Benissa

diumenge, 11 de juliol de 2010

Sobre la tolerància, la concòrdia i la convivència.


Politics que firmaren Els Pactes de La Moncloa 27.10.1977


El discurs d'Adolfo Suarez, Premi príncep Astúries de la Concòrdia 1996, constituïx per a nosaltres, un manifest del que ha de ser la convivència política al nostre país. Eixa convivència que des de fa uns deu anys s'ha anat deteriorant, i que creiem és deguda a la incapacitat de la dreta d'assumir la perduda del poder.

A continuació hem extractat uns paràgrafs del discurs, que els polítics actuals haurien de meditar, oferint-nos, ara i en esta conjuntura actual, l'espectacle d'herois que en el seu moment van donar els protagonistes de la Transició.

"La lluita política, la controvèrsia, el debat, el dissentiment, el conflicte no constituïxen una patologia social. No són esdeveniments negatius. Al contrari, al meu entendre, reflectixen la vitalitat d'una societat," ...

"La transició va ser, sobretot, al meu entendre, un procés polític i social de reconeixement i compressió del "distint", del "diferent", "de l'altre espanyol", que no pensa com jo, que no té les meues mateixes creences religioses, que no ha nascut en la meua comunitat, que no es mou pels ideals polítics que a mi m'impulsen i que, no obstant això, no és el meu enemic sinó el meu complementari, el que completa el meu propi "jo" com a ciutadà i com a espanyol, i amb el que tinc necessàriament que conviure perquè només en eixa convivència ell i jo podem defendre els nostres ideals, practicar les nostres creences i realitzar les nostres pròpies idees. Crec que ningú, en política democràtica posseïx la veritat absoluta. La veritat sempre implica una busca esforçada que hem de dur a terme en comú, des de l'acord de conviure i treballar junts." ...

"L'ànim comú per a buscar la concòrdia i la consolidació d'este pacte fonamental de convivència política va ser la que va permetre l'adopció de les decisions essencials de la transició: el reconeixement dels drets humans i les llibertats públiques, l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, les amnisties que van permetre la volta dels exiliats de feia quasi quaranta anys, la celebració de les primeres eleccions generals lliures, la construcció política del consens, l'elaboració i aprovació dels Pactes de la Moncloa i, finalment, l'aprovació i promulgació de la nostra vigent Constitució." ...


"L'Espanya de hui, amb les seues llums i les seues ombres, a penes té a veure amb els sotsobres de l'Espanya d'ahir. Som un poble que ha superat moltíssims problemes en estos anys, però que ha de continuar aprenent la gran lliçó de la concòrdia, de la convivència en llibertat i en justícia ." ...

Creiem, que el discurs, encara que antic, esta plenament vigent i és pot posar com a exemple als actuals actors polítics, sense distinció d'administració, ja siga local, provincial, autonòmica o central. No se salva cap, i entenem que la política és percep com una professió a la què, generalment, s'accedix sense la preparació mínima, però al rebre l'acta pel que ha sigut triats, és comporten com si tingueren tots els coneixements sobre la nova situació. Ja pot vindre el representant public d'on vinga, la seua nova situació el fa expert en eixa nova faena i tot el que se li presente.

El producte final, entre altres, és la no acceptació dels critiques, opinions o idees de l'altre, arribant al punt, creiem que l'actual, que al contrari ni aigua.
Trist, però cert.

Tant de bo la situació actual de posar traves a les rodes, contradir el contrari, pel sol fet que és contrari, tot a costa de la paralització de projectes, o de provocar l'agitació ciutadana i amb això la intolerància i la discòrdia.
Que paren ja, i vegem un renàixer del consens i tarannà de la Transició.

2 comentaris:

  1. Para mi sin duda Adolfo Suarez fué el mejor político que pudimos tener y que fue un ejemplo de transición de la dictadura a la democracia.

    Podrá haber tenido sus fallon (no lo niego) pero lo cortes no quita lo valiente.

    Todo un ejemplo que alguno de los políticos actuales debieran de tener en cuenta.

    Felicitaciones por tu blog

    ResponElimina

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL