Benissa

diumenge, 1 de juny de 2014

El sindrome de la poltrona delaplaçadelportal

- Si no plou. Si no plou. Vorem Batiste.

El tio Paco li diu al passar.


A la vesprada quan recontaven els vots en les urnes, el seu amic Antonio li envoltá el coll i acostant-se a cau d'orella li va dir:


- Crec que aquests “cantamañanes” avui ens porten la davantera.

I va dirigir la seua mirada cap al grup de Compromis.


Un lleuger pessigolleig li va pujar des del rabet fins al coll, perquè el pelut braç d'Antonio li va tallar la pujada fins al capdamunt.


 Quan acabaren el recompte mira l'anotació que havia fet a corre-cuita:



- 784 menys. El 21 % de baixada pel que fa a 2009.


De sobte, el pessigolleig, es va convertir en una baralla de gats dins dels seus budells. Els somriures, algunes forçades, altres falses, puxaven encara més al gat perseguidor. Va eixir corrent però no va arribar. Els gats van eixir un darrere l'altre.


 
El dilluns no es va poder alçar. Els gats havien remogut tot i la nit va ser un calvari, amb incomptables anades i vingudes, del llit a l´escusat i de l´escusat al llit. Descomposició, sí, açò és, descomposició en el seu cos, en el seu partit … La coïssor era insuportable.


- Una miqueta de vaselina m'ira bé.


El dimarts 27 la tempesta va ser impressionant. I la vaselina no ho va fer més suportable. Feia que no plovia, ni se sap. Quatre gotes i s'ha produït un fanguer que li produeix un marejol. Puja al seu cotxe. No sap si engegar-ho.


Les quatre gotes que li han llevat les forces van ser:


- La nova i reposada lectura dels resultats del diumenge. Ha perdut la meitat de votants de fa quatre anys.
- La notícia de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana – Sala civil i Penal. Blasco vuit anys de presó i vint d'inhabilitació, total la trama suma 43 anys de presó i 47 d'inhabilitació. Camps, Fabra, Blasco … ay marec!!!.  I ell tan prop del prodrimer.
- La que s'ha organitzat amb la neteja dels arbres de la glorieta Piera-Torres. Arbres podrits i vells. Ara tot seran destrets.

- I finalment, aquest que no calla ni sota l'aigua, l'article "Escolta cuiner, se te crema el rabo!!!!, del en l'anterior legislatura, la seua mà dreta, i defenestrat per aspirar legítimament a ocupar la poltrona delaplaçadelportal. Quin arti-culito. Ha d'estar fent un curs de cuina. 


No ho creu. Açò no pot estar passant. No tant junt.


Contacte, acelerá i graveta disparada.

Quan arriba al despatx té sobre la taula el resum.


De sobte, la síndrome delaplaçadelportal que ja fa temps que es va manifestar, aparéis en tota la seua virulència.


- Jo que he dit, pensat….
- Jo que he fet i refet …
- Jo que he anat i he tornat….
- Jo que he pujat i baix ……. No açò no
- Ara em donen l'esquena. Jo que he sigut de Zapatillaplana, de Camps Florits i ara de Fabricio Lucca Santini. I que si cal canviar, es canvia. Ara, per unes miserables pessetes i dues guardapolvos, jo que sempre he anat amb sabatilla de careta i taló, que estic en contacte cada dia amb aquest poble ingrat, ara no reconeixen res.



Segurament serà tart i patirà el trauma. De ser, el no va més, a ser, un més.


Tornar al que era. Que era?.


Ni ell ni ningú recorden.


Per açò costa tant soltar….



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL