 |
| Monument a la Roca de la Salve, |
Per als que no sàpien de què va, aquesta seria la nostra
definició en Wikipedia:
La Roca de la Salve. Coordenades geogràfiques: 38.737048, 0.052795. (Senija-
Benissa – La Marina Alta – Alacant – Comunitat Valenciana – Espanya). És un
monòlit calcari d'origen natural que es trobava situat en el denominat antic camí
de València, el qual separa els termes municipals de Benissa i Senija, la roca
es trobava en la vora corresponent a Senija.
La roca era el punt de principi o final des del qual s'albirava l'església
parroquial on es venera la patrona de Benissa, la Puríssima Xiqueta. Allí es
resava una Salve com a comiat o com a acció de gràcies per la tornada.
La Roca de la Salve va tenir eixa funció, principalment, durant els anys en els
quals es requeria mà d'obra per a les tasques de plantar i segar l'arròs en la
ribera dels rius Xúquer i Ebre, principalment. Les quadrilles de “riberers”,
compostes per homes de la Comarca, realitzaven el ritu del rés de la Salve, i
se suposa que cadascú s'encomanava a la seua Verge patrona. La Verge de les Neus
de Calp, la Verge Pobra de Xalo, la Verge dels Desemparats de Senija, la Puríssima
Xiqueta de Benissa.
En 1977 comencen les obres de construcció del tram Ondara-Altea de l'autopista
AP7. El projecte de l'obra va ser molt contestat pels Ajuntaments de Senija i
Benissa.
Per un grup de persones representatives de Benissa es van contractar els
serveis d'una pala mecànica i pels pèls, van evitar la desaparició sota el
terraplè de farciment de l'autopista AP7, de la roca. Aquesta va ser
traslladada a la plaça de l´Esglesia Vella de Benissa, que en aquells dies era
com un bancal erm, ple d'herba i restes de l'antiga i desapareguda església.
El seu trasllat va ser motiu de controvèrsia, i el resultat es va saldar amb un
nou trasllat, aquesta vegada de Benissa a Senija, i des de llavors fins a
l'actualitat està dipositada en pati del col·legi públic José Mª Paternina, al
costat d'un escut del jou i les fletxes llaurat en la paret.
Després de més de 35 anys, la controvèrsia segueix, a voltes fomentada pels
polítics, sent un motiu recorregut en cavalcades i cercaviles.
------------------
 |
| Monument al Riberer a Benissa |
Conscients que l'opinió pot no ser compartida, produir alguna que una altra
reacció desfavorable, algun qualificatiu altisonant o que es ment a un familiar
volgut.
No esta en l'ànim d'aquest blog, ni l'ofensa, ni la burla, Tan sol una reflexió
de fins a on arriba la ignorància humana.
Pocs són testimonis, fa ja més de trenta-cinc anys, del dia en què els
promotors pel trasllat a Benissa, celebraven la recuperació, “in extremis”, del
pedrusco.
Es podria apostar, que un gran nombre de benissers saben de la Roca de la
Salve, per l'estrofa de l'himne que es canta el dia dels Riberers, en la casa
de Lluis Vives. Es podria apostar, que en l'actualitat queden pocs que la veieren en la seua ubicació original. Els
menors de 35 anys segur que no. Dels majors de 35 anys, es podria apostar, que
ni el 80 per cent la van veure mai. I la resta que la va veure, ara, si seguira
en el seu lloc i sense senyalització, no la trobaria.
I no apostem més. La crisi.
La cazurrería i la necessitat de lluitar contra un complex d'inferioritat, fan
que els humans prenguen decisions que causen vergonya aliena. Decisions
comparables a les baralles de pati de col·legi per una bola de cristall amb
colorins rogos i verts (la roca es troba casualment en el pati d'un col·legi, i
adorna la comparació).
La idea de salvar una roca de convertir-se en base del terraplè de l'autopista,
va ser anar de tal innocència, que contrasta amb la reacció de el “açò és del tete”.
I com els xiquets, solament es va reaccionar quan se li va veure en les mans de
l'altre.
De no haver-se actuat, la roca estaria coberta sota quatre metres de terraplè i
fi de la historia.
 |
| Cartell del lloc original de la Roca |
El punt on descansava la roca, està avui senyalitzat amb un fràgil cartell, el
qual es mante amb pedres, com una creu de tomba de pel·lícula de vaquers.
L'Ajuntament de Benissa aspira a instal·lar-la en el seu lloc original i
destacada en un monument. No sabem per què, … o sí ho sabem, la idea és una
pretensió vana.
I no és de rebut un truc, un a canvi de …, (que potser algun se li ha passat
pel cap), altres necessitats són més urgents i necessàries, i és més que
suficient la idea del monument.
I com preveiem una negociació de trileros, i ja está be de tonteries, proposem per a resoldre per fi la
polèmica, que la roca original quede dipositada on es troba, i que se'ls
concedisca l'honor, “per saecula saeculorum” als actuals cuidadors, vist el zel
i amor demostrat en tan preuada relíquia. I que l'Ajuntament de Benissa,
construïsca un senzill monòlit, on pugues, com no, col·locar una roca i una
llegenda amb el significat d'aquesta icona.
Ah!!!. Coneixent el punt, prevenim de tres perills:
- És un punt habitual d'eixida de via dels vehicles que circulen per l'AP7, i aterrant
en l'artificial antic camí de València.
- En època de gota freda l'avinguda d'aigua té un gran poder d'arrossegament.
- Pot convertir-se en punt de trobada de tripijocs, ja que el trafic existent
no troba un punt d´intercanvi definitiu en la zona.
I com l'himne pregona, siguem:
… nobles i senyors/as,
Perquè els símbols, solament són símbols. Dubtós, però en cas hipotètic per la
roca no val cap intercanvi. I per als que creuen, el gran és tenir un gran cor,
i en ell a la receptora de l'oració.
És la roca de la Salve,
és el niu i la terreta,
i un gran tresor de
fe LA PURÍSSIMA XIQUETA