Benissa

dissabte, 16 d’agost de 2014

Cain torna a La Llobella?


Segons fóra l'època de l'any, la visió canviava, però destacant, la nau encallada d´Ifac sobre les tonalitats blaves del mar es mantenia allí des de, qui sap quants segles. Els bancals eren verds, quan els ceps, al principi de l'estiu, tenien les seues fulles brillants i amagaven els àdhuc verds ramells. Despres es convertiria en el daurat raïm moscatell, al que “Andres de Lluc” deixaria prompte en mans de la dones de Benissa, les "estisoradores", i aquestes amb la seua perícia, deixarien un ramell de bona vista per als rellepats mercats europeus. O per a la "mistelera", el desfet, els ramells sobrants o tardans, els “cabrerots”.

Després, la tardor, amb el daurat de les fulles i els bancals, i un mar blau terroso, produïen una malenconia que anunciaven dies curts i a voltes freds. La “coma”, per sí no era freda, més aviat era un microclima, que àdhuc, malgrat l'abandó d'una part del territori, avui els visitants perceben.

La poda i la llaurada donaven altres dues imatges més al quadre.

Entremesclat, algun bancal estava plantat d'ametlers. En files, com si algun militar haguera donat la veu de comandament:

- “ Companyia !!!. A formar.

I tots ferms, amb les fulles daurades i el fruit envoltat d'un “trescuartos”, quasi de color caqui-militar.

A la tardor i hivern, eren esquelets enmig de camps d'un verd patit. L'aigua de pluja regava la “coma”, i el seu color hivernal i primaveral depenia de si l'època de pluges era copiosa (la gota freda es diu ara), o la sequera, que de forma periòdica apareix en la Comarca.

Si agusava la vista observava un verd més intens, al final, quasi fregant l'aigua. Eren tarongers i llimoners. El tio Pere “Romualdo”, del seu pou de font, els tenia ben farts d'humitat i d'abonament.

La “coma” semblava que tenia vetada l'entrada a l'home “formigó”, les casa, escasses, feia molts anys que estaven allí. Els García de la Chaca, els Crespo i Llobell, Carrio. Algun estranger pioner, de quan encara no hi havia carreteres, construïsc la seua petita casa amagada sota els pins. Fins a Pere Bigot descansava algun estiu en la zona.

La pinada de la Chaca o la de Patmore, la “escala” de Carlos Castells, la Micheta, El Escondrijo, madame Souchu, el nostre Toulouse-Lautrec, el tio Curt…. records de temps passats.

Fa temps, com sempre, algú va començar a comprar la “coma”, i ………

Avui vaig per la zona, mire cap al mar, veig un cartellot i el penyal de Ifac. El mar esta mitj tapat.

El cartellot no anuncia res, però als veïns els diu molt. i han pintat un Verihueu-ho, amb un gran ?.


SOS! Atemptat ecològic a Benissa, per La Radial – Veïns de La Llobella


L'estiu ha sigut intens, la prohibició d'obres i sorolls en el mes d'agost, sembla que es va suspendre juntament amb el PGOU.

Els súbdits de Putin sembla que de dues cases velles fan una nova, amb el molt gastat eufemisme de “reforma es diu”.



Les pedres cauen pel penya-segat, esperem que no aixafe a cap humà.

La grua, d'una altitud ben visible, sembla que anuncia la construcció d'un minigratacels.

Crec que demà quan torne a mirar cap a la “coma”, ja no veuré Ifac.

Ja no veig les vinyes, els tarongers, els vedes, els daurats, els tons del mar ……


Queda ja poc del Paradís, i han tornat els fills de Caín.

S'han trobat amb el guardià del reixat del Paradís, i li han omplert el compte en un altre paradís.

La Llobella, única zona que en més de 40 anys ha canviat a penes, seria per al futur una demostració de valentia mantenir-la, tal qual.


Val la pena que avui ens pronunciem i diguem, deixa el Paradís, Caín?.


12.10.2013
Agost/2014












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL