De la valentia política i del discurs grandilocuent, sabiondo i buit.

La valentia dels gestos polítics es mesura pels fets. I els fets són que un regidor, siga cap de llista o regidor ras, es presenta sota una sigles, i es vullga o no, mentre no hi haja llestes obertes, no se li poden atribuir els èxits en exclusiva.

En la política espanyola tendim a crear “liders” i ells a creure-li-ho. Es creuen en la veritat absoluta i en què estan posseïts de la infal·libilitat papal. S'engrunsen en la creença que els vots rebuts per la ciutadania, han sigut per la seua cara bonica, i llavors van per lliure i el seu mandat es torna no participatiu. Alguns no se senten recolzats, perquè el cansament per esgotament dels seus companys i seguidors, que han d'escoltar i aguantar a qui sempre té la raó, li critiquen o simplement s'aparten.

Es repeteix a Teulada-Moraira l'esquema ocorregut a Benissa, en aquest cas unipersonal de moment. Membres del PSOE es passen al grup de no adscrits, àdhuc sent històrics, per desavinences amb l'executiva local. No dimiteixen, es queden, i per a uns fan bé i per a uns altres fan malament. I en les següents eleccions formen una candidatura amb un altre partit.

En el cas de Teulada- Moraira és curiós, una dimissió-trasllade-adscripció amb escuses que no se sostenen. No, Tot açò no és casual i ho veurem en breu. Els moviments observats en el dimitit-traslladat-adscrit així ho presagien.

Els discursos grandilocuents i espessos, amb frases sabiondes i picades d'ullet miopes, i que analitzats estan buits, són vuitcentistes, són repetitius i no responen a les lògiques preguntes, demostren com és la valentia.

Un valent, diu i expressa clarament el perquè, no s'amaga amb frases tals com a “poca cohesió” o “pèrdua de sintonia / confiança” o qualsevol muletilla a l'ús. Hi ha alguna cosa inconfesable és aquesta dimissió-trasllade-denúncia, una mentida o falsedat política de cara als seus companys, els votants que van votar sigles i no un careto.

En la trajectòria no política es repeteix el clitxe. Uns dirien plom, plasta, savi sabiondo, pretensiós, atrevit. En fi “aprenent de tot, mestre de res”. Però en aquest cas seria més apropiat “mestre de tot, ni idea de res”.

Entenem, i ens juguem la coleta, que el dimitit-traslladat-adscrit serà cap de llista d'un nou partit, encara que en l'actualitat no estem en condicions de situar si a Teulada-Moraira o Benissa. En tot cas, el patrocini, els padrins i padrines estan en la Noble i Senyora Vila.