Don Manuel i la contrapropaganda.

Tots aquells que ja tenim una certa edat, que tenim una miqueta de "memòria històrica" del nostre temps, podem saber que certes coses que ens han volgut vendre sobre certs demòcrates de tota la vida no sempre han estat certes, es possible però, que tanta contrapropaganda ens haja esborrat de la ment certs detalls, ací teniu cinc cançons per a recordar el que ha significat per a Espanya "Don Manuel", com diu Juan Jose Millas: miembro de banda terrorista asesina enterrado con todos los honores mientras que a

Garzón...

   A la memòria de:

   1. JULIAN GRIMAU, sentència d'afusellament, sols pel fet de ser "comunista" signada per el Ministre de Propaganda de Franco Manuel Fraga.

   2. ENRIQUE RUANO, estudiant assassinat en ser llançat per la finestra per la policia franquista ,  fets justificats pel Ministre de Propaganda de Franco, Manuel Fraga.

   3. SALVADOR PUIG ANTICH, militant anarquista, assassin al"garrote vil", fet justificat per el "liberal" embaixador de Franco en Londres.

   4. MEMBRES ACUSATS DE SER D'ETA I EL FRAP. Darrers afusellaments abans de la mort de Franco, mentres tot el planeta protestava pels fets, els seguia justificant-los com a "liberal"embaixador de Franco en Londres. Per cert, en aquells temps al FRAP pertanyia molta gent, com l'actual diputa del PP i ex-conseller Rafael Blasco.

5. FETS DE VITÒRIA, 5 treballadors morts, 150 ferits de bala. D. Manuel era ministre "de la Governació" o siga, responsable de la policia, en el govern d'Arias Navarro, aquell que plorava a llàgrima viva anunciat la mort de Franco i després va voler ser, sense èxit, eren altres temps no com  que no s'oblida, senador pel PP de Madrid.

Esperem que us agraden les cançons.

                     http://www.rebelion.org/noticia.php?id=143256

Inocente

L´orgull de una gran nació. 
 Posem-nos en peu i cantem orgullosos.

I als acusadors, la penitència és, cantar esta oració.

 

Un himne per als que rebem. Amb gust.

La nova canço valenciana.

Veriueu-ho tot xe!.

Un altre (5)

Un altre mes (6)

  

I un altre (7)

al Brasil que diuen?. Pareix que tots, es fan igualets. Que diu? CABRONES?.

Juí a Garzón. Tercer dia de un país envejos, covard i desagrait.

Garzón reivindica la seua innocència en el Suprem amb el respatler de la fiscalía

Els advocats de Gürtel li acusen de ser el “Gran Germà” que tot ho veu.

El ministeri públic veu justificades les escoltes els advocats en la presó.

Julio M. Lázaro Madrid  19 ENE 2012

Se li ha titlat moltes vegades d'exibicionista

Amb la veu trenca, el jutge Baltasar Garzón va dedicar ahir els que poden ser els deu últims minuts de la seua trajectòria de 23 anys com a jutge central número 5 de l'Audiència Nacional a reivindicar la seua innocència en l'al·legat final després de tres dies de juí. El jutge que va abanderar la jurisdicció universal en la seua persecució de les dictadures iberoamericanes, que va dinamitzar la lluita contra el narcotràfic, va combatre la guerra bruta i va contribuir a la derrota d'ETA, segons compartix tot el món judicial, encara va haver de desmentir una acusació de què li intenten inhabilitar per haver-los gravat en la presó. Inhabilitació que és urgent i necessària perquè no torne a l'Audiència i se li ocórrega imputar a Busch, Blair i Aznar per genocidi a Iraq.

Correa i Bigotes a la boda de l'Aznar, el Gurtel en ple. Molt amics del president del govern de llavors.

Els seus acusadors, els advocats dels capitostos de la xarxa corrupta Gürtel, van sostindre que el jutge va actuar mogut per “la raó d'Estat, que és l'excusa dels tirans”, al contrari que els seus defesos que segurament actuen per raó pròpia, que és la de robar i saquejar a l'estat . “L'única raó d'Estat que entenc és la raó democràtica dels ciutadans”, va replicar Garzón. El jutge es va defendre fins al final sense poder evitar que el seu al·legat final estiguera impregnat pel remor de la derrota. Després de llevar-se la toga per segona vegada per a ocupar la banqueta, va fer ús del seu torn de paraula: “Serà l'última vegada que puga fer-ho davant d'un tribunal de justícia, espanyol en este cas”, va assenyalar. Sí, esta segur el SENYOR JUTGE, perquè ja esta condemnat. Massa mediocres i covards entre els seus companys, amb ajustos de comptes pendents.

El magistrat va assumir “totes i cada una” de les seues decisions com a primer instructor del cas Gürtel, que van ser “preses reflexivament en compliment de la més estricta legalitat”. Abans de concloure, el jutge va rebre un altre correctiu per citar una frase de Willy Brandt: “Obrir la porta a la primera injustícia és obrir la porta a totes les que li seguixen”.

Amb l'al·legat de Garzón va concloure el juí seguit contra ell per suposats delictes de prevaricació i contra les garanties fonamentals, pel que s'enfronta a penes d'entre 10 i 17 anys d'inhabilitació, que comporten l'expulsió de la judicatura.    Llavors guanyara la caverna, caverna a on anem abocats tots, per covards.                                          

Dimarts que ve tornarà a assentar-se en la banqueta per a fer front al seu segon juí, en esta ocasió per haver investigat els crims del franquisme. Molts fills d'aquells a què calia investigar, s'assenten hui en les banquetes del Congrés dels Diputats. Que no faran per desfer-se d'algú que els bufa derrere de l'orella i potser pose a lluir malifetes de més d'un pare d'algun pare de la pàtria.

La sessió d'ahir va estar dedicada als informes finals dels tres advocats de l'acusació, els dos fiscals del Tribunal Suprem i el del defensor del jutge, Francisco Baena Bocanegra. Baena, un veterà advocat sevillà, va centrar la seua intervenció en la “falta de qualitat de la llei” que ha propiciat diverses interpretacions sobre la intervenció de les comunicacions en centres penitenciaris. “No podem acusar a un jutge de prevaricador per prendre mesures per a evitar un dels delictes més greus que hi ha, i més en esta situació de crisi”, va assenyalar en al·lusió al blanqueig de capitals per la trama Gürtel. “No hi ha hagut un sol principi de prova, cap de les acusacions ens ha donat un sol exemple d'utilització espúria d'eixes conversacions”, va clamar l'advocat. I va concloure: “Garzón podrà ser com vullga, però és un bon jutge en el sentit de la paraula”.

Objectiu: Garzón desarticulat, jutges rectes acovardits, Congrés dels Diputats copat, Bancs apuntalats, blanqueig  de diners institucionalitzats, saqueig i corrupció assegurada.

I Rita i Paco que feien, bufonades, no?

I mentres tant, Paco llegint el cas de Job, pesant qu´ell es la seua reencarnació, llagat fins a les buxaques del traje que porta de quant es va casar.

 

GARZON A LA BANQUETA

Que ha de veure tot l'assumpte de Gurtel, Camps i Garzon amb les preocupacions de delaplaçadelportal i la Marina Alta.

 Res mes i res menys, expliquen, perquè la Comunitat Valenciana esta com esta. Amés de la crisi, li afecta tota la manifasseria duta a terme des de la presidència de la Generalitat. I si esta en fallida, és amés de la crisi, per l'espoli i el "bon fer" dels amics del clan Gurtel.

 Font:   EL PAIS     Julio M. Lázaro       Madrid 17 ENE 2012 - 23:44    

Garzón: “Els advocats de Gürtel jugaven un paper bàsic en el blanqueig”
El jutge assenyala que no va ordenar gravar els lletrats sinó als presos
“Les escoltes es van fer per a evitar que es continuara delinquint”

El jutge Baltasar Garzón ha afrontat el primer dels seus juís, per haver ordenat les escoltes als implicats en la trama Gürtel, deixant una sensació d'aplom, solidesa i seguretat que van desconcertar a uns advocats acusadors a què se'ls va escapar viu. El que Garzón va deixar clar és que mai va ordenar escoltar els lletrats sinó als presos pel cas Gürtel i que alguns dels lletrats van jugar "un paper clau en el mecanisme de blanqueig de diners de la trama".

El procés al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, acusat de delictes de prevaricació i ús d'artificis de gravació amb violació de garanties constitucionals, es va iniciar en el matí de hui (17.01.2012), davant d'un tribunal de set magistrats en el Saló de Plens del Tribunal Suprem.

A la seua arribada al Palau de Justícia, Garzón va ser saludat per un grup de huit jutges i fiscals de l'Audiència Nacional que es van desplaçar expressament per a donar-li ànims. Al voltant de mig centenar de simpatitzants d'organitzacions contra els "juís de la vergonya" van acaparar la part destinada al públic. .

Garzón ho va justificar en la necessitat impedir el blanqueig de milions d'euros pels capitost de la trama, estos, els seus advocats i el jutge instructor, Alberto Jorge Barreiro, li acusen d'haver vulnerat el dret de defensa. Si és condemnat, serà expulsat de la carrera judicial.

    Les comunicacions s'intervenen per a lluitar contra el blanqueig”

 Garzón va marcar el seu territori i no va deixar cap bretxa als lletrats, a qui es va permetre alliçonar de vegades: a l'exfiscal Ignacio Peláez, el seu antic company en l'Audiència Nacional i que hui encapçala l'acusació, va arribar a clavar-li: “Estem davant d'un tribunal i les formes processals són importants".

Garzón va negar amb convicció i rotunditat que haguera vulnerat el dret de defensa dels implicats en la trama Gürtel: “ni he conegut la seua estratègia de defensa, ni m'interessava per a res”, va replicar a una pregunta de l'advocat Peláez. “Les comunicacions s'intervenen per una raó concreta i específica: la lluita contra el blanqueig de capitals i per a determinar les mecàniques d'apoderament d'eixos diners, amb els indicis que es tenien”. I va rematar: “Per a mi, el dret de defensa és tan sagrat com per a vosté”.

El jutge va relatar que, posteriorment a la gravació de les escoltes i a petició de les fiscals anticorrupció, va ordenar l'expurgació de les conversacions que afectaven l'estratègia de defensa. “Ho vaig fer per a conciliar l'obligació de perseguir el delicte amb la de protegir el dret de les parts en el procés”.

En diversos moments de l'interrogatori, Garzón va especificar: "No hi ha ni un sola diligència en què s'haja utilitzat directa ni indirectament la intervenció de les comunicacions amb els advocats”.

L'exjutge José Antonio Choclán, també antic company de Garzón en l'Audiència, va deixar la sensació d'haver-se preparat l'interrogatori molt millor que Peláez. Però Garzón es va mantindre ferm al negar que les escoltes foren per a acaparar informació sobre els sospitosos: “L'activitat principal de la trama (Gurtel) era el blanqueig de més de 20 milions d'euros que estaven deslocalitzats a Suïssa i en altres territoris, en paradisos fiscals”. La mateixa trama que li regala els trages a Camps.

    Vaig voler bloquejar els diners, no m'interessa l'estratègia de defensa”

Francisco Corretja, va substituir els advocats per altres, per a utilitzar-los per a l'acció delictiva de l'organització. “El canvi d'advocats va obeir a una estratègia de l'organització criminal perquè el moviment de diners quedara al marge i controlat”.

El seu millor moment enfront de Choclán va ser quan l'acusador li va qüestionar no haver soscavat el dret de defensa quan un informe policial parlava de coordinació entre els advocats, amb l'ocupació del pen drive amb la comptabilitat de la trama corrupta, amb els trages de Camps, la imputació de l'alcalde d'Arganda... Garzón va replicar: “lletrat, vosté no ha dit tot el que conté l'informe...”. I a continuació va acovardir amb la relació dels brokers que treballaven per a la trama corrupta, els moviments de diners a comptes fora d'Espanya, en paradisos fiscals, la creació d'una “compte espill”, etcètera. “M'agradaria saber què ha de veure un compte espill amb el dret de defensa”, va ironitzar.

A l'acusador Pablo Rodríguez Mourullo li va descol·locar de tal manera que el lletrat va acabar preguntant si no haguera sigut més pràctic “incomunicar” als capitostos de la Gürtel. Garzón es va mostrar horroritzat: “Em pareix una barbaritat”, va contestar.

El fiscal, Antolín Herrero,pregunte:

“Hi havia risc real de què el benefici de la xarxa poguera posar-se en lloc segur?” “Evidentment eixe risc existia. Si no es prenien mesures eixos fons es podien perdre”, va contestar un Garzón ja tranquil, després d'haver deixat arrere les aigües turbulentes. “Tenia vosté interés a conéixer l'estratègia de defensa?”. “Cap, perquè a l'haver aforats entre els imputats, jo perdia la competència, sí o sí”.

I eixos de la trama son els que parlen en les gravacions del jui de Camps. Vaja coincidencia. Que li deu "El Bigotes" a Paco Camps, que estan tan contents ell y la dona, per als regals?.


Es muy fuerte. Y 100 gramos de caviar. Caviar!. Cotino!. Vuiton per a Rita. Que no da nada. Un relog para la hija puta?.  Joer!.


Tot aixo i mes investigaba Garzón?.


Amb rao hi ha que fer-lo callar.

Baltasar Garzon

Quin espectacle. Camps a València i Garzón a Madrid. Que diferència, Camps relacionat amb un muntó de presumptes delinqüents i Garzón tractat com un delinqüent.

A Espanya, no  hi ha la Màfia italiana, però si que hi ha una màfia de l'enveja i l'odi. Una màfia del robatori. Una màfia d'afonar al colom i al missatger. I les persones que es diuen de bé, el poble pla, calla, mentres aquells que van servir i són perseguits es queden sols. Perquè de covards, ser, som, uns quants milions.

Els Gurteles seran jutjats, i seran o no condemnats. Ja sabem que un juí pot acabar, sorprenentment, amb una exculpació, pel fet que una "i" no tenia el punt.  Però tots sabem, que darrere de tot, hi ha, va haver-hi, diners "pa"  uns i altres, per molt seques que tinguen els de la banqueta els seus comptes corrents.

L'exculpació, inclús amb les proves davant, per un defecte mínim, no exculpa que va haver-hi delicte. Però els delinqüents, se l'apunten com blanquegant del seu full marró-caca. Són experts en açò ultim els polítics i els seus partits. Perquè coincidix, que ells, els delinqüents van ser els que, a més de lucrar-se, van lucrar al partit.

La nomina de jutges, que estan assentats en els distints olimpos de la judicatura, esta plena de mediocres i pocs valents.

D'una altra manera, podem dir que la delinqüència organitzada a Espanya, l'eradicá un jutge, Baltasar Garzón. 

Que diu voste. Que no?.

Diguem que ja mai més un jutge ha detingut, desarticulat o processat cap trama, des que a Garzón li han aplicat el "defenga's".  Seria perquè que va acabar amb tots, o ara estan i acampen a gust, perquè no hi ha jutge que s'atrevisca.

S´en passa. Provocá massa i alguns poderosos i amb diners. Altres de poder, poder d'extorquir i fer callar.

Les seues accions contra:

Les màfies gallegues.

Pinochet. Kissinger. Berlusconi. Jesus Gil. 

BBVA

ETA. 

El GAL

Investigació dels crims en la guerra civil espanyola.

Autorització del procés d'obertura de fosses comunes.

Cas Gurtel

Altres més ….

Callar la boca a algú és molt fàcil, els mètodes variats, Falcone a Itàlia va volar pels aires, Garzón a Espanya ho van volar també a altres aires.

Qui pot perdonar, a qui en un article diguera al tot poderós Aznar:

“A vegades, senyor president, em fa la sensació que davant no tenim polítics -utilitze el terme en el sentit clàssic del mateix i no en la derivació utilitarista que molts li donen ara-, sinó murs de pedra esvarosa per la humitat i l'humus pestilent dels que no tenen sentiments.”

“He comprovat com una vegada més s'imposa la llei no escrita de la submissió acrítica dels diputats del Grup Popular i, com alguns, en forma desafortunada, insultaven els actors que dignament discrepaven en silenci des de la tribuna, o llançaven improperis a l'oposició per la seua discrepància democràtica, i, sobretot, com adulaven amb el somriure i l'aplaudiment al seu líder, és a dir, a vosté; i he sentit por, un por fred, físic, palpable i dens com l'asfalt; però també he constatat com algun d'ells, a l'aplaudir i al somriure, es removia en el seu escó, sens dubte pensant en la vergonya que hauria de passar quan, a l'arribar a sa casa, haguera de mirar els seus fills, als seus pares, a la seua esposa o al seu marit i explicar-los l'inexplicable. A estos últims em dirigisc, demanant-los que expressen el que senten i que actuen en conseqüència.

No han sigut u, ni dos, ni tres, sinó desenes i desenes de militants i votants del partit que presidix, amb els que he tingut oportunitat de parlar, i en tots he trobat un rictus d'amargor per la seua posició, i una preocupació verdadera per la deriva que ha pres i que, per a ells, compartir-la frega el problema de consciència. Però, al mateix temps, i ho dic amb l'afecte que li tinc a alguns, callen en forma covard, tement les "conseqüències" de la seua discrepància davant dels seus dirigents. Per la meua part sent paüra que el seu por, el de "atapeïdes les files, robustes, marcials, les nostres esquadres va..." o el de les apel·lacions del senyor Rajoy "a l'orgull, a l'honor i les conviccions", es confonguen amb la meua por i el dels espanyols que, en defensa de la nostra pàtria, ens oposem a una guerra injusta des de la llibertat i la coherència.”  - (Sr. president  de Baltasar Garzón - EL PAÍS  -Opinió - 04-03-2003). 

Un Huevo

Comunitat Valenciana, Ruina Total.

Que passa?. Ara resulta que les herències, segons de qui siguen, són bones o millors, encara que eixa herència siga una ruïna.

Estos dies, en la premsa llegíem que el govern valencià, amb un deute de 17.500 milions d'euros, tènia dificultats per a col·locar 1.800 milions necessaris per a cobrir el deute de 1500 milions, per a cobrir els bons emesos.

El Consell té venciments de 500 milions al febrer i 472 milions al maig.

La desaparició del sistema financer valencià - Bancaixa, CAM i Banc de València- sota la presidència de Francisco Camps, deixa a la Comunitat Valenciana, en una banca rota total, i conseqüentment els seus proveïdors, ara accreedors, tenen un gran problema.

L'herència rebuda per l'actual Consell, del govern de Francisco Camps, és un exemple de la gestió duta a terme per una sèrie de personatges, que com menys podríem titular d'ineptes. Encara que se'ls podria dedicar paraules mes grosses.

No hi ha justificació. No se sap els anys que governen la Comunitat i no tindran el "sant morro" d'atribuir açò al govern central, als catalans o al punxegut de la palmera.

Una quadrilla d'ineptes, envanits i engominats, que inclús hui acampen pels corredors i els escons dels Corts Valencianes, de rosetes, ells i els banquers aficcionados, anomenats per estos, que s'han "cepillat" el capital econòmic i la credibilitat d'esta Comunitat, amb excalextrics, barquets de vela, aeroports per als avions de paper, terres mítiques perquè mític és el saqueig als valencians.

Valencians?. Quins valencians?. Existixen?. Mes bé existix, i s'ha dit ací cent vegades, el "meninfot valència", que igual fa una paella, tira una mascleta de milions, crema una falla d'uns quants mes, que aguanta que li pispen davant dels seus nassos i de la butxaca tot el capital, per a despres anar en processó laudatòria, per a portar als altars i pedestals a qui se la va ficar.



Molt bé. Ni un "mea culpa". Ni un reconéixer que els gestors presidits per Francisco Camps degueren pagar una part de l'estropellament.

Suposem que ja els hauran tramitat les indemniaciones, subsidis, paros i altres, perquè "els  carotes" de les senyories no perden en el seu tren de vida. I esperem que a Camps no li falte xòfer ni guardaespatles  que li puguen prestar trenta euros, si se li ocorre abaixar al Carrefour i comprar-se uns bòxers i uns palets d'encens.

Pagem i a engolim, perquè nosaltres som els únics responsables.

No estarien disposats a realitzar una gran mobilització per a exigir, entre moltes altres coses, estes, que feren que qui es presente, siga per voluntad de fer be i no per fotre be?:

1. El diputat serà assalariat només durant el seu mandat. I no tindrà jubilació provinent només pel mandat.


2. El diputat contribuirà a la Seguretat Social. El diputat participarà dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament com tots els altres Ciutadans. El fons de jubilació no pot ser usat per a cap una altra finalitat.

3. El diputat ha de pagar el seu pla de jubilació, com tots els espanyols.

4. El diputat deixarà de votar el seu propi augment de salari.

5. El diputat deixarà el seu segur actual de salut i participarà del mateix sistema de salut que els altres ciutadans espanyols

6 El diputat deu igualment complir les mateixes lleis que la resta dels espanyols

7. Servir com a diputat és un honor, no una carrera. Els diputats han de complir els seus mandats (no més de 2 legislatures), després anar-se'n a casa i buscar ocupació.

8. Els diputats, secretaris, consellers (ministres) i president, hauran de subscriure un aval personal, per una quantitat d'acord amb el seu patrimoni.

                                                                  "Al Tall" - Lladres

Veriueu-ho (4) te quiero un huevo.

Un altre de Xavi Castillo, per a començar un any nou, amb un somriure i sobretot, ple de retalls per a pagar els plats trencats de, segons alguns,  Zapatero. Però, els plats trencats en el País València,  eixos qui els paga. El bigots? O .........

Salut i paciència, perquè veurem inclús mes ...