Benissa

dijous, 17 d’abril del 2014

De la valentia política i del discurs grandilocuent, sabiondo i buit.


La valentia dels gestos polítics es mesura pels fets. I els fets són que un regidor, siga cap de llista o regidor ras, es presenta sota una sigles, i es vullga o no, mentre no hi haja llestes obertes, no se li poden atribuir els èxits en exclusiva.

En la política espanyola tendim a crear “liders” i ells a creure-li-ho. Es creuen en la veritat absoluta i en què estan posseïts de la infal·libilitat papal. S'engrunsen en la creença que els vots rebuts per la ciutadania, han sigut per la seua cara bonica, i llavors van per lliure i el seu mandat es torna no participatiu. Alguns no se senten recolzats, perquè el cansament per esgotament dels seus companys i seguidors, que han d'escoltar i aguantar a qui sempre té la raó, li critiquen o simplement s'aparten.

Es repeteix a Teulada-Moraira l'esquema ocorregut a Benissa, en aquest cas unipersonal de moment. Membres del PSOE es passen al grup de no adscrits, àdhuc sent històrics, per desavinences amb l'executiva local. No dimiteixen, es queden, i per a uns fan bé i per a uns altres fan malament. I en les següents eleccions formen una candidatura amb un altre partit.

En el cas de Teulada- Moraira és curiós, una dimissió-trasllade-adscripció amb escuses que no se sostenen. No, Tot açò no és casual i ho veurem en breu. Els moviments observats en el dimitit-traslladat-adscrit així ho presagien.

Els discursos grandilocuents i espessos, amb frases sabiondes i picades d'ullet miopes, i que analitzats estan buits, són vuitcentistes, són repetitius i no responen a les lògiques preguntes, demostren com és la valentia.

Un valent, diu i expressa clarament el perquè, no s'amaga amb frases tals com a “poca cohesió” o “pèrdua de sintonia / confiança” o qualsevol muletilla a l'ús. Hi ha alguna cosa inconfesable és aquesta dimissió-trasllade-denúncia, una mentida o falsedat política de cara als seus companys, els votants que van votar sigles i no un careto.

En la trajectòria no política es repeteix el clitxe. Uns dirien plom, plasta, savi sabiondo, pretensiós, atrevit. En fi “aprenent de tot, mestre de res”. Però en aquest cas seria més apropiat “mestre de tot, ni idea de res”.

Entenem, i ens juguem la coleta, que el dimitit-traslladat-adscrit serà cap de llista d'un nou partit, encara que en l'actualitat no estem en condicions de situar si a Teulada-Moraira o Benissa. En tot cas, el patrocini, els padrins i padrines estan en la Noble i Senyora Vila.

dimecres, 9 d’abril del 2014

Deu minut pagats per a vore les copes.

Avui tenen els empleats publics del Ajuntament deu minuts de relotge per a vore les copes i ferse unes fotos. (Es una deferencia d´agrair. Altres moviments ens agradarien mes. Gracies).
                                                                               ---------------------


Per a ofrenar … unes copes.

És dia 9 d'abril.

-        “Bon dia per a preparar un discurs, casi es 14 d´abril i jo republicá de tota la vida … …mmmm…. Be,… a vore, no ….. ara no se …. Seré …monarquic …..”

Són les 6 del matí. En la porta de la nevera fa trenta dies que hi ha un "*posit" amb lletres de retolador, "ofrena".
Avui sens falta es posarà a açò. La idea d'emular l'acte d'Ofrena Nacional a l'Apòstol Santiago, li va venir en ment en recordar els dies de FITUR, dies de rotllos i pexuges, i la visita al stand de Santiago. I més encara, escoltant l'insigne himne valencià “per a ofrenar noves glories a Espanya”.
Pren un suc, se senta davant de l'ordinador, mira la foto que va retirar del despatx municipal. A la foto, somrient, l'ex Honorable Molt, amic de l'ànima del Bigotis, i amics de l´anima del seu amic de l'ànima, David Copadefiel.
Te que estar preparat, perque si accedeix a la molt alta condició de diputat a València, tindrà, suposa, que realitzar algun tipus de discurs en el qual quede patent les seues invariables preferències, que són i han sigut sempre, àdhuc abans del part, clarament “fabrizianes”. Ell és, ha sigut i serà (mentre no es torce el penell) per sempre i mai, “Fabriziano”.
I va començar el seu
monolec:

Benvolgut, admirat i tots els h-ados universals.
Té davant de voste al seu màxim serf, com ja li vaig expressar el dia de la seua vinguda gloriosa a Benissa, on el poble sencer li va demostrar que esta amb voste amb un respectuós silenci sepulcral i sense manifestacions. Per açò vinc a oferir-li les meues conquestes, i les pose als seus peus i als del gran facedor de malifetes nacional.
En primer lloc li oferisc el deute de més d'un milió d'euros de la seua benvolguda Generalitat.
En segon lloc, el pagament de la sentència sobre els interessos de l'IES Josep Iborra, deguda al nostre zel pagador per endavant i a l'espera que la seua Generalitat ens retorne l'avançat, encara que no siga mai.



Com no sé d'on i on i com ….. tambe li porte el superávit, el romanent i tot el que siga, ho done per al pagament d'advocats i portapapers dels imputats en presumptes errors de comptabilitats, bosses, vestits i cotxes …. Sense que açò afecte al meu solio cardenalici en les Corts.
Les copes de la Selecció, demostren que som grans, per açò, els a donat 10 minuts als meus empleats publics per a poder-se fer la foto amb elles, i a partir de la data, dels aturats cada vegada en augment a Benissa, formaren un equip d'handbol, ja que sabem botar-la bé.
T'oferisc l'exemple de Benissa, poble de paciència i credulidad. Es el meu exemple de bon govern, de dó de convenciment. Les meues reunions amb el director general de carreteres, sobre la variant de Benissa, per a coordinar el conte a explicar. Amb el subdelegat de defensa, per a instaurar la “pax romana”. La molt interessant  junta de seguretat, ara amb l'excusa del protocol de violència de gènere, però, …… perquè més?. Amb el  comissionat de sanitat, que t'ho he tranquil·litzat, encara que la coordinadora de l'ambulatori de Benissa dimitisca per la retallada de metges, perque tots estan contents.
Jo portaré bons resultats en les eleccions de maig, encara que a la gent Europa no li interessa, jo estic ambientant-la amb baixades enganyosa d'impostos, en contra de les prospeccions petrolíferes (jajaja), la ubicació del nou Ajuntament en un lloc menor que l'actual.



He portat de viatge a les falles als estrangers i vells, entrepà i aplaudiments a Rita.
Acabaré algun dia les cases del carrer Purissíma, ja veurem com les moble, i que fique en elles. Tinc tants locals malgastats. I pague lloguer a les monges, pobres, és una limosneta.
He hagut de deixar-me el carrer Calp, menut fregao, a vore si es xela l´assumpte, de moment, a “torbeta” el “recorregut” (el seu nomenament no esta del tot clar), ho tinc dedicat a aconseguir per fi la Roca de la Salve. La Senyora ens ajude i ho il·lumine.

I tot açò t'oferisc i encara que em diguen “la ben pagá”, o diputat substitut per corrupció, jo sempre estaré amb el FF, a favor de l'avortament …. o, o era en contra?.

Bé, sempre que m'isca com el de mantenedor de les festes de Calp. Rodó.

Seré un esclat!!!!

dissabte, 22 de març del 2014

Carta d´un Empleat Públic de l´Ajuntament de Benissa.

Hem rebut la seguent carta:

Quan vaig llegir que l'Ajuntament de Benissa, despres de pagar a tots, de liquidar les sentències de l'IES Josep Iborra i la "casa dels 100 vents", i despres de repassar i repassar cada euro dels calaixos de la tresoreria, ha arribat a la conclusió que té un munto d'euros. 1.800.000 , i  jo, sabut que soc, li sume el deute pendent de la Generalitat Valenciana, i em resulta una quantitat de 3.000.000 d'euros, aproximadament.

Baixe de la figuera i veig que  jo sóc una merda publica municipal.

És increible que s'enganye al poble, mentint descaradament. No es mereixen els ciutadans politics d'una mediocritat tant extrema.

És increible que un alcalde es vanaglorie de tenir superavit com si fóra el compte de resultats d'un banc.

Li sobra els diners i té als seus lloats treballadors publics amb perdudes del nivell adquisitiu i reduccions de sou i jornada. I mal mirats.

Manté i augmenta les percepcions per "indemnitzacions" als regidors. exemples de servei i dedicació sense cap interes.

Congela i paralitza inversions i obres de manteniment d´interes general.

Manté en estat precari, a tots els nivells, la zona Fanadix, vials, iluminació, senyalizació, comunicació vial, sanejament, locals publics i serveis basics.

Les iniciatives presentades pels politics del cartellet i la foto, sent interessants, són d'escàs valor productiu, mes bé un brindis al sol o una cortina de fum. Les que presentem els empleats publics, no son de cap interes. Som poc de fiar i ells ja son doctors Honoris Causa.

La promesa de baixada d'impostos, mirant i amb un poc de idea,  no podrá ser tant gran baixada, afecta a una part dels habitants del poble i escasos euros. El repartiment de la "electoral" baixada d'impost, ha de ser sentida per tots i mes per les rendes baixes, i aixo no es aixi.

Cada día comprove que la prolongacio, mes enlla de vuit anys, de la posesió de la poltrona d'alcalde, produeix una malaltia que consisteix en fer la seua santa voluntat, sense raonaments logics. La posesio de l'autoritat li confereix unes prerrogatives tals, que és impossible donar opinió, ja que les decisions són unipersonals, moltes vegades dubitatives o clarament discriminatòries, i imposades amb autoritarisme. Aquesta actitud es pot interpretar com a rebequeria capritxosa de xiquet de primera comunio.

Declarar superavit en l'Ajuntament de Benissa, és comunicar la incapacitat de donar servei i benestar als ciutadans, a costa de l'orgull de banquer frustrat de l'entitat bancària Benissa, S.A.

Els benissers necessitem benestar social i inversio en manteniment i noves obres de comunicacio vial. D'imatge i proteccio del medi ambient. De serveis propers per a la zona residencial. Zona fosca, d´un  transit intens, on li falta una  infrestructura vial, segura i ampla, una xarxa de sanejament, un centre proper de salut, educació, oci ....

Mes dedicació, inventiva i inversió en programes d'ocupació eficaç i durador.

I mes activitat cultural i aprofitament dels grans edificis publics. Inversions milionàries tancades o mal aprofitades.

I a nosaltres, els empleats publics, respecte, confiança, participació, justícia i compliment de la paraula i els pactes.

I pel compte de resultats de banquer usurer, espere que tant cregut d´ell, no es premie, mes be descontes de la seua bonica nomina, que igual són les seues quatre boques que les meues.

El capritx d'avui, com sera?. A qui li farem guaret?.



Soc un Empleat Public de l´Ajuntament de Benissa.
Un de tants al que ignoren, la cual cosa no en deixen treballar concentrat.


dimecres, 12 de març del 2014

El substitut. I la baixada d´impostos pel 2015.


Que l'estel del senyor delapalçadelportal estiga en auge a causa de la passadaa la reserva de la quadrilla de presumptes imputats en casos de corrupció politica, serà un orgull o una vergonya per a ell?. I per al poble del que és senyor?. No, no creiem que tenir un diputat autonòmic substitut per corrupció, no per un presumpte, si no per uns quants presumptes corruptes, siga motiu d´orgull de traques i concurs de paelles mixtes.

No obstant açò, (no) sabent de la visió política del delaplaçadelportal, és a dir, mai sabuda i aclarida, a causa del seu ben greixat eix de penell de campanar, ens decantem per que hi haurà una amnèsia passatgera a l'hora d'acceptar i un posterior discurs insuls com a justificació.

El penell
Com a justificació a reconèixer pomes podridas i errors propis i del partit, es traura allò que l'altre també els té. No té, ni tenen la valentia de denunciar les pràctiques que sens dubte es coneixen entre ells i que callen per mantenir lloc i poder.

Accedirà a substituir a l'escó cucat i podrit del seu predecessor, perquè segons la pràctica és la d´haver d'i obeeix les ordres del substitut d'aquell pel qual posava les mans en el foc.
Els actuals diputats, senadors i altres senyories són mers robots al servei del partit. Són ments inútils i que mecànica i servilment pressionen el botó de l'opció que el cap del grup parlamentari, alçat el bastó, com pastor al seu ramat, indica.

Una figura
No, ni per remei entonarà un mea culpa de reconeixement i propòsit d'esmena. Açò no va amb ells. El reconeixement de la culpa, la petició de perdó, el propòsit de reparació i la promesa seriosa i ferma d'acabar per sempre amb l'engany i el freqüentar la companyia dels presunts habitants de la cova d'Ali-Bava, açò no ho anem a sentir.

Avui, desencantats els ciutadans, començant per la Corona i arribant al més humil (prepotent) dels regidors, es produeixen moviments d'associació independents que veurem, veurem si donen la sorpresa o el cant.

Tauro politico
Estem a l'espera d'una decisió gallarda de l'Honorable Molt, que és la de cessar als imputats, cosa que serà impossible, ja que el cessament o dimissió està en mans del propi imputat. Per açò, un altre paripé, l'Honorable Molt, podrà decidir expulsar-los del grup Popular dels Corts, però cessar, anar-se, ho faran, si els dóna la gana, als imputats o la sentència que en el seu moment ho dicte.

Per açò, entenem que, és un acte més d'engany i xerrameca buida, i que no busca, si no, rehabilitar el nom i la credibilitat d'un partit que ha portat a la nostra Comunitat a ser (ara sí), la primera en tot allò que és ruïna i rampinya, tripijoc i compadreix.

I qui substituirà al senyor en la poltrona delaplaçadelportal?. Sí, la buidada de presumptes corruptes que sens dubte es donarà, farà que els segundons i palmers passen a engrossir la llista de candidats. És igual a qui col·locar, la “cabotá” és sagrada, per la qual cosa no es fa falta  lumbrera en res. Un bon paper per al delaplaçadelportal, la “cabota” i l'oblit és la seua especialitat.

Serà ell
En les passades festes patronals, la figura profesoral i seria del president de les mateixes, va donar, i re-donar motius per a considerar-ho com a disponible.  Ell es postula, pero no directament, el seu treball es callat i cobert pels satèl·lits que li fan la faena, i és un avanç de les seues possibilitats dins del PP local.

Però el poble decideix. Serà un personatge convenient ?. La seua trajectòria diu molt de les seues formes.
Madera de tauró polític té. Veurem.




------------
L'última hora és de volteig general de campanes.

Les eleccions al Parlament Europeu són el 25 de maig. Les eleccions municipals l'any que ve. Se suposa que l'anunci de baixada d'impostos per a l'any 2015, és clarament un intent de llavar la cara al seu partit, almenys a nivell local.

És un clar aprofitament electoralista. El repte del senyor delaplaçadelportal és traure un bon resultat en les europees. El lloc a València serà més merescut si manté o millora els nombres de les passades eleccions.

En 2015 amb les eleccions locals, el repte és aguantar el desgast patit pels casos de corrupció a nivell nacional. L'avortament i la Llei Wert. Els escàndols a la Comunitat Valenciana, Fabra, Camps, Gurtel, el Papa, Canal9, la sanitat i l'educació. Bancaixa i la CAM. La inactivitat municipal en matèria d'inversions. Les exagerades “indemnitzacions” per la seua dedicació voluntària al servei de la comunitat. El vergonyós silenci sobre el deute de la Generalitat Valenciana de més d'un milió d'euros. El poltronisme i la infal·libilitat del Senyor.

dilluns, 17 de febrer del 2014

CRONICA D´UN ARROS DEL SENYORET

Els senyorets van menjar
Si la popularitat haguera sigut, en comptes de rebre a l'Honorable Molt, en el Cantó, s'hauria format una processó cívica des de la sala consistorial, fins al lloc complimente públic i posteriorment al de recuperació.

Un moment abans, en la sala on es prenen decisions, on l'equip P-oderoso, recolzat de l'equip PorelSueldo, imposen la democràcia en les possessions del senyor delaplaçadelportal. I els equips del PSopoco, CIBE-rdespacio i el del B-olem, engoleixen. Un moment abans, dèiem, hauria signat en el llibre d'or i brillants, repujat amb gladiolos d'ivori i un Aiguamarina de 76,69696999 kipotates. Hauria estampat la seua benvolguda signatura a continuació de la dels dos últims idolatrats i gloriosos arruinadors de la Comunitat Valenciana.

Però la Honorabilitat dels honorables i els seus col·laboradors estan en la picota. Hauria sigut un acte de valentia que la primera autoritat de la Comunitat coneguera els ànims dels seus administrats. Fa temps que a ell i a tota la "clec" els amoïna és, solament, perdre l'equilibri i donar-se de nassos contra el poble. El contacte directe amb el populaxo quan els aplaudeix se celebra amb timbals i fanfàrries, quan és de xiulets, flautes i pancartes s'evita descaradament. A açò ho anomenarem “estar a les madures però no a les verdes”, té una altra accepció. “La covardia es pot considerar com un excés de prudència tal, que és incapaç d'encarar conseqüències”.

Video del menjar d'arròs per als señorets:

Momies i fantasmes
(Perdonen, no podem oferir el video de la reunió i el so és tan defectuós que és transcrit per al seu enteniment. S'ha acomiadat a tan inútil col·laborador, ja que col·locá la càmera de videoreprducció dins del rellotge de cucu. Quan va sonar la una de la vesprada, el cu-cu, en eixir de la portella, va produir tal concatenació de fets que la càmera va caure netament en la sopera de la tia Maricastaña i el retrunyeix allí dins i fa difícil l'audició. La visió és la paret blanca de la sopera, on s'observa un fideu ressec, serà de la tia Maricastaña.

Transcripció:

En la porta del cotxe oficial, es para, sol·licit, com un ujier, li obri la porta i baixa el adonis del Palau.

- Benvingut al meu poble, és un honor oferir-li aquesta humil població, pacífica i senyora, és llar i artesania, és la rica pagesa, per a oferir noves glòries a Espanya.
Per darrere Deivit Copadefiel:
- I la meua senyoria, i la meua.
Les salutacions com si mai s'hagueren vist. babeig, desmais, sospirs.
- Passe endavant, senyor. És el millor restaurant en quilòmetres a la redona. (baixant el to), llàstima que siga d'esquerres.- va dient-li a cau d'orella el senyor delaplaçadelportal, quasi llepant-li-ho.

La comitiva segueix als dos gallifantes. El carrer desert. Benissa és un recés de pau. No constarà en les cròniques com a vila rebel. Ací tots som de Giggi l´Amorós (Fabricio LuccaSatinni).

En volandas ho fan entrar al menjador reservat. Allí, a la part alta de l'escala, amb un somriure sorneguer, Ximo està pegant una cel·lofana roja. No es veu la tira republicana, però se li veu una ombra, al senyor delaplazadelporta se li antoja un martell i una falç.
.
Al sostre del menjador
- Que dibuix tan rar. Sera una propaganda de la ferreteria de 0´85?.
- Tu açi, tu açi, tu allá, tu allí al costat de la iaia, Pepe, i  tu, faltaria mes, a l´altre cap de taula.- va distribuint els llocs Deivit Copadefiel. La lampisteria i el mangoneig a flor de pell. A veure si recupera la influència perduda. El favor dels quals cuinen amb les seues antigues olles.

- Senyors.- Alça la veu, Pepe.- Senyors, mentre ens van servint, anem a entrar en matèria. Fabricio ens acompanya avui ací. La iaia, també. El dels euros també. ………. Noooo. No, no porta la chequera. Una altra vegada serà. Prompte.
- Tranquils, el nostre poble té un romanent i un cofre ple d'anells falsos, amb açò podem resistir. La nostra gestió modèlica, jo diria que a nivell nacional, o encara més, a nivell mundial, ens permet posar-nos a un nivell superior, constatant que els auguris, amb fe es vencen. El nostre poble ofereix un gran colorit, blau, verd, groc, taronja………- Entre els assistents comencen les tosetes. Pepe talla el rotllo de l'amfitrió.
- Gràcies senyor. És d'agrair la teua col·laboració. Bé, la qual cosa persegueix aquesta reunió és definir les línies directrius per als pròxims mesos, de cara a la campanya de la clòtxina rotja. Tots sabem de la importància cabdal per al desenvolupament de la nostra comunitat. També està en l'agenda un tema bastant important. Estem en un punt en què la nostra integritat física no està assegurada. La nostra exposició als agents patògens i al xanquer comú és màxima. Tenim l'obligació de protegir-nos pel ben del poble valencià. No deu-nos sobrecarregar l'hospital de Denia. La proposta d'una sanitat privada, gratis i universal per als quals exercim aquest exercici noble que és la política, és prioritari.

Llibre dels espiritats
Els aperitius, les begudes, l'arròs del senyoret, la copa especial de gelat “gran patadón”, cafè, tila i cava dels cellers “Ni t'arrugues”, compon el menú. Sota pena de fer-nos avorribles, evitem seguir amb la xaxara i el cumul de ximpleries abocades per uns i per uns altres i a qual més inútil i buida.

Solament destacar que el ball de finalització de festa va ser molt participatiu i animat. El ballarí més sol·licitat va ser, com no, Pepe. Arrebatador amb les seues remenades, apresos sens dubte de María Abradelo. I la parella més conjunyida, la iaia i el senyor delaplaçadelportal. Va ser una llàstima que la iaia tinguera Comissió de Xiulets I flautes en la Dipu. El senyor es va travar amb Deivit i …. per Déu!!!, la lambada interpretada va encendre a la concurrència.

- Amics. Us desitge molts èxits. Espere que en el pròxim festival d'Havaneres guanye el millor.- Va començar el seu discurs Fabricio.- Amb aquest arròs produït en les nostres patides terres vull avui agrair a Pepe la seua dedicació acabar amb el Canal9, a Deivit el seu aguant per als chuzos que li cauen per xanxullero, al nostre amfitrió per perdonar-nos el deute de més d'un milió d'euros, que condisca l'exemple. Senyors, en les pròximes eleccions, guanyaré, i tots serem feliços i el poble també. “Pobret però alegret”.
- Visca el nostre president !!!. Vixca la xeperudeta !!!.- bramava el senyor amfitrió.

Foto moguda
- Senyors, per favor. Per favor. Asseguen-se i prengués la meua última foto, semblarà que estan vostès atents i treballant pel bé de la humanitat.- es va acabar el seu brou, xarrupant-ho fragorosament, abans d'entrar en el menjador reservat del Cantó, fer les seues fotos exclusives i dient ben alt.- Senyors no hi ha moros en la costa. Els benisseros són així ….. ni moros ni cristians, ni xicha ni llimoná …..

I tots, ràpidament van eixir xiulat, no fóra que hagueren de donar la cara, cara cada vegada més cueruda.


La crítica el xiulet, la pancarta i el crit cabrejat dels ciutadans, eixe no, eixe no ho afronten. Volen aplaudiments, sempre. Però dóna la casualitat que no sempre s'està encertat, i ara mateix, han incomplit, mentint sobre allò que van prometre. I uns altres com el senyor penell delaplaçadelportal, no fent res.

I van eixir a més córrer, mirant a dalt i a baix, de Benissa, ciutat guardonada per ser la que té més locals i edificis museístics (buits de l'univers). Sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Seu Universitària sala “Pere Bigot”, edifici de “La Llotja”, casa Abargues, Taller d´Ivars, Sala de expo Oficina Turisme Fustera, Futura sala Salvador Soria.

Alguna més?.

Falta un Museu Arqueologic de momies de l'època retrograda actual.

Serem candidats, segur.
 

AL TALL