El dia 9 d'octubre va marxar la cort municipal a València per a
escoltar un text preparat i solament consensuat per PP, CIBE, PSPV-PSOE
i Montagut. Compromis no va estar conforme per raons que ja s'han
donat a conèixer.El text, amb el mateix "bla, bla, bla" i gens nou i innovador, podria haver-se llegit en qualsevol sala noble, o porta de col·legi.
De tan gastades paraules i ofrenes a la pàtria, produeix especial vergonya, doná la situacio actual, el següent:
ELS VALENCIANS, HUI HEM DE MOSTRAR-NOS ORGULLOSOS, D’EIXA EVOLUCIÓ HISTÒRICA, QUE HA FET QUE HUI VISQUEM EN UNA SOCIETAT UNIDA E IDENTIFICADA AMB UN FUTUR QUE CAMINA PER LA SENDA DE LA PAU, EL DIÀLEG I EL CONSENS DEMOCRÀTIC, QUE INTENTA A MES A MES, DES DE LA RESPONSABILITAT QUE SUPOSA L’AUTOGOVERN, RESOLDRE I LLIMAR TOTES LES DISPUTES, AMB UN PROCES QUE AVANÇA CAP A LA UNITAT DE TOTS ELS VALENCIANS I CAP A LA VERTEBRACIÓ DEL NOSTRE TERRITORI, SENSE ALTRE FI QUE NO SIGA EL DE SENTIR-NOS ORGULLOSOS E IDENTIFICATS COM A POBLE AMB UN PROJECTE COMÚ DE PROGRES INTEGRAT DINS DE LA NACIÓ ESPANYOLA A LA QUE PERTANYEM I DINS DE LA COMUNITAT EUROPEA EN LA QUE NAVEGUEM.
- "... identificada en un futur que camina per la senda de pau, dialeg?, i el consens?...."- "Que avança cap a la unitat de tots els valencians" ?????....
- "cap a la vertebracio del nostre territori, sense altre fi que no siga??? el de sentir-nos orgullosos e identificats ... com a poble .... projecte comu de progres? ... Espanya .. Europea ...... naveguem".
Tanta paraula buida, repetida, sense sentit, i de pur rotllo que sembla un pupurri entre una canço triomfal dels anys 40´del segle passat o el "Per a ofrenar noves glories ......Dóna doble especial vergonya que dit manifest es llija a la seu del Concell, i no hi ha ni esment a la brossa que s'esta agranant en aquesta seu i altres institucions.
L'orgull de ser valencià no tenim perquè perdre-ho. Però està en la UVI, amb oxigen, i bastant flac. Despres de 19 anys de governar el mateix partit, de controlar tots els fils i agulles, estem, dins de la situacio general d'Espanya, en el punt mes alt del podium, de tot el dolent, vergonyós i menyspreable.
Anar a València a llegir el conte de Maria Simiento, i tots en camará, és clarament la fotografia de la situació. Tots el partits a la foto.
Els gestos són pantomimes si no van acompanyats de fets i realitats. I la realitat és que no hi ha dialec per al consens. No es treballa per al poble, sinó per a l'ego.
La consigna per als proximos mesos:
Mantenir la poltrona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.