjada!!!,.  Petjada bona. 

I aquets, ja poden col·locar plaques commemoratives amb el seu nom i el del seu desastros gust.

Uns altres vindrà, que com ells, en la brossa les dipositaran.