Entrá el matador amb el vestit de torero i els seus complements, la seua chaquetilla curta i cenyida, amb muscleres brodades, jupetí, taleguilla, corbata, fajín, mitjes, sabatilles i montera. El matador ha triat acuradament el color del seu vestit: blanc, per tradició, el dia de la seua alternativa … amb blau celeste i or.
La visió del cus va deceber al matador. El seu optimisme i la seua espasa afilada, no van trobar reciprocitat en la asitencia.
Es desencaixoná el primer banyut, de la “Hastalaconchaespina”, denominat “Charcosdelquisi”, el qual fluix de les cambres posteriors, es va agenollar en infinitat d'ocasions, retornant-ho al xiquero.
El segon, de “Miuramequeyofare”, de ratlles blanques i roges, denominat, “Cebradelcantó”, directament es va retornar al corral. Patia “cebritis galopant”. Una derivada del famós virus “Que faig jo ací”.
El destre, amb tot el seu bagatge, no sabia on mirar. Va eixir al lleve “el xiquet de l'obra”, i la quadrilla sencera exclamá en visques i aplaudiments.
Visquen els fills de Bolivar!
Cap comentari:
Publica un comentari
Que em vols dir?, o que vols que publiquem?.