DELEZNABLE

Significat de l'adjectiu que ha posat de moda el Diputat de Cultura i Alcalde de Benissa, qualificant a un col·lectiu de l'Ajuntament en la Taula de Negociació de

“Actitudes deleznables”.

Segons:

-         La Real Academia Española © Todos los derechos reservados

deleznable.

(De deleznarse).

1. adj. Despreciable, de poco valor.

2. adj. Poco durable, inconsistente, de poca resistencia.

3. adj. Que se rompe, disgrega o deshace fácilmente.

4. adj. Que se desliza y resbala con mucha facilidad.

 

-         El Diccionario de María Moliner  

deleznable

deleznable (de "deleznarse")

1 adj. Resbaladizo

2 De poca consistencia y fácilmente disgregable: “el barro es un material deleznable”

3 Poco duradero: “Los bienes deleznables de la tierra. Un amor deleznable”. Pasajero.

4 Sin solidez: “Razones deleznables”. Fútil.

5 Se usa en ocasiones, erróneamente, con el significado de "reprobable".

Com es pot veure, en cap moment del procés, es pot qualificar als treballadors municipals de deleznables.

Incorre en un error, ja que li dóna el significat de reprovable.

Més aviat és aplicable a la seua pròpia actitud:

- Per la inconsistència en la paraula donada.
- Pel menyspreable valor que li dóna als acords signats.
- Per tenir un criteri poc durable.
- Per proposar, i mentre, el temps rellisca.

Aclarit l'assumpte, seguim pensant que el Pressupost Municipal de Benissa per a l'any 2013, s'ajusta, pagant els treballadors un part de les sentències judicials, més d'UN MILIO d'euros.

Sentències que fins al moment es mantenien fora de l'abast informatiu de l'oposició.

Oposició que segueix "en Babia" o silenciosa.

 

Es un anyadit de Adreu de Berdica, avui 18.12.2012 a les 19:30 hores

Del día  18.12.2012

 

Pagar sentències judicials amb retallades als treballadors.

Marejar la perdiu. Sera perdiu?

"Proposen, senyors, i jo guanye temps".

"I per descomptat no accepte ni una ni cap, perquè són inviables".

Com sempre, el representants com pardillos, entrant en el joc.

Però és clar, no hi ha més remei, els treballadors de l'Ajuntament de Benissa i el Capitul Un són els qui sufragaren quasi el 50% del pagament de sentències judicials que superen el MILIO d'euros i de les quals, creiem, es manca d'informació detallada i possibles responsabilitats.

L'oposició, sembla que desconeix o calla l'assumpte. Que és açò d'una sentència obligant a l'Ajuntament al pagament d'una quantitat aproximada a 800.000 euros?. Algú pot dir que gran crim s'ha comès per a arribar pagar una quantitat tan elevada, 130,000.000 milions de pessetes.

Deia l'Alcalde que l'estalvi s'anava a dedicar a capítol social. Serà este el capítol social?.

I una altra enganyifa. Una borsa de 80.000 euros, ampliable a 100.000 euros. Paraules mullades i no creïbles. Una altra, “palabrita del xiquet Jesús”, un altre, "ja han tragat  i els enxampe a contrapeu". Que te obert?. Un apartat amb  1 euro?. Ja sabem aixo que vol dir. Que mai tindra diners.

Una nova proposta dissuasòria, a l'estil de les promeses anteriors, i anem a caure, picar, com sempre.

A la proposta de reduccion de sous i/o eliminacion de regidors-delegats i assessors, es contesta amb una bona comparació.

"Estem igual o amb menys que en altres poblacions semblants".

Bon argument, si senyor.

Quan els representants li plantegen reivindicacions, concordes i semblants als de municipis semblants, eixe argument mai no li valia. Ara per a ell, sí.

Té un excés de politics xuclant. Reconega que és així, però que els ha de tenir cebats.

L´amortització de places vacants. Una altra proposta amb incompliment de paraula. Encara no fa deu dies ja hem vist un cas, un expersonal de confiança, que per a mes "inri" te dit que no fara mai oposicions, contractat a la carta, ocupant una jubilació.

Per favor, home. Som tontos?.

Fa gens érem el poble més sanejat del món mundial. Ara per a complir, suposadament, amb les ordres dels quals han demostrat ser uns excel·lents gestors, els de Valencia, del capítol de personal de l'Ajuntament de Benissa cal recaptar 600.000 euros.

Les propostes de ahorro, eren, algunes, cumplibles i sense dubte viables. Altra cosa es que tinga ordes que cumplir.

Fa gens, cada Nadal, l'orgull de l'Alcalde era tal i expressat amb tal èmfasi, que alguns li l'arribaven a creure.

Dis-me que presumeixes i sabré de què manques.

Esperem que aquet Nadal vinga a dir que bons que som.

Esperem que per una vegada, el FRONTISSA siga conseqüent i no recolze al senyor Diputat. Però ja sabem que cadascun és presoner de les seues paraules, acords i interessos.

Encara hi ha qui creu que quan un dóna la seua paraula, l'ha de complir. Però avui dia, ningú té paraula, i qui navega en política la perd el dia que jura o promet servir als qui li van donar la confiança.

La virtut de complir la paraula donada, segellada amb un encaix de mans, eixa és de uns temps mes honrats.

Ara àdhuc amb signatures, vots a favor i paraules rimbombants, dins d'un discurs buit, la “paraula d'home”, que deien abans i la signatura, no val res.

La voluntat general dels nostres alcaldes pel que fa al personal, va anar diametralment oposada a les paraules expressada.

En l'actualitat és una burla a la bona voluntat.

El compliment de l'acordat ha sigut calcigat, les taules tècniques i les taules de negociació, si s'han convocat, han servit en quasi totes les ocasions per a imposar descaradament el no negociable. Quan s'ha vist que podia haver-hi conat d'incendi, s'ha donat una mica de corda, i com no, cada vegada els representants han picat.

Si rellegim els pensaments des del balcó delaplaçadelportal, veurem que el resultat és exactament el previst. Sempre va anar així.

Algú va creure mai que les paraules d'agraïment eren vertaderes?.

A porta tancada, senyors, moltes falòrnies.

I el més trist és que després hi ha una màniga molt ampla. Encara que amb informes en contra signats pel tecnics, es paguen, retornen, perdonen ….. quantitats que, descaradament superen amb escreix el que regateja als seus admirats treballadors.

És el que hi ha. Ningun criteri. Poca paraula i prepotencia. La prepotencia congenita del politic apoltronat, sabut i infalible.

Les noticies llegides:

BenissaDigital. "El Partit Popular de Benissa aposta per la continuïtat de l'equip i solament es renova el la figura del President".

-  Falta dir: "Figura que feia nosa i calia botar, ara ja els que queden estan tots controlats".
-  La noticia es fa vella, perque als dos dies diu:

BenissaDigtal. "Roselló proposava a l'assemblea present com a nou Secretari General a la persona d'Arturo Poquet, qui d'aquesta manera passa a ocupar el nou càrrec".

- Josele a la rue. La continuïtat, indubtable, encara que amb un toc cap a la dreta. Solament cal veure la foto. Hi ha algun membre, rescatat de la història, que va ser candidat a l´alcaldia, de mal record per les seues formes xulesques i autoritaries. Vaja fitxatge.

BenissaDigital. "Els ajuntaments de Teulada i Benissa compartiran a partir del pròxim any al funcionari, Simeón García, que ocupa el lloc de Secretari General amb l'objecte de conjuminar esforços i compartir despeses entre les dues Administracions".

-  Llavors, durant dos o tres anys, en qualitat que estava el funcionari?. És que es regularitza alguna situació no d´acord amb la legalitat?. De la notícia es desprèn que la nova situació és beneficiosa per a tots dos ajuntaments. Perjudica al funcionari?. No?. Doncs no s'entén. Tots guanyen?. Llavors açò no és notícia, és propaganada. I si qui guanyen són els ajuntaments de Teulada-Moraira-Benissa, com han esperat tant amb una despesa tan elevada?. En fi, inexplicable.

Hi ha tant que aclarir. Qui ho fara?.

Marejar la perdiu. Concejal que diu que si, jo dic no.

Des del balcó delaplaçadelportal

L´Ajuntament de Teulada-Moraira-Benissa

Que gemecs o que lladrucs. Ja ni diferencie, este m'ha encolomat els gossos i s'ha quedat amb les "titis" de la Venta del Pla.

Des de açi no se diferenciar.

Que semaneta toledana. Però jo, ferm.  Estos pagen els 600.000 euros i "seanseacabo".

Ara amb la creilla calenta qu´els ha donat, i ells han picat per a que em facen una proposta, em lliure uns dies del sanbenito.


Qui amb xiquets es fica al llit, cagat s'alça. Que veritat.  Este xiquet del Front de Joventuts comprometense a pagar l'extra. Però, però, em voldran tornar ximple. Fins als meus es posen blanets prometent el que a mi no em dóna-la realisima gana.

L´Ajuntament pedaneo de Benissa

I, mecachis en la mar !!!. Un altre que tal. Quin pallasso.

Es podria haver esperat una estona. I damunt els provoca. Aquest Torbeta!.

Quina Taula de Negociació. Joer!.

Faltava el Miquel i un sermó.

Peró encara sort que tinc uns reflexos de caragol i he donat la meua paraula que escoltaré una contra-proposta a la meua decisió sobre els ajustos en personal. Ja, jo  ja ho tinc clar. Eixa és la consigna, i jo del test no m'isc. Com no em costa a mi res, en donar-los una mica de sabó, tots contents i de moment es creuen el conte. Els distrac amb la proposta, i ja després veuré…hem arribat tard. Es va transcriure malament. O simplement diré que no m'acorde.

Els CSI de Fabra

- Xicona !!!. Truca-li al sergent del CSI.
- Horatio al telefon.
- Horatio?. Mira, tinc als de la policia revolucionats. Caceroladas, cançons, xiulades, concentracions, campartes …
- Ja he parlat amb ells, els vaig estrènyer les rosques.
- Jo crec que hauries d'avisar al subdelegat. Als Mikelets, als Geos, als de la Guàrdia Real. Cal donar-los fort.

La farmacia de Rita

- Tranquil, tot ho tinc controlat. Tinc gent de paisà, en les teulades, en els embornals. No s'escapa ningú. Tots fitxats.
 Els he avisat de l'aplicació de la nova Llei de vagos i maleantes de Gallardonis. que esta desenvolupada per l'ordre “No es moga del graó que li pot caure un escamot”. El preàmbul ho diu tot: Ni parle, ni trasnuite, ni opine, no es queixe, no pose en dubte la intel·ligència dels seus representants polítics. No deixe de votar-los per a tota la vida perquè ells des dels seus càrrecs, com a peleles callen per por d'un càstig.
- Al mi m'agrada eixa Llei, posa les coses en el seu lloc, disciplina i ordre. Encara que anomenarar-nos peleles als que acatem el que les direccions dels nostres partits ordenen, és una mica fort. Crec que el redactor seria un funcionari cabrejat. I els de el partits que repassen els textos, eixos no sabran que és pelele.

No esta mal ...

Que novetat d´imatge done amb les joioses ulleres partides de forense del CSI. Me les vaig comprar i semblava tan completa i còmoda, i ara. Ara no peguen amb aquesta protesta i jo eixint per ací. Quan arrugue el nas, tic que no puc evitar, cada vegada m'assemble mes al Stif.

Ma que son desagraïts.

No tenen prou amb eixos sous. Jo si no puc, m'ajuste als meus chiquitantos mil i no em queixe.

Va !. Respira profund.

Al mi no m'han d'acoquinar. Tinc ja suficients taules per a capejar aquest temporal. Tenen les de perdre. És una llumbrera el que va pensar primer a fotre'ls la paga extra. Qui cara al Nadal amb les despeses que hi ha es posa a perdre mes diners?. Sense paga extra, sense complements de productivitat …

Ara que pense, vaja engany, com van engolir.

Va ser el complement de productivitat un concepte de la RPT que va servir per a ajustar uns sous amb uns altres.

Van engolir, amb el llest que es creia algu. Però com sempre, “camine jo calent, riga's la gent”
I si es posen ximples, cride a Mini-jo i que els bastonege.

Un, dos, tres, quatre, cinc .... estan tots senyor.

- Luzbel!. Controla'm qui són els més bulleros.
- És que tinc prova de vestit de moros.
- Res. Perquè et pague mig alliberament?.
- A les teues ordens senyor delaplaçadelportal.
- Menys rechifles. Ja hauré de traure el meu geni.
  Acollonat estic, però tinc que dissimular i fer el gallito. Ai!. Quant trobe a faltar a Josele.

Que temps m'han tocat viure, senyor, cues de racionament en la farmàcia, cues arreplegant la "sopa bova" de Caritas, xiulets i flautes de cercavila dels policies, insubordinacio i peticions de rebaixa de sou i eliminacion d'alguns dels meus guiñolets ... estan pirats.

DON JOSÉ

 Uy!. Mira. Quina festa sera demá?. Volteig general de campanes?. El Senyor Retor DON JOSÉ tambe es manifestara?. Clar, li han llevat la paga extra.

Que quadro, Benissa, autentic retrato any 1940. I jo Secretari General del Gloriós Moviment Nacional, amb tota l'autoritat conferida. Veuriem quin gall em cantava a mi.

Estic que m'isc de mi. Crec que em vaig una estona a platicar, planejar la seguretat i l'ordre amb el Sergent del CSI i DON JOSÉ i la seua sotana tan negra i abotonada. Reunits com abans, com ha de ser: l'església, l'exercit i el poder politic monolitic i ferreo.


Viva Hondures!. ai! no, aquest Trillo.
Viva Teulada-Moraira-Benissa!.
Arriba Espanya!.

 

Casi mes gent per una perrera que contra la violencia.  Tambe habiliten euros contra la violencia?.

Al final, com tots. La paraula i la signatura no valen res.

Contundent i coincident amb l'opinió expressada per delaplaçadelportal, el comunicat dels sindicats de l'Ajuntament de Benissa.

Greu és l'oblit de l'Alcalde.


L'Alcalde, no és la primera vegada que s'oblida que hi ha una Taula General de Negociació. Tampoc és la primera vegada que s'acorda d'ella per als seus interessos. És increïble que s'oblide de reunir òrgans constituïts, reconegudes les seues funcions legalment i per ell acceptats.

Sap molt bé que els treballadors de l'Ajuntament de Benissa, en cap moment del seu mandat han aconseguit, ni pel folre, igualar o equiparar les seues retribucions a altres ajuntaments de la seua mateixa categoria i població. Efectivament les 35 hores i mitja, van anar a canvi de la renúncia als endarreriments pendents i compromesos mitjançant paraula i per escrit. Ara oblida la suma econòmica estalviada per aquella renúncia fins al dia d´avui.

Insistim que no dubtem que es poguera fer una redistribució del personal més d'acord amb la situació actual.

Les redistribucions han sigut mínimes i de cara a controlar voluntats en certs departaments.

No compartim l'exigència dels sindicats demanant la dimissió del Regidor de Personal.

No. Per a què?. Si no es per a estalvia-li a l'Ajuntament una càrrega de 37.000 euros i annexos.

A veure. Els regidors amb dedicació. Són uns quants.

- El frontissa solament serveix i és necessari per a aguantar-li la poltrona. El xec de diputat. El cotxe oficial. I el xofer. A més d'unes altres que el apoltronat sabrà i que són del tot prescindibles. Fins a la mateixa figura de Diputat Provincial.

No ha fet gens més que mediatizar a qui suposadament recolza.


El frontissa té un assessor/a de ocupació i contractació. Perquè c-ñ- té l´Ajutament un departament de Personal, amb un regidor alliberat i  super- pagat, una tècnic de personal i dues administratives?. I a més, necessita contractar a Orihuel, Lluch i etc, perquè faça, no se sap què, per 18.000 euros.

No és ja descarat aquest lloc asesoril?. Que assessora?. No hi ha un departament de Contractació?. Que contracta?. Esdeveniments. Lloguers …, com és el seu nivell de productividad?. Que li aporta aquest Ajuntament?.

Resposta: Una despesa no justificada, en cap concepte.

- Regidor d'urbanisme. Urbanisme?. Ara va sol l'urbanisme. I si alguna cosa cal decidir, és del tot clar qui bat la sopa.

Resposta: Una despesa engruixada en llaures al control de l'equip de govern. Regidor alimentat, regidor domesticat.


- Regidor de Personal i Joventut?. Voldríem veure el seu currículum per a avaluar la seua aptitud en matèria de personal i joventut i la seua productivitat. Millor no. Guarden els papers.

Resposta: Una despesa engruixada, i clarament domesticadora.

- Regidor de Participació ciutadana. Felicitem a qui bat la sopa. Ho felicitem, perquè autoritza que cada dia ens sorprenguen amb propostes modernes i acientíficas. Entenem que seran gratis, pel sols fet d'ajudar a difondre-les. No hi ha programacions millors, anem a l'exòtic.

 

Resposta: Adomesticament 17.000 euros.

No anem ha seguir…

L'Alcalde de Benissa, tan orgullós dels seus treballadors, els castiga, participant en la mediocritat política regnant, perquè manca de  personalitat i pes per a recuperar la inversió injusta efectuada en l'IES Josep Iborra. Acabar amb la vergonyosa compra de suport incondicional dels seus regidors a força d'un sou i de plegar-se als capritxos i exigències del frontissa. Sacrificar acords, paraula donada, etc. I amb aqueix  inconfesable i inconcretat  augment de la despesa social, es convertirà en l'exemple d'Ajuntament benefactor.


Senyor, aquesta sucursal de Benissa, no té per què seguir els passos de la central teuladina, pot millorar, sí, però:

Sacrifique allò que no serveix per al bé dels seus ciutadans, i mantinga i valore aquells que durant anys van servir i serveixen al poble de Benissa, i no són precisament polítics.

No disfresse tot perquè siga el capitule de personal el gran problema, i que la seua proverbial solució semble que és pel ben i la salvació de Benissa,

Tots sabem que si per vostès fora, l'Ajuntament de Benissa seria pura fallida.

Censura, brossa i mantra.

Des del balcó delaplaçadelportal

Censura, brossa i mantra.

       -          Ah !!. Cap de Joventuts. Et presente el nou fitxatge que ens envien des de la central. estava presentan-lo als departaments.  Encara sort que la tutela de Teulada és compromesa, si no estariem en el caos.

       -          Tant de gust.

       -          Volia dirte que açò no pot ser. Tot el personal consumint Internet i sense produir.

      -           Sí, ja li he donat ordres a l'Informàtic que “cape” el blog delaplaçadelportal.

      -          Home !!!. Ja esta bé. Que els meus pensaments siguen públics i que aquesta caterva de “rotjos”, es passen el dia comentant i recoxinejánse dels meus pensaments íntims.

    -          Doncs ara ja esta, “capada”.

      -          Mira. Jo crec que el millor és llevar-los l'Internet. I l´ordinador.  I, i, i ….. ia ia o. 

      -           Hi ha alguns enllaços amb els quals hem de treballar.

      -           Ves mirant com podem carregar-nos aqueix blog. Els podríem donar una subvenció i que es dedicara a repartir-nos  encens. Que et sembla?.

La seu

      -           Val, jo faré algun esbrinament i veiem.

      -           Antecedents hi ha, i mengen en la nostra mà.

     Aquests Andreus  i Tolos ja s'estan passant. Un blog còmic, però a costa de revelar els meus íntims pensaments i desitjos. El que no entenc  és, com arriben a trepar el meu cervell i plasmar exactament el que a cada momento  estic pensant i ningú mes que jo sap. I clar com sóc previsible, i sempre mantinc el meu criteri. Per aixo.

-          Puedo pasarrrrrrr, señor.

Ara faltava “Torbeta” “el manos tijeras” per a amargar-me el dia. Ho contractem per a fer el paripé, i s'ha portat un bon pessic I ara vorem com surt l´invent. Tremole.

- Ja tinc l'informe
- Supose que la conclusió coincidirà amb el meu desig.
- Clar. En la meua assessoria treballem a la seua volumtad. Gens és original, tot a gust de consumidor
- Val doncs ves en bona hora. Ho repasse i si tinc algun dubte et cride.

A veure. Bé, el personal de confiança, a casa. Alguns funcionaris a casa. 

Ull amb les borses

Aprofitarem i fare  neteja.

Dels regidors delegats millor no rebaixem. El cantant principal necessita d'aqueix cor. Encara que el cor canta menys.

En açò ultim aquet  es l´informe d'un pilota, hauria de llevar alguna delegació concejeril, però aquest  no diu res i en fa creure que fan falta  els mateixos que abans de la crisi.

Vaig a enviar primer als de confiança a la seua casa, així quan després diga la llista dels funcionaris que es van, no tindran arguments.

Dosaré, dosaré.

Tot el fem?. Hi ha molt !. No cap tot.

Entremig, notícies bones.  No puge la taxa de recollida de brossa. La veritat és que era una de les mes altes de la Comunitat, si no del mon mundial.  Li he tret suc jo a aqueixa taxa durant uns anys.

Ja, ja sé que no pot ser així. Però qui s´entera?.

Repetire com un mantra la frase  " Però qui s´entera?", per a meditar la meua próxima actuació.

Quina vista tinc des d´este balcó delaplaçadelportal !.

Des del balcó delaplaçadelporta. David i Goliat i altres hipocrites.

El poble

Xe quin fum fa!,


Sera foc?. No, en pareix que  fa olor de banya cremada. Fa olor a paisà en els jutjats “Gurtelianos”.


A sí.  Será el meu molt benvolgut amic de l'ànima, al que vull un ou com Paco al Bigotes, al benefactor i gran conseguidor de no res per a Benissa. Quina llastima de xiquet, entre galletes i magdalenes, bigots i corretjes. Be. Millor buscare un altra ombra.


Xe!. Que frescorilla que fa. Ja es nota que ha plogut.

El meu palacio

Aparque ací. No sé que passa que sempre esta ocupat l'aparcament reservat a les nostres eminències. Clar que, som més de quatre xuclant del pot, i sent així, l'últim es queda sense aparcament.


- Bon dia!.
- Bon dia!.
- Crida al cap i que multe i es porte a tota aqueixa morralla ací aparcada. Mecachis!.


Cada vegada que entre en la meua Casa Consistorial em sent segur. Però alguna cosa caldrà fer, els meus estan nerviosos i vénen preguntant si preparen les “campartes”. La veritat és que em fa vergonya recolzar i denunciar l'assetjament que reben els “Gurtelianos”, i ara faltava que el meu millor amic també forme part de la llista.

Ei!!!. Ei!!!. Bou

Des que vaig recolzar a Paco, resulta que no he encertat a acostar-me als intaxables. Hauré de millorar l'encert, sinó em veig recolzant alguna malifeta d'un imitador del Lute o del Dioni.


 I ara em nomenen Secretari de Acció Electoral, sera que em volen?. Ara que faig jo?. Supose que els resultats bons seran una bona llançadora, a per el Ministeri Definidor d'Accions i Contradiccion.

Vaig a veure si marege avui la perdiu, l'Alberto no té manxa, a Madrid no recolzen cap proposta d'aquesta Comunitat, anem capa caiguda, açò no és Galícia.

Ei. Ei. Bou. Altra volta

- A veure xicona!. Crida al del Front de Joventuts.
- Esta presentant el curs, “Com pujar una sargantana al campanar”, que segons diu és una passada per al desenvolupament mental i físic del personal.
- Justament al campanar!. Aquest xiquet, sempre amb idees tan innovadores. Quin futur!.


Amb aquesta altra secretària, a veure si és una mica mes estirada i morruda i no és tan confiansuda amb tots.

Tornant al Front de Joventuts, açò d'acaparar amb personal de confiança el Casal, que gran idea!. Cal tenir a la joventut entretinguda, aquests del Bloc ja ens estaven guanyant la partida.Unes Barbi´s i uns Kent´s i a jugar a metges.

- Xicona!. Recorda'm que li diga que repasse la història i tècniques del Front de Joventuts.

Ei !!!. Ei!!!. Bou. I un altra

Que bé, tots ballant al són del "tatá tatá tatá" i tenim guanyada la poltrona delaplaçadelportal. Jo crec que la creu la substituiré per una estàtua ecuestre. No, de Ripolles no, és molt exagerat. De Fernando Botero?. No, em farà gros. De Richard Serra que treballa amb grans peces d'acer tallen, una cara d'acer, com jo. I a més un dels millors escultors vius.

Una fot

------------------------------------
. Um!. Que finestral més hafalagador. La creu als meus peus, futur enquadrament de la meua figura de prócer sense igual.

------------------------------------
Que content estic amb els meus adjunts. Uns pardillos controlables. El del Front de Juventuts, el de les Obres del Valle de los Ladrillos, i la de la Sección Femenina, ....
   
- Es pot?.
- Hola reina. Que passa?.
- Que he pensat que podríem fer unes xarrades sobre “El somiar conscient amb els angelets del Consell i els seus inconscients”, que des de les nostres oficines centrals de Teulada ens recomane.

Un altra foto

- I qui parlara?. El coneixem?.
-  No se, crec que li diuen Monica Oltra.
- Molt bé. Excel·lent idea. Açò de ser la sucursal de Teulada- Moraira, ens lleva un munt d'energia. Paguem, però no necessite ànimes pensants. Eiiiiiiiiiii  !!!!!. Para el carro. Eixa es del Bloc.
-  Hay, no sé. Pel telefon no conec a ningu.
-  A vore si t´enteres. Vullc pujar a la gloria i no acabar estrellat.
-  A la gloria i honor. Sí senyor.
- Bé. Tranquil·la, tu no et preocupes, segueix així. Foto i riseta. Cartell i premsa. El cas és eixir en la premsa del Moviment tots els dies.
------------------------------------------

Un altra mes

- La premsa.
- Que diu avui?.
- Als del PSOE, que no fas res per la variant.

No pot ser. La variant, la variant. Quins són aquests del PSOE, ara volen donar-me per la variant.

Per descomptat, no se per on tirar amb la variant. Ni cas per cap costat. Ja no se com dir-li-ho al vicepresident, que des que deixá Teulada, ni mú. Ni al "mandacojones" del Trillo. Tenen raó aquests del PSOE, ara, igual com abans, gens, ni cas. El seu Zapatero i compañia ho van paralitzar, ells són els culpables. Ara que?. Que volen que els meus ho acaben. Açò voldria jo. Però aqui jo ni pinte una fava. Solament em queda acusar-los de la culpa a ells. Dir-los hipocrites i a una altra cosa papallona. Variant, ja. Ja,ja.

Bé. Vaig a repassar un ratet la història.

Segur que si faig memòria la variant és una reivindicació dels temps gloriosos del mandat del PP a Benissa, o si no de quant Franco era cabo.

A vore, a vore. No. No pot ser. Espere que no.

Isidoro?.

Sense pols. Sense vergonya.

El 16 d'agost de 1898, Francisco Silvela, historiador, advocat i polític, escrivia en “El Temps” de Madrid el seu celebre, SENSE POLS.

L'articul ho va escriure Francisco Silvela, arran de la pèrdua total dels territoris d'Amèrica, en el que es va venir anomenar, “el desastre del 98”. Transcrivim unes frases d'aquest article, escrit fa 114 anys, i que podria aplicar-se a la situació de desastre actual.

             "Homes Il·lustres, fins a quan sereu
de cor dur? Per què estimeu
la vanitat i aneu després de la mentida?."
(Isaías. Salm IV )

"Volguérem sentir aqueixes o semblants paraules brollant dels llavis del poble; però no se sent gens: no es percep agitació en els esperits, ni moviment en les gents.

Els doctors de la política i els facultatius de capçalera estudiaran, sens dubte, el mal: discorreran sobre els seus orígens, la seua classificació i els seus remeis; però el més alié a la ciència que preste alguna atenció a assumptes públics observa aquest singular estat d'Espanya: on se vullga que es pose el tacte, no es troba el pols.

Monàrquics, republicans, conservadors, liberals, tots els que tinguen algun interès en què aquest cos nacional viva, és força s'alarmen i preocupen amb tal succés.

Parlaven amb eloqüència els oradors en les càmeres de sacrificar l'última pesseta i vessar la postrer gota de sang... dels altres; obsequiaven els Ajuntaments als soldats, que saludaven i marxaven submissos, portant a la memòria l'Au César dels gladiadores romans: sonava la Marxa de Cádi ; aplaudia la premsa, i el país, inert, deixava fer.

Que contemplen tal i tan notori estrall els estranys amb indiferència, i que ho assenyalen i ho facen constar els que pogueren ser hereus del nostre patrimoni amb delectació poc dissimulada, s'explica: però els que tenen per ofici i ministeri l'adreça de l'estat no compliran els seus més elementals deures si no acudeixen amb constrenyiment i amb energia al remei, procurant atallar el dany amb el total canvi del règim que ha portat a tal estat l'esperit públic.

Cal deixar la mentida i desposarse amb la veritat; cal abandonar les vanitats i subjectar-se a la realitat, reconstituint tots els organismes de la vida nacional sobre els fonaments, modests, però ferms, que els nostres mitjans ens consenteixen, no sobre les formes  buides d'un convencionalisme que, com a ningú enganya, a tots desalienta i burla.

L'efecte inevitable del menyspreu d'un país respecte del seu Poder central és el mateix que en tots els cossos vius produeix l'anèmia i la decadència de la força cerebral: primer, l'atonia, i després, la disgregació i la mort.

Si prompte no es canvia radicalment de rumb, el risc és infinitament major, pel mateix que és més profund´ i de remei impossible, si s'acudeix tart; el risc és el total crebant dels vincles nacionals i la condemnació, per nosaltres mateixos, de la nostra destinació com a poble europeu i després de la pròpia condemnació, clar és que no es farà esperar qui en el seu profit i en el nostre dany l'execute".

Igualica, igualica que la situacio de la defuntica Espanya actual.

Politics ignorants i funcionaris escarnits.

 Contra la baixada salarial i l'increment de jornada en la funció pública.

Francisco Bastida, Catedratic de Dret Constitucional.

Amb el funcionariat està succeint el mateix que amb la crisi econòmica. Les víctimes són presentades com a culpables i els autèntics culpables es valen del seu poder per a desviar responsabilitats, ficant-los mà a la butxaca i a l'horari laboral d'els qui inútilment proclamen la seua innocència. Ací, amb l'agreujant que en ser unes víctimes selectives, persones que treballen per a l'Administració pública, la resta de la societat també les posa en el punt de mira, com a part del deute que se li ha vingut damunt i no com una part més d'els qui pateixen la crisi. La baixada salarial i l'increment de jornada dels funcionaris s'aplaudeix de manera inmisericorde, amb el satisfet somriure dels governants per veure ratificada la seua decisió.


Darrere de tot açò hi ha una ignorància supina de l'origen del funcionariat. S'enveja del seu status -i per açò es critica- l'estabilitat que ofereix en l'ocupació, la qual cosa en temps d'atur i de precarietat laboral és comprensible; però aquesta permanència té la seua raó de ser en la garantia d'independència de l'Administració respecte de qui governe a cada moment; una garantia que és clau en l'Estat de dret. En coherència, s'estableix constitucionalment la igualtat d'accés a la funció pública, conforme al mèrit i a la capacitat dels concursants. L'expressió de guanyar una plaça «en propietat» respon a la idea que al funcionari no se li pot «expropiar» o privar de la seua ocupació pública, sinó en els casos legalment previstos i mai per capritx del polític de torn. Cert que no pocs funcionaris consideren aqueixa «propietat» en termes patrimonials i no funcionals i es recolzen en ella per a un escàs rendiment laboral, a voltes amb el beneplàcit sindical; però açò és corregible mitjançant la inspecció, sense haver d'alterar aquella garantia de l'Estat de dret.


Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a créixer en el partit a força de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es fien dels funcionaris que es troben. Amb freqüència els veuen com un obstacle a les seues decisions, com a buròcrates que posen objeccions i controls legals a els qui pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i a la seua funció pública arriba a interpretar-se pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l'oposició. Per a evitar tal escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l'Administració i de les seues taules salarials; també s'ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, la qual cosa ha suscitat entre aquests un interès a alinear-se políticament per a accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d'alt càrrec. El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera clientelar d'entendre l'Administració, en si mateix una corrupció, té molt a veure amb la corrupció econòmic-política coneguda i amb la fallada en els controls per a atallar-la.
Aquests governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la funció pública, arremeten contra la tropa funcionarial, siga personal sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és comprensible que es rebaixe el sou només als funcionaris i, si el que es vol és gravar als quals tenen una ocupació, hauria de ser una mesura general per a tots els que perceben rendes pel treball siguen de font pública o privada. Amb tot, el més sagnant no és la retallada econòmica en el salari del funcionari, sinó l'insult personal a la seua dignitat. Pretendre que treballe mitja hora més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però serveix per a assenyalar-li com a persona poc productiva. Reduir els anomenats «moscosos» o dies de lliure disposició -que van nàixer en part com un complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu- no alleuja en gens a l'Administració, ja que mai s'ha contractat a una persona per a substituir a qui gaudeix d'aqueixos dies, doncs es reparteix el treball entre els companys. La mesura només serveix per a crispar i desmotivar a un personal que, a més de veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants ho estigmatitzen com una càrrega per a eixir de la crisi. Pura demagògia per a dividir als pagans. En contrast, els polítics en el poder no renuncien als seus assessors ni a cap dels seus generosos i múltiples emoluents i prebendes, que en la majoria dels casos mai tindrien ni en l'Administració ni en l'empresa privada si només es valoraren el seu mèrit i capacitat. I el greu és que no hi ha propòsit d'esmena. No s'enganyen, la crisi no ha corregit els mals hàbits; a tot estirar, els ha frenat per falta de finançament o, simplement, ha forçat a practicar-los de manera més discreta.

La mediocritat

PODREM CORREGIR AÇÒ?

UNA TRISTA REALITAT...PAIS

 

Escriu Forges:

"Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que
econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels
banquers o la prima de risc. Assumir que els nostres problemes no s'acabaran
canviant a un partit per un altre, amb una altra bateria de mesures
urgents o una vaga general. Reconèixer que el principal problema d'Espanya
no és Grècia, l'euro o la senyora Merkel. Admetre , per a tractar
de corregir-ho, que ens hem convertit en un país mediocre.

Cap país aconsegueix semblant condició de la nit al dia.
Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que
comença en l'escola i acaba en la classe dirigent. Hem creat
una cultura en la qual els mediocres són els alumnes més populars en
el col·legi, els primers a ser ascendits en l'oficina, els que més es
fan escoltar en els mitjans de comunicació i als únics que votem
en les eleccions,
sense importar el que facen.Perquè són dels nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat per
acceptar-la com l'estat natural de les coses. Les seues excepcions, quasi
sempre reduïdes a l'esport, ens serveixen per a negar l'evidència.

- Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134
minuts al dia enfront d'un televisor que mostra principalment brossa

- Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat
un president que parlara anglés o tinguera uns mínims coneixements
sobre política internacional.

- Mediocre és l'únic país del món que, en el seu sectarisme ranci, ha
aconseguit dividir fins i tot a les associacions de víctimes del terrorisme.


- Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades
en tres dècades fins a situar als seus estudiants a la cua del món
desenvolupat.

- Mediocre és un país
que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i
força als seus millors investigadors a exiliar-se per a sobreviure.

- Mediocre és un país amb una quarta part de la seua població en atur, que
no obstant açò, troba més motius per a indignar-se quan els guinyols
d'un país veí bromegen sobre els seus esportistes.

És mediocre un país on la brillantor de l'un altre provoca recel, la
creativitat és marginada -quan no robada impunement- i la
independència sancionada.

Un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional,
perseguida sense complexos per aqueixos milers de joves que cerquen ocupar la
pròxima plaça en el concurs Gran Germà, per polítics que insulten
sense aportar una idea, per caps que s'envolten de mediocres per a
dissimular la seua pròpia mediocritat, i per estudiants que ridiculitzen al
company que s'esforça.

Mediocre és un país que ha permès,
fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l'excel·lència
fins a deixar-li dues opcions: marxar-se o deixar-se engolir per la
imparable marea grisa de la mediocritat.

FORGES. 

I si l'apliquem a Benissa. Que?. 

Cosetes a retallar

HUMOR CABREJAT

El barco fa aigües. I la mediocritat que ve.

Des del balcó delaplaçadelportal

Mira per on, gràcies a Pepa, qu´esta molt activa, hem estat en “el candelabro” de les notícies dels digitals, amb:

L’exposició fotogràfica “Expressions del patrimoni” que estará a Benissa.

L’oferta formativa de l’EPA i dels cursos de Valencià de 2012/2013.

La presencia de la Directora General del Patrimoni Cultural, que visitá les obres de les cases del carrer de la Puríssima a Benissa.

I el 2 de setembre, que tindrà lloc la I Trobada “Art a la mar” al passeig ecològic.

I jo en quasi totes les fotos. Després que diguen que em rebaixe el sou.

No home, no.

Jo donant el call, i a tota hora.

Julio i agost, missa, processó, esmorzars, somriures, abraçades, falòrnies, i aguantar al pesat/s de cada partida de Benissa.

Senyor!!!, que creu. Tot per la pasta.

Xicona!!!. Apunta ...

Diga?. Queeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee?.

Qui es va?   Sefa!!!.

Sense Interventor, sense tressorera i departaments descabotats o amb regidor/a sense criteri. On anem?. A la mediocritat i al criteri volander.
------------------------------

I els 44 ancians desapareguts de la Residència de Benissa, que no apareixen. 

Han desaparegut 44 ancians de la Residència de Benissa.

        
Des del balcó delaplaçadelportal.

Mira que bé. Aquest Pepe és un as.

A Morella s'han anat, com correspon. La celebració del sexenni, bé mereix una despesa extra. Jo que mai ho seré, però si ho anara, com Alberto, tots a la muntanya a celebrar-ho. Que val aquesta fanfarronada, 30.000 euros?, (dietes, xoferes , vehicles, escortes, servei de protocol i premsa, etc, i més etc´s), açò ho pague jo. Ho paga el Consell.

No se que mania els ha entrat a tots, que les despeses els paga el poble. El poble paga els impostos. I els triats decidim on es gasten. Nosaltres som els que paguem.

Jo, que durant aquests anys he adquirit una experiència, cada dia més refinada i d'acord amb els temps, crec que l'oposició és açò, oposició a tot. Populisme. Ganes de fer la contra. No deixar fer als quals tenim la ment clara i idees rectes.

Els grans partits i els dirigents com jo, amb l'experiència i la solera que tenim som els únics que encertem el que el poble vol. L'un altre, és demagògia i més demagògia. I com són una colla de mal treballa, doncs donen als altres.

I com sempre, que capacitat tinc de torejar la situació. I que capots em presten alguns. L'altre dia pensava, quan mirava per la balconada.

- L'Asil de Bellita. Que gran finca. El pla Bellita. Que pilotada. Veurem si tornen els bons temps.

Ai!. L'asil. Quin embolado. Encara sort que, influències i amenaces vetlades, van tancar més d'un bec.

Quin “merder” que no hi havia en el joiós asil.  Ja ni s'acorden que em comprometi a a donar informacio de l'assumpte i de justificar despeses.

Les despeses, ba!, açò no és res, açò ho pague jo. Bé, jo …, signaria el frontissa. Va dir que ho pagaria la Residència, no se jo. Ah! Que amb l'assessoria permanent i pròxima que té, segur. L'assessoria d'inversió i ocupació. Gran centre que irradia idees, les quals justifiquen aquesta magna inversió.

Seguiment, la veritat és que no he fet, però segur que ho estaran fent bé. I ara ho faran millor. Amb el pessic que els ha donat el Consell de 256.200  euros, ja podrem fer alguna reunió del Patronat i de pas la mariscada (*pardon), reunió consegüent i protocol·lària.

A veure si m'acorde.

-  Xicona!. Apunta que a la mariscada de l'Asil. Ai!, no. Tú, calla, calla. A la (pardon) reunió del Patronat de l'Asil, convidem a l'il·lustre cronista.

És un rar, però, que bon capot ens va tirar el Senyor de la Impassible Figura, en la “crisi de la merda per tots costats de l'Asil”. M'agradá, sobretot, que ell no sentia l'olor típica a “rosa de neteja”. Que ben allò dels del dit al cel. Senyor, li admire. Té un halo que para mi que ho vull en herència. I com és l'alegria de l'horta i ho vol tothom, doncs.

Hauré d'aclarir el dia de la mariscada (pardon), de la reunió, si també fem una reducció simbòlica de les dietes d'assistència, o ho deixem passar.

- Xicona, apunta. Recordar de preguntar, que de retallades de dietes gens.

Ja no m'aclarisc, veuré que han fet aquests. Quan la inaugurem al juliol de 2004, la capacitat de la nova residència era de 95 places més 90 places de centre de dia. Ara gestionen 20 places.
No ho entenc.

 Jo sense assabentar-me, ara són 20 places i al gener, quan el de el “merder”, eren 64 les que tènia el centre, una infermera i sense metge  ni fisioterapeuta.

Senyor, que habran fet amb els 44 residents.

No se, però vinga de posar milions i resulta que eren 185 els ciutadans que es podrien atendre i ens hem quedat en 20.

O açò esta mal explicat, o en aquesta Residència de la qual sóc Patró, sóc l'ultime a assabentar-me.

O m'ho habran dit, i jo com vaig amb moto amb sidecar, ni m'he assabentat.

El dia de la mariscada (pardon) de la reunio em van a oir.

Doncs bo sóc jo.

Uy!. Que tènia que veure si compre o no compre el bancal. Xe!. Que cap.

Enviat per Andreu de Berdica, des de Carabobo (Venezuela).