Comunitat Valenciana, Ruina Total.

Que passa?. Ara resulta que les herències, segons de qui siguen, són bones o millors, encara que eixa herència siga una ruïna.

Estos dies, en la premsa llegíem que el govern valencià, amb un deute de 17.500 milions d'euros, tènia dificultats per a col·locar 1.800 milions necessaris per a cobrir el deute de 1500 milions, per a cobrir els bons emesos.

El Consell té venciments de 500 milions al febrer i 472 milions al maig.

La desaparició del sistema financer valencià - Bancaixa, CAM i Banc de València- sota la presidència de Francisco Camps, deixa a la Comunitat Valenciana, en una banca rota total, i conseqüentment els seus proveïdors, ara accreedors, tenen un gran problema.

L'herència rebuda per l'actual Consell, del govern de Francisco Camps, és un exemple de la gestió duta a terme per una sèrie de personatges, que com menys podríem titular d'ineptes. Encara que se'ls podria dedicar paraules mes grosses.

No hi ha justificació. No se sap els anys que governen la Comunitat i no tindran el "sant morro" d'atribuir açò al govern central, als catalans o al punxegut de la palmera.

Una quadrilla d'ineptes, envanits i engominats, que inclús hui acampen pels corredors i els escons dels Corts Valencianes, de rosetes, ells i els banquers aficcionados, anomenats per estos, que s'han "cepillat" el capital econòmic i la credibilitat d'esta Comunitat, amb excalextrics, barquets de vela, aeroports per als avions de paper, terres mítiques perquè mític és el saqueig als valencians.

Valencians?. Quins valencians?. Existixen?. Mes bé existix, i s'ha dit ací cent vegades, el "meninfot valència", que igual fa una paella, tira una mascleta de milions, crema una falla d'uns quants mes, que aguanta que li pispen davant dels seus nassos i de la butxaca tot el capital, per a despres anar en processó laudatòria, per a portar als altars i pedestals a qui se la va ficar.



Molt bé. Ni un "mea culpa". Ni un reconéixer que els gestors presidits per Francisco Camps degueren pagar una part de l'estropellament.

Suposem que ja els hauran tramitat les indemniaciones, subsidis, paros i altres, perquè "els  carotes" de les senyories no perden en el seu tren de vida. I esperem que a Camps no li falte xòfer ni guardaespatles  que li puguen prestar trenta euros, si se li ocorre abaixar al Carrefour i comprar-se uns bòxers i uns palets d'encens.

Pagem i a engolim, perquè nosaltres som els únics responsables.

No estarien disposats a realitzar una gran mobilització per a exigir, entre moltes altres coses, estes, que feren que qui es presente, siga per voluntad de fer be i no per fotre be?:

1. El diputat serà assalariat només durant el seu mandat. I no tindrà jubilació provinent només pel mandat.


2. El diputat contribuirà a la Seguretat Social. El diputat participarà dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament com tots els altres Ciutadans. El fons de jubilació no pot ser usat per a cap una altra finalitat.

3. El diputat ha de pagar el seu pla de jubilació, com tots els espanyols.

4. El diputat deixarà de votar el seu propi augment de salari.

5. El diputat deixarà el seu segur actual de salut i participarà del mateix sistema de salut que els altres ciutadans espanyols

6 El diputat deu igualment complir les mateixes lleis que la resta dels espanyols

7. Servir com a diputat és un honor, no una carrera. Els diputats han de complir els seus mandats (no més de 2 legislatures), després anar-se'n a casa i buscar ocupació.

8. Els diputats, secretaris, consellers (ministres) i president, hauran de subscriure un aval personal, per una quantitat d'acord amb el seu patrimoni.

                                                                  "Al Tall" - Lladres