Benissa

dissabte, 18 de setembre de 2010

L'informe favorable de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea recolza l’urbanisme Valencià i provoca l'eufòria del PP.

Tot i encara que el Tribunal no sa pronunciat, eufòria.

Com sempre, en quant podem i tenim on agafa'ns eixim a la palestra a tractar de desacreditar i exigir rectificacions, flagel·lacions i genuflexions per tant de pecat comés.

Estos dies en què la majoria dels valencians, perplexos, ens estem desdejunant amb notícies de Gurteles i Brugales, i amb el sempitern Fabra espantant jutges a Nules. Quan inclús no se'ns ha aclarit-lo assumpte dels trages, els diners B, els cotxes alta gamma, els bosses de mà de Rita, els rellotges, viatges en iot, pisos i pisets, se'ns ve amb l'exigència de petició de perdons, exigència d'aquells que no han demanat perdó mai, perquè tot esta fet com mana la santa mare església.

L'informe favorable de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE), Niilo Jääskinen, que ha dictaminat que la norma valenciana no vulnera la legislació comunitària en matèria de contractació pública, tal com havien denunciat la Comissió Europea i l'Eurocambra, no vinculen al Tribunal de Justícia. La seua funció consistix a proposar una solució jurídica a l'assumpte que es planteja. Els jutges comencen ara a deliberar sobre el cas i la sentència es dictarà en un moment posterior.

Juan Bta. Rosello, alcalde de Benissa, com sempre és dels que s'apunta ràpid a secundar el que des de la pulcra direcció del seu partit es dictamina, i ell com tots, a repetir com a lloros la mateixa consigna.

Creiem, que si és perdó el que alguns han de demanar, no són els que van instar les denúncies davant de la Comissió Europea, i Abusos Urbanístics No, és un d´ells.

No és Benissa precisament, on s'hagen produït grans excessos, en part degut a la inactivitat de l'època d'Isidor Molla, seguida per la moderació amb Juan Bta. Rosello.

Centrant-nos en la nostra comarca, les aberracions paisatgístiques de Xaló, Calp, Teulada-Moraira, Xabia, Pego i La Cumbre del Sol, són un exemple del que va moure a un grup d'afectats denunciar els abusos que són objecte els pacífics habitants de la nostra Comunitat.

Sabem tots molt bé com funciona l'assumpte PAI. Aprovat un pla general, i definides les ditintes ubicacions i aprofitaments, es llancen una sèrie d'empreses, algunes solvents, altres menys i altres creades per a l'ocasió, amb noms que a vegades pareixen una burla, a oferir-se com a urbanitzadors. Estos, no tenen un pam de terra, però ja s'encarregaren de tindre-la, perquè siga legal o no, són constructors també.
Els propietaris o entren en el rotllo urbanitzador i paguen la seua part, o l'urbanitzador té una solució, et compra el terreny i posa el preu. Ahí esta l'assumpte.

Com hem vist estos anys de pilotada, mes, mes pilotada, ningú es fia del calcul de gastos de l'urbanitzador. Perquè desaprensius, que urbanitzen sense un control de qualitat de l'obra, ja que cal rendibilitzar la inversió, n'hi ha i no cal anar molt lluny.

No és possible. No és lògic, i suposem s'entendrà, que una persona que ha heretat uns terrenys, haja de malvendre'ls o ha d'endeutar-se per a tota la vida, per a no perdre la seua heretat.

Té una oferta: li malvèn a l'urbanitzador-constructor, representat pel seu testaferro, el terreny que siga necessari per a poder pagar els gastos d'urbanització que li corresponguen i que s'hauran unflat un poquet, a canvi de quedar-se amb una porció de la seua propietat, si queda parcel·la mínima, sinó, tindrà que compra la seua pròpia per a aconseguir eixe mínim. Enrevessat, trist i per a demanar perdó.

Juan Bta. Rosello, peca de ser un altaveu en esta comarca de la pulcra direcció del PP, i bé faria a moderar eixa eufòria, i no perdre el cabal de credibilitat que té, per tant de suport i puntal que ha dedicat, per a mantindre en peu el castell fictici d'una Comunitat puntera i sense hipoteques i uns dirigents que creuen que només han de donar explicacions a l'Altíssim, no siga que desprès hàgem d'exigir-li a ell que demane perdó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL