Benissa

dilluns, 9 de desembre de 2013

El que s´ha dit. Un veleta. Un penell.

Chinta Chinta tachintachintachintachin taratata tachin. pum.

Mentre, com tots els anys, en l'invers d'un sobre del banc desgrana amb tranquil·litat el pressupost general de l'Ajuntament per a l'any 2014.

Ja sap per on aniran els tirs. El capítol de despeses de la camarilla dirigent i les seues acólits necessaris, serà la crítica.

Necessite una notícia que impacte i distracció del debat de pressupostos, la miserable inversió i el manteniment dels emoluents dels edils pensants i no executants.

S'ajusta les ulleres de forense del CSI.

- La veritat és que si no fóra perquè necessite el seu braç en alt, en bona hora. La seua indemnització em correspon, jo sóc el traumatizat. Mira si és que ni la Nancy m'ha aconseguit.

Com cada any, el jo m'ho guise i jo m'ho menje, és el lema, clar que el Frontisa, aqueix estreny i exigeix. Però si sospesem, assessorat o no per la seua assessora de “el seu negoci privat en despatx public”, que no dona per a res com tots sabem, o per un altre Ent Eteree, l'aconseguit és de benefici escàs per al general de la població. La jubilació és el seu objectiu i la cotització actual no convé perdre-la, d'açò depèn la seua pensió. Amb esta de Regidor-Frontissa li quedaria una ganga.

Als representants dels treballadors, com sempre, faltant-los al respecte, amb un “o ho prens o ho deixes", caciquil. I l'oposició, “ací us podriu, vosaltres que sabeu”.

I la veritat és que saben ben poc. I quan saben és que els ha ficat en un parany. Aquesta setmana el tema de la casa de Maríno, tornava amb la revelació d'un acord, trencat, sembla ser pel Penell. La resta, després xuclant roda, sense assabentar-se dels manejos que es denuncien, sobre una possible especulació sobre el solar resultant.

- Són uns pressupostos equilibrats. Realistes. Per a aconseguir que el romanent de Tresoreria siga zero.

Perfecte doncs, aquesta és la recepta:

- Jo em mantinc els ingressos.
- Mantinc als del braç en alt o els de la “cabotá”.
- Copeje i done per on més els dol als funcionaris.
- Puge els impostos de l'ORA i de la brossa, i algun altre que se m'ocórrega.
- No invertisc en res. No fer res es lo millor, es lo meu. Bé, en algun capritx innecessari. Per a açò “sóc jo qui sóc …”.

Després, si passem del pressupost, cridem a Lluis Llongueras i ens aplica una formula revolucionària i innovadora. Posar maquillatge i brillant on faça falta.

- Tapar porus i forats, i sentències perdudes. En fi, com paga ell i és infalible.

En el Ple de Pressupostos els arguments dels altres li eren indiferents. El seu pressupost era el que hi havia en la posterior del sobre.

Meditat i consensuat amb si mateix.

L'Ajuntament serà l'edifici de l'actual biblioteca.

Ole!!!!!!!.

Va començar el seu episcopat amb una gran obra, les escoles de l'antic Pare Melchor serà el nou ajuntament, després, l'antic Josep Iborra serà el nou ajuntament, i finalment, l'edifici dels Orduña serà el nou ajuntament.

El que s'ha dit,

Un veleta. Un penell.

I a tot aço, que dirá ara de David Serra, carn i ungla i amic de l´anima?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL