Benissa

dimarts, 16 de juliol del 2013

El de la Taula Redona



Residencia "El sueño de Morfeo" Canina Teula-Moraira-Benissa
Està mirant els plànols de la nova residència canina, “El somni de Morfeo”, el disseny, la ubicació, els avansos tècnics, les instal·lacions d'aigua i llum, el pressupost ….. els de Teulada-Moraira tenen molta “bufa”, tot en gran. Gres, insonorització, llum regulable, calefacció, aire condicionat, casa del perrero (cuidador), connexió internet, parlafono, infermeria, pista de padel, sauna, capella i planing de vacances termals …..

-Fuiiiiuuuu. (so d'una entrada de Wasap en el Samsung Ergo Zominet Maxi).

Es posa de color negre en llegir-la.

Mentre en la sala d'espera, dues veïnes esperen per a demanar un permís d'obra menor

- Que negre !!!.
- Si, no pareix ell.
- Xica, xica. Tant modoset i quant es solta la cabellera ....
- Diuen que te molta escola.
- Si, a Salamanca encara sen recorden d' ell.

La notícia ho va posar negre i va cridar al cap. Este estava reunit amb els seus articles de l'equip de crisi: un xucla-chups, un matasogres, un got de gin-tonic i un xiulet d'àrbitre. Encara estava enfront de l'ordinador, acabava de llegir l´articulet i veure les fotos.

El cartell del torero
Mentre el de la Taula Redona gemegava, el cap recordava que mai va pensar que un prometedor torero polític, tan periposat, tan a punt per a les fotos, en soltar el bou, fora ràpid a parapetar-se darrere del “burladero”.

Va pensar en el costum de fotografiar-se amb els cartells com una crossa, com dient al public: " Ei !!!. Ei !!!. Bou. Envesteix !!!. Igual semblava una burla.

No, aquest xic darrere de l'esport i els cartells, no és la imatge de l'urbanisme a Benissa. Definitivament.

La paràlisi política traduïda en una aturada total. Un Cap depenent dels aires que bufen. Penell amb gall i N, S, E i O. El llast que suposa un Frontissa sense equip a favor de Benissa, solament Benissa. I una oposició, sense membres lliures o amb dedicació, tenallada entre la dedicació professional o la pèrdua de l'estatus professional i econòmic.

El de la Taula Redona té un treball per davant que, de no aplicar-se i deixar de torejar amb cartells i escudar-se després baix la tauleta-camilla del Penell, no va a ressuscitar Benissa, ni després del judici final.

Les principals fites que senyalitzen aquest illot en què s'ha convertit la “Costa Benissa”, que fins al seu nom Fanadix ha perdut, està ple d'obres derruïdes, paralitzades, escombreres ….

Escombreries pel territori de "Costa Benissa"
- L' hotel fantasma en la parcel·la de l'antic Paradero La Fustera.
- La escombrera sota la urbanització La Pinada.
- Les ruïnes de l'antic Viñasol.
- La deixadesa del tram de carretera des de l'entrada de la urbanització Sant Jaime fins al Club Nautic Les Basetes, Just el tram de Benissa. Aqueix al que al seu pas, ningú sap on està.
- La senyalització d'entrada a les cales. Quines cales?.
- Des de “Costa Benissa”, on esta Benissa?. Millor em vaig a Calp o Moraira.
- Els tobogans del carrer Tramús.
- La mega urbanització al costat del Super La Fustera.

I assenyat és revisar ara el Pla General, amb assossec, amb participació ciutadana, sense pressions, rectificant o millorant. Consensuant.
Tauleta camilla del cap, on hi ha refugi i proteccio.

Al cap i a la fi, ara esta tot parat. Anem a pensar a Benissa en positiu, en respecte i en riquesa per a tots.

Definitivament, el de la Taula Redona és torero amb cartell. Però quan s'acosta el bou …

El mestre no ha colocat mai un regidor que le fasa sombra,  aixi ell,  des de derrere i segons el vent, diu, ixint solament quan el bou està en els torils i hi ha foto.




 (Ultim hora: Per fi tenim coneiximent dels pleits del Pla General. La visita a Valencia va ser del tot clarificadora. Segons pareix no es van aclrir, ni uns ni altres).

dilluns, 1 de juliol del 2013

El Pla General. Ningú sabia res.

No, no ens fa por.

Aquest blog pretén fer una critica sobre assumptes reals però amb un vessant humoristica i satirica. A qui li pica, alls menja.

Sabem quan un assumpte és seriós, clar que sí.

Si algú es sent ofes, pot exercir el seu dret, demanar una rectificacio o anar als tribunals i ja decidiran.

Però amenaces, advertiments, recaets i altres subtils senyals per a portar-nos a l'hort no, eixes practiques seran esculpides en una lapida llaurada, amb els noms, cognoms i càrrec del procer acollonador.


--------------------------------------------------------------------------
Anem al assumpte del día, senyor president. 

No hi ha dubte que la sentència del Tribunal Suprem haa sigut una gran sorpresa per a tots. Nosaltres creiem que per a "casi" tots.


Ens sembla inaudit, raríssim, que durant tot el procés, per res, segons l'Alcalde, en l'Ajuntament de Benissa, ningú tinguera coneixement de la causa que durant anys s'ha tramitat.

El que sembla inaudit, raríssim, és que la Conselleria d'Urbanisme, per res, comunicara a l'Ajuntament de Benissa, del procediment en curs.

Que sembla inaudit, raríssim, sent com era públic, que el 5 d'abril de 2004, es difonia la notícia que l’Associació Valenciana de Defensa dels Drets Humans Mediambientals,  havia portat el nou Pla General d’Ordenació Urbana de Benissa al TSJ, per la falta de resposta per part de la Conselleria davant del recurs d’alçada que va interposar l’Associació va recórrer el PGOU davant del TSJ, sol•licitant lanul•litat de ple dret de l’acord d’aprovació.

La desmesurada cobdícia desarrolllada en els últims anys, va portar a dictar lleis, normes i resoldre recursos, deixant de costat, desprotegint al petit propietari. 

Va haver-hi recursos i reclamacions, un d'ells, contra l’acord de l’Ajuntamiento sobre la unitat 2 del sector Racó de Galeno. Abusos considera que el consistori no va seguit el procés legal en la seua tramitacio segon la Llei de Contractes Públics. L'adjudicació va portar polèmica.

Fins i tot visitá Benissa una delegació de la UE.

I ningú sabia res.

Pot ser menys valoraven el treball de l´Associació ?.

Àdhuc que Juan Bautista Roselló va indicar que “no hi ha problema a complir la sentència”, ja que la sentència “ valida tota la tramitació prèvia i només diu que és va ometre l’última exposició al públic”. A més, va afegir que això no suposaria tornar al Pla General anterior ja que el de 2003 “segueix vigent perquè no hi ha cap notificació que l’anul•li”

Acabem.

La naturalesa i el medi ambient, formalment, quedava protegida, després, durant la seua execució es descobria que la implicació en la seua protecció deixava molt a desitjar.
En fi, els funcionaris feien lo que podien, pero, l'Ajuntament de Benissa, els politics, com a molts altres pobles han  menyspreat als petits propietaris, recolzant o aplicant una llei que els desposseïa de les seues propietats. Solament els diners guanyava la batalla. L'urbanitzador tenia el camp lliure. El propietari,  devia comprar, hipotecant-se, i açò quasi mai. Vendre, vendre donat.

El preu d'una heretat o d'un somni, en mans de l'urbanitzador.

La bellesa i la naturalesa, en mans d'uns tècnics asseguts en una sala de disseny.

Tal volta ara es puga recapacitar i rectificar. Fer mes cas als debils.

Fotografies de:

- delaplaçadelportal
- levante -emv.com
- Turisme de Benissa

divendres, 28 de juny del 2013

Xe !!!. El Pla General.

L´anulació pel Tribunal Suprem del Pla General de Benissa.

- Però. Anem a veure, tu amb qui vas vore i repassar el Pla General?.

- Jo, jo, jo ....... no sé. Després d'arreglar el que arreglem, els advocats que tenim, crec que són 5 funcionaris en l'Ajuntament i els que tenim en nominilla, ho enviem a València. Quan jo vaig ser, primer vaig parlar  amb dos en el banc i després amb el director general.
- I tots ho van trobar ajustat a dret?.
- Sí. Fins i tot el Director General em va dir que jo era un xic molt vàlid. “Es el futur alcalde”. Preciós el Pla General !!!. repetia.
- Doncs mira, ho han tombat. Una bobada, però ja tenim una altra aturada. Després d'haver promès a troche i moche.

Traient del calaix la comunicació del Tribunal Suprem, al cap se li agra la cara.

- No pot ser. Ací no es pot guardar un secret. Ací guardat sota 7 claus i ja la premsa ho aireja.

De sobte se li encén una llum.


- Com es deia el Director General?
- Marianito Contreras.
- Fotre, fotre …. Aqueix és el lleig de la porta.
- Lleig?. No. Ens va atendre bé i em presentá als del banc.
- Senyor ajuda'm. Quina tropa.

Agafa el telèfon i marca nerviós. Les ulleres Guay Clic d'escapulari se sacsen.

- A veure, Ideal Viles, el Frontissa no esta?.
- No sé. Jo estava al meu. Un chale que tinc quasi venut i la infracció que ja me'ls he camelat perquè me la lleven.
- Et pregunte pel Frontissa, no que treballs fas.
- Ah !!!. Val. Sí. Crec que estava amb un pressupost del cunyat. Hi havia competència.

Res a fer. Penja el telèfon. Sempre va pensar que no hi havia res que fer, curta i ceporra. Però els favors es paguen.

Caldrà veure. Les responsabilitats. Tot a l'any 2003.

Tornar a començar el tràmit.

La veritat és que és increïble que es tramite la denúncia de l'Associació Valenciana de Defensa dels Drets Humans Mediambientals i en contra dels Abusos Urbanístics. en el Tribunal Superior de Justícia i en el Tribunal Suprem, i ací no s'assabente ningú. Açò no se'l creu ni el que inventá el conte. 

Segurament, com Dali, estaven saborejant la mosca, mentre el ciclistes (pobres afectats) suaven la gota gorda.



Segurament la prepotència i el menyspreu als petits propietaris, pensant que defallirien va fer que del tema no hi haguera preocupació. Estava xuclat.

L'Assessoria Jurídica Externa, una altra que tal. Superficial i poc professional, menyspreant les reclamacions dels “toca pilotes”, d'Abusos Urbanístics.

La falta d'adreça política i la precària direcció administrativa, secretària a temps parcial compartida amb Teulada-Moraira, no podia portar res bo.

El que ja estava en mans dels Serveis Jurídics torna a ser, segons la notícia: “Roselló va assenyalar que s'ha posat el tema en mans dels serveis jurídics per a estudiar les mesures legals a adoptar per part del consistori”.

Hem tingut accés a la negociació del contracte dels Serveis Jurídics que portaran el cas.



Es va signar el contracte?.

Continuara ……

NOTA: (A les 12,55 hores es retiren les fotografies que acompanyaven el text, situades en les xarxes socials com a públiques, ja que el titular de les mateixes modifica (fa dues hores) els seus perfils passant a privades l'accés a les mateixes). 

dilluns, 17 de juny del 2013

La Bandera Verda (Interpretació d'un retrat).


La notícia.

Benissa ha rebut el guardó “Bandera Verda Ciutat Responsable”, atorgat per la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) i la Fundació Biodiversitat.


El guardó premia a les ciutats pel compliment dels següents apartats i segons si es compleix cadascuna d'elles, el premi té una categoria:


 

- Residus, neteja i jardineria.                                         Aprovat Benissa
- Compromís Ambiental; Gestió de l'Aigua.                Aprovada Benissa
- Educació Ambiental i Participació Ciutadana.       Aprovada Benissa
- Consum Energètic i Contaminació.                           Suspens Benissa

Segons ha comentat l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, “aquest premi demostra que el nostre municipi és un exemple a seguir ja que la gestió mediambiental s'està duent a terme de forma impecable”. Per la seua banda, el regidor Benissa Impuls, Paco Montagut ha volgut agrair als treballadors i funcionaris de l'administració local tot el treball que han exercit, gràcies al com s'ha pogut aconseguir aquest guardó.


Res que dir. Un aplaudiment coral. Llàstima no fer ple, però la notícia quedava mutilada, ja que un apartat no ha sigut superat.

Per tant, a les paraules del Cap, repetides i conegudes, els falta el propòsit d'aprovar el pendent.

A regidor Frontissa, el desafecte i opinió del col·lectiu laboral li té afectat. Un capot cap a aqueix col·lectiu, congraciarse, però a la primera oportunitat, àdhuc tenint la clau, votara en contra del personal. Sempre ha sigut així.

La intenció de l'articul no és parlar de la Bandera Verda, no.
Anem a partir d'aqueixa foto a comentar les impressions dels fotografiats.

La valoració es realitza amb els paràmetres de la prestigiosa University of College Bhriyan Patin de Kiribati, invenció del Kiribatiano i president del país Anote Tongo.

Comencem:


La fotografia està presa en el Saló de Plens de la Casa Consistorial. Al fons les banderes d'Espanya, la Comunitat Valenciana i la de Benissa. La d'Europa no està, no serà ací el seu lloc?. serà solament en la balconada?.

Suposem. D'aqueixos protocols no entenem.

El fret Saló, obra d'Isidor Molla, és palpable. Isidor Molla marcar un estil fret  de quiròfan. I es va encarregar de destrossar l'estètica d'un edifici on es prevalia l'estil antic.

La composició central, obra de Salomón Tárraga, i que simbolitzava la reunió de tots els matisos, va ser retirat. Desconeixem, com altres obres, on es troba dipositada, o si la gaudeix algú en la seua casa.

En el seu lloc, una pseudo obra, moderna i freda, en un saló de pupitres freds i de cadires fredes per al públic, tot la qual cosa, incomoda, convida a anar-sen.

Sería la intenció de l'edil, rememorant les seues hores de quiròfan i bisturí?

El fred Saló era reflex de qui el presidia.

Qui ho heretá, encara que en les distàncies curtes és afable, quasi xistos i posseïdor d'una ganyota que s'assembla al somriure, la va perdre, si alguna vegada la va tenir. El manteniment de la paraula donada i el compliment de l'acordat, passen per ser les seues assignatures pendents.

En la fotografia s'observa que hi ha una lluita entre els dos personatges per acaparar el diplometa (la crisi), el Frontissa a dues mans. Lleugerament està desplaçat cap al costat del Frontissa. El somriure del Penell, encara que la majoria la donaria per natural. Gens més llunyà de la realitat.

La carrera per eixir en els mitjans, fotografiant-se derrere de cartells, banderes i diplomes, àdhuc no els ha donat l'experiència de produir un somriure creïble.

La vestimenta, el vestit i la corbata, en l'actualitat és l'uniforme oficial, ja que els seus càrrecs institucionals ho requereixen.

L'escapulari de les ulleres Clic, li donen un toc de pijerio polític. De cridar l'atenció. De cercar que les mirades es concentren en alguna cosa seua.

Un exemple clar és que amb el diplometa (per la crisi) que exhibeix junt amb el Frontissa, els adjudica, amb aquesta foto i la nota de premsa, un premi que ni des de lluny correspon a la seua iniciativa i preocupació, d'ací aqueix somriure insegur, forçat, fals.

El frontissa porta al seu terreny el diploma, es fa senyor i responsable. És qui mana en l'actualitat. No hi ha somriure, la cara i la mirada diu. “açò és meu, trae p´aca”.

I s'acorda dels treballadors. Quan dona la majoria amb el seu vot a les retallades, també s'acorda dels treballadors i desl fills?.

Les seues cares, parapetades derrere  d'un minúscul diploma que no mereixen sostenir, diuen clarament que no tenen ni idea de com i quant costa aconseguir-ho.

La foto, en un saló semblat a un congelador, amb dos freds dirigents, que la seua suma de sous i plusos anuals cobririen la nòmina dels vertaders protagonistes, hauria de ser retirada i substituïda pels que fan la faena  protagonistes del fet premiat.

Fotre el sou i ara la imatge.

Els treballadors de l'Ajuntament de Benissa i els ciutadans són els vertaders guardonats. 

Que isquen ells a la foto !!!.

dissabte, 8 de juny del 2013

I va venidre Déu amb sant Alberto.


Amb un desplegament de senyals de prohibit aparcar, amb una platja de La Fustera fitada per a un gran nombre de vehicles oficials i una carpa de grans proporcions clavada en el passeig, sembla que es va a celebrar un esdeveniment que no s'anuncia.

L'anunci de l'esdeveniment, tan poc publicitat amb anterioritat, va tenir el resultat desitjat. El ben estudiat pla sembla una estratègia per a amagar al President, el difondre la notícia de la presència del mateix, dos dies abans, així ho indica. El President està sense entrenador i açò es nota. Li mangonejen l'agenda, o està d'acord en no deixar-se veure.

Solament per a representants d'ajuntaments de la Marina Alta i premsa. No va faltar el sequit de desaqueferats, palmeros i assessors. Els xofers i els trajejats amb els mòbils a cau d'orella, fent veure que parlen, però que res diuen.

Una carpa blanca cobrirà, com a Franco sota pal·li, en senyal de respecte i protecció a tan dignes personalitats. La carpa valdrà?..... Quant costara eixa carpa?.

Ben dutxats, afaitats, masajejats i perfumats. Engominats i amb un cos tan recte i tes, que sembla que, una estaca s'hagueren engolit. Allí, ferms, esperant, esperant al President. Amb reverències assajades i somriures falsos.
 
Arriba Alberto i com si fóra Déu, tots senten que ha arribat un ser superior. I ja és dir, perquè ells mateixos ja se senten superiors. El seu lloc en la societat, segons les seues ments (cada vegada mes estretes), no és a causa que els ciutadans els van votar per les promeses que mai compliran. És perquè se'l mereixen.

Paseíllo, acompanyat del seu imprevisible coreligionari, que li mostra en la casa dels 100 Vents, les meravelles que posseeix la “Noble i Senyora”. No, no hi ha poble, solament dirigents, el poble està treballant, estudiant, aturat o a punt de ser desnonat del seu habitatge.

- Tot açò ho he fet jo, Alberto. Tot i tot.

Asseguts sota la carpa, un centenar de personatges, tots units per un denominador comú, el servei públic, o al servei propi, posen-li vostes el nom.

Discursos. Paraules repetides. Frases sentides o llegides des de temps de Romanones.

La Comunitat Valenciana, és capdavantera en …..

La Comunitat Valenciana, serà …

La Comunitat Valenciana, ana, ana, ana, ana ……..ana

Les banderes Blaves són les culpables del desplegament. Som els més nets, transparents i endreçats. I a Benissa, més.

Hem d'alegrar-nos, però no estaria de més saber: Quin és el cost anual de la Bandera Blava?, és a dir, Quin és el cost real de manteniment del paratge i la Cala La Fustera?.

Acabat l'acte, fotos, moltes fotos, més fotos. 


Una altra vegada el culte a la imatge i al mandamás.

La Bandera Blava de la Cala La Fustera és del poble de Benissa.

Segurament fotografiar el paratge seria més just que la foto d'els qui gestionen i se senten tan orgullosos. En la mateixa rasadora estan: el camioner, el palista, el jardiner, el socorrista, el lampista, el peo de neteja viària, el conductor del camió de la brossa, l'electricista, els responsables dels departaments implicats.

Enhorabona als contribuents de Benissa, perquè amb els seus impostos i el treball, burlat, criticat i poc valorat, dels empleats municipals, s'ha concedit la Bandera Blava a la Cala de la La Fustera.

Aquesta setmana i coincidint amb esta visita semiclandestina, s'ha parlat de la variant, el deute vergonyant de la Generalitat, de quasi un milió d'euros dels quals Alberto no es va portar cap, i de la sanitat en la Comarca.

Una nota de premsa en els mitjans, explica que el President és coneixedor de la situació i que en breu se solucionara tot.

I el setè va descansar.



Cronica enviada per Andreu de Berdica.  
A veure si es posa al dia i les envia directament. Molt  de iPot, iPhone, iQuita ... però ni idea d'usar-ho.

AL TALL