Vil mentida.

Se li veia molt còmodo al senyor delaplaçadelportal flanquejat pel flamant ocupant de la Sagristia Municipal i per qui és responsable del control dels diners, una espècie de jove tio Gilito. 

La taula presidencial està completa, dues cares noves, i el senyor porta el desenvolupament de la reunió, àgil, amable, conciliador …. es nota un lleu canvi, distensió, o canvi en la seua actitud. Seran les noves companyies?.

En la web de l'Ajuntament, la sencilla notícia de la presa de possessió del nou Secretari General, cosa que dubtem fora de molt interès del senyor delaplaçadelportal, per molt que altra cosa diga,  porta afegit un comentari que seria més propi llegir en la web del partit de govern:

“ … demostrant així, amb l'acte de presa de possessió que ha tingut lloc avui,que el nomenament d'Isabel Reyero va ser provisional.Per tant, queda fora de tot dubte, les especulacions i crítiques abocades peralguns partits polítics, respecte a la falta d'un Secretari Generald'Habilitació Nacional per a l'Ajuntament de Benissa.”        

Ufanarse de complir amb alguna cosa lògica, el defecte del qual es va allargar en el temps pel pur propi interès del senyor, amb una situació irregular que se substancia en els tribunals, cosa que va ser motiu de sol·licitud d'explicacions per part de Compromis, és en paraules fines “faltar a la veritat”.

Però el que és clar és que les mocions, precs i preguntes, li causen una lleugera picor … Els temes debatuts i consensuats, aquells en els quals solament fa falta la formalitat d'alçar el braç perquè el Secretari realitze el recompte de voluntats (si, no, abstenció), eixos assumptes van com relliscant per l'oli. Ell senyor delaplaçadelportal, a més de dirigir el “no va més, senyors” de la Sala, i a falta d´un portaveu en el seu grup, o sera per a mantenir el seu control, s'ha erigit en portaveu dels de la “cabotá”, passa els assumptes a una velocitat que si les indemnitzacions anaren per temps, l'estalvi seria apreciable.

Els del “cànter nou i de l'aigua fresca”, sembla ser, s'han proposat donar-li, mocions i emocions a la legislatura i al seu senyor.
Coordinadament, i com si d'una interviú per a l'HOLA fóra, li van soltant preguntes:

- Que si estem o no germanats amb la població de Puigcerda?.
- Que si la variant de Benissa, serà o no serà.
- Que si té agenda o una libretita d'espiral i un llapis xuclat.
- Que si la comissió especial serà- Que serà, serà … al gener ja es veurà. El cas és fer temps.
- Que si els refugiats.- Contesta la regidora, que per conducte oficial, o siga,  una amiga de la Creu Roja ….. li ha dit …..
- Que si als delaplaçadelportal se'ls ha enviat la DIN A3?.

Fins a ací, fins as va lluir en algun cas. Encara sense tenir ni idea de l'assumpte:

Ni idea de Puigcerda?. Com?. Quan?. On?.
Ni idea de la Variant?. Inviable?. Viable?. Variable. Ministra?.
Ni idea dels Refugiats?. Responsabilitat de la Generalitat Valenciana?. Primer ells?. Balons fóra.

En l´aire  del Saló i a una pregunta, i per fi, la pífia del senyor en funcions d'Assessor Provincial apareix.  Reconeix i humilment va demanar perdó per la desafortunada frase, denunciada en premsa per un regidor-diputat de Xaló, pronunciada segons ell, en una reunió informal, i per tant, donava a entendre, d'escàs valor:

- “Si no ens féreu pagar els llibres de text igual tindríeu diners per a aigua potable per al teu poble”.

La humiliació de demanar perdó, la va compensar amb un al·legat demagògic sobre la gestió municipal de l'aigua potable per l'Ajuntament de Xalo, afirmant que la situació tan greu!!!!, venía a ser el resultat de les pèrdues de la xarxa d'aigua potable. Res més incert. Va voler justificar les seues paraules amb una explicació a la seua conveniència, repetitiva,  incompleta i inexacta i que segurament, els presents van creure. 

Però va perdre els paperets en l'assumpte del cobrament de taxa per l'ús de llocs públics i material municipal, del que, segons el delaplaçadelportal existeixen Ordenances, de les quals ara s'acorda de la seua existència. No se sap perquè, fins ara no han sigut aplicades.
Durant el debat d'aquest assumpte, va passar de la decent frase de “ falten a la veritat”, a la d'acusar de manipuladors i mentiders.

Però el mes vergonyós i covard és que s'escude darrere de la insinuació que s'atacava a una funcionària, la seua secretària (quan ningú la va acusar, es debatien les ordenes que a ella li transmetia). Es va liar dins d´un jardí d'infància, cercant suports amb el “jo no he sigut”.

Va estar clarificador quan li va fallar el subconscient al senyor assessor, li passa quan li estrenyen, i va dir, literal:

- “són vostès com els altres polítics, mentiders i ……”

Aplaudiments del públic. I preguntes, si s'incloïa ell, com a polític.

I el colofó:

- “En aquest tema han mentit vilment……“

El senyor delaplaçadelportal no falta mai a la veritat ….. i vils són els altres.

Creiem que l'apel·latiu penell, encara significa, entre unes altres, “faltar a la veritat, o canviar de criteri a cada moment.

En la bancada de l´oposició, el Dire, afirmava les exposicions dels demes, però idees, inquietuds, fiscalització i treball propi, en aquet grup, es troba a faltar.

Compromis proposava i coincidia que l'aprovació de mocions perque sí solament no és prou. És necessari un seguiment, sinó es queden per a emmarcar pel seu lluïment, però no per la seua efectivitat.

En el estrem de la taula, silenciós, sense tristos acudits, el innombrable.
----------------------------------------------------

Mentir.- Dir o manifestar el contrari del que se sap, creu o pensa. Induir a error, fingir, aparenta, falsificar alguna cosa.

Vil.- bellaco, groller, baix, indigne, menyspreable, pocavergonya, abjecte, canalla, granuja, traïdorenc, infame, mesquí, vilà.