Segurament alguns
recorden els fets succeïts a França i en altres països durant els mesos de maig
i juny de 1968. Crec que els nostres dirigents també els recorden, els temen i estan treballant per a neutralitzar-ho.
La vaga obrera del 13 de
maig de 1968 a França, va suposar un pols al poder, encara que el poder va
posar en marxa els ressorts necessaris per a minimitzar els efectes de
l'alçament
.

Esta clar que aprofitant
que el Manzanares passa per Madrid, i
posats a retallar, retallem de tots els costats. Però si ens fixem, només retallen de la part baixa del
faldó, la que arrosega el sòl, l'esfilagarsada i la més castigada.
Si mirem les reformes, i
les sentim, totes estan dirigides a sostindre i enfortir el sistema que ha
propiciat el desastre.
I veient vindre,
preparant-se com per a una presa de la Bastilla, un assalt als palaus d'hivern,
una revolució que els desposseïsca dels seus poders, en la seua creença,
atorgats per Déu, estan preparant les palissades per a resistir l'assalt i
castigar exemplarment als gosats.
Som pessimistes, davant
de la passivitat majoritària, la indolència i l'acceptació de ser pagans dels
deutes i excessos dels què s'estan parapetant darrere de les palissades, les
quals es construïxen amb les molles que continuen espoliant als que
no tenen res.

-
Basta ja, joer
!!!, posen vostès “senyories”
algo del que tenen en els seus
refugis, amb el pagament previ dels deguts impostos. Res d'amnisties fiscals, de beneficis i
toleràncies. Ja hi han hagut suficients.

Ens fa gràcia el
nom. “Responem”. A qui responen?. Que responen?.
Respondrien, si entonaren
un:
-
Sóc responsable de la barrabassada.
-
Responc, pagant amb la meua volta
a casa per incompetent.
-
Responc, tornant el mal fet.
Però no. Estan en un
error, o pot ser, ens creuen panolis.
Els seus decrets d'ajust i retalls els paguem nosaltres, per la qual
cosa qui respon és la ciutadania. I respon a la força:
-
Açò, sí que és un atracament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.