Benissa

dilluns, 17 de juny de 2013

La Bandera Verda (Interpretació d'un retrat).


La notícia.

Benissa ha rebut el guardó “Bandera Verda Ciutat Responsable”, atorgat per la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) i la Fundació Biodiversitat.


El guardó premia a les ciutats pel compliment dels següents apartats i segons si es compleix cadascuna d'elles, el premi té una categoria:


 

- Residus, neteja i jardineria.                                         Aprovat Benissa
- Compromís Ambiental; Gestió de l'Aigua.                Aprovada Benissa
- Educació Ambiental i Participació Ciutadana.       Aprovada Benissa
- Consum Energètic i Contaminació.                           Suspens Benissa

Segons ha comentat l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, “aquest premi demostra que el nostre municipi és un exemple a seguir ja que la gestió mediambiental s'està duent a terme de forma impecable”. Per la seua banda, el regidor Benissa Impuls, Paco Montagut ha volgut agrair als treballadors i funcionaris de l'administració local tot el treball que han exercit, gràcies al com s'ha pogut aconseguir aquest guardó.


Res que dir. Un aplaudiment coral. Llàstima no fer ple, però la notícia quedava mutilada, ja que un apartat no ha sigut superat.

Per tant, a les paraules del Cap, repetides i conegudes, els falta el propòsit d'aprovar el pendent.

A regidor Frontissa, el desafecte i opinió del col·lectiu laboral li té afectat. Un capot cap a aqueix col·lectiu, congraciarse, però a la primera oportunitat, àdhuc tenint la clau, votara en contra del personal. Sempre ha sigut així.

La intenció de l'articul no és parlar de la Bandera Verda, no.
Anem a partir d'aqueixa foto a comentar les impressions dels fotografiats.

La valoració es realitza amb els paràmetres de la prestigiosa University of College Bhriyan Patin de Kiribati, invenció del Kiribatiano i president del país Anote Tongo.

Comencem:


La fotografia està presa en el Saló de Plens de la Casa Consistorial. Al fons les banderes d'Espanya, la Comunitat Valenciana i la de Benissa. La d'Europa no està, no serà ací el seu lloc?. serà solament en la balconada?.

Suposem. D'aqueixos protocols no entenem.

El fret Saló, obra d'Isidor Molla, és palpable. Isidor Molla marcar un estil fret  de quiròfan. I es va encarregar de destrossar l'estètica d'un edifici on es prevalia l'estil antic.

La composició central, obra de Salomón Tárraga, i que simbolitzava la reunió de tots els matisos, va ser retirat. Desconeixem, com altres obres, on es troba dipositada, o si la gaudeix algú en la seua casa.

En el seu lloc, una pseudo obra, moderna i freda, en un saló de pupitres freds i de cadires fredes per al públic, tot la qual cosa, incomoda, convida a anar-sen.

Sería la intenció de l'edil, rememorant les seues hores de quiròfan i bisturí?

El fred Saló era reflex de qui el presidia.

Qui ho heretá, encara que en les distàncies curtes és afable, quasi xistos i posseïdor d'una ganyota que s'assembla al somriure, la va perdre, si alguna vegada la va tenir. El manteniment de la paraula donada i el compliment de l'acordat, passen per ser les seues assignatures pendents.

En la fotografia s'observa que hi ha una lluita entre els dos personatges per acaparar el diplometa (la crisi), el Frontissa a dues mans. Lleugerament està desplaçat cap al costat del Frontissa. El somriure del Penell, encara que la majoria la donaria per natural. Gens més llunyà de la realitat.

La carrera per eixir en els mitjans, fotografiant-se derrere de cartells, banderes i diplomes, àdhuc no els ha donat l'experiència de produir un somriure creïble.

La vestimenta, el vestit i la corbata, en l'actualitat és l'uniforme oficial, ja que els seus càrrecs institucionals ho requereixen.

L'escapulari de les ulleres Clic, li donen un toc de pijerio polític. De cridar l'atenció. De cercar que les mirades es concentren en alguna cosa seua.

Un exemple clar és que amb el diplometa (per la crisi) que exhibeix junt amb el Frontissa, els adjudica, amb aquesta foto i la nota de premsa, un premi que ni des de lluny correspon a la seua iniciativa i preocupació, d'ací aqueix somriure insegur, forçat, fals.

El frontissa porta al seu terreny el diploma, es fa senyor i responsable. És qui mana en l'actualitat. No hi ha somriure, la cara i la mirada diu. “açò és meu, trae p´aca”.

I s'acorda dels treballadors. Quan dona la majoria amb el seu vot a les retallades, també s'acorda dels treballadors i desl fills?.

Les seues cares, parapetades derrere  d'un minúscul diploma que no mereixen sostenir, diuen clarament que no tenen ni idea de com i quant costa aconseguir-ho.

La foto, en un saló semblat a un congelador, amb dos freds dirigents, que la seua suma de sous i plusos anuals cobririen la nòmina dels vertaders protagonistes, hauria de ser retirada i substituïda pels que fan la faena  protagonistes del fet premiat.

Fotre el sou i ara la imatge.

Els treballadors de l'Ajuntament de Benissa i els ciutadans són els vertaders guardonats. 

Que isquen ells a la foto !!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL