CORDEN-SE ELS CINTURONS

Sera eixa la millor expressió?. No, cinturó ens fa falta, però no és això el que ens va hi ha solucionar la que se'ns ve damunt.
Els xiquets i jóvens tornen a les aules a primers de setembre, amb ells torna, en part, la rutina a les famílies, que després d'un estiu, mes o menys feliç, i que en algun cas segellaran els seus pares en el jutjat amb una separació o divorci, de tanta felicitat disfrutada.
Però no va de xiquets, pares molt feliços, o farts de conviure, no.


L'assumpte de què volem previndré els nostres amables seguidors va de xiquets grans, que tornen també al curs, curs polític, que enguany té examen de revalida.
Si, ens vénen eleccions, i si quan el curs de "Sus niñerias", és un curs sense exàmens i revalides, ja no hi ha qui ho aguante, quan ve un com el pròxim, en el que hi ha els següents:

- De "pares de la xufa i del torró" a València.
- De "benefactors locals i savis de res" en les corporacions locals .
- I qui sap, és possible, o això volen alguns (PP), examen per al titul de "pares de la pàtria" en el Congrés, ja que els altres (PSOE) no fan res per a evitar-ho.

No creiem que n´hagen mes, però amb eixes hi ha suficients per a acontentar al pati d'aspirants a "Sus niñerias". Els que no entren en les llistes, ja sabem que poden enfadar-se i traure vídeos, gravacions o passar-se a l'equip del roín del pati, per a aprofitar i que el fanfarró els protegisca per a quan comernçen a soltar bilis contra els seus antics coreligionaris.

Anem a començar en breu a sentir paraules i frases, majors i menors, insultats per al que van dirigides, i per als seus votants de rebot, si es volen entendre.
Escoltarem insults i desqualificacions, i l'altre contestant "i tu més".
Anem a veure al "senyor de les polseres de fil, cabellera al vent i bigot" lacai del Murdoch, tan ex-president ell, desqualificar el seu successor, sense un indici de respecte institucional, com ja ens té acostumats.
Escoltarem als cabalers del partit del govern, apuntalar l'edifici que es cau.
Escoltarem el president del govern, fent auguris i previsions, que de sentir les anteriors, millor agafem, paraigua, cuirassa i morral ple d'avitualles per a creuar el desert, que no es mesura en kilòmetres sinó en dies de desocupació i necessitat.
Escoltarem qualsevol bestiesa matinal que se'ls ocórrega. O qualsevol patinada pos fartoná, regada de Ribera de Duero, Rioja o Marina Alta, amb el conegut cafè i copes, pagat amb Visa institucional o Visa pròpia recarregada per algun benefactor.

Però a tot això, trobem un contrapunt que ens fa pensar que hi ha altres formes, encara que inclús no podem firmar que siguen per convicció o per interès. La paraula interés en política ho associem a l'interès econòmic del polític. Encara que ja sabem que el molt gastat "interès general", a què apel·len, normalment eixe és de mentida.

Dèiem un contrapunt, és el que es ve donant en dos comunitats: País Basc i Navarra.
No sabem si es repetirà en els pròxims comicis el "statu quo", en ambdós comunitats, però han sigut exemple de silenciament del soroll indecent que s'estava produint, amb acusacions tan greus com, la que s'estava entregant als terroristes ambdós comunitats.
Creiem que les direccions nacionals de les principals formacions polítiques haurien de veure la recepta i prendre la medicina, segur que ens alliberaríem de la vergonya de sentir bestieses i de pas, amb l'especific que la medicina te, este país nostre de nacions, nacionalitats, regions, ciutats autònomes i el que vulguem cada u, progressaria, perquè els que es dediquen a rebolicar el galliner es dedicarien a buscar dacsa per a les seues gallines.
La desaparició de la primera fila de personatges com Azebes, Zaplana, Mayor Oreja i el mateix Aznar, no hi ha dubte que han calmat el debat polític. Queda aclarir qui és corrupte en elenc de personatges imputats.

Esperem que en este nou curs, "Sus niñerias" renoven el Tribunal Constitucional, que s'ha convertit mes bé en la "Verguenza Nacional", també el tribunal Suprem amb els interessos partidistes dels seus membres i la paralització en els nous nomenaments.

Esperem que la realitat contradiga els mals auguris que puguen aguaitar i que al final d'este curs, com a premi, ens portem a "Sus niñerias" al Disneylandia.

Varem dir que comentaríem la entrevista a Juan Bta, Rosello, al Fòrum Les Marines. Una cuestio era sobre la seua presentació o no a les pròximes eleccions, la resposta no diu res, però entenem que vol, cuant ho tinguem clar direm, anem a esperar uns dies mes. I per tal cosa, anem a deixar la política local de Benissa, i parlarem mes avant.
Peró veiem al Bloc, a Xavi Tro agafant carrereta.
A José Mª Serna, particularment actiu.
Del PSOE, no veiem res.
I a Paco Montagut no el sentim.
Be, noves cares, noves idees, nous modes no estan mal. Peró el freno hi ha que posar-lo amb les promeses, ser realistes. La lluna ja fa anys que es promet i ningú la porta als peus de l´església, al passeig dña. Dolors Piera.