Dels barracons escolars.

Noticia al diari INFORMACION de Alicante

Llegim en el periòdic INFORMACIÓ d'Alacant, les promeses sobre la desaparició dels barracons escolars, del president de la Generalitat Valenciana, les quals han sigut realitzades en la inauguiración del curs escolar 2011-2012, a Benissa.

Esperem que si. Que així siga.



Però esbalaïts estem al llegir la quantitat d'euros que s'invertiran en Educació. La veritat és que és una gran notícia, que este govern vinga disposat a invertir totes eixes quantitats en els distints aspectes educatius.

Present estava, clar, el conseller del ram, ufà suposem, amb eixes notícies milionàries. Però, però, creiem que a estes inauguracions i/o primers pedrots hauria d'anar un tercer membre del govern.

Com les promeses i jures, en la que esta present el representant de Justícia, per a donar fe publica, ací, quan es prometen inversions milionàries hauria d'estar el conseller d'Economia, este, podria donar fe que existix consignació i que l'envit llançat no és cap enganyifa, i no quede el Cap con un charlot, en fi, no deixar en ridícul al cap com a poca paraula.

Però, mes inclús, i tal com estan els comptes que administrava el govern de l'ex Paco Camps, ens pareix que el president Fabra, inclús no ha tingut accés a la "cistelleta del menuts", i ha comprovat que haurà de mantindre els barracons i si de cas, contractar alguns mes.



Suposem que la contractació de barracons estarà en regla i no hi haurà cap "bigotes" ni sese "calçotets" per l'estil.

Vot de confiança per al president Fabra, però, creiem que el seu assessorament, és el del "acien regim", hauria de ser mes realista, començaria donant confiança. Les promeses milionàries, sabent que no hi ha un euro, i els que es deuen, són difícils de creure.

Comentaris de les fotografies:
"Mare, quant et vullc Albert!".
A Siscar, alla onn va, li agrada portar una bona "Clac".
Albert, deixa la guarreria de menjar-te les ungles.

Carro oficial i xofer. On esta el cinturo i qui li apreta.

Riure. Mes bé riure, fa, que prediquen la contenció de gastos, l'estalvi i el sanejament dels comptes publiques, i es desplacem en un "carro" oficial, acompanyat del corresponent xòfer, i suposem que a vegades, assentat al costat de l'eminent Diputat Provincial d'Alacant, li anira llepant l'orella, perquè este atenga les explicacions exaustivas i amodorrants del previsible untuós i milifuo assessor.

A les diputacions provincials, fa temps que se les tènia d'haver liquidat. L'ostentació i el gasto de dita institució, suposem que sera public el gasto real, oferix un espectacle que el glamuros Ripol, li va donar a base de gomina marca Ortiz.

La caixa que portava el president de la taula, l'urna de votacions, contenia les deposicions dels benisseros per a les municipals, i la deposició comença a oldre a castes i classes, no avalades per les urnes, que va, no. La categoria superior s'atorga en el moment de la investidura, moment en què es fa professió d'equitat, honestedat i eficàcia. I al moment, se celebra un vi d'honor, que costa un sou de funcionari.

Produïx rialla, no, ara ja no, ara nos fan mal les barres d'estrényer, produïx ràbia-rabiosa que l'eminent en un ostentació de populisme, no renuncie a "carro" i xòfer, a fi de la salvació de la sublim economia local de pas provincial.

Llancem una aposta als nostres lectors. Si, eixa. Si senyor: quant de temps durara matricula i marca de cotxe?. Quin cost suposarà un vehicule i el seu xòfer al final de la legislatura?. Quina actuació, i a quants ciudadans beneficiària una inversió en pro de l'àrea adscrita a l'Eminent.

Continuem veient als nostres triats, en carro. No passa res.


" aço o pague jo. Xe!".

A Italia que passa?

PICA L´ENLLAÇ. Rita governadora a Italia, tambe?

Rita Barbera a Italia



Traduccio:
Rita Barberá, el nuevo gobernador de la cárcel Ucciardone en Palermo, la capital de Sicilia, ha dicho que la práctica de los prisioneros usando Gucci, Armani y otras ropas de diseñador, así como joyas llamativas, debe parar.

Rita Barberá, el nou governador de la presó Ucciardone a Palerm, la capital de Sicília, ha dit que la pràctica dels presoners usant Gucci, Armani i altres robes de dissenyador, així com joies cridaneres, ha de parar.

A diferència de molts països, els presos en les presons italianes no estan obligats a portar uniforme.

Condicions laxes en la presó del segle 19, on un padrí de la Màfia es diu que va celebrar el seu aniversari amb xampany i llagosta, li han favorit el malnom de "El Grand Hotel '.

El règim relaxat demanarà comparacions amb el Goodfellas pel·lícula de Hollywood, protagonitzada per Robert de Niro i Joe Pesci, els personatges del qual viuen la bona vida, inclús quan estaven en la presó.


Sra. Barberá, va dir que no tolerarà més presoners, molts d'ells membres de la màfia de la Cosa nostra, fent gala del seu estat amb Louis Vuitton jaquetes, camises de seda i Valentino Adites i sabatilles Nike.

LA SEUA DIMISSIÓ NO NETETJA LA POLÍTICA VALENCIANA

No creurem que amb la dimissió de Francisco Camps, s'acabe la prepotència i la corrupció. La política valenciana necessita una regeneració i el PP valencià d'una reflexió. Els que van apostar per un Camps net, ara, encara que no jutjat, es queden òrfens, i creiem que ja ho estaven quan ho recolzaven.


Els partits actuals, maquines de col·locació i treballs bruts, o regeneren el seu funcionament cap a una democràcia participativa o estem abocats a un divorci entre el poble real i uns polítics marcians.

Despedim sincerament tristos a un Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana, que li ha sobrat prepotència i li ha faltada humilitat franciscana. Que estava per damunt dels altres i la seua "clac" li corejava, i ara, tots com si res, com si no conegeren de res, oblidant-se del fins ara tot poderós i intocable-intractable Paco Camps.


Paco Camps, quedara com el successor trist i "segundó" d'Eduardo Zaplana.

Sort, i que amb els estalvis que estos anys li han proporcionat, ja sabem que pocs, puga emprendre algun negoci que sens dubte li sera prosper. Algun li deurà algun favor.

Adéu Paco.

Pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

Mira, te lo jure Llauiset, os sea, de verdad,

MIRA, GUN-SIGHT A BURRO FLIES

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat.

EL BETTER OF EVERY CASA

Heu dit bíter?, millor Gin Tonic.....

Cal fer-se l'anim que açò és el principi.Menjarem gavina fins a avorrir-la.

No passa res. Avant.
El poble els ha triat.
Facen el que els passe pel forro, per a l bé de tots els valencians.
Salut valencians, falla, paella, i coet.

¡ Deu ser el Gin Tonic i la gomina, no pot ser altra cosa !