Benissa

dilluns, 17 de febrer de 2014

CRONICA D´UN ARROS DEL SENYORET

Els senyorets van menjar
Si la popularitat haguera sigut, en comptes de rebre a l'Honorable Molt, en el Cantó, s'hauria format una processó cívica des de la sala consistorial, fins al lloc complimente públic i posteriorment al de recuperació.

Un moment abans, en la sala on es prenen decisions, on l'equip P-oderoso, recolzat de l'equip PorelSueldo, imposen la democràcia en les possessions del senyor delaplaçadelportal. I els equips del PSopoco, CIBE-rdespacio i el del B-olem, engoleixen. Un moment abans, dèiem, hauria signat en el llibre d'or i brillants, repujat amb gladiolos d'ivori i un Aiguamarina de 76,69696999 kipotates. Hauria estampat la seua benvolguda signatura a continuació de la dels dos últims idolatrats i gloriosos arruinadors de la Comunitat Valenciana.

Però la Honorabilitat dels honorables i els seus col·laboradors estan en la picota. Hauria sigut un acte de valentia que la primera autoritat de la Comunitat coneguera els ànims dels seus administrats. Fa temps que a ell i a tota la "clec" els amoïna és, solament, perdre l'equilibri i donar-se de nassos contra el poble. El contacte directe amb el populaxo quan els aplaudeix se celebra amb timbals i fanfàrries, quan és de xiulets, flautes i pancartes s'evita descaradament. A açò ho anomenarem “estar a les madures però no a les verdes”, té una altra accepció. “La covardia es pot considerar com un excés de prudència tal, que és incapaç d'encarar conseqüències”.

Video del menjar d'arròs per als señorets:

Momies i fantasmes
(Perdonen, no podem oferir el video de la reunió i el so és tan defectuós que és transcrit per al seu enteniment. S'ha acomiadat a tan inútil col·laborador, ja que col·locá la càmera de videoreprducció dins del rellotge de cucu. Quan va sonar la una de la vesprada, el cu-cu, en eixir de la portella, va produir tal concatenació de fets que la càmera va caure netament en la sopera de la tia Maricastaña i el retrunyeix allí dins i fa difícil l'audició. La visió és la paret blanca de la sopera, on s'observa un fideu ressec, serà de la tia Maricastaña.

Transcripció:

En la porta del cotxe oficial, es para, sol·licit, com un ujier, li obri la porta i baixa el adonis del Palau.

- Benvingut al meu poble, és un honor oferir-li aquesta humil població, pacífica i senyora, és llar i artesania, és la rica pagesa, per a oferir noves glòries a Espanya.
Per darrere Deivit Copadefiel:
- I la meua senyoria, i la meua.
Les salutacions com si mai s'hagueren vist. babeig, desmais, sospirs.
- Passe endavant, senyor. És el millor restaurant en quilòmetres a la redona. (baixant el to), llàstima que siga d'esquerres.- va dient-li a cau d'orella el senyor delaplaçadelportal, quasi llepant-li-ho.

La comitiva segueix als dos gallifantes. El carrer desert. Benissa és un recés de pau. No constarà en les cròniques com a vila rebel. Ací tots som de Giggi l´Amorós (Fabricio LuccaSatinni).

En volandas ho fan entrar al menjador reservat. Allí, a la part alta de l'escala, amb un somriure sorneguer, Ximo està pegant una cel·lofana roja. No es veu la tira republicana, però se li veu una ombra, al senyor delaplazadelporta se li antoja un martell i una falç.
.
Al sostre del menjador
- Que dibuix tan rar. Sera una propaganda de la ferreteria de 0´85?.
- Tu açi, tu açi, tu allá, tu allí al costat de la iaia, Pepe, i  tu, faltaria mes, a l´altre cap de taula.- va distribuint els llocs Deivit Copadefiel. La lampisteria i el mangoneig a flor de pell. A veure si recupera la influència perduda. El favor dels quals cuinen amb les seues antigues olles.

- Senyors.- Alça la veu, Pepe.- Senyors, mentre ens van servint, anem a entrar en matèria. Fabricio ens acompanya avui ací. La iaia, també. El dels euros també. ………. Noooo. No, no porta la chequera. Una altra vegada serà. Prompte.
- Tranquils, el nostre poble té un romanent i un cofre ple d'anells falsos, amb açò podem resistir. La nostra gestió modèlica, jo diria que a nivell nacional, o encara més, a nivell mundial, ens permet posar-nos a un nivell superior, constatant que els auguris, amb fe es vencen. El nostre poble ofereix un gran colorit, blau, verd, groc, taronja………- Entre els assistents comencen les tosetes. Pepe talla el rotllo de l'amfitrió.
- Gràcies senyor. És d'agrair la teua col·laboració. Bé, la qual cosa persegueix aquesta reunió és definir les línies directrius per als pròxims mesos, de cara a la campanya de la clòtxina rotja. Tots sabem de la importància cabdal per al desenvolupament de la nostra comunitat. També està en l'agenda un tema bastant important. Estem en un punt en què la nostra integritat física no està assegurada. La nostra exposició als agents patògens i al xanquer comú és màxima. Tenim l'obligació de protegir-nos pel ben del poble valencià. No deu-nos sobrecarregar l'hospital de Denia. La proposta d'una sanitat privada, gratis i universal per als quals exercim aquest exercici noble que és la política, és prioritari.

Llibre dels espiritats
Els aperitius, les begudes, l'arròs del senyoret, la copa especial de gelat “gran patadón”, cafè, tila i cava dels cellers “Ni t'arrugues”, compon el menú. Sota pena de fer-nos avorribles, evitem seguir amb la xaxara i el cumul de ximpleries abocades per uns i per uns altres i a qual més inútil i buida.

Solament destacar que el ball de finalització de festa va ser molt participatiu i animat. El ballarí més sol·licitat va ser, com no, Pepe. Arrebatador amb les seues remenades, apresos sens dubte de María Abradelo. I la parella més conjunyida, la iaia i el senyor delaplaçadelportal. Va ser una llàstima que la iaia tinguera Comissió de Xiulets I flautes en la Dipu. El senyor es va travar amb Deivit i …. per Déu!!!, la lambada interpretada va encendre a la concurrència.

- Amics. Us desitge molts èxits. Espere que en el pròxim festival d'Havaneres guanye el millor.- Va començar el seu discurs Fabricio.- Amb aquest arròs produït en les nostres patides terres vull avui agrair a Pepe la seua dedicació acabar amb el Canal9, a Deivit el seu aguant per als chuzos que li cauen per xanxullero, al nostre amfitrió per perdonar-nos el deute de més d'un milió d'euros, que condisca l'exemple. Senyors, en les pròximes eleccions, guanyaré, i tots serem feliços i el poble també. “Pobret però alegret”.
- Visca el nostre president !!!. Vixca la xeperudeta !!!.- bramava el senyor amfitrió.

Foto moguda
- Senyors, per favor. Per favor. Asseguen-se i prengués la meua última foto, semblarà que estan vostès atents i treballant pel bé de la humanitat.- es va acabar el seu brou, xarrupant-ho fragorosament, abans d'entrar en el menjador reservat del Cantó, fer les seues fotos exclusives i dient ben alt.- Senyors no hi ha moros en la costa. Els benisseros són així ….. ni moros ni cristians, ni xicha ni llimoná …..

I tots, ràpidament van eixir xiulat, no fóra que hagueren de donar la cara, cara cada vegada més cueruda.


La crítica el xiulet, la pancarta i el crit cabrejat dels ciutadans, eixe no, eixe no ho afronten. Volen aplaudiments, sempre. Però dóna la casualitat que no sempre s'està encertat, i ara mateix, han incomplit, mentint sobre allò que van prometre. I uns altres com el senyor penell delaplaçadelportal, no fent res.

I van eixir a més córrer, mirant a dalt i a baix, de Benissa, ciutat guardonada per ser la que té més locals i edificis museístics (buits de l'univers). Sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Seu Universitària sala “Pere Bigot”, edifici de “La Llotja”, casa Abargues, Taller d´Ivars, Sala de expo Oficina Turisme Fustera, Futura sala Salvador Soria.

Alguna més?.

Falta un Museu Arqueologic de momies de l'època retrograda actual.

Serem candidats, segur.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL