Amb corbata o amb rastes?

Són mes de fiar aquells que van amb jaqueta i corbata, que aquells que porten rastas i usen poc la corbata?

El rescat bancari, no ha sigut una altra cosa que la recapìtalización dels bancs, saquejats pels seus directius. Directius i politicos amb jaqueta i corbata. El Fondo de Rescat Bancari (FROB), de titularitat estatal, ha compromès quasi 66.000 milions, el Fondo de Garantia de Dipòsits (FGDEC, format pel conjunt d'entitats financeres) una mica més de 32.000 i el Banc d'Espanya quasi 10.000 milions d'eueros. eix desemborsament indirectament ha afectat el fondo.de les pensions, fons que els dos grans partits es van comprometre a no tocar.

Els diners es van repartir entre les entitats, i no sabem que clausules tenen els rebuts de lliurament, però el que sabem és que encara  ningun banc ha retornat res.

Especialment, en la Comumitat Valenciana, ha sigut un escandal del que no s´avergonyix  ningú.

Han desaparegut BANCAIXA, CAM i el Banc de València. Per a vergonya dels valencians, encapçalem totes les llistes de bancs saquejats. Els seus ex-directius, lliures, i segurament en lloc segur els fruits del seu rampinya.

Ara, han desaparegut oficines. Han desaparegut els gestors que ens van prometre la Lluna. Han posat caixers que ens netegen fins les sabates. La caixa pot estar lliure, però hem de fer cua en els caixers. Els empleats tenen cara de pocs amics. D´extrenyits.

S'esta permetent que ens carregen comissions, fins a per trepitjar els vestibuls de les oficines bancàries.

Despres de quatre anys, als clients de Cajamadrid se'ls esta requerint despeses i interessos de comptes tancats en fals, en desaparèixer l'oficines i integrar-se en Bankia, amb cartes amenaçadores i a traves de gestors de cobros.

Maltractats i fent-los passar per un cèrcol en flames, com borregos per a xollar,

Ningú ha demanat perdó. Ningú ha dimitit.

I vist, patit i patint esta situació, encara ens atrevim a jutjar a els qui no han tingut responsabilitats de govern.

Amb els seus vestits, corbates, les seues decisions o el seu silenci, tenen menys credibilitat Rajoy, Fabra, Sanchez o Rosello que qualsevol ciutadà amb vaquers desfilasats, rastas i barba Valle-inclanesca.

A Benissa, la jaqueta se li quede estreta i la corbata li estreny. El senyor delaplaçadelportal, unfla pit.

Hi ha superavit.

Per al senyor, primer és tenir beneficis i diners inproductius, que solucionar les necessitats dels seus conciutadans.

Sens dubte, d'haver tingut la sort de comptar amb ell, amb el seu criteri, la destrossa bancària valencià no s´havera produït.