Benissa

dissabte, 7 de febrer de 2015

El penúltim sopar. (Comentari d´un video)

I el senyor delaplaçadelportal va dir bon profit i van començar els apòstols a moure els seus papers. 

El senyor delaplaçadelportal i els apòstols eren conscients de la situació. La càmera estava allí. No tenien experiència anterior, el nerviosisme i el propòsit d'eixir bé en l'enregistrament era una preocupació comuna. 

La nostra primera impressió va ser la d'un quadre de l'Últim Sopar, d'aquells que en els anys 50 i 60 penjaven en els menjadors de totes les cases. Per què?. El senyor delaplaçadelportal, amb el seu llevar i posar de les ulleres de FORENSE CSI, pronunciava les paraules cerimonials. Li servia el servicial servidor al seu servei, a la seua dreta, li traslladava la paperassa que s'anava aprovant per unanimitat, adolorit ho notem, doncs cada paper pesava dos grams.
 

L'aprovació per unanimitat, ràpida i sense discussió, per a no entesos, semblava que no interessava i no tenia importància. Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Reconeixement de despeses extrajudicials i expedients de modificació de crèdits (despeses i factures de l'any passat que es paguen amb càrrec al pressupost del 2015). 

Els apòstols de l'equip d'empleats, de la dreta del Senyor i de la dreta política, tenien la boca tancada, hi havia poc sopar per a lluir el seu verb i papers. Amb prou faenes l'apòstol de les Tecnologies i del Front de Joventuts va intervenir amb un discurs ràpid i intermitent. La apóstola de la Festa i la Força Armada, va afirmar el que el seu Senyor li hi havia prèviament predicat. L'orgull del Senyor per l'obtenció de medalles per accions heroiques en bé de la comunitat dels seus benvolgudíssims i ben reconeguts treballadors municipals.
 

Les perruqueries, per a les apóstoles, van estar tot el dia, tallant, llavant, tenyint i metxes i rajets, planxa i perfum. Els apòstols, no van ser menys, rasurats i pentinats cobreix calbes.
A l'esquerra del senyor delaplaçadelportal, una cadira buida, sant Pere?. No, allí faltava el servidor custodi del romanent.
 

El costat esquerre, un heterogeni grup d'apòstols. El primer a parlar va ser el Cananeo Zelotes i assots, amb proposicions, totes elles compartides i fins i tot ja pensades - va dir el Señor - per l'equip del govern delaplaçadelportal. Ràpidament aprovades, compartides i segurament mai aplicades. 

En segon lloc el bon Judes Tadeo, reivindicant l'arc metàl·lic, amb els noms forjats dels prócers de la glorieta de Don Joaquín i Donya Mariana. Recolzat pel cananista i Tomas.

El Senyor
El Senyor amb el seu proverbial i miraculosa premonició, a més de saviesa i bondat, tenia la resposta. El grup de pescadors d'ocupació de govern, (que protagonisme li va donar a l'equip, dels quals solament juga ell i els altres estan en la banqueta), l'equip del govern de la cabotá, havia previst que aqueixa peça havia de restaurar-se i situar-se en lloc idoni.

- Faltaria més!!!. Estem en tot senyors.- I pensava quan allò contestava - Encara sort que està en aquell racó. Ni jo ni el colossal, eximi i macanut dissenyador-firmant del dibuixet del xiquet, sabíem que allò fóra un retol forjat.

- Els tècnics estudien la seua nova ubicació?. - Sense risc a qu´ens equivoquem, segur que àdhuc ni se'ls ha dit a tals tècnics. Ni manat restaurar.

- Xe …..!!!! Que està la televisió, xiquets.
 

Un moment de la votació
Una altra aprovació anterior en el temps, i braç en alt, no s'havia pres de debò. Venia a col·lació per la proposta de permís de crema digital pel cananista. Tomas, el incrédul, s'esplaiá amb l'advertiment de les conseqüències d'un incendi en el terme municipal de l'hort de les oliveres, ja que de neteja i prevenció, res.
 

 La variant es comença enguany. El Senyor delaplaçadelportal declara haver parlat amb un fariseo de l'obra, el fill del qui toca l´orge, i li va explicar que solament faltava mesurar un parell de bancals i ja li portaven els papers a Mariano, qui es qui te que pagar.

I si segueix parlant hauria acabat dient que s'acaba enguany.
 

Més plats es van menjar, sempre, braç en alt, i per unanimitat. 

Un d'ells, i que no volem deixar passar és, com no, el del Museu de la Festa, una bona idea, que ja l'equip de pescadors d'ocupació tenia previst i estan ultimant el projecte els tècnics a fi de unificar tots els museus de Benissa en una xarxa museistica.  Sempre va per davant el Senyor. Ja se sap és un de la Santisima Trinitat.
 

Una percepció. El senyor delaplaçadelportal va traslladar en diverses ocasions el protagonisme al seu equip de mudets i als tècnics municipals.
 

l´apostol ben pagat
Com ben se sap, el seu equip d'empleats i els tècnics acataran la idea que ja està en la ment del Senyor, per a variar. Qui es el valent que li fa la contra?.
 

En la cantonada, quasi fóra de la taula, com a punt d'eixir corrent, l'apòstol ben pagat. Amb un somriure per baix del nas i del bigot. No sabem qui o que li feia gracia. Com sempre com un pato mut però no manxol.
 

I quan el Señor va dir: ja podeu anar-vos en pau.
 

Es van anar a poc a poc. A poc a poc. A poc a poc…….

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.

AL TALL